Suchergebnisse

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació han estat definits com el "quart poder" per la seva influència social i per la seva funció de contrapès davant dels possibles abusos de la resta de poders. En aquest sentit, els mitjans són concebuts com un instrument que vigoritza la salut democràtica d'un país. Aquest treball realitzat a la UAB ha estudiat críticament com els polítics utilitzen els mitjans de comunicació en el seu favor, una pràctica que, heretada de la dictadura, es manté, segons l'estudi, en el cas espanyol, qüestionant així la legitimitat i funció de servei públic que s'espera dels mitjans de comunicació. ; En las sociedades democráticas, los medios de comunicación han sido definidos como el "cuarto poder" por su influencia social y por su función de contrapeso frente a los posibles abusos del resto de poderes. En este sentido, los medios son concebidos como un instrumento que vigoriza la salud democrática de un país. Este trabajo realizado en la UAB ha estudiado críticamente cómo los políticos utilizan los medios en su favor, una práctica que, heredada de la dictadura, se mantiene, según el estudio, en el caso español, cuestionando así la legitimidad y función de servicio público que se espera de los medios de comunicación. ; In democratic societies, mass media have been defined as the "fourth power" because of their social influence and their function as a counterbalance to possible abuses by the other powers. In this sense, the media are seen as a tool for invigorating the democratic health of a country. This UAB study has analysed critically how politicians use the mass media to their own ends, according to this study, a continuing practice in Spain that goes back to the dictatorship, and which raises doubts about the legitimacy of the mass media and their function as a public service.

La política tradicionalment ha mirat l'exercici de la democràcia, com a mínim, amb dos supòsits implícits: (1) les institucions són el canal normal de la política i (2) la votació és el canal normal de la política per prendre decisions. Per descomptat, la realitat és més complexa, però totes les extensions d'aquest model al voltant de la votació es basen en les institucions com a l'eix central entorn al qual gira la política. En aquest treball volem qüestionar aquesta manera d'entendre la política com una acció proactiva i conscient, i proposar en el seu lloc una forma reactiva i inconscient de fer política, basada en petites contribucions. En el nostre enfocament teòric s'argumenta que les pràctiques de mitjans socials són "política informal", i que els qui han de prendre les decisions polítiques les poden convertir en política real. Si són capaços d'escoltar. Si són capaços de pensar en la política fora de les institucions i en temps real. ; Politics has traditionally looked at the exercise of democracy with at least two implicit assumptions: (1) that the institutions are the normal channel of politics and (2) that voting is the normal channel for making decisions in politics. Of course, the reality is more complex, but it is nonetheless true that the extensions of that model around voting are based on the institutions as the core around which politics revolves. In this paper we challenge the view of politics as a conscious proactiveaction, and propose instead a reactive and unconscious way of doing politics, based on small contributions. From this theoretical approach we argue that social media practices are 'informal politics' and that those who have to make political decisions can turn them into real politics if they are capable of listening and if they are capable of thinking about politics outside of the institutions and in real time. ; La política tradicionalmente ha mirado el ejercicio de la democracia con al menos dos supuestos implícitos: (1) las instituciones son el canal normal de la política y (2) la votación es el canal normal de la política para tomar decisiones. Por supuesto, la realidad es más compleja, pero todas las extensiones de ese modelo alrededor de la votación se basan en las instituciones como el eje central en torno al cual gira la política. En este trabajo queremos cuestionar esta forma de entender la política como una acción proactiva y consciente, y proponer en su lugar una manera reactiva e inconsciente de hacer política, basada en pequeñas contribuciones. En nuestro enfoque teórico se argumenta que las prácticas de medios sociales son "política informal", y que quienes tienen que tomar decisiones políticas pueden convertirlas en política real. Si son capaces de escuchar. Si son capaces de pensar en la política fuera de las instituciones y en tiempo real.

Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.

