Suchergebnisse

Le monde diplomatique: ttip, nafta, tisa: una otan de la economía -- Página Legal -- Índice -- Los tratados comerciales -- 1 Nueva ola -- El tifón que amenaza a los pueblos -- La globalización feliz -- Agrupados frente -- Los obstáculos que bloquean -- Tribunales para atracar a los Estados -- La máquina de coser del mundo -- Cincuenta sombras de liberalización -- El Far West asiático -- El beso de la muerte -- 2 Perseverare diabolicum -- Y Paraguay descubrió el libre comercio -- Asia, el regreso -- Nueva mirada sobre -- Napoleón III eligió el libre comercio

Le thème de la gouvernance culturelle est abordé sous une triple approche : approche historique ; approche par la coopération au développement et les relations internationales ; approche par la société du savoir, l'économie créative et les tic. Aujourd'hui, les politiques culturelles, en se fondant sur les droits culturels et sur une autre "gouvernance", pourront mieux répondre aux défis du monde de demain. ; El tema de la governança cultural queda englobat en un enfocament triple: l'enfocament històric, l'enfocament de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, i l'enfocament de la societat del saber, l'economia creativa i les tic. Avui en dia, les polítiques culturals, en basar-se en drets culturals i en una altra «governança», podran respondre de manera més satisfactòria als desafiaments del demà. ; El tema de la gobernanza cultural queda englobado en un enfoque triple: el enfoque histórico, el enfoque de la cooperación al desarrollo y las relaciones internacionales, y el enfoque de la sociedad del saber, la economía creativa y las tic. Hoy en día, las políticas culturales, al basarse en derechos culturales y en otra «gobernanza», podrán responder de manera más satisfactoria a los desafíos del mañana. ; The question of cultural governance is dealt with from three approaches: the historical approach, the development cooperation and international relations approach, and the knowledge society, creative economy and ict approach. Today, cultural policies, based on cultural rights and on other "governance", will be better placed to meet the challenges of tomorrow.

This article begins by examining strategic culture studies, in particular Alan Bloomfield's concept of different sub-cultures in strategic culture. It then focuses on the border between Russia and Finland and how Finnish EU membership was made possible by Finland's decision not to challenge the WWII border treaty with the Soviet Union after the Soviet collapse. Next, it investigates the debates and public opinion relating to Finland's 1994 EU referendum, to see how the dynamics changed three strategic cultural sub-groups: "self-defence", "Westernisers" (including Western international organizations) and "Reassurance and Dialogue with Russia". In conclusion, it is argued that EU membership altered the hierarchy of these strategic culture sub-groups in Finland, as well as their substance. These changes were, however, more evolutionary than revolutionary.

Abstract: EU Actorness in the South Caucasus: Possibilities and LimitationsDespite significant institutional changes and refinements since its creation in 2004, the ENP (European Neighborhood Policy) remains a major tool available to the EU for providing incentives for reform and stability in non-member states through the diffusion of its norms and rules. Earlier studies, drawing on the Europeanization conceptual framework, have been mostly concerned about how and by which mechanisms compliance with EU rules takes place, rather than focusing on whether and to what extent it occurs. By contrast, this article assesses the actorness of the EU in three countries of the South Caucasus (Georgia, Armenia and Azerbaijan), viewing actorness as composed of three dimensions – capability, opportunity, and presence – enabling and constraining the aspirations of the EU to be an international actor in the South Caucasus.

Aksel V. Carlsen arbetade som forskare vid Institutet för internationella arbetarrörelsen under de två sista decennierna av den sovjetiska eran. I boken IMRD – min arbejdsplads i Moskva berättar han om kollegor, forskningsprojekt och den komplicerade relationen som institutet hade till den politiska regimen i det auktoritära sovjetsystemet. Ett intrikat nätverk mellan "sextitalisterna", som strävade efter socialistiska reformer av systemet, och de toppstyrda rigida politiska maktstrukturerna omgav och definierade IMRD:s verksamhet.
During the two final decades of the Soviet era, Aksel V. Carlsen worked as a researcher at the Institute for the International Labor Movement (IMRD). In IMRD – min arbejdsplads i Moskva (IMRD: my workplace in Moscow) he writes about colleagues, research activities and the institute's complicated interaction with the authoritarian Soviet regime. An intricate network existed between members of the 'sixties generation', who aimed at reforming the Soviet system, and the centralized rigid power structures – a network that enveloped and determined the work of the IMRD.

