Suchergebnisse

Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.

. ; Hablar del pueblo gitano hoy se hace mucho más complejo que, posiblemente, cinco o diez años atrás. Ni la sociedad no gitana, ni la gitana es la misma. La globalización, y sus efectos, también ha llegado a los grupos culturales más pequeños. Hace diez años, el pueblo gitano era la minoría étnica nacional, o así se reconocía en documentos oficiales, pero hoy, este rol se ha visto relegado o incluso ha desaparecido. Otras culturas y grupos étnicos les han pasado delante. Esta nueva situación, no ha encontrado preparados ni a los gitanos, ni a las administraciones. En este marco, se reflexiona en torno a conceptos como cultura, integración. etc. , que ya hada años que desde ámbitos reducidos se realizaba en torno al pueblo gitano, pero que hasta el momento no ha tomado un papel primordial en el mundo social y académico, y evidentemente, en el político y en el asociativo. ; This currently much more complex to refer to the Gypsy people than it may have beenfive or ten years ago. Neither non-Gypsy nor Gypsy society is the same as then. Globalisation and its consequences have also reached smaller cultural groups. Ten years ago. the Gypsy people were the nalional ethnic minorily. or at least referred to as such in official documents. Today. nonetheless. this role has been pushed aside or has even disappeared. Other cultures and ethnic groups have taken Gypsies' place. This new situation has caught Gypsies and administrations unprepared. In such a framework , analysis is devoted to concepts such as culture, integration, etc . as regards the Gypsy people. something which limited spheres of thought have already been engaged in for some time. but which has not been given an essential role in social and academic,nor obviously in political and associative realms until now.

The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial. ; L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.

L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis. ; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.

Este libro muestra aportaciones obtenidas en el Encuentro Europeo de Jóvenes Investigadores, organizado en abril del 2005 en la Universidad de Alicante, en el cual se reunió a investigadores de diferentes disciplinas y distintos paises del ámbito europeo alrededor del tema: transformaciones sociales en el actual contexto de integración y ampliación de la UE, con especial énfasis en los procesos de la identidad, socialización y migraciones. ; El presente libro ha sido posible gracias a la Ayuda de Grupos I+D+I: "Obets", Ref. GRUPOS03/209 y al proyecto I+D 2004: "Competencia intercultural e integración de los residentes extranjeros europeos en la Comunidad Valenciana. Un análisis diagnóstico y prospectivo de los estereotipos económicos, sociales y políticos y su efecto sobre la inmigración como pull factor" Ref. CV04B-621 ambos financiados por Consellería de Empresa, Universidad y Ciencia, Generalitat Valenciana.

En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; First of all, a definition of multitranslation is given and a selective classification of the main multitranslated products in Catalan is offered. After that, multitranslation is contextualised within the sociology of translation. Then the polysystem of Catalan translation is analysed together with the linguistic, the politicoeconomical and the communicative‐cultural cosystems which influence multitranslation. Next, I present the multitranslation of Harry Potter and the Philosopher's Stone into Valencian and a comparative analysis of both the Catalan and the Valencian versions. Then, I review the reception of the Valencian version in the academic and literary spheres. Finally, the relations among the different cosystems are defined with regards to Catalan multitranslation, and the translation policy and the textual‐linguistic norms are defined for the case study.

En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; En aquest article, en primer lloc definim la multitraducció i fem una classificació selectiva dels principals productes multitraduïts en llengua catalana. Després de situar la multitraducció com a objecte d'estudi de la sociologia de la traducció, analitzem el polisistema de la traducció en llengua catalana tot fent un repàs pels cosistemes lingüístic, politicoeconòmic i comunicativocultural, que determinen d'una o altra manera la multitraducció. Seguidament, presentem el cas de la multitraducció de Harry Potter i la pedra filosofal tot fent una anàlisi comparativa de les versions catalana i valenciana i analitzant la recepció que va tindre en l'àmbit acadèmic i literari. Per acabar, definim quines relacions s'estableixen en el fenomen de la multitraducció en llengua catalana entre els diferents cosistemes i quina va ser la política de traducció i les normes lingüisticotextuals que es van seguir en fer la multitraducció de l'estudi de cas. ; First of all, a definition of multitranslation is given and a selective classification of the main multitranslated products in Catalan is offered. After that, multitranslation is contextualised within the sociology of translation. Then the polysystem of Catalan translation is analysed together with the linguistic, the politicoeconomical and the communicative‐cultural cosystems which influence multitranslation. Next, I present the multitranslation of Harry Potter and the Philosopher's Stone into Valencian and a comparative analysis of both the Catalan and the Valencian versions. Then, I review the reception of the Valencian version in the academic and literary spheres. Finally, the relations among the different cosystems are defined with regards to Catalan multitranslation, and the translation policy and the textual‐linguistic norms are defined for the case study.

