El ensayo examina tres aspectos de la decapitación de Luis XVI para demostrar como ésta simbolizó una transformación del principio de legitimidad política, a la vez que impactó en el desarrollo de las concepciones modernas de justicia formal y justicia sustantiva. La decapitación es considerada una metáfora de la transferencia de soberanía del rey a la ciudadanía, y es analizada poniendo énfasis en los discursos convencionales de Saint Just y Condorcet, y sus distintas concepciones de legalidad y legitimidad. Estas dos líneas de pensamiento son posteriormente analizadas como el fundamento de dos de las tendencias surgidas de la Revolución Francesa: los derechos humanos y el totalitarismo en sus versiones modernas. ; Th is essay examines three aspects of the beheading of king Louis XVI to show how it symbolized the transformation of the legitimacy principle of the body politic, and the development of modern formal and substantive justice. Th e beheading is seen as a metaphor of the transference of sovereignty from the king to the people. Louis Capet's is analyzed focusing on the speeches of Saint Just and Condorcet, and their opposing conceptions of legality and legitimacy. Th ese two threads are considered as fundamentals of two of the trends developed as part of the legacy of the French Revolution: the modern approach to human rights and totalitarianism.
The 10 June 1987 the first European elections by direct universal suffrage will take place in Spain ; El 10 de junio de 1987 España participará por primera vez en las elecciones europeas
La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.
Vidéo captée au moment de la commémoration du Bicentenaire de la mort de l'Abé de l'Epée, à Paris, conférences d'Alexix Karacostas portant sur l'Institut des jeunes Sourds-Muets à l'époque de la révolution française. Rushs de deux conférences avec pour l'une des questions de la salle. Enregistrements suivi d'un rush de Philippe Séro-Guillaume montrant des différences entre Lsf et français signé. ; 00:00:00 - 00:00:40 Conférence d'Alexis Karacostas prise en cours : Sollicitation des sourds-muets auprès de l'assemblée nationale en 1789 (interprète Pascale Beaujard) 00:00:50 - 00:01:10 Logement de sourds-muets aux Célestins 00:01:10 - 00:02:00 Evocation de la géopolitique autour de 1789 00:02:00 - 00:02:32 Présentation d'un projet de décret déposé par un député le 22 juillet 1789 00:02:32 - 00:04:30 L'Institution Nationale des Jeunes Sourds-Muets est créée par l'Etat qui en prend le contrôle 00:04:30 - 00:06:35 L'institution doirt réunir des élèves dans un espace unique, différencié, et autonome 00:06:35 - 00:08:00 Indépendance et autonomie du lieu répondent à l'idéal révolutionnaire 00:08:00 - 00:09:39 Perception de la complémentarité des sourds et des aveugles dans l'institution 00:09:39 - 00:11:06 Cohabitation entre Sourds et Aveugles dans l'institution pendant 4 ans 00:11:06 - 00:12:38 Emprisonnement de Sicard en 1792 00:12:38 - 00:12:43 Question de la salle 00:12:43 - 00:14:20 Texte de Jean Massieu pour faire libérer l'abbé Sicard en 1792 00:14:20 - 00:15:44 Sicard raconte cet épisode, 4 ans plus tard dans une revue royaliste 00:15:44 - 00:17:03 Sicard méprise les Sourds, si différents de lui et présentés commme des animaux 00:17:03 - 00:17:55 Attitude de sourds pendant la révolution : l'autonomie des sourds est déjà présente 00:17:55 - 00:18:59 Sourds et Aveugles : séparation des deux institutions en mars 1794 00:18:59 - 00:20:36 Installation de l'Institution Nationale des Jeunes Sourds-Muets au monastère St-Magloire, rue St-Jacques 00:20:36 - 00:22:10 Aperçu du circuit suivi par des jeunes sourds pendant leur passage à l'Institution 00:22:10 - 00:22:47 Coupure de l'enregistrement 00:22:47 - 00:26:50 Difficultés d'admission dans l'Institut : le voyage, le trousseau,. 