Suchergebnisse

This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.

Invisible biographies: marginalisation and marginality / Vicent Josep Escartí -- Magnum oculum et parvum os: Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer / Maria Luz Mandingorra Llavata -- Vida quotidiana i marginalitat femenina a la València del segle XV / Anna Isabel Peirats Navarro -- Brujas y conversas: una lectura cultural de los procesos de la Inquisición Veneciana / Paola Bellomi -- Violence against women in Pere Joan Porcar's Dietari (16th-17th centuries) / Rafael Roca -- Women and carnal abstinence: female sinners and the Easter festivities in 16th-century Valencia / Pilar Valor Moncho -- Humble but non-compliant: modest women defending their rights in Early Modern Catalonia / Josep Capdeferro -- Bandolers, execucions i cobles populars, arran d'uns fets ocorreguts a la Conca d'Òdena (1573): bandits, executions and chapbooks, as a result of acts that took place in the Conca d'Òdena (1573) / Àlex Llinares Planells -- Els processos criminals del segle XVI, espill lingüístic de la vida social / Emili Casanova -- Anatomy of a murder: The death of the provincial of the preachers order in Aragon, Brother Domènec de Montemayor, in 1534 / Emilio Callado Estela -- Carlo Gesualdo, principe di Venosa: Le cameriere, l'amante e la strega, voci di dentro e identità velate / Anna Maria Compagna -- The mystery of obedience: La Boétie, Foucault at the margins of power / Andrea Nicolini -- The treatment of homosexuality in Valencian diaristic literature throughout the late 15th and early 16th centuries / Vicent Josep Escartí -- The inquisition against Friar Miquel de Morales, Trinitarian of Sant Bernat Monastery in Alzira (1574) / editor Jacob Mompó -- Aspetti della marginalità sessuale in alcuni romanzi medievali: aspects of sexual marginality in some medieval novels / Anna Maria Babbi -- Pain and faith: Aristocratic private life in the early modern Valencian kingdom throughout Català de Valleriola's Diary / Carles Fenollosa -- Als marges de la història de l'art: el pintor de cofres de València vers el 1400 / Francesc Granell -- Nota sobre Hernando Cabrera, carceller de la Inquisició de València (1515-1541) / Albert Toldrà i Vilardell -- Uses of TEI-XML for editing ancient texts dealing with marginal and queer lives / Rosanna Cantavella.

Aquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials. ; This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. ; Este artículo analiza cómo el escritor y periodista Josep Pla contribuyó a crear un estado de opinión sobre una parte importante de nuestro patrimonio cultural y urbano, como es el modernismo arquitectónico. Sus planteamientos estéticos variaron de un periodo a otro, con lo cual se demuestra que la cultura puede ser objeto de manipulación por parte de la política y de los medios de comunicación para imponer principios que tienen poco que ver con sus valores estéticos e ideológicos iniciales.

Aquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials. ; This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. ; Este artículo analiza cómo el escritor y periodista Josep Pla contribuyó a crear un estado de opinión sobre una parte importante de nuestro patrimonio cultural y urbano, como es el modernismo arquitectónico. Sus planteamientos estéticos variaron de un periodo a otro, con lo cual se demuestra que la cultura puede ser objeto de manipulación por parte de la política y de los medios de comunicación para imponer principios que tienen poco que ver con sus valores estéticos e ideológicos iniciales.

