Suchergebnisse

El TJUE ha ido desarrollando una relevante jurisprudencia sobre el principio general de igualdad de trato, centrada principal, aunque no exclusivamente, en alguna de sus manifestaciones específicas, como la edad, y que se ha caracterizado por ofrecer una interpretación amplia y generosa de dicho principio, reforzando su alcance y contenido normativo. Esta doctrina jurisprudencial ha desempeñado un papel impulsor de la acción de la Unión en aquellos ámbitos competenciales donde habitualmente opera el principio de igualdad de trato, como la política social y la política de empleo. Ahora bien, esta tutela judicial de la igualdad de trato se funda en una jerarquía de motivos discriminatorios que tiene su origen en una opción del legislador de la Unión y que se proyecta tanto en el distinto alcance material de las discriminaciones prohibidas como en los diferentes niveles de justificación de las diferencias de trato admisibles. ; The ECJ has developed significant case-law on the general principle of equal treatment, this being chiefly focused, although not exclusively, on some of its particular aspects, such as age. The said case-law is characterized for its wide and generous interpretation of the aforementioned principle, having reinforced its regulatory scope and content. This case-law has given impetus to EU's action in those competence scopes where the principle of equal treatment applies, such as in social and employment policies. However, the legal protection of equal treatment is founded on a hierarchy of discrimination grounds reliant on a choice made by EU's lawmaker, which is reflected at both the various material scopes of prohibited discriminations and the various levels of justification of those differences in treatment which are admissible. ; El presente trabajo se encuadra dentro del Proyecto de investigación financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación «La 'política mediterránea' de la UE en perspectiva: el Proceso de Barcelona, la Unión para el Mediterráneo y los intereses españoles», Código DER2009-14238-C02-01.

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l'obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s'ha prescindit, per fi, de l'estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l'adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d'aquest "moment", de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l'article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l'atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l'art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l'Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria. ; A pesar de que desde hacía ya mucho tiempo existían razones sociales, médicas y jurídicas más que sobradas, han tenido que pasar más de ciento veinte años (1889-2011) para que se llevara a cabo la necesaria reforma del obsoleto artículo 30 CC., mediante la cual se ha prescindido, por fin, de la extraña, por anómala, y criticada condicio iuris – figura humana y supervivencia independiente más allá de las primeras 24 horas - que caracterizaba la adquisición de la personalidad civil en el Derecho español, sin parangón en los ordenamientos de su entorno jurídico. El nuevo criterio, fundamentado únicamente en el nacimiento entendido desde su consideración jurídica –desprendimiento del seno materno -, permite prescindir, desde este "momento", de cualquier limitación a la proyección jurídica, tanto personal como patrimonial, del recién nacido, incluyendo por tanto los efectos sucesorios mortis causa. El desencadenante de la novedad legislativa, vehiculada por la nueva Ley del Registro Civil (2011), no fue otro que la regulación dispensada con anterioridad (2010) por el artículo 211-1.1 del Código civil de Cataluña, que hizo descansar ya en el mero nacimiento la atribución de la personalidad civil. Tanto la tramitación parlamentaria de la modificación del art. 30 CC. como el desenvolvimiento de la cuestión competencial planteada por el Gobierno del Estado en contra del precepto catalán, confirman, en un proceso de mutua interferencia, la influencia determinante que sobre la reforma llevada a cabo tuvo la decisión de Cataluña de legislar sobre esta materia. ; Even though there were more than enough social, medical and legal reasons, the necessary reform of the obsolete Art. 30 CC has lapsed for over a hundred and twenty years (1889-2011), whereby it has finally dispensed the strange, anomalous, and criticized condicio iuris –independent human figure and survival beyond the first 24 hours– that characterized the acquisition of legal personality on Spanish law unparalleled in neighbor legal systems. The new approach, based solely on the birth understood as a legal consideration -detachment of the womb- discharges from this "moment" of any limitation to the legal projection, personal and patrimonial, of the newborn, thus including successoral effects mortis causa. The trigger for the new legislation, conveyed by the new Civil Registry Act (2011), was none other than the previously approved regulation in 2010 of the Catalonian Civil Code, which of links the attribution of legal personality on the mere fact of birth (Article 211-1.1). Both the parliamentary process of the amendment of art. 30 CC as well as the development of the issue of jurisdiction raised by the State Government against the Catalan law, confirms, in a process of mutual interference, the decisive influence that the reform carried out in Catalonia had on the decision to legislate on this matter.

Les universitats europees tenen la responsabilitat i estan compromeses en la construcció de l'Europa i la Societat del Coneixement. La creació de l'espai europeu d'educació superior (EEES) suposa tenir en compte les iniciatives dels governs i implica desenvolupar processos de reorganització i transformació de la intervenció socioeducativa. L'experiència interuniversitària és la primera d'un procés d'innovació docent que hom pretén implementar en successius cursos . El principal objectiu era motivat per l'oportunitat d'experimentar una aplicació de social networking, adquirint competències de l'educador social en la construcció del coneixement a través de la discussió en xarxa, utilitzant estratègies socioconstructivistes. ; Las universidades europeas tienen la responsabilidad y están comprometidas en laconstrucción de la Europa y la Sociedad del Conocimiento. La creación del espacio europeo de educación superior (EEES) supone tener en cuenta las iniciativas de los gobiernos e implica desarrollar procesos de reorganización y transformación de la intervención socioeducativa. La experiencia inter-universitaria es la primera de un proceso de innovación docente que se pretende implementar en sucesivos cursos. El principal objetivo estaba motivado por la oportunidad de experimentar una aplicación de social networking, adquiriendo competencias del educador social en la construcción del conocimiento a través de la discusión en red, utilizando estrategias socioconstructivistas. ; European universities are responsible for, and committed to, making Europe a knowledge-based society. The creation of the European Higher Education Area (EHEA) involves taking into account initiatives from the government, and developing procedures for reorganising and transforming social-education methods. The inter-university experience is the first in an innovative teaching process that is to be implemented in succeeding academic years. The main aim is based on the opportunity to try out a social networking application by acquiring the skills of a social educator in building knowledge through on-line discussions, using social constructivism strategies.

En este número se recogen tres ponencias presentadas en el X Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2014), organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, que tuvo lugar en Barcelona los días 3 y 4 de julio de 2014.A lo largo de estos diez años de vida, este congreso se ha convertido en un foro académico internacional de referencia en materia de la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito del derecho y de la ciencia política. En concreto, se han abordado temas como la libertad de expresión en la red, los retos de la propiedad intelectual en internet, la protección de la privacidad en las redes digitales, el derecho al olvido, el comercio electrónico y la protección de los consumidores, la ciberdelincuencia, la administración pública electrónica, y la utilización de las nuevas tecnologías en el ámbito de la política y la participación ciudadana. ; En aquest número es recullen tres ponències que es van presentar al X Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2014), organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol de 2014.Al llarg d'aquests deu anys de vida, aquest congrés s'ha