Suchergebnisse

El 15 de setembre del 2005 la ICANN va aprovar el primer domini d'Internet de primer nivell destinat a una llengua i cultura humanes en particular: .cat. Aquest article explica la història de la campanya catalana per aconseguir el domini .cat en contra de l'oposició política de l'antic govern conservador espanyol i la resistència d'alguns dels encarregats de prendre les decisions en els cercles de la ICANN. Mentre que el .cat crea un precedent per a un major ús de les llengües minoritàries a Internet, hi ha importants obstacles per a altres candidats a dominis de primer nivell basats en la llengua. L'article parla dels factors concomitants que calen per a donar suport a un major ús de qualsevol llengua minoritària a Internet. ; On 15 September 2005 ICANN approved the first top-level Internet domain to be devoted to a particular human language and culture: .cat. This paper describes the history of the Catalan campaign to win the .cat domain against political opposition from the former conservative Spanish government and the reluctance of some decision-makers within ICANN circles. While .cat creates a precedent for greater use on the Internet of 'minority languages', there are significant hurdles for other candidates for language-based top-level domains. The paper discusses the concomitant factors needed to support the greater use of any minority language on the Internet. ; El 15 de septiembre de 2005 ICANN aprobó el primer dominio de primer nivel destinado a una lengua y cultura en particular: .cat. Este artículo presenta el desarrollo de la campaña catalana para conseguir el dominio .cat en contra de la oposición del anterior gobierno conservador español y la resistencia de algunos de los responsables de tomar las decisiones dentro de los círculos de ICANN. Mientras que .cat crea un precedente para un mayor uso de "lenguas minoritarias" en Internet, hay importantes obstáculos para otros candidatos a dominios de primer nivel en función de la lengua. El artículo hace referencia a los factores concomitantes requeridos para apoyar un mayor uso de cualquier lengua minoritaria en Internet.

El fenomen de la globalització que vivim actualment ha provocat canvis lingüístics molt importants a escala mundial. L'anglès ha esdevingut la llengua internacional, del poder econòmic i polític, i s'està convertint en la llengua de les classes socials altes i el jovent. Paral·lelament, però, les llengües regionals també estan experimentant una gran difusió, gràcies a les noves interaccions socials i al suport econòmic dels governs que les representen. Alhora, i com a resultat d'aquestes dues tendències, sorgeix el sentiment d'arrelament de les comunitats locals, que veuen la llengua local com a marca d'autenticitat que cal defensar davant del fenomen de la globalització i la regionalització. Ens dirigim, doncs, cap a una societat multilingüe, en què cada llengua ha de tenir les seves pròpies funcions socials distintives, encara que sigui inevitable que es generin conflictes entre les llengües en contacte. En vista d'aquesta situació, l'autor anticipa una pèrdua de l'hegemonia de l'anglès a favor de l'augment de les llengües regionals i una futura extinció de les llengües més minoritàries. ; The globalisation phenomenon that we are currently seeing has lead to major linguistic changes on a worldwide scale. English has become the leading international language, in economic and political spheres, and is becoming the language of high society and of the young. At the same time, however, regional languages are also making considerable headway, thanks to new social interaction and economic backing from their governments. In turn, and as a result of these two trends, there is impetus for feelings of belonging to local communities which see their language as a sign of their own authenticity, one that has to be defended against the phenomena of globalisation and regionalisation. We are thus heading towards a multilingual society, in which each language has its own, distinct social functions, even though it is inevitable that there will be conflict between the languages that come into contact. In this scenario, the author predicts a loss of hegemony for English, in favour of regional languages, and the future extinction of the least spoken minority languages. ; El fenómeno de la globalización que vivimos actualmente ha provocado cambios lingüísticos muy importantes a escala mundial. El inglés se ha convertido en la lengua internacional, del poder económico y político, y se está convirtiendo en la lengua de las clases sociales altas y la juventud. Paralelamente, sin embargo, las lenguas regionales también están experimentado una gran difusión, gracias a las nuevas interacciones sociales y al apoyo económico de los gobiernos que las representan. A su vez, y como resultado de estas dos tendencias, surge el sentimiento de arraigo de las comunidades locales, que ven la lengua local como signo de autenticidad que hay que defender frente al fenómeno de la globalización y de la regionalización. Nos dirigimos, pues, hacia una sociedad multilingüe, en que cada lengua debe tener sus propias funciones sociales distintivas, aunque sea inevitable que se generen conflictos entre las lenguas en contacto. Ante esta situación, el autor anticipa una pérdida de la hegemonía del inglés a favor del aumento de les lenguas regionales y una futura extinción de las lenguas más minoritarias.