. ; Constituye un gran error olvidar que los profesionales del derecho no pueden ser simples aplicadores de códigos normativos, sino que a partir de una serie de declaraciones de principios deben ser intérpretes de la ley, siempre en clave constirucionalista. Nadie es aséptica por naluraleza ante un conflicto social. No interesa que el poder judicial sea débil, vulnerable e ineficaz, para así criticarlo cada vez que se discrepe de sus decisiones. Al poder político le gustan mucho más los juristas que se limitan a aplicar de forma literal y neutra la ley. El objetivo primordial del derecho es decidir lo que es justo. La administración de justicia tiene que ser honesta, servida por personas con una sólida formación jurídica; pero, al mismo tiempo, dotadas también de una inseparable formación complementaria en campos tan próximos al derecho como son la ética, la criminología, la educación psicosocial. El lenguaje jurídico debe ser también vehículo de comprensión de la ley. ; We make a great mistake when we forget that law professionals cannot be merely appliers of legal codes, but that they must interpret the law, always from the constitucionalist standpoint. Nobody is aseptic by nature in the face of a social conflict. Legal powers cannot be weak, vulnerable and inefficatious, and we must be able to criticise them when we do not agree with their decisions. Political power prefers jurists who merely apply the law literally and neutrally. The main objective of the law is to decibe what is fair. The administration of justice must be honest, served by people with solid legal training. Hoewer, they must also be endowed with an inseparable complementary training in areas close to law such as ethics, criminology.

L'Administració local, partint del valor afegit que li confereix la seva proximitat als ciutadans, ha d'exercir un paper fonamental en l'acció educativa que comparteix en diferents temps i espais socials amb les famílies, les escoles i les comunitats, al llarg de tota la vida de les persones. Una perspectiva que concretem en tres grans objectius que han de guiar el desenvolupament del potencial socioeducatiu de l'esport i la cultura en l'àmbit "local" i no només "municipal": augmentar la participació ciutadana, millorar els coneixements bàsics de la població i habilitar vies per tal que puguin expressar les seves necessitats i interessos. En el text s'apunten algunes línies d'acció, concretades en iniciatives pràctiques d'acord amb les consideracions teòriques expressades. ; Local administration, whose proximity to citizens affords it added value, is a key element of educational action shared with families, schools and communities throughout people's lives. We approach this perspective through three goals that guide the development of the socio-educative potential of sport and culture in the "local field" (not only in the "municipal field") by: (1) increasing citizen participation; (2) improving the local population's knowledge base; and (3) creating routes through which citizens may express their needs and aspirations. We raise some practical lines of action based on the presented theory. ; La Administración local, partiendo del valor añadido que le confiere su proximidad a los ciudadanos, debe jugar un papel fundamental en la acción educativa que comparte endiferentes tiempos y espacios sociales con las familias, las escuelas y las comunidades, a lo largo de toda la vida de las personas. Una perspectiva que concretamos en tres grandes objetivos que deben guiar el desarrollo del potencial socioeducativo del deporte y la cultura en el ámbito "local" y no sólo "municipal": aumentar la participación ciudadana, mejorar los conocimientos básicos de la población y habilitar vías para que puedan expresar sus necesidades e intereses. En el texto se apuntan algunas líneas de acción, concretadas en iniciativas prácticas acordes con las consideraciones teóricas expresadas.

