Suchergebnisse

19 pages. --Acta del coloquio: "Conflictivitat i vies de solució a la Mediterrània Medieval" ; [CT] Aquest treball té com a finalitat estudiar els diferents sistemes utilitzats en els segles XIII i XIV pels sobirans catalanoaragonesos per tal d'evitar el desencadenament de les temudes cartes de marca o de represalia que els governs de les nacions concedien a un dels seus súbdits per a confiscar els béns dels ciutadans de l'estat estranger del qual havia sofert un greuge. Els sobirans catalanoaragonesos tractaren d'impedir que les marques que els rei de França decretaren contra la Corona d'Aragó fossin evitades. Per això utilitzaren tres vies: 1. Les negociacions diplomàtiques amb la cort francesa. 2. La instauració d'un impost sobre les mercaderies, amb la recaptació del qual poder compensar els perjudicats. 3. La indemnització dels perjudicats utilitzant els recursos de la propia Corona catalanoaragonesa. ; [EN] This paper has as its aim the study of the different systems used in the XIII and XIV centuries by the Catalano- Aragonese sovereigns to avoid the dreaded letters of warrant or reprisal issued by the governments of various nations. These were granted to one of their subjects to allow him to confiscate property belonging to the citizens from the foreign state which had suffered the wrong. The Catalano- Aragonese sovereigns tried to avoid the letters of warrant decreed against the Crown of Aragon by the kings of France. They used three ways to achieve this: 1. By diplomatic negotiations with the French Court. 2. By the institution of a tax on the merchandise, with which they could compensate those who had been wronged. 3. By the indemnification of the person wronged through the recourses available to the Catalano-Aragonese crown itself. ; El present estudi s'insereix dins del Projecte d'Investigació "La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval: puente entre culturas, mediadora entre Cristiandad e Islam" (Ref. HUM2007-61131), subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació ; Peer reviewed

[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...

Les universitats europees tenen la responsabilitat i estan compromeses en la construcció de l'Europa i la Societat del Coneixement. La creació de l'espai europeu d'educació superior (EEES) suposa tenir en compte les iniciatives dels governs i implica desenvolupar processos de reorganització i transformació de la intervenció socioeducativa. L'experiència interuniversitària és la primera d'un procés d'innovació docent que hom pretén implementar en successius cursos . El principal objectiu era motivat per l'oportunitat d'experimentar una aplicació de social networking, adquirint competències de l'educador social en la construcció del coneixement a través de la discussió en xarxa, utilitzant estratègies socioconstructivistes. ; Las universidades europeas tienen la responsabilidad y están comprometidas en laconstrucción de la Europa y la Sociedad del Conocimiento. La creación del espacio europeo de educación superior (EEES) supone tener en cuenta las iniciativas de los gobiernos e implica desarrollar procesos de reorganización y transformación de la intervención socioeducativa. La experiencia inter-universitaria es la primera de un proceso de innovación docente que se pretende implementar en sucesivos cursos. El principal objetivo estaba motivado por la oportunidad de experimentar una aplicación de social networking, adquiriendo competencias del educador social en la construcción del conocimiento a través de la discusión en red, utilizando estrategias socioconstructivistas. ; European universities are responsible for, and committed to, making Europe a knowledge-based society. The creation of the European Higher Education Area (EHEA) involves taking into account initiatives from the government, and developing procedures for reorganising and transforming social-education methods. The inter-university experience is the first in an innovative teaching process that is to be implemented in succeeding academic years. The main aim is based on the opportunity to try out a social networking application by acquiring the skills of a social educator in building knowledge through on-line discussions, using social constructivism strategies.

En aquest article es presenta una investigació que avalua un programa d'oci i participació social ("Implica-Acció") adreçat a gent gran de Granollers. Aquest programa es va implementar durant 7 anys (2001-2008) sent avaluat el seu impacte als dos anys següents de la seva finalització. Utilitza com a base de la seva actuació la metodologia de l'animació sociocultural des de la qual es promou un model de Desenvolupament Comunitari basat en els principis de participació, corresponsabilitat i construcció de ciutadania. L'objectiu ha estat verificar com l'aplicació d'aquesta metodologia en un context determinat pot promoure processos de participación ciutadana i activitats d'oci des de la perspectiva de la democràcia cultural, incrementant al seu torn la iniciativa social a barris, territoris i/o espais comunitaris. ; This article analyzes an assessment investigation about a leisure and social participation ("Implica-Acción") program for elderly people in Granollers. This program was implemented for 7 years (2001-2008), and its impact was analyzed two years after finishing. This program used the sociocultural animation methodology as a base, its aim was to promote community development, based on participation, co-responsibility and citizenship building. The objective of the assessment is to verify the implementation of that methodology in a specific context, which can promote citizen participation and leisure activities based on cultural democracy, also promoting social initiative in neighborhoods and community territory or spaces ; En este artículo se presenta una investigación que evalúa un programa de ocio y participación social ("Implica-Acción") dirigido a personas mayores de Granollers. Dicho programa se implementó durante 7 años (2001-2008) siendo evaluado su impacto a los dos años siguientes de su finalización. Utiliza como base de su actuación la metodología de la Animación Sociocultural desde la que se promueve un modelo de Desarrollo Comunitario basado en los principios de participación, corresponsabilidad y construcción de ciudadanía. El objetivo ha sido verificar cómo la aplicación de dicha metodología en un contexto determinado puede promover procesos de participación ciudadana y actividades de ocio desde la perspectiva de la democracia cultural, incrementando a su vez la iniciativa social en barrios, territorios y/o espacios comunitarios