This paper describes the steps undertaken by the Barcelona Institute of Culture (ICUB) to standardize criteria for describing and analysing the content of municipal museums' humanities heritage collections. The project began with an initial analysis, which led to a series of proposals based on documentation standards. These proposals were then examined with the museums in various work sessions. The result is a handbook of documentation guidelines and criteria that can be applied in all museums. At the same time, a work plan was made to adopt as a reference a Catalan translation of the Art & Architecture Thesaurus. The Catalan government's Directorate General for Cultural Heritage is responsible for the translation. Finally, the paper analyses the importance of this process of standardization in the context of new challenges for the dissemination of museum heritage online: Europeana and Linked Open Data.

La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.

En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; First of all, a definition of multitranslation is given and a selective classification of the main multitranslated products in Catalan is offered. After that, multitranslation is contextualised within the sociology of translation. Then the polysystem of Catalan translation is analysed together with the linguistic, the politicoeconomical and the communicative‐cultural cosystems which influence multitranslation. Next, I present the multitranslation of Harry Potter and the Philosopher's Stone into Valencian and a comparative analysis of both the Catalan and the Valencian versions. Then, I review the reception of the Valencian version in the academic and literary spheres. Finally, the relations among the different cosystems are defined with regards to Catalan multitranslation, and the translation policy and the textual‐linguistic norms are defined for the case study.

En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; First of all, a definition of multitranslation is given and a selective classification of the main multitranslated products in Catalan is offered. After that, multitranslation is contextualised within the sociology of translation. Then the polysystem of Catalan translation is analysed together with the linguistic, the politicoeconomical and the communicative‐cultural cosystems which influence multitranslation. Next, I present the multitranslation of Harry Potter and the Philosopher's Stone into Valencian and a comparative analysis of both the Catalan and the Valencian versions. Then, I review the reception of the Valencian version in the academic and literary spheres. Finally, the relations among the different cosystems are defined with regards to Catalan multitranslation, and the translation policy and the textual‐linguistic norms are defined for the case study.

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han publicat a la revista Ecological Economics un dossier especial -Social Metabolism, Ecological Distribution Conflicts, and Valuation Languages- que analitza les relacions entre l'economia ecològica i l'ecologia política, fruit de recerques realitzades a indrets on l'extracció de recursos naturals i la contaminació produeixen conflictes econòmics, ecològics, culturals i socials importants. ; Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han publicat a la revista Ecological Economics un dossier especial - Social Metabolism, Ecological Distribution Conflicts, and Valuation Languages- que analitza les relacions entre l'economia ecològica i l'ecologia política, fruit de recerques realitzades a indrets on l'extracció de recursos naturals i la contaminació produeixen conflictes econòmics, ecològics, culturals i socials importants. ; Researchers from the UAB Institute of Environmental Science and Technology (ICTA) and other universities have published a special section in the journal Ecological Economics analysing the link between ecological economics and political ecology. This issue stems from the institute's research on impacts and resistance at "commodity frontiers", where extraction of natural resources and disposal of toxic wastes produce a range of economic, environmental, cultural and social conflicts.

This thesis is focused on temporal information processing, which is a task framed in the field of natural language processing. The aim of this task is to obtain the temporal location and ordering of the events expressed in text or discourse, which requires the automatic interpretation of temporal expressions, events, and the temporal relations between them. The majority of current approaches are based on morphosyntactic knowledge. However, temporal entities are often ambiguous at that language analysis level. Our hypothesis is that the linguistic expression of time is a semantic phenomenon and therefore, to achieve a better extraction performance, temporal information must be processed using semantics. To prove this hypothesis, we present a semantic approach to temporal information processing: TIPSem. This is an automated system that includes features based on lexical semantics, semantic roles, and temporal semantics, in addition to morphosyntactic features. TIPSem has been empirically evaluated through the participation in the TempEval-2 international evaluation exercise and subsequent experiments based on this test. The results obtained firmly support the presented hypothesis and their analysis demonstrates that semantic features aid in handling morphosyntactic ambiguity and favour generalization capabilities. These conclusions have been reached for different languages (i.e., English, Spanish, Italian, and Chinese), which supports the defended hypothesis at a multilingual level. Finally, as compared with the state of the art, TIPSem obtains a very competitive performance level and introduces a remarkable improvement in event processing. TIPSem has been applied to the problem of graphical representation of temporal information. We have developed a dynamic interface which brings users time-based access to information: Time-Surfer. The results obtained through a user-oriented evaluation of this interface demonstrate that TIPSem's performance is also satisfactory from an extrinsic standpoint. ; This PhD thesis has been supported by the Spanish Government, in projects: TIN-2006-15265-C06-01, TIN-2009-13391-C04-01 and PROMETEO/2009/119, where Hector Llorens is funded under a FPI grant (BES-2007-16256).