The amendments to the Constitution of the Russian Federation adoped after a 2020 referendum included a constitutional ban on same-sex marriage. This is a recent manifestation of the turn to 'traditional values' in Russian politics and society, the best-known expression of which is the 2013 ban on 'propaganda for non-traditional sexual orientation'. This development cannot be understood as solely reflecting 'traditional' attitudes of the Russian population, nor as a backlash against LGBTQ activism. The turn to 'traditional values' must be considered in the context of a global pattern of increased pro-family mobilization, which opposes LGBTQ rights, feminism and the alleged undermining of gender as biologically determined and strictly binary – described by researchers as 'anti-gender mobilization'. Traditionalist politics in Russia should be analysed in a transnational and international perspective, but conservative mobilization is not a monolithic phenomenon. Using the concept of 'discourse coalition' developed by Maarten Hajer, I show how the identification of shared storylines enables a range of actors to act in similar ways, sometimes coordinating their actions, despite ideological, religious or strategic disagreements, on the domestic as well as the global arena.

Da president Vladimir Putin kom til makten i Russland på tidlig 2000-tallet, var en viktig del av hans statsbygging å skaffe seg kontroll over medielandskapet hjemme. Evnen til å forme egne innbyggeres oppfatning av virkeligheten har stått sentralt siden, og utover 2010-tallet har dette også inkludert et internasjonalt publikum. Irina Grigor gir oss i sin doktorgradsavhandling i kommunikasjon fra Universitetet i Helsinki, et nærmere innblikk i russisk bruk av media og strategiske narrativer, med et særlig fokus på bruk av visuelle virkemidler i russiske medier i ulike case i løpet av perioden 2012–2016.
Since President Putin came to power in the early 2000s, he has increasingly seized control of the domestic media landscape. In addition to Moscow's focus on shaping Russian domestic opinion, there have been similar control attempts aimed at an international audience. In her doctoral dissertation in communications from the University of Helsinki, Irina Grigor provides valuable insights into Russia's use of the media and strategic narratives. Using a case-study approach, Grigor devotes particular attention to the application of visual tools by the Russian media in the 2012–2016 period.

En este número se recogen tres ponencias presentadas en el X Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2014), organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, que tuvo lugar en Barcelona los días 3 y 4 de julio de 2014.A lo largo de estos diez años de vida, este congreso se ha convertido en un foro académico internacional de referencia en materia de la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito del derecho y de la ciencia política. En concreto, se han abordado temas como la libertad de expresión en la red, los retos de la propiedad intelectual en internet, la protección de la privacidad en las redes digitales, el derecho al olvido, el comercio electrónico y la protección de los consumidores, la ciberdelincuencia, la administración pública electrónica, y la utilización de las nuevas tecnologías en el ámbito de la política y la participación ciudadana. ; En aquest número es recullen tres ponències que es van presentar al X Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2014), organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol de 2014.Al llarg d'aquests deu anys de vida, aquest congrés s'ha convertit en un fòrum acadèmic internacional de referència en matèria de la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit del dret i de la ciència política. Concretament, s'han abordat temes com ara la llibertat d'expressió a la xarxa, els reptes de la propietat intel·lectual a internet, la protecció de la privadesa a les xarxes digitals, el dret a l'oblit, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors, la ciberdelinqüència, l'administració pública electrònica, i la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit de la política i la participació ciutadana. ; This issue includes three conference papers presented at the Tenth International Conference on Internet, Law & Politics (IDP 2014) that took place in Barcelona on 3 and 4 July 2014 and was organised by the UOC's Law and Political Science Department.In its ten-year history, this conference has become a leading international academic forum on the impact of the information and communications technologies on the fields of law and political science. Topics addressed over the years have included the freedom of expression on the Internet, intellectual property challenges posed by the Internet, privacy protection in digital networks, the right to be forgotten, e-commerce and consumer protection, cybercrime, e-government, and the use of new technologies in politics and citizen participation.