. ; This article compiles the opinions of representatives from the professional and university sector, as we" as the Public Administration, on the current status of the profession: the most dynamic placement sectors, job characteristics and owlook. ; En el presente artículo se recogen las opiniones de representantes del sector profesional, universitario y de la Administración pública, sobre la situación actual de la profesión: sectores más dinámicos de inserción, características de los puestos de trabajo y perspectivas de futuro.

Si bé les idees polítiques de Ferrater Mora no comportaren cap militància expressa, una lectura de la seva obra ens manifesta unes constants que s'expressen especialment posant l'atenció en la relació entre Europa, Espanya i Catalunya, relació que hauria de regir-se per un fort federalisme. L'article, a més, precisa la posició de Ferrater Mora respecte de la llengua catalana més enllà de l'ús que en va fer obligat per les circumstàncies ; This paper proposes that although Ferrater Mora was never militantly political, his writing reveals an enduring interest in the relationship between Europe, Spain and Catalonia and a belief that their relations should adopt a federal design. The paper also examines Ferrater Mora's opinions and feelings about the Catalan language beyond the use of it his circumstances obliged him to make

The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial. ; L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.

L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis. ; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.

[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.

No només els polítics, també els ciutadans tenen una doble vara de mesurar a l'hora de jutjar la gravetat de casos de corrupció: un experiment mostra que som més tolerants quan la corrupció afecta als polítics del partit amb el qual simpatitzem. Les dades també mostren que aquesta doble rasadora és més important en els simpatitzants del PP que en els simpatitzants del PSOE. Per últim, s'ha pogut observar que la doble rasadora desapareix quan els ciutadans tenen nivells alts de coneixement polític. ; No solo los políticos, también los ciudadanos tienen un doble rasero a la hora de juzgar la gravedad de casos de corrupción: un experimento muestra que somos más tolerantes cuando la corrupción afecta a los políticos del partido con el que simpatizamos. Los datos muestran que este doble rasero es más importante en los simpatizantes del PP que en los simpatizantes del PSOE. Por último, se ha podido observar que el doble rasero desaparece cuando los ciudadanos tienen niveles altos de conocimiento político. ; Not only politicians, but also citizens have double standards when judging the severity of corruption: an experiment shows that individuals are more tolerant when corruption affects politicians from the party they sympathise with. Data shows that this perceptual partisan bias is more important among Spain's Popular Party (PP) supporters than among supporters of the Spanish Workers' Socialist Party (PSOE). Finally, it has been observed that the bias disappears when citizens have high levels of political knowledge.

La celebració d'eleccions intensifica i visibilitza els conflictes polítics que travessa tota societat. Com afecta això a la distància emocional que sentim cap a aquells que no pensen com nosaltres? En aquest article, investigadors del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania presenten un estudi en el qual han analitzat l'impacte de la prominència electoral sobre la polarització afectiva. Els resultats procedents de l'anàlisi de 99 enquestes realitzades en 42 països al llarg de més de 20 anys mostren que la polarització afectiva es redueix a mesura que passa el temps des de les eleccions. Aquestes conclusions permeten constatar el delicat equilibri que exigeixen els sistemes polítics democràtics i els efectes nocius que pot tenir per a la cohesió social la repetició de convocatòries electorals quan no hi ha formació de govern. ; La celebración de elecciones intensifica y visibiliza los conflictos políticos que atraviesa toda sociedad. ¿Cómo afecta esto a la distancia emocional que sentimos hacia los que no piensan como nosotros? En este artículo, investigadores del grupo Democracia, Elecciones y Ciudadanía presentan un estudio en el que han analizado el impacto de la prominencia electoral sobre la polarización afectiva. Los resultados procedentes del análisis de 99 encuestas realizadas en 42 países a lo largo de más de 20 años muestran que la polarización afectiva se reduce conforme pasa el tiempo desde las elecciones. Estas conclusiones permiten constatar el delicado equilibrio que exigen los sistemas políticos democráticos y los efectos nocivos que puede tener para la cohesión social la repetición de convocatorias electorales cuando no hay formación de gobierno.

Aquesta tesi doctoral ha estudiat les experiències i els discursos de dones que, trencant totes les expectatives sobre la seva classe i posició social, han arribat a ocupar alguns dels càrrecs més importants i representatius de la política colombiana, i les ha volgut mostrar com a actores, subjectes polítics que formen part d'un règim de poder que deixa fora de l'esfera de la presa de decisions a més de la meitat de la població i que estructura la manera en què aquestes dones s'identifiquen com a subjectes, com a dones i com a polítiques. ; Esta tesis doctoral ha estudiado las experiencias y los discursos de mujeres que, rompiendo todas las expectativas sobre su clase y posición social, han llegado a ocupar algunos de los cargos más importantes y representativos de la política colombiana, queriendo mostrarlas como actoras, sujetos políticos que forman parte de un régimen de poder que deja fuera de la esfera de la toma de decisiones a más de la mitad de la población y que estructura la manera en que estas mujeres se identifican como sujetos, como mujeres y como políticas. ; This thesis studied the experiences and discourses of women who, breaking all expectations about their class and social status, have achieved to occupy some of the most important and representative offices of Colombian politics. It also wanted to show them as actors, political subjects forming part of a system of power that moves more than half of the population outside from the sphere of decision-making and structures the way in which these women are identified as subjects, as women and policies.

Mai abans no s'havia produït una conjunció tan funesta entre uns nivells elevats i sostinguts de delinqüència i la cronificació social d'una por difusa al delicte. Per això, resulta significatiu el contrast entre el soroll eixordador (pocs assumptes reben tanta atenció) i l'escassa reflexió que suscita el fenomen de la inseguretat ciutadana. Això no evita gairebé mai la precipitació dels actors polítics i administratius cap a polítiques públiques de seguretat amb més aparença que no pas substància, científicament inconsistents, que no són degudament avaluades i que, consegüentment, no poden sinó aportar una eficiència dubtosa. No es tracta, doncs, de persistir en un debat polític basat en vetustes raons preestablertes entorn de la idoneïtat de les estratègies participatives o bé punitives, sinó de veure amb absoluta nitidesa la necessitat peremptòria de fonamentar les polítiques públiques de seguretat en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mismo tiempo que la inseguridad ciudadana genera cada vez más atención en las agendas públicas y en las políticas, se va haciendo evidente una carencia de reflexión profunda y pausada sobre el fenómeno, lo que conduce a una definición de políticas que no se basan en un diagnóstico ajustado de los problemas específicos que se pretenden solucionar. ; At the time that the citizen insecurity generates increasingly attention in the public agenda and in the politics, goes doing evident a lack of deep reflection on the phenomenon, what drives to a definition of a kind of policy that do not base in an adjusted diagnostic of the specific problems that pretend to solve.

[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta. Els científics no creuen en les accions individuals sinó en les que procedeixin de la política i la tecnologia. ; Un estudio del ICTA-UAB analiza los motivos por los que científicos concienciados con el medio ambiente no renuncian al consumo de carne, causante de importantes impactos ambientales en el planeta. Los científicos no creen en las acciones individuales sino en las que procedan de la política y la tecnología. ; A study by researchers at the ICTA-UAB analyses the reasons why environmentally-minded scientists find it difficult to give up meat consumption, one of the world's greatest environmental problems. Scientists do not believe in individual actions and prefer to rely on politics and technology.

El número 22 de la Revista d'Internet, Dret i Política inclou un monogràfic sobre ciberdelinqüència i cibervictimització, en el qual s'aborden algunes qüestions relacionades amb la transformació de la delinqüència com a conseqüència de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions socials. ; Issue 22 of Internet, Law and Politics E-Journal focuses on the single theme of cybercrime and cyber-victimization, dealing with some of the issues related to the transformation of crime as a consequence of the impact of information and communication technologies on social relations. ; El número 22 de la Revista de Internet, Derecho y Política incluye un monográfico sobre ciberdelincuencia y cibervictimización, en el que se abordan algunas cuestiones relacionadas con la transformación de la delincuencia como consecuencia del impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en las relaciones sociales.