La nova indústria: el sector central de l'economia catalana
In: Papers d'economia industrial 26
348 results
Sort by:
In: Papers d'economia industrial 26
In: Desarrollo territorial
In: Serie Estudios y documentos 8
In: Desarrollo territorial
In: Estudios y documentos 9
In: Cooperació al desenvolupament i solidaritat 5
In: Athenea Digital: Revista de Pensamiento e Investigacion Social, Issue 12, p. 315-321
'Writing is a process; the act of transforming thoughts into print requires a non-linear sequence of stages or creative acts' (James B. Gray, cited by Cassany, 1993). I would add that it is also the act of transforming experience. This article describes my own personal process of transformation in the experience and understanding of vulnerable employment - a slow, open, recursive and difficult process. The first, academic, section flows easily. Then things get harder. The auto-ethnography was the most challenging part. Firstly because it was a matter of personal reflection; then because of a having to strip naked, as it were. Finding a reasonably elegant and flexible way to link the two sections was demanding, and one of the objectives of the exercise was to reach a satisfactorily readable end result.
In defence of democracy -- Legal -- Summary -- Preface -- Presentation by Miquel Caminal -- Presentation by Francesc Xavier Grau1 -- Introduction -- Translator's Note -- Democracy -- Liberalism -- Democracy and corporatism -- Spiritual problems -- The crisis of democracy -- The defects of democracy -- The objectivity of democracy -- The stability of democracy -- The relativity of democracy -- On equality among men -- Universal suffrage -- The criterion of quality in voting -- Social classification -- Truth in this world -- Parliament and democracy -- Party spirit -- Mysticism and democracy
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, p. 37-68
ISSN: 2564-8829
Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.
La matèria estatutària no se circumscriu a un elenc determinat de sectors materials, sinó a la realització d'una funció constitucional. Els límits materials de l'Estatut són així molt més flexibles que els d'altres lleis orgàniques. Els precedents històrics avalen la flexibilitat de la matèria estatutària. La delimitació de les competències és la funció constitucional essencial dels estatuts d'autonomia. En aquesta delimitació, per necessitat lògica, a la vegada s'estan fixant els límits de la competència autonòmica i de la competència estatal. Així ho ha acceptat amb tota normalitat la jurisprudència constitucional. En qualsevol cas, la delimitació de les bases estatals està supeditada a la Constitució. L'especificació dels límits de les bases estatals és, en últim terme, un paràmetre addicional de què disposa el Tribunal Constitucional per determinar un eventual excés del legislador bàsic estatal, sempre que consideri que la delimitació estatutària està d'acord amb la Constitució. La regulació del contingut d'allò que és bàsic a l'Estatut és possible quan sigui determinant en el sistema institucional de la comunitat autònoma, per ser propi de la seva funció constitucional. En el cas de les matèries de llei orgànica, és possible incloure-les a l'Estatut només si s'estima que la seva funció constitucional preval sobre la funció específica de la llei orgànica de què es tracti. ; La materia estatutaria no se circunscribe a un elenco determinado de sectores materiales, sino a la realización de una función constitucional. Los límites materiales del estatuto son así mucho más flexibles que los de otras leyes orgánicas. Los precedentes históricos avalan la flexibilidad de la materia estatutaria. La delimitación de las competencias es la función constitucional esencial de los estatutos de autonomía. En esta delimitación, por necesidad lógica, se está delimitando a la vez que la competencia autonómica, la competencia estatal. Así lo ha aceptado con toda normalidad la jurisprudencia constitucional. En cualquier caso la ...
BASE
En este trabajo se examinan algunas cuestiones en torno al proceso de «constitucionalización» del Derecho comunitario. En primer término se abordan los problemas nominales que han acompañado al Tratado de Lisboa y a su precursora, la malograda «Constitución europea». En segundo lugar, se abunda en la denominada «tesis del no demos», que parece haber sido la vencedora, al menos a nivel del discurso teórico, tras la firma del Tratado de Lisboa. En la última parte del trabajo, se afronta de modo sucinto, la cuestión de la ciudadanía europea en relación con este proceso de constitucionalización. En general, la tesis central del trabajo puede ser resumida del siguiente modo: la Unión Europea no se puede subsumir ni explicar bajo los conceptos que se han empleado tradicionalmente para el Estado Nación. ; This paper examines some issues connected to the process of «constitutionalization» of European Community law. First, the denomination problems that have accompanied the Treaty of Lisbon and its predecessor, the ill-fated «European Constitution», are addressed. Second, the socalled «no demos thesis» is analyzed. This thesis seems to have been successful, at least at the level of theoretical discourse, following the signing of the Treaty of Lisbon. In the last part of the work, the question of European citizenship in relation to the constitutional process is addressed. In general, the central thesis of the work can be summarized as follows: the European Union cannot be subsumed or explained under the concepts used traditionally to refer to the Nation State.
