Suchergebnisse

La trilogia de memòries de Llorenç Villalonga (1897-1980) proposada per Miquel López Crespí, narrades per l'alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, planteja preguntes sobre la motivació i el lloc d'aquesta literatura pseudomemorialística, tant en el context local de Mallorca con en l'espai testimonial de manera més general. El segon dels dos volums publicats fins ara, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), fa servir escrits autobiogràfics i pseudobiogràfics de Villalonga per a presentar una narrativa en primera persona exculpatòria i a vegades malhumorada els defectes estilístics de la qual ja fan poc probable que el subjecte es pugui guanyar l'afecte del lector. Aquest assaig estudia per què Villalonga, mitjançant la seva pròpia tradició del desconcert, podria semblar lliurar-se a la reescriptura però no a l'empatia, i suggereix que posicionar-lo com a cap de turc o víctima que encara ha de fer la reparació per la seva lleialtat a la Guerra Civil és èticament problemàtic i pragmàticament fútil. Conclou que aquesta contribució a la cultura de la memòria històrica respon en la mateixa mesura al mercat que a l'exigència política o a la necessitat de recordar. ; Miquel López Crespí's proposed trilogy of novelized memoirs of Llorenç Villalonga (1897-1980), as narrated by Villalonga's own alter ego, Salvador Orlan, raises questions about the motivation for and place of such pseudo-memorialistic literature, both in the local Mallorcan context and in the testimonial space more generally. The second of two volumes so far published, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), draws on previous auto- and pseudo-autobiographical writing by Villalonga to present an exculpatory and at times petulant first-person narrative whose stylistic flaws alone seem unlikely to endear the subject to the reader. This essay explores why Villalonga, through his own tradition of mystification, might seem to lend himself to re-writing but not to empathy, and suggests that positioning him as a whipping boy/victim who has still to make reparation for his Civil War allegiance is both ethically problematic and pragmatically futile. It concludes that this contribution to the culture of historical memory responds as much to the market as it does to political exigency or a need to remember. ; La trilogía de memorias de Llorenç Villalonga (1897-1980) propuesta por Miquel López Crespí, narradas por el alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, plantea preguntas sobre la motivación y el lugar de esta literatura pseudomemorialística, tanto en el contexto local de Mallorca como en el espacio testimonial de manera más general. El segundo de los dos volúmenes publicados hasta ahora, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), usa escritos autobiográficos y pseudobiográficos de Villalonga para presentar una narrativa en primera persona exculpatoria y a veces malhumorada cuyos defectos estilísticos ya hacen poco probable que el sujeto pueda ganarse el afecto del lector. Este ensayo estudia por qué Villalonga, mediante su propia tradición del desconcierto, podría parecer entregarse a la reescritura pero no a la empatía, y sugiere que posicionarlo como cabeza de turco o víctima que todavía tiene que hacer la reparación por su lealtad a la Guerra Civil es éticamente problemático y pragmáticamente fútil. Concluye que esta contribución a la cultura de la memoria histórica responde en la misma medida al mercado que a la exigencia política o a la necesidad de recordar.

La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.