Suchergebnisse

La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.

People live in cultural landscapes which they create and consistently change. In order to understand the entire process involved, it is essential to consider the fi ndings about the historical development of the region and its people for recent regional and future-oriented planning. Th e self-conception and self-awareness of a regional population is based on its culturally shaped surroundings. For example, a castle, a monastery, a medieval city ensemble or even prehistorical discoveries can become the central point of regional self-conception though the building may have lost its former signifi cance a long time ago. In this essay, the relation between the cities of a region around 1500 and the identity of the people who live there will be discussed. Th e region is called Franconia, now a part of Northern Bavaria and Northeast Baden-Württemberg. Up to 1806 it never was under a united leadership: Kings, Bishops, Princes, Knights and Imperial Cities had their separate domains. Th is kind of plurality created a huge diversity in the cultural landscape – up to present days. Th e regional historian can contribute to this whole process of regionalization and identifi cation with his/her research. He/She is part of a team consisting of archaelogists, geographers, political scientists, economists and social scientists. It is not his/her goal to continue with an archaic and outdated local historical approach but rather to implement his/her entire range of methodologies concentrated on a small region. Th e regional historian's guideline is: "Within boundaries boundless opportunities.» Th is approach can give a detailed description of the historical development of a certain region and its population over centuries. With the diminishing focus on national history, the regional historian is able to pursue a 'histoire totale' for a certain region. By using this methodological approach, the historian off ers a template of historical research which could also be used by other European regions. ; La gente vive en los paisajes culturales que crean y constantemente cambian. A fin de comprender todo el proceso involucrado, es esencial tener en cuenta los hallazgos sobre el desarrollo histórico de la región y su gente para la regional reciente y orientada al futuro la planificación. L a concepción de sí mismo y auto-conciencia de una población regional se basa en su entorno cultural en forma. Por ejemplo, un castillo, un monasterio, un conjunto medieval de la ciudad o incluso descubrimientos prehistóricos puede ser el punto central de la autonomía regional, aunque la concepción edificio puede haber perdido su anterior signifi cado hace mucho tiempo. En este ensayo, la relación entre las ciudades de una región alrededor de 1500 y la identidad de las personas que viven allí se discutió. ª región e se llama Franconia, ahora una parte del norte de Baviera y el nordeste Baden-Württemberg. Hasta 1806 no estaba bajo una dirección unida: Reyes, obispos, príncipes, caballeros y ciudades imperiales tuvieron su separada dominios. Th es una especie de pluralidad creado una enorme diversidad en el ámbito cultural paisaje - hasta la actualidad. Th e historiador regional puede contribuir a todo este proceso de la regionalización y la identificación de cationes con su / su investigación. Él / Ella es parte de un equipo formado por arqueólogos, geógrafos, politólogos, economistas y científicos sociales. No es su / su objetivo de continuar con un arcaico y obsoleto enfoque local histórico, sino más bien a poner en práctica su / su gama completa de las metodologías se concentró en un pequeña región. Guía Th e historiador regional es: "Dentro de los límites un sinfín de oportunidades ». Th es el enfoque puede dar una descripción detallada del desarrollo histórico de una determinada región y su población de más de siglos. Con el foco disminuyendo en la historia nacional, regional el historiador es capaz de llevar a cabo una 'histoire totale "para una región determinada. Mediante el uso este enfoque metodológico, el historiador de res de una plantilla de la histórica investigación que también podría ser utilizado por otras regiones europeas. ; Menschen leben in Kulturlandschaften, die sie erschaff en und beständig verändern. Um den Gesamtprozess verstehen zu können, ist eine Untersuchung der historischen Entwicklung einer Region und deren Bewohner unerlässlich für jegliche zukunftsorientierte Planung. Das Selbstbild und das Selbstbewusstsein einer regionalen Bevölkerung basiert auf der kulturellen Prägung ihrer Umgebung. So können zum Beispiel eine Burg, ein Kloster, das Ensemble einer mittelalterlichen Stadt oder sogar prähistorische Entdeckungen die Ausgangspunkte eines regionalen Selbstbewusstseins darstellen, obwohl die Gebäude ihre frühere Bedeutung längst verloren haben. In diesem Aufsatz wird der Zusammenhang der Städtelandschaft einer Region um 1500 und der Identität der Menschen, die dort leben, am Beispiel Frankens untersucht. Das Gebiet gehört heute zum Norden Bayerns und zum Nordosten Baden-Würtembergs und war auch bis 1806 nicht unter alleiniger Kontrolle – Könige, Bischöfe, Fürsten, Ritter und Reichsstädte hatten ihre jeweiligen Einfl usssphären. Diese Pluralität hat zu großen Unterschieden innerhalb der Kulturlandschaft geführt, die bis heute anhalten. Der Regionalhistoriker kann zum angesprochenen Prozess der Regionalisierung und Identitätsbildung mit seiner Forschung beitragen. Diese Forschung steht dabei in interdisziplinärem Dialog mit Archäologie, Geographie, Politik-, Wirtschafts- und Sozialwissenschaften. Dabei wird die gesamte Bandbreite vorhandener Methoden auf ein regional begrenztes Gebiet angewandt, statt sich auf die überholten lokalgeschichtlichen Zugänge zu beschränken. Die Maxime der Landesgeschichte ist also: "In Grenzen unbegrenzt." Dieser Zugang kann über Jahrhunderte hinweg sehr detaiuierte Beschreibungen der historischen Entwicklungen einer Region abgeben. Im Gegensatzzun Nationalgeschichte strebt die Landesgeschichte die 'histoire totale' einer Region an; ein methodischer Zugang zur Geschichte, der auch von anderen Regionen Europas mit Gewinn angewendet werden könnte.