Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.
És molt important conèixer la història de la població catalana i fonamentalment aquella història dels col·lectius que han estat discriminats al llarg dels anys i dels que la seva història també ha estat silenciada. Aquest projecte ha tingut com objectiu l'aproximació a testimonis de persones, vivències, experiències, etc., del poble gitano a Catalunya que ha viscut directament o indirectament l'època del Franquisme i la Transició. S'ha partit de la hipòtesi que hi ha un gran buit d'informació d'aquesta etapa del passat sobre i des del punt de vista del poble gitano. ; Es muy importante conocer la historia de la población catalana y fundamentalmente aquella historia de los colectivos que han sido discriminados a lo largo de los años y de los que su historia también ha sido silenciada. Este proyecto ha tenido como objetivo la aproximación a testimonios de personas, vivencias, experiencias, etc., del pueblo gitano en Cataluña que ha vivido directa o indirectamente la época del Franquismo y la Transición. Se ha partido de la hipótesis que existe un gran vacío de información de esta etapa del pasado sobre y desde el punto de vista del pueblo gitano. ; It is very importantt to know the history of the Catalan people and, basically, the history of groups who have been discriminated against over the years. and of those whose history has also been silenced. This project aims to bring closer the testimonies of people. experiences. survival. etc of the gypsies in Calalonia, who ho ve lived th rough the time of Franco and the transition. directly or indirectly. It started from the hypothesis that there is a large information gap on this era of the post, from the point of view of the gypsies.
Derecha de Cataluña fou el partit que representà els monàrquics alfonsins catalans durant la Segona República espanyola. Malgrat la manca de presència social, la disponibilitat de recursos econòmics i la voluntat d'enderrocar el règim els donà un protagonisme que no es pot negligir. Van contribuir amb recursos humans i econòmics a la insurrecció militar del 18 de juliol i van omplir de contingut ideològic la política real que s'exercí durant la primera dècada del franquisme, donant suport, entre altres, a totes les iniciatives encaminades a suspendre l'Estatut d'autonomia i les lleis que en derivaven. ; Derecha de Cataluña fue el partido que representó a los monárquicos alfonsinos catalanes durante la Segunda República española. A pesar de la falta de presencia social, la disponibilidad de recursos económicos y la voluntad de derribar el régimen les dio un protagonismo que no se puede descuidar. Contribuyeron con recursos humanos y económicos a la insurrección militar del 18 de julio y llenaron de contenido ideológico la política real que se ejerció durante la primera década del franquismo, apoyando, entre otras, todas las iniciativas encaminadas a suspender el Estatuto de autonomía y las leyes derivadas. ; Derecha de Cataluña was the party representing the monarchists in favour of King Alfonso XIII during the Second Spanish Republic. Despite the lack of social presence, the availability of financial resources and the desire to overthrow the regime gave them a role which cannot be neglected. The party contributed with financial and human resources to the military uprising of July 18 and participated ideologically in the real politics exerted during the first decade of Franco's regime, supporting, among others, all efforts to suspend the autonomy of Catalonia and the laws derived from it.
Las relaciones diplomáticas entre el régimen de Franco y la China nacionalista de Chiang Kai-shek, establecidas oficialmente entre 1953 y 1973, son un fiel producto de los avatares de la Guerra Fría. El anticomunismo furibundo de sendos regímenes de extrema derecha desempeñaría un papel determinante para que ambos llegaran a canalizar, bajo la mirada complaciente de Estados Unidos, contactos de camaradería ideológica en campos tan variados como el militar, el político, el económico o el cultural. Sería a partir de la realpolitik establecida con el reconocimiento oficial de la República Popular de China por parte de la ONU en 1971 y la visita de Nixon a la China Popular en 1972, cuando la conexión anticomunista sino-española llegaría definitivamente a su fin con la ruptura oficial de relaciones diplomáticas en 1973.
Una de las consecuencias de la creciente movilidad de los ciudadanos en la Unión Europea es el aumento exponencial de sucesiones que presentan una dimensión internacional. La sucesión de estos nacionales de la Unión se plantea cuanto menos compleja, debido a la disparidad legislativa existente en materia de sucesiones y la inseguridad jurídica que provoca la multiplicidad de regímenes jurídicos en el ámbito del Derecho internacional privado de sucesiones en la Unión Europea. El nuevo Reglamento de sucesiones permitirá disponer de un sistema uniforme para determinarla competencia judicial, la ley aplicable y el reconocimiento y ejecución de resoluciones en materia sucesoria en el ámbito de la Unión Europea. El objeto de este trabajo es reflexionar sobre las consecuencias de la aplicación del sistema unitario que plantea el Reglamento en materia de sucesiones internacionales y, en particular, en relación a la ley aplicable, su incidencia en la figura del reenvío, las ventajas e inconvenientes que aporta y sus consecuencias en los sistemas nacionales de Derecho internacional privado de los Estados miembros. ; One of the consequences of the increasing mobility of citizens within the European Union is the exponential increase of international successions. The succession of these EU citizens appears complex because of the disparity of the existing legislation concerning successions and the legal uncertainty caused by the multiplicity of legal regimes in the field of Private international law on succession in the European Union Member States. The adoption of the new Regulation on successions in the European Union provides a uniform system for determining the jurisdiction, the applicable law and the recognition and enforcement of judgments in matters of succession at the European Union level. The purpose of this paper is to analyze the consequences of the application of the unitary system proposed in the Regulation for international successions, especially in relation to the applicable law, their impact in the institution of renvoi, their advantages and disadvantages and their consequences on the national systems of Private international law of the EU Member States.
El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.
[EN] During the last decades of the eighteenth century, the Valencian architect and academic Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) designed different works for the city of Xàtiva (Valencia), renamed at the time as Colonia Nueva de San Felipe. His actions give a good account of the needs related to urban planning and public works of a populous urban nucleus at the end of the Old Regime, and of the control exercised on said aspects from the academic and governmental instances. Similarly, these works can be interpreted as significant pieces in Gascó's architectural production, representative of his way of doing in the dual facet of academic architect (bridges of the Montesa river and Carnssers cliff, portes del Lleó and the Banys) and expert in hydraulic (siphon of the Santa irrigation canal). In the following pages we try to approach the knowledge of these works from these two prisms. ; [CA] Durant les darreres dècades del segle XVIII, l'arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l'època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l'urbanisme i l'obra pública d'un nucli urbà populós en les acaballes de l'Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D'igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d'arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d'acostar-nos al coneixement de dites obres des d'aquests dos prismes. ; [ES] Durante las últimas décadas del siglo XVIII, el arquitecto y académico valenciano Vicent Gascó Masot (1734-1802) proyectó distintas obras por la ciudad de Xàtiva (Valencia), rebautizada en la época como Colonia Nueva de San ...
La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.