Algunes opinions consideren que tot el teatre és social; i això és així perquè sense el grup no existeix, és un acte de comunicació entre persones: actors i públic. En alguns formats de teatre social, la divisió entre públic i actors es trenca expressament per a generar rerlexió i canvi. El teatre és un recurs que ens permet articular propostes d'expressió amb llenguatges ben diversos com la dansa, la plàstica, la música, l 'expressió corporal, oral i escrita, vinculades en un projecte comú en que els participants poden trobar el millor espai per a desenvolupar-se. Es presenten algunes experiències en les que es podrien emmarcar dins el que anomenem teatre social. ; Algunas opiniones consideran que todo el teatro es social; y esto es así porque sin el grupo no existe, es un acto de comunicación entre personas: actores y público. En algunos formatos de teatro social, la división entre público y actores se rompe expresamente para generar reflexión y cambio. El teatro es un recurso que nos permite articular propuestas de expresión con lenguajes muy diversos como la danza, la plástica, la música, la expresión corporal, oral y escrita, vinculadas en un proyecto común en que los participantes pueden encontrar el mejor espacio para desarrollarse. Se presentan algun as experiencias en las que se podrían enmarcar dentro de lo que llamamos teatro social. ; Some consider that all theatre is social. Without a group theatre, an act of communication between people-actors and public- does not exist. In some social theatre formats, the division between public and actors is expressly broken down to generate reflection and change. Theatre is a resource that lets us desingn different forms of expression in very diverse languages. Dance, the plastic arts, music and corporal, oral anda written expression, forged into a single project where participants can find the best space to develop. Some experiences are presented that could be classified within what is termed social theatre.

Si bé les idees polítiques de Ferrater Mora no comportaren cap militància expressa, una lectura de la seva obra ens manifesta unes constants que s'expressen especialment posant l'atenció en la relació entre Europa, Espanya i Catalunya, relació que hauria de regir-se per un fort federalisme. L'article, a més, precisa la posició de Ferrater Mora respecte de la llengua catalana més enllà de l'ús que en va fer obligat per les circumstàncies ; This paper proposes that although Ferrater Mora was never militantly political, his writing reveals an enduring interest in the relationship between Europe, Spain and Catalonia and a belief that their relations should adopt a federal design. The paper also examines Ferrater Mora's opinions and feelings about the Catalan language beyond the use of it his circumstances obliged him to make

The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...

The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...

Aquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials. ; This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. ; Este artículo analiza cómo el escritor y periodista Josep Pla contribuyó a crear un estado de opinión sobre una parte importante de nuestro patrimonio cultural y urbano, como es el modernismo arquitectónico. Sus planteamientos estéticos variaron de un periodo a otro, con lo cual se demuestra que la cultura puede ser objeto de manipulación por parte de la política y de los medios de comunicación para imponer principios que tienen poco que ver con sus valores estéticos e ideológicos iniciales.

El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.

En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada. ; En las últimas décadas los conceptos de «nación» e «identidad territorial» han sufrido una transformación en los ámbitos políticos y académicos, con un cambio de conceptos étnico-culturales tradicionalmente dominantes a otros de carácter político-cívico. Los primeros tienden a definir la identidad a través de elementos objetivos (lengua, historia, territorio, cultura, tradiciones, etc.) mientras que los segundos adoptan un enfoque más subjetivo (básicamente, «la voluntad de ser»). En este trabajo profundizamos en esta transformación en el caso de la identidad europea. Para ello, proponemos un enfoque cualitativo y evolutivo que utiliza textos promovidos por la UE (declaraciones y tratados), en los que la identidad juega un papel relevante. Realizamos un análisis de contenido que selecciona aquellos elementos que han llegado a objetivar la identidad europea (y, como contraste, miramos aquellos elementos que inciden en la identidad de los Estados miembros). Si bien identificamos un avance en la concepción político-civil como reflejo de la tendencia general, aún quedan elementos objetivos de orientación cultural en los textos del siglo XXI. Esto refleja la necesidad de presentar públicamente una identidad en construcción como algo naturalizado y como parte de una realidad construida a través de los tiempos. Para Europa los conceptos con mayor presencia son «identidad europea» (más frecuente en informes y declaraciones breves), «cultura europea» y «patrimonio común europeo» (más común en los tratados). Estos conceptos, en cierto sentido, reflejan una realidad determinada. ; In recent decades the concepts of "nation" and "territorial identity" have undergone a transformation in terms of politics and academia, with a shift from traditionally dominant ethno-cultural concepts to others of a political-civic nature. The former tend to define identity through objective elements (language, history, territory, culture, traditions, etc.) while the latter take a more subjective approach (basically, 'the will to be'). In this paper, we delve into this transformation in the case of European identity. To this end, we propose a qualitative and evolutionary approach that uses texts promoted by the EU (declarations and treaties), in which identity plays a relevant role. We carry out a content analysis that singles out those elements that have come to objectify the European identity (and, as a contrast, we look at those elements bearing on the identity of the Member States). While we identify an advance in the political-civil conception as a reflection of the general trend, culturally-oriented objective elements still remain in 21st Century texts. This reflects the need to publicly present an identity in construction as something naturalised, and as part of a reality built through the ages. For Europe the concepts with greatest presence are "European identity" (more frequent in reports and brief declarations), "European culture" and "common European heritage" (more common in the treaties). These are concepts that, in some sense, reflect a given reality.