Le thème de la gouvernance culturelle est abordé sous une triple approche : approche historique ; approche par la coopération au développement et les relations internationales ; approche par la société du savoir, l'économie créative et les tic. Aujourd'hui, les politiques culturelles, en se fondant sur les droits culturels et sur une autre "gouvernance", pourront mieux répondre aux défis du monde de demain. ; El tema de la governança cultural queda englobat en un enfocament triple: l'enfocament històric, l'enfocament de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, i l'enfocament de la societat del saber, l'economia creativa i les tic. Avui en dia, les polítiques culturals, en basar-se en drets culturals i en una altra «governança», podran respondre de manera més satisfactòria als desafiaments del demà. ; El tema de la gobernanza cultural queda englobado en un enfoque triple: el enfoque histórico, el enfoque de la cooperación al desarrollo y las relaciones internacionales, y el enfoque de la sociedad del saber, la economía creativa y las tic. Hoy en día, las políticas culturales, al basarse en derechos culturales y en otra «gobernanza», podrán responder de manera más satisfactoria a los desafíos del mañana. ; The question of cultural governance is dealt with from three approaches: the historical approach, the development cooperation and international relations approach, and the knowledge society, creative economy and ict approach. Today, cultural policies, based on cultural rights and on other "governance", will be better placed to meet the challenges of tomorrow.

Aquestes notes només intenten posar sobre la taula qüestions percebudes des de la intersecció entre la gran explosió social que va significar el 15-M, sorgit el 2011, i l'experiència en el moviment ciutadà. Evidentment, aquesta intersecció constitueix un lloc que està inevitablement condicionat per l'experiència que de tots dos fenòmens s'ha anat adquirint. Són notes preses a l'abric del debat intern/extern en els mateixos moviments. Per això, són com un "mos" per seguir el camí, per la qual cosa són notes que no tanquen sinó que obren les mirades del caminant. ; These notes aim simply to put on the table a number of issues perceived from the intersection between the great social explosion that marked the 15 -M, in the aftermath of March 15th, 2011, and the experience of the citizens' movement. It goes without saying that the experience of that intersection is inevitably conditioned by the ongoing experience of both of these phenomena. These notes were taken in the heat of the internal/external debate within the movements themselves, and as such are essentially a 'snack' for the road, so their purpose is not to close butto open the eyes of the traveller. ; Estas notas sólo intentan poner encima de la mesa cuestiones percibidas desde la intersección entre la gran explosión social que significó el 15-M, surgido en 2011, y la experiencia en el movimiento ciudadano. Evidentemente, esta intersección constituye un lugar que está inevitablemente condicionado por la experiencia que de ambos fenómenos se ha ido adquiriendo. Son notas tomadas al calor del debate interno/externo en los propios movimientos. Son, por ello, como un "tentempié" para seguir el camino, por lo que son notas que no cierran sino que abren las miradas del caminante.

Aquest article aborda l'experiència del moviment social #YoSoy132, a partir de l'exploració del seu sorgiment en el context polític, social i mediàtic mexicà i de l'anàlisi de les seves característiques, demandes i paral·lelismes amb els nous moviments socials globals. A més, l'article problematitza el paper dels nous mitjans digitals –en particular de les xarxes socials– dins del moviment, trencant amb cinc narratives dominants en la literatura. Finalment, es realitza un balanç de l'abast i les limitacions de #YoSoy132. ; This paper looks at the experience of the social movement #YoSoy132, exploring its emergence in the political, social and media context of Mexico today, and analyzing its characteristics, demands, and similarities with the new global social movements. In addition, the paper problematizes the role of the digital media – and in particular of the social media — within the movement, breaking with five narratives that have dominated the literature. In the conclusion, the paper offers an assessment of the achievements and the limitations of #YoSoy132. ; Este artículo aborda la experiencia del movimiento social #YoSoy132, a partir de la exploración de su surgimiento en el contexto político, social y mediático mexicano y del análisis de sus características, demandas y paralelismos con los nuevos movimientos sociales globales. Además, el artículo problematiza el papel de los medios digitales –en particular de las redes sociales– dentro del movimiento, rompiendo con cinco narrativas dominantes en la literatura. Finalmente, se realiza un balance de los alcances y de las limitaciones de #YoSoy132.

Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. Analitzem els seus atacs als «nosaltres» construïts sobre la classe, la cultura o nació, la societat civil o el «jo» individual, l'emotivisme i el moralisme, que són impotents i alimenten el natural «agonisme» humà. A canvi, Valls primer va creure trobar el «nosaltres» en l'Església, però se'n desmarcà radicalment i només confià en una versió hegeliana de l'Estat. En aquest article, fem un balanç de l'obra i la docència acadèmica del professor recentment desaparegut ; Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an "we" which would end the struggle of one against another. We analyze his attacks on "we" built on class, culture or nationality, civil society o the "I" individual, emotivism or moralism, which are impotent and feed the natural human "agonism". Instead, Valls first thought he'd found the "we" in the church, but then changed radically and only trusted the Hegelian version of the state. In this article we take a balance of the work and teaching of the recently departed professor

En els darrers decennis s'ha incrementat la pobresa infantil a la gran majoria de societats avançades, i aquest fet causa profunda preocupació entre els defensors i activistes dels drets de la infància, alhora que una creixent inquietud entre els analistes polítics i socials. Les informacions sobre la pobresa infantil a Europa comentades al llarg d'aquest article es refereixen a dades de pobresa monetària o relativa. En parlar de pobresa relativa no ens referim a persones que siguin necessàriament pobres, sinó que la seva situació monetària es troba per sota d'uns determinats nivells en relació amb la mitjana del seu país o col·lectiu social. ; Child poverty has increased in most advanced countries over the last few decades, a fact that is deeply worrying to defenders and activists on the rights of the child, while at the same time there is growing concern among political and social analysts. Information on child poverty in Europe given throughout this article refers to data on financial or relative poverty. By relative poverty is not meant people who are necessarily poor, but to those whose financial situation is below certain levels in relation to the average for their country or social group. ; En los últimos decenios se ha incrementado la pobreza infantil en la gran mayoría de sociedades avanzadas, y este hecho está causando una profunda preocupación entre los defensores y activistas de los derechos de la infancia, a la vez que una creciente inquietud entre los analistas políticos y sociales. Las informaciones sobre la pobreza infantil en Europa comentadas a lo largo de este artículo se refieren a datos de pobreza monetaria o relativa. Al hablar de pobreza relativa no nos referimos a personas que sean necesariamente pobres, sino que su situación monetaria se encuentra por debajo de unos determinados niveles en relación con la media de su país o colectivo social.

La societat en què vivim es troba en un moment de transformació estructural, provocat en gran mesura per l'expansió i democratització d'internet i els mitjans socials. Aquests canvis no són aliens a la universitat, on aquesta realitat tecnològica exigeix el desenvolupament de noves competències que garanteixin l'accés de la comunitat universitària a la informació i el coneixement; però, a més, és imprescindible seguir desenvolupant una adequada comprensió lectora. En aquest treball presentem una iniciativa que té com a objectiu promocionar la lectura entre els estudiants universitaris alhora que s'intenta desenvolupar l'escriptura i les habilitats tecnològiques i mediàtiques. ; The society in which we live is in process of structural change, largely engendered by the expansion and democratization of the Internet and social media. These changes are also at work in the university, where the new technological reality calls for the development of new skills to ensure the access of the university community to information and knowledge; at the same time, however, it is essential to continue to cultivate a satisfactory level of reading comprehension. In this article we present an initiative that aims to promote reading among university students while seeking to develop writing and technology and media skills. ; La sociedad en que vivimos se encuentra en un momento de transformación estructural, provocado en gran medida por la expansión y democratización de internet y los medios sociales. Estos cambios no son ajenos a la universidad, donde esta realidad tecnológica exige el desarrollo de nuevas competencias que garanticen el acceso de la comunidad universitaria a la información y el conocimiento; pero, además, es imprescindible seguir desarrollando una adecuada comprensión lectora. En este trabajo presentamos una iniciativa que tiene como objetivo promocionar la lectura entre los estudiantes universitarios, al tiempo que se intentan desarrollar la escritura y las habilidades tecnológicas y mediáticas.