Marius Timmann Mjaaland: The Hidden God: Luther, Philosophy, and Political Theology. Indiana Series in the Philosophy of Religion
In: Teologisk tidsskrift, Band 5, Heft 2, S. 179-181
ISSN: 1893-0271
106 Ergebnisse
Sortierung:
In: Teologisk tidsskrift, Band 5, Heft 2, S. 179-181
ISSN: 1893-0271
In: Nordic journal of urban studies, Band 2, Heft 1, S. 82-89
ISSN: 2703-8866
In: Nordisk kulturpolitisk tidskrift: The Nordic journal of cultural policy, Band 13, Heft 1, S. 87-108
ISSN: 2000-8325
In: Nordisk kulturpolitisk tidskrift: The Nordic journal of cultural policy, Band 13, Heft 1, S. 27-43
ISSN: 2000-8325
In: Nordisk kulturpolitisk tidskrift: The Nordic journal of cultural policy, Band 16, Heft 2, S. 340-365
ISSN: 2000-8325
In: Tidsskrift for teologi og kirke, Band 80, Heft 4, S. 266-276
ISSN: 1504-2952
In: Nordisk politiforskning, Band 2, Heft 2, S. 183-196
ISSN: 1894-8693
In: Norsk teologisk tidsskrift, Band 111, Heft 2, S. 149-151
ISSN: 1504-2979
The main mission of the Filmoteca de Catalunya is the recovery, conservation, research and dissemination of films and audiovisual works and materials, documents, equipment and any other element of interest to the study of cinema and audiovisual art in general and Catalan cinema in particular. In essence, the conservation and dissemination of film culture. A description is given of the areas that contribute to achieving this objective and a reflection on the need to offer the public, institutions and businesses with interests in the film industry a reliable professional service.
BASE
A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).
BASE
A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).
BASE
In: L'expert 28
[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...
BASE
In: Internasjonal politikk, Band 66, Heft 4, S. 681-682
ISSN: 0020-577X