00:26:50 - 00:29:22 Après l'institution 00:29:30 - 00:29:31 Le débat commence (changement d'interprète : Cécile Guyomarc'h) 00:29:39 - 00:30:27 Plan de caméra sur la salle 00:30:27 - 00:33:00 Locuteur 1 pose une question (voix de Pascale Beaujard), réponse d'Alexis Karacostas (Cécile Guoymarc'h) 00:33:00 - 00:33:47 Questions du locuteur 1 (voix de P. Beaujard), réponses d' Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:33:47 - 00:35:38 Question de Marie-Pierre Denoncourt (voix P.Beaujard), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:35:38 - 00:38:20 Questions de Marie-Pierre Denoncourt (voix P.Beaujard), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:38:20 - 00:45:17 Question de Guy Bouchauveau (voix de C. Guyomarc'h), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:45:17 - 00:45:43 Coupure 00:45:43 - 00:47:06 Extrait d'une autre conférence sur le même théme. Séances publiques de représentations théâtrales où la surdité est moquée entre 1780 et 1800 (interprète, Cécile Guyomarc'h) 00:47:06 - 00:48:01 Anecdotes sur Beaumarchais 00:48:01 - 00:49:20 Coupure 00:49:20 - 00:51:16 Papiers que les enfants doivent fournir pour rentrer dans l'institution puis coupure ; Discourse type: dialogue ; Discourse type: narrative
Vidéo captée au moment de la commémoration du Bicentenaire de la mort de l'Abé de l'Epée, à Paris, conférences d'Alexix Karacostas portant sur l'Institut des jeunes Sourds-Muets à l'époque de la révolution française. Rushs de deux conférences avec pour l'une des questions de la salle. Enregistrements suivi d'un rush de Philippe Séro-Guillaume montrant des différences entre Lsf et français signé. ; 00:00:00 - 00:00:40 Conférence d'Alexis Karacostas prise en cours : Sollicitation des sourds-muets auprès de l'assemblée nationale en 1789 (interprète Pascale Beaujard) 00:00:50 - 00:01:10 Logement de sourds-muets aux Célestins 00:01:10 - 00:02:00 Evocation de la géopolitique autour de 1789 00:02:00 - 00:02:32 Présentation d'un projet de décret déposé par un député le 22 juillet 1789 00:02:32 - 00:04:30 L'Institution Nationale des Jeunes Sourds-Muets est créée par l'Etat qui en prend le contrôle 00:04:30 - 00:06:35 L'institution doirt réunir des élèves dans un espace unique, différencié, et autonome 00:06:35 - 00:08:00 Indépendance et autonomie du lieu répondent à l'idéal révolutionnaire 00:08:00 - 00:09:39 Perception de la complémentarité des sourds et des aveugles dans l'institution 00:09:39 - 00:11:06 Cohabitation entre Sourds et Aveugles dans l'institution pendant 4 ans 00:11:06 - 00:12:38 Emprisonnement de Sicard en 1792 00:12:38 - 00:12:43 Question de la salle 00:12:43 - 00:14:20 Texte de Jean Massieu pour faire libérer l'abbé Sicard en 1792 00:14:20 - 00:15:44 Sicard raconte cet épisode, 4 ans plus tard dans une revue royaliste 00:15:44 - 00:17:03 Sicard méprise les Sourds, si différents de lui et présentés commme des animaux 00:17:03 - 00:17:55 Attitude de sourds pendant la révolution : l'autonomie des sourds est déjà présente 00:17:55 - 00:18:59 Sourds et Aveugles : séparation des deux institutions en mars 1794 00:18:59 - 00:20:36 Installation de l'Institution Nationale des Jeunes Sourds-Muets au monastère St-Magloire, rue St-Jacques 00:20:36 - 00:22:10 Aperçu du circuit suivi par des jeunes sourds pendant leur passage à l'Institution 00:22:10 - 00:22:47 Coupure de l'enregistrement 00:22:47 - 00:26:50 Difficultés d'admission dans l'Institut : le voyage, le trousseau,. 00:26:50 - 00:29:22 Après l'institution 00:29:30 - 00:29:31 Le débat commence (changement d'interprète : Cécile Guyomarc'h) 00:29:39 - 00:30:27 Plan de caméra sur la salle 00:30:27 - 00:33:00 Locuteur 1 pose une question (voix de Pascale Beaujard), réponse d'Alexis Karacostas (Cécile Guoymarc'h) 00:33:00 - 00:33:47 Questions du locuteur 1 (voix de P. Beaujard), réponses d' Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:33:47 - 00:35:38 Question de Marie-Pierre Denoncourt (voix P.Beaujard), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:35:38 - 00:38:20 Questions de Marie-Pierre Denoncourt (voix P.Beaujard), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:38:20 - 00:45:17 Question de Guy Bouchauveau (voix de C. Guyomarc'h), réponses d'Alexis Karacostas (C. Guyomarc'h) 00:45:17 - 00:45:43 Coupure 00:45:43 - 00:47:06 Extrait d'une autre conférence sur le même théme. Séances publiques de représentations théâtrales où la surdité est moquée entre 1780 et 1800 (interprète, Cécile Guyomarc'h) 00:47:06 - 00:48:01 Anecdotes sur Beaumarchais 00:48:01 - 00:49:20 Coupure 00:49:20 - 00:51:16 Papiers que les enfants doivent fournir pour rentrer dans l'institution puis coupure
L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.