Entre agosto y septiembre de 1991, los Países Bálticos forzaron su ruptura con la Unión Soviética, pocos meses antes de que ésta se desintegrara totalmente. A partir de ese momento, la recuperación de su independencia y soberanía nacional -fraguada por primera vez en la época de entreguerras y frustrada por el pacto germano-soviético de 1939-, así como la consolidación de la democracia y el Estado de Derecho y la economía social de mercado, fue de la mano de su aspiración de integración en la Unión Europea y en la Organización del Tratado del Atlántico Norte. Después de más de una década de grandes transformaciones, tanto políticas como socioeconómicas, los tres Países Bálticos -Lituania, Estonia y Letonia- han logrado cumplir con éxito aquellos dos objetivos fundamentales para su futuro en paz, libertad, prosperidad y seguridad en el siglo XXI: el «retorno a Europa» en el marco de la Unión Europea y su vinculazión a la alianza militar euroatlántica dentro de la OTAN. ; Between August and September 1991, the Baltic States forced their break with the USSR, just a few months before the latter disintegrated. From that moment on, the recovery of national independence and sovereignty – first established during the inter-war period only to be thwarted by the pact between Germany and the Soviet Union in 1939 – as well as the consolidation of democracy, the rule of law and a market economy, were given impetus by their desire to join the European Union and the North Atlantic Treaty Organization. After more than a decade of major transformations, both political and socio-economic in nature, the three Baltic States – Lithuania, Estonia and Latvia – have successfully achieved the two fundamental prerequisites for a future of peace, liberty, prosperity and security in the twenty-first century: their «return to Europe» as members of the European Union and their link with the Euro-Atlantic military alliance as members of NATO. ; El presente trabajo se inscribe en un proyecto de investigación (realizado conjuntamente con el prof. Dr. Ricardo Martín de la Guardia) sobre el ideal europeísta y su influencia en los países de la antigua Europa del Este en el camino de éstos hacia su integración en la Unión Europea. Dicho proyecto de investigación ha sido apoyado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte mediante la vinculación del autor como «Salvador de Madariaga Fellow» al Instituto Universitario Europeo de Florencia en los años 1999 y 2003 (para este último año: Resolución de 28 de marzo de 2003, BOE 15 de abril de 2003).

L'aparició de la Direcliva Europea de lliure circulació de treballadors és el punt de partida per la que l'Oficina Europea de l'AJEJI decideixi contactar i emplaçar al món professional europeu a realitzar un treball conjunt a partir de dues trobades es construeix una part del que s'anomena la Plalaforma Comuna de la professió. Aquest primer treball serveix de base per consruir; amb les aportacions dels altres continents presents en l'Associació internacional allò que s'anomena el Marc Conceptual de les funcions i competencies dels educadors socials a escala internacional. Els reptes de futur passen per construir el cos teòric de la professió des dels professionals i donar visibilitat al treball socioeducatiu aprofitant els canals administratius i burocràctics de la Unió Europea. ; La aparición de la Directiva Europea de libre circulación de trabajadores es el punto de partida para que la Oficina Europea de la AJEJI decida contactar y emplazar al mundo profesional europeo a realizar un trabajo conjunto. A partir de dos encuentros se construye una parte de lo que se denomina la Plataforma Común de la profesión. Este primer trabajo sirve de base para construir, con las aportaciones de los otros continentes presentes en la Asociación Internacional lo que se denomina el Marco Conceptual de las funciones y competencias de los educadores sociales a escala internacional. Los retos de futuro pasan por construir el cuerpo teórico de la profesión desde los profesionales y dar visibilidad al trabajo socioeducativo aprovechando los canales administraticos y burocráticos de la Unión Europea. ; The appearance of the European Directive on free movement of workers was the starting point for when the European Office of the AIEJI decided to contact and cali upon the professionals in Europe to carry out a joint project. After two meetings a part of what is caused the Common Platfom for the profession was constructed. This first project is the basis for building the Conceptual Framework of the Functions and Competences of Social Educators. on an international scale and wtlh contributions from the other continents present in the international Associalion. Future challenges include establishing a theoretical body for the profession by professionals and to promote the work of social education by making use of adminislralive and bureaucratic channels of the European Union.