Pliny the Younger was, as well as most other members of the aristocracy of the early and high Roman Empire, a very politically active fi gure. Th is political existence was expressed through literary communication, which was, however, no compensation for an assumed depolitization of the ordo senatorius, but rather a means to an end for the political goals of the aristocracy. In Pliny's letters, we can witness this literary communication. It is apparent how he used the epistolographic literature in connection with his social network to further his career, promote friends, infl uence political decisions and propagate fundamental values and moral standards. Literature and politics were therefore inseparably connected to each other. ; Plinio el Joven era, así como la mayoría de los otros miembros de la aristocracia del imperio romano temprano y alta, muy políticamente activos fi gura. TH existencia política se expresa a través de la literatura comunicación, que era, sin embargo, ninguna compensación para una supuesta despolitización de la senatorius ordo, sino más bien un medio para un fin de los objetivos políticos de la aristocracia. En las cartas de Plinio, que puede ser testigo de este la comunicación literaria. Es evidente la forma en que utilizó el epistolographic la literatura en relación con su red social para seguir su carrera, promover los amigos, las decisiones políticas infl uir y propagar fundamental valores y normas morales. La literatura y la política eran por lo tanto, inseparablemente conectados entre sí. ; Plinius der Jüngere war ebenso wie die meisten anderen Mitglieder der römischen Aristokratie in der frühen und hohen Kaiserzeit politisch höchst aktiv. Ausdruck fand diese politische Existenz in einer literarischen Kommunikation, die allerdings kein Ersatz für die vermeintliche Entpolitisierung der Senatoren war, sondern den politischen Zielen der Aristokratie als Mittel zum Zweck diente. In den plinianischen Briefen kann man diese literarische Kommunikation gut nachvollziehen. Es ist deutlich zu erkennen, wie Plinius mit Hilfe seines sozialen Netzwerkes die epistolographische Literatur dazu nutzte, selbst Karriere zu machen, Freunde zu fördern, Einfl uss auf politische Entscheidungen zu nehmen und grundsätzliche Werte– und Moralvorstellungen zu propagieren. Literatur und Politik waren somit untrennbar miteinander verbunden.

Aquest article aborda l'experiència del moviment social #YoSoy132, a partir de l'exploració del seu sorgiment en el context polític, social i mediàtic mexicà i de l'anàlisi de les seves característiques, demandes i paral·lelismes amb els nous moviments socials globals. A més, l'article problematitza el paper dels nous mitjans digitals –en particular de les xarxes socials– dins del moviment, trencant amb cinc narratives dominants en la literatura. Finalment, es realitza un balanç de l'abast i les limitacions de #YoSoy132. ; This paper looks at the experience of the social movement #YoSoy132, exploring its emergence in the political, social and media context of Mexico today, and analyzing its characteristics, demands, and similarities with the new global social movements. In addition, the paper problematizes the role of the digital media – and in particular of the social media — within the movement, breaking with five narratives that have dominated the literature. In the conclusion, the paper offers an assessment of the achievements and the limitations of #YoSoy132. ; Este artículo aborda la experiencia del movimiento social #YoSoy132, a partir de la exploración de su surgimiento en el contexto político, social y mediático mexicano y del análisis de sus características, demandas y paralelismos con los nuevos movimientos sociales globales. Además, el artículo problematiza el papel de los medios digitales –en particular de las redes sociales– dentro del movimiento, rompiendo con cinco narrativas dominantes en la literatura. Finalmente, se realiza un balance de los alcances y de las limitaciones de #YoSoy132.

[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...

El present assaig examina alguns dels enfocaments crítics i teòrics en l'àrea dels estudis de la memòria històrica i de la identitat que han sorgit com a resposta als reptes culturals contemporanis resultants de les transformacions polítiques i socials que s'han esdevingut de manera global durant les darreres dècades. L'assaig es centra en el cas pràctic del paper de la memòria històrica en la formació d'identitats col·lectives en l'Espanya contemporània, en el període posterior a la dictadura i en la subsegüent transició política. L'estudi explora de manera concreta l'ús del trop dels fantasmes en la literatura i el cinema espanyols contemporanis com a forma simptomàtica l'espectralitat del passat col·lectiu reprimit. ; Este ensayo examina algunos de los enfoques teóricos y críticos del campo de la memoria histórica y los estudios sobre la identidad que han surgido como respuesta a los retos culturales contemporáneos resultantes de las transformaciones políticas y sociales que se han sucedido en el mundo en las últimas décadas. El ensayo se centra en un estudio práctico del papel que ha tenido la memoria histórica en la formación de identidades colectivas en la España contemporánea, el período post-dictatorial y la posterior transición política. Asimismo, este estudio explora, en particular, el uso del tropo de la aparición de fantasmas en la literatura y el cine español contemporáneos como una forma sintomática de espectralidad de un pasado colectivo reprimido. ; This essay examines some of the critical and theoretical approaches in the area of historical memory and identity studies that have emerged as a response to the contemporary cultural challenges that have resulted from the social and political transformations which have taken place globally in the last decades. The essay narrows its focus to a case study of the role of historical memory in the formation of collective identities in contemporary Spain, in the aftermath of the dictatorship and the subsequent political transition. This study explores in particular the use of the trope of haunting ghosts in contemporary Spanish literature and cinema as symtomatic form of spectrality of the repressed collective past.