A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).
La trilogia de memòries de Llorenç Villalonga (1897-1980) proposada per Miquel López Crespí, narrades per l'alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, planteja preguntes sobre la motivació i el lloc d'aquesta literatura pseudomemorialística, tant en el context local de Mallorca con en l'espai testimonial de manera més general. El segon dels dos volums publicats fins ara, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), fa servir escrits autobiogràfics i pseudobiogràfics de Villalonga per a presentar una narrativa en primera persona exculpatòria i a vegades malhumorada els defectes estilístics de la qual ja fan poc probable que el subjecte es pugui guanyar l'afecte del lector. Aquest assaig estudia per què Villalonga, mitjançant la seva pròpia tradició del desconcert, podria semblar lliurar-se a la reescriptura però no a l'empatia, i suggereix que posicionar-lo com a cap de turc o víctima que encara ha de fer la reparació per la seva lleialtat a la Guerra Civil és èticament problemàtic i pragmàticament fútil. Conclou que aquesta contribució a la cultura de la memòria històrica respon en la mateixa mesura al mercat que a l'exigència política o a la necessitat de recordar. ; Miquel López Crespí's proposed trilogy of novelized memoirs of Llorenç Villalonga (1897-1980), as narrated by Villalonga's own alter ego, Salvador Orlan, raises questions about the motivation for and place of such pseudo-memorialistic literature, both in the local Mallorcan context and in the testimonial space more generally. The second of two volumes so far published, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), draws on previous auto- and pseudo-autobiographical writing by Villalonga to present an exculpatory and at times petulant first-person narrative whose stylistic flaws alone seem unlikely to endear the subject to the reader. This essay explores why Villalonga, through his own tradition of mystification, might seem to lend himself to re-writing but not to empathy, and suggests that positioning him as a whipping boy/victim who has still to make reparation for his Civil War allegiance is both ethically problematic and pragmatically futile. It concludes that this contribution to the culture of historical memory responds as much to the market as it does to political exigency or a need to remember. ; La trilogía de memorias de Llorenç Villalonga (1897-1980) propuesta por Miquel López Crespí, narradas por el alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, plantea preguntas sobre la motivación y el lugar de esta literatura pseudomemorialística, tanto en el contexto local de Mallorca como en el espacio testimonial de manera más general. El segundo de los dos volúmenes publicados hasta ahora, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), usa escritos autobiográficos y pseudobiográficos de Villalonga para presentar una narrativa en primera persona exculpatoria y a veces malhumorada cuyos defectos estilísticos ya hacen poco probable que el sujeto pueda ganarse el afecto del lector. Este ensayo estudia por qué Villalonga, mediante su propia tradición del desconcierto, podría parecer entregarse a la reescritura pero no a la empatía, y sugiere que posicionarlo como cabeza de turco o víctima que todavía tiene que hacer la reparación por su lealtad a la Guerra Civil es éticamente problemático y pragmáticamente fútil. Concluye que esta contribución a la cultura de la memoria histórica responde en la misma medida al mercado que a la exigencia política o a la necesidad de recordar.
La societat en què vivim es troba en un moment de transformació estructural, provocat en gran mesura per l'expansió i democratització d'internet i els mitjans socials. Aquests canvis no són aliens a la universitat, on aquesta realitat tecnològica exigeix el desenvolupament de noves competències que garanteixin l'accés de la comunitat universitària a la informació i el coneixement; però, a més, és imprescindible seguir desenvolupant una adequada comprensió lectora. En aquest treball presentem una iniciativa que té com a objectiu promocionar la lectura entre els estudiants universitaris alhora que s'intenta desenvolupar l'escriptura i les habilitats tecnològiques i mediàtiques. ; The society in which we live is in process of structural change, largely engendered by the expansion and democratization of the Internet and social media. These changes are also at work in the university, where the new technological reality calls for the development of new skills to ensure the access of the university community to information and knowledge; at the same time, however, it is essential to continue to cultivate a satisfactory level of reading comprehension. In this article we present an initiative that aims to promote reading among university students while seeking to develop writing and technology and media skills. ; La sociedad en que vivimos se encuentra en un momento de transformación estructural, provocado en gran medida por la expansión y democratización de internet y los medios sociales. Estos cambios no son ajenos a la universidad, donde esta realidad tecnológica exige el desarrollo de nuevas competencias que garanticen el acceso de la comunidad universitaria a la información y el conocimiento; pero, además, es imprescindible seguir desarrollando una adecuada comprensión lectora. En este trabajo presentamos una iniciativa que tiene como objetivo promocionar la lectura entre los estudiantes universitarios, al tiempo que se intentan desarrollar la escritura y las habilidades tecnológicas y mediáticas.