Abstract: Who is responsible for the protection of human rights in Kosovo?Human rights are central in the international community's missions in Kosovo. Moreover, Kosovo's 2008 Constitution lists eight directly applicable human rights instruments, along with detailed instructions on how they are to be interpreted in line with developments at the European Court of Human Rights (ECtHR). And yet, human rights protection is lacking in the region. Potential violations attributable to the local authorities can be adjudicated, but only through the national courts, which raises questions of independence and impartiality. Meanwhile, NATO's Kosovo Force (KFOR) and the European Union's Rule of Law Programme (EULEX) enjoy immunity against prosecution by the domestic courts while still wielding some executive and judicial power. EULEX has an internal human rights panel, modelled on the less-than-successful panel established to hold the UN's Mission in Kosovo (UNMIK) accountable, while KFOR has no similar judicial body. This article maps which options individuals have for addressing human rights violations in Kosovo and where the system still has its weaknesses. Additionally, it traces how the jurisdictions have changed in the past 15 years and proposes a way forward to fill the lacunae that remains.

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment ; La present tesi doctoral té per objecte l'anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l'edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l'estatut ocupacional dels treballadors d'edat. En concret, s'examinen les polítiques d'ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l'edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d'ocupació i l'abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d'edat en el treball i l'ocupació, així com se n'elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d'edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l'edat

L'envelliment de la població és una qüestió que preocupa des de ja fa un temps les autoritats polítiques. D'aquí que, tant a nivell nacional com internacional, s'aposti per la promoció d'iniciatives adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones grans. La promoció de les relacions intergeneracionals n'és una, per això dediquem aquest treball al tractament d'aquestes relacions. Aquesta contribució aporta algunes dades que aconsellen la promoció de les relacions entre generacions, i aposta pels programes intergeneracionals com un recurs per a fer-les possible. ; The issue of the aging of the population has been of concern to the political authorities for quite some time now, and there is a commitment at both national and international level to developing and implementing initiatives capable of improving the quality of life of older people. One of these initiatives is the promotion of intergenerational relationships, and in taking these as its subject, this paper puts forward data to support the promotion of closer relations between young and old, and identifies intergenerational programmes as a key resource for fostering these. ; El envejecimiento de la población es una cuestión que viene preocupando desde hace ya algún tiempo a las autoridades políticas. De ahí que, tanto a nivel nacional como internacional, se apueste por la promoción de iniciativas dirigidas a mejorar la calidad de vida de las personas mayores. La promoción de las relaciones intergeneracionales es una de ellas, de ahí que dediquemos este trabajo al tratamiento de las mismas. Esta contribución aporta algunos datos que aconsejan la promoción de las relaciones entre generaciones, y apuesta por los programas intergeneracionales como un recurso para posibilitarlas.

A l'hora de fer balanç sobre la Cimera Mundial de la Societat de la Informació, potser el més remarcable es trobi en el terreny dels procediments, més que no pas dels resultats. És a dir, en la incorporació de mecanismes de debat i seguiment multisectorials - amb la presència de representants de la societat civil, d'interlocutors governamentals i del món empresarial- per tal de pensar els futurs desenvolupaments de la societat de la informació. Precisament, la multisectorialitat serà una de las característiques de l'Internet Governance Forum, un nou instrument internacional per debatre sobre el govern d'internet impulsat a la Cimera. ; A la hora de hacer balance sobre la Cumbre mundial de la sociedad de la información, quizás lo más remarcable se halle en el ámbito de los procedimientos, más que no en el de los resultados. Es decir, en la incorporación de mecanismos de debate y seguimiento multisectoriales -con la presencia de representantes de la sociedad civil, de interlocutores gubernamentales y del mundo empresarial- para pensar en los desarrollos futuros de la sociedad de la información. Precisamente, la multisectorialidad será una de las características del Internet Governance Forum, un nuevo instrumento internacional para debatir sobre el gobierno de internet impulsado en la Cumbre. ; When it comes to assessing the World Summit on the Information Society, the most remarkable point may lie in the field of procedures rather than results. In other words, in the incorporation of multisectoral debate and monitoring mechanisms - with the presence of civil society representatives as well as governmental and corporate interlocutors - when it comes to thinking about future developments of the information society. In fact, multisectorality will be one of the characteristics of the Internet Governance Forum, a new international instrument to discuss Internet governance as promoted at the Summit.