Aquest article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones escriptores des de la condició d'exili en la formulació escriptuària. La condició d'exili (interior o exterior), soferta al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, és més densa en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment a les escriptures, les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'eixa coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà compte d'eixe lloc partint de dues de les novel·les de les autores: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament. ; This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively. ; El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente. ; Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen du. XX. mendearen bigarren erdialdean, arrazoi politikoak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa zein kanpokoa) larriagoa izan zen emakumezko idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, bizitzan beren tokia topatzea lortzen dute eta literatura egiteko beste modu bat eskaintzen digute. Artikulu honetan, toki horren berri emango dugu haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.

La trilogia de memòries de Llorenç Villalonga (1897-1980) proposada per Miquel López Crespí, narrades per l'alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, planteja preguntes sobre la motivació i el lloc d'aquesta literatura pseudomemorialística, tant en el context local de Mallorca con en l'espai testimonial de manera més general. El segon dels dos volums publicats fins ara, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), fa servir escrits autobiogràfics i pseudobiogràfics de Villalonga per a presentar una narrativa en primera persona exculpatòria i a vegades malhumorada els defectes estilístics de la qual ja fan poc probable que el subjecte es pugui guanyar l'afecte del lector. Aquest assaig estudia per què Villalonga, mitjançant la seva pròpia tradició del desconcert, podria semblar lliurar-se a la reescriptura però no a l'empatia, i suggereix que posicionar-lo com a cap de turc o víctima que encara ha de fer la reparació per la seva lleialtat a la Guerra Civil és èticament problemàtic i pragmàticament fútil. Conclou que aquesta contribució a la cultura de la memòria històrica respon en la mateixa mesura al mercat que a l'exigència política o a la necessitat de recordar. ; Miquel López Crespí's proposed trilogy of novelized memoirs of Llorenç Villalonga (1897-1980), as narrated by Villalonga's own alter ego, Salvador Orlan, raises questions about the motivation for and place of such pseudo-memorialistic literature, both in the local Mallorcan context and in the testimonial space more generally. The second of two volumes so far published, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), draws on previous auto- and pseudo-autobiographical writing by Villalonga to present an exculpatory and at times petulant first-person narrative whose stylistic flaws alone seem unlikely to endear the subject to the reader. This essay explores why Villalonga, through his own tradition of mystification, might seem to lend himself to re-writing but not to empathy, and suggests that positioning him as a whipping boy/victim who has still to make reparation for his Civil War allegiance is both ethically problematic and pragmatically futile. It concludes that this contribution to the culture of historical memory responds as much to the market as it does to political exigency or a need to remember. ; La trilogía de memorias de Llorenç Villalonga (1897-1980) propuesta por Miquel López Crespí, narradas por el alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, plantea preguntas sobre la motivación y el lugar de esta literatura pseudomemorialística, tanto en el contexto local de Mallorca como en el espacio testimonial de manera más general. El segundo de los dos volúmenes publicados hasta ahora, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), usa escritos autobiográficos y pseudobiográficos de Villalonga para presentar una narrativa en primera persona exculpatoria y a veces malhumorada cuyos defectos estilísticos ya hacen poco probable que el sujeto pueda ganarse el afecto del lector. Este ensayo estudia por qué Villalonga, mediante su propia tradición del desconcierto, podría parecer entregarse a la reescritura pero no a la empatía, y sugiere que posicionarlo como cabeza de turco o víctima que todavía tiene que hacer la reparación por su lealtad a la Guerra Civil es éticamente problemático y pragmáticamente fútil. Concluye que esta contribución a la cultura de la memoria histórica responde en la misma medida al mercado que a la exigencia política o a la necesidad de recordar.