BASE
El 2007 el Govern de Canàries crea centres de formació prelaboral específics per a Menors Estrangers no Acompanyats majors de 16 anys. Dos d'aquests centres seran gestionats per la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atès 587 MENAS entre maig de 2007 i març de 2010. I s'han construït atenent a quatre referents: el projecte de vida de l'usuari com a element central del procés educatiu, la necessitat d'oferir eines per resoldre problemes reals, la teoria sociohistòrica de Vigotsky com a suport didàctic i el sistema de millora contínua com a forma de treball. Al 2010 apareix un nou repte: el gran nombre d'extutelats en situació irregular que també necessita recursos de suport, orientació i formació. ; In 2007, the Canary Island government created vocational training centres specifically for Unaccompanied Foreign Minors older than 16. Two of the centres are managed by the Don Bosco Project Foundation, which has attended to 587 UFMs between May 2007 and March 2010. They were built with four principles in mind: the user's life project as a central element of the education process, the need to provide tools to solve real problems, Vigotsky's social-historical theory as a teaching aid, and the system of continuous improvement as a method of work. A new challenge appeared in 2010: the large number of minors without guardianship in irregular situations who also need support, orientation and training. ; En 2007 el Gobierno de Canarias crea centros de formación prelaboral específicos para Menores Extranjeros no Acompañados mayores de 16 años. Dos de estos centros serán gestionados por la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atendido a 587 MENAS entre mayo de 2007 y marzo de 2010. Y se han construido atendiendo a cuatro referentes: el proyecto de vida del usuario como elemento central del proceso educativo, la necesidad de ofrecer herramientas para resolver problemas reales, la teoría sociohistórica de Vigotsky como soporte didáctico y el sistema de mejora continua como forma de trabajo. En 2010 aparece un nuevo reto: el gran número de extutelados en situación irregular que también precisa de recursos de apoyo, orientación y formación.
BASE
Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. Analitzem els seus atacs als «nosaltres» construïts sobre la classe, la cultura o nació, la societat civil o el «jo» individual, l'emotivisme i el moralisme, que són impotents i alimenten el natural «agonisme» humà. A canvi, Valls primer va creure trobar el «nosaltres» en l'Església, però se'n desmarcà radicalment i només confià en una versió hegeliana de l'Estat. En aquest article, fem un balanç de l'obra i la docència acadèmica del professor recentment desaparegut ; Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an "we" which would end the struggle of one against another. We analyze his attacks on "we" built on class, culture or nationality, civil society o the "I" individual, emotivism or moralism, which are impotent and feed the natural human "agonism". Instead, Valls first thought he'd found the "we" in the church, but then changed radically and only trusted the Hegelian version of the state. In this article we take a balance of the work and teaching of the recently departed professor
BASE
One fundamental definition that has influenced much of our current world organization is that of "city." Certain definitions of city, closely linked to land use and property, serve as a foundation for the modern organization of the world's societies, economies and political systems. This modern organization also brought about a cultural divide between city and countryside, as well as a developmental divide that often sustains asymmetrical development paths and uneven socio-ecological interactions. Formal, informal, ruled, desired and imagined conceptions of the city contribute to this process. As the global human population steadily becomes more urbanized, as cities become central to regulate socio-ecological interactions, and as the limits, functions and definitions of cities become increasingly blurred, it is opportune to revisit what we understand by city. ; Una definició fonamental que ha influït en gran part de la nostra organització mundial actual és la de «ciutat». Certes definicions de ciutat, estretament relacionades amb l'ús de la terra i la propietat, serveixen com a base per a l'organització moderna de les societats, economies i sistemes polítics del món. Aquesta organització moderna també va provocar una divisió cultural entre la ciutat i el camp, així com una divisió del desenvolupament que sovint manté camins de desenvolupament asimètrics i interaccions socioecològiques desiguals. Les concepcions formals, informals, regides, desitjades i imaginades de la ciutat contribueixen a aquest procés. A mesura que la població humana global es torna més urbanitzada, les ciutats es tornen centrals per a regular les interaccions socioecològiques i els límits, les funcions i les definicions de les ciutats es tornen cada vegada més borroses, és oportú revisar el que entenem per ciutat. ; Una definición fundamental que ha influido en gran parte de nuestra organización mundial actual es la de «ciudad». Ciertas definiciones de ciudad, estrechamente relacionadas con el uso de la tierra y la propiedad, sirven como base para la organización moderna de las sociedades, economías y sistemas políticos del mundo. Esta organización moderna también provocó una división cultural entre la ciudad y el campo, así como una división del desarrollo que a menudo mantiene caminos de desarrollo asimétricos e interacciones socioecológicas desiguales. Las concepciones formales, informales, regidas, deseadas e imaginadas de la ciudad contribuyen a este proceso. A medida que la población humana global se vuelve más urbanizada, las ciudades se vuelven centrales para regular las interacciones socioecológicas y los límites, las funciones y las definiciones de las ciudades se vuelven cada vez más borrosas, es oportuno revisar lo que entendemos por ciudad.
BASE