Suchergebnisse

Social criticism has been a pervasive element in modern Arabic literature since its beginnings. This book is concerned with social criticism in blog narratives against the background of a long tradition of criticizing society through literary expression in the Egyptian national framework. It is also about ways in which the Arabic literary heritage, classical and contemporary, is put to work and recycled in Egyptian Arabic-language blogs. Readers will become aware that a number of the same societal and political problems that have been and still are treated in literature are brought up in Egyptian blogs. While social criticism will be shown to be a common thread in literary expression and blogging in Egypt, a central question is how bloggers use their cultural and literary heritage to advance their goals of changing social and political reality. The bloggers give voice to core problems with which an early blogging generation was and continues to be concerned. Some were discontented with the inability of the government to provide them with the democratic liberties they requested. Others emphasized the necessity to solve the urgent problems of poor governance, corruption and poverty. The book concludes that if the root problems are not addressed and the old order not removed, real change cannot take place. The question is what picture literature and social media including blogs will present to us henceforth: one of a society taking steps towards real change, or one reflecting the status quo with circumscribed individual liberties and lack of social reform

El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.

Aktivisme bruges hyppigt blandt forskere og praktikere som en "overordnet etikette på dansk udenrigspolitik" (Pedersen & Ringsmose, 2017, s. 339). Der er ikke konsensus om, hvornår Danmark blev aktivistisk, eller om etiketten passer lige godt på alle områder af udenrigspolitikken. Ikke desto mindre er der bred enighed om, at Danmarks militære engagement i de seneste årtier, herunder særligt deltagelsen i Irak- og Afghanistan-krigene, udgør et højdepunkt i dansk aktivisme. Vores analyse diskuterer og nuancerer denne karakteristik ved at formulere en alternativ forståelse af politisk aktivisme inspireret af Hannah Arendts politiske teori. Med vores konceptualisering gentænker vi centrale begreber i litteraturen – initiativ, risiko og deltagelse – og sondrer mellem militært engagement og egentlig politisk aktivisme. Ud fra denne begrebslige ramme genbesøger vi Danmarks krigsdeltagelse i 2000'erne. Vi argumenterer for, at dansk udenrigspolitik, selv hvad angår krigsdeltagelsen, har været reaktiv, risikoavers og med begrænset folkelig forankring og derfor mindre aktivistisk, end litteraturen hidtil har antaget. Ved at fjerne den aktivistiske etikette forsøger vi at rejse nye spørgsmål om, hvad udenrigspolitisk aktivisme fremadrettet kan og bør være.
Abstract in English:Military Activism Without Political Action? Towards a New Conception of Activism in Danish Foreign and Security Policy Inspired by Hannah ArendtActivism is frequently used by researchers and practitioners alike as "a general label on Danish foreign policy" (Pedersen & Ringsmose, 2017, p. 339, authors' translation). There is no consensus as to when Denmark became activist or if the label is equally fitting to all foreign policy issue areas. However, there is broad agreement that the military engagements in recent decades, particularly the wars in Afghanistan and Iraq, constitute a high point in Danish activism. Our analysis challenges and nuances this characterization by exploring an alternative understanding of political activism inspired by Hannah Arendt's political theory. Our alternative concept of activism revisits the central elements of activism; initiative, risk and participation, and distinguishes between military engagement and political activism. Drawing on this conceptual framework, we revisit Denmark's war engagements focusing on Iraq and Afghanistan in the 2000s. We argue that from a political perspective even Denmark's war engagements have been reactive, risk averse, and with limited popular anchorage, and are therefore, less activist than hitherto argued. By tearing off the activist label we aim to revitalize the discussion about what Danish Foreign and Security policy can and should be at a time when such questions have rarely had more relevance.

"Hisham Sharabi was a distinguished Palestinian intellectual and an outspoken critic of traditional Arab society and culture. Despite his upbringing as a member of the privileged class, his conscious self-analysis after the 1967 Arab defeat by Israel led him to radically change his former bourgeois outlook on his society and its culture. Embers and Ashes tells of Sharabi's childhood and boyhood in Palestine, his youth and initial political activism as a university student in Lebanon, and his life and education as a graduate student in the US. He brings his newly acquired self-analysis and sociocultural criticism to bear on the story of each of these phases"--BOOK JACKET

I en fersk Fokus-spalte i Internasjonal Politikk diskuteres begrepet «militæraktivisme» i en skandinavisk kontekst. Dessverre lider flere av bidragene av en uklar og dels politisert bruk av begrepet. Militæraktivisme sidestilles i det store med internasjonale operasjoner, og bringer dermed ingen nye analytiske bidrag. Spalten viser at begrepet kan ha noe for seg i det danske tilfellet, men klarer ikke å påvise at militæraktivisme er noe skandinavisk fenomen.
Abstract in EnglishMilitary Activism: Vague Definitions and Political LopsidednessA recent issue of Internasjonal Politikk had a Focus section dedicated to "military activism" in the Scandinavian context. Unfortunately, several of the contributions suffer from vague and partly politicized use of the term. Military activism appears to be applied analogous to international operations, thus failing to contribute with any new analytical insights. The section shows that military activism may be a fruitful term in the Danish context, but fails to demonstrate that this is a Scandinavian phenomenon.

Hvordan Norge håndterer sin militæraktivisme og fredsaktivisme ble aktualisert i kampanjen for et sete i sikkerhetsrådet. Aktivisme forstås her som nasjonens villighet til å ta initiativ på tross av kostnader. I denne replikken svarer vi på Friis sin kommentar som trekker verdien av vårt bidrag i tvil, da han omtaler vår analyse av Norges unnlatelse av å fremme sin militæraktivisme til fordel for «mykere verdier», som «gammelt nytt.» I kampanjen fremmet Norge både militæraktivisme og fredsaktivisme, men i ulikt materiale og forum. Vi hevder dermed at dette som et minimum er gammelt nytt i nye klær. Ved bruk av nasjonsbranding-rammeverket finner vi at Norge ønsket å fremstille seg som en aktør som er villig til å bidra, samtidig med å understreke Norge som en ikke utpreget militæraktør.
Abstract in English"Old News" on Military Activism and Peace Activism in New ClothesHow Norway communicates its military activism and peace activism was actualized in the campaign for a seat on the Security Council. Activism is here understood as the nation's willingness to take initiatives despite the costs. In Friis' comment on our article, he questions the value of our contribution, as he categorises our analysis of Norway's public relations focus on "softer values" over its military activism, as "old news". However, Norway in the campaign emphasized both military activism and peace activism, but in different ways and and different forums. We thus claim that this – as a minimum – is interesting old news in new clothes. By using the nation branding framework in the context of a tightly contested political contest, we find that Norway sought to present itself as an actor that was willing to make significant contributions to security, whilst stressing simultaneously that Norway was a non-military actor.

La recerca antropològica i etnogràfica dels mitjans de comunicació s'ha centrat en gran part en l'anàlisi de la recepció dels productes dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio, premsa escrita i pel·lícules) i el consum relacionat amb l'apropiació domèstica de tecnologies (Rothenbuhler et al., 2005). També hi ha un ampli corpus de recerca dedicat a l'estudi de la dimensió política dels mitjans alternatius i indígenes (Ginsburg et al., 2002). Tanmateix, hi ha hagut una separació entre els estudis dels media i els estudis d'internet, i entre l'anàlisi de la recepció i les pràctiques d'autoproducció, com ara la fotografia familiar o el vídeo domèstic. Les pràctiques actuals en relació amb els mitjans digitals insten a reexaminar els continguts i els fluxos d'autoproducció amb una perspectiva més àmplia que difumina la frontera entre el que és públic i el que és privat, productes realitzats per corporacions i productes amateurs, producció domèstica i indústria cultural, activisme polític i vida quotidiana. ; Anthropological and ethnographic research on media have been largely focused on analyzing reception of media products (television, radio, press and film) and media consumption related to domestic appropriation of technologies (Rothenbuhler et al., 2005). There is also a wide body of research devoted to the study of the political dimension of alternative and indigenous media (Ginsburg, 2002). However, there has been a separation between media and internet studies, and between the analysis of media reception and practices of self-production, such as family photography or home video. Current digital media practices urge reexamination of self-produced content and media flows from a broader perspective that cuts across divisions between public and private, corporative media products and people's releases, home production and cultural industry, political activism and everyday life. ; La investigación antropológica y etnográfica de los media se ha centrado en gran parte en el análisis de la recepción de los productos de los medios tradicionales (televisión, radio, prensa escrita y películas) y el consumo relacionado con la apropiación doméstica de tecnologías (Rothenbuhler et al., 2005). También hay un amplio corpus de investigación dedicado al estudio de la dimensión política de los medios alternativos e indígenas (Ginsburg et al., 2002). Sin embargo, ha habido una separación entre los estudios de los media y los estudios de internet, y entre el análisis de la recepción y las prácticas de autoproducción, como la fotografía familiar o el vídeo doméstico. Las prácticas actuales relacionadas con los medios digitales instan a reexaminar los contenidos y los flujos de autoproducción con una perspectiva más amplia que difumina la frontera entre lo que es público y lo que es privado, productos realizados por corporaciones y productos amateurs, producción doméstica e industria cultural, activismo político y vida cotidiana.

La recerca antropològica i etnogràfica dels mitjans de comunicació s'ha centrat en gran part en l'anàlisi de la recepció dels productes dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio, premsa escrita i pel·lícules) i el consum relacionat amb l'apropiació domèstica de tecnologies (Rothenbuhler et al., 2005). També hi ha un ampli corpus de recerca dedicat a l'estudi de la dimensió política dels mitjans alternatius i indígenes (Ginsburg et al., 2002). Tanmateix, hi ha hagut una separació entre els estudis dels media i els estudis d'internet, i entre l'anàlisi de la recepció i les pràctiques d'autoproducció, com ara la fotografia familiar o el vídeo domèstic. Les pràctiques actuals en relació amb els mitjans digitals insten a reexaminar els continguts i els fluxos d'autoproducció amb una perspectiva més àmplia que difumina la frontera entre el que és públic i el que és privat, productes realitzats per corporacions i productes amateurs, producció domèstica i indústria cultural, activisme polític i vida quotidiana. ; Anthropological and ethnographic research on media have been largely focused on analyzing reception of media products (television, radio, press and film) and media consumption related to domestic appropriation of technologies (Rothenbuhler et al., 2005). There is also a wide body of research devoted to the study of the political dimension of alternative and indigenous media (Ginsburg, 2002). However, there has been a separation between media and internet studies, and between the analysis of media reception and practices of self-production, such as family photography or home video. Current digital media practices urge reexamination of self-produced content and media flows from a broader perspective that cuts across divisions between public and private, corporative media products and people's releases, home production and cultural industry, political activism and everyday life. ; La investigación antropológica y etnográfica de los media se ha centrado en gran parte en el análisis de la recepción de los productos de los medios tradicionales (televisión, radio, prensa escrita y películas) y el consumo relacionado con la apropiación doméstica de tecnologías (Rothenbuhler et al., 2005). También hay un amplio corpus de investigación dedicado al estudio de la dimensión política de los medios alternativos e indígenas (Ginsburg et al., 2002). Sin embargo, ha habido una separación entre los estudios de los media y los estudios de internet, y entre el análisis de la recepción y las prácticas de autoproducción, como la fotografía familiar o el vídeo doméstico. Las prácticas actuales relacionadas con los medios digitales instan a reexaminar los contenidos y los flujos de autoproducción con una perspectiva más amplia que difumina la frontera entre lo que es público y lo que es privado, productos realizados por corporaciones y productos amateurs, producción doméstica e industria cultural, activismo político y vida cotidiana.

Danmark har i årene siden den kolde krigs afslutning udviklet sig til at være en permanent krigsførende nation. Den militære aktivisme er karakteriseret ved meget forskellige typer af engagementer, både hvad angår antallet af udsendte og deres mandat, indlejring i forskellige internationale organisationer og koalitioner, og udsendelser til forskellige dele af verden. Den danske vilje til aktivt at fastholde en status som bidragende og konstruktiv allieret gennem deltagelse i internationale operationer er drevet af en opfattelse af USA som afgørende for Danmarks nationale sikkerhed og understøttet af en aktivistisk og pragmatisk strategisk kultur. Den militære aktivisme er på den baggrund robust. Samtidig er der tegn på forandring i finansiering, geografisk fokus og valg af samarbejdspartnere.
Abstract in EnglishConstant Activism in a War with No End: Security, Status and Strategic Culture in Danish Foreign PolicyDanish foreign policy is militarily activist. Danish military activism is characterized by very different types of engagements and deployments regarding the number of troops and their legal mandate, political aims, institutional frameworks and geographical focus. The continuing Danish will to actively maintain its status as a contributing and constructive ally through participation in international military operations is driven by a perception of the United States as crucial to Denmark's national security and supported by an activist and pragmatic strategic culture. For these reasons, Danish military activism is robust, despite indications of change in financing, geographical focus and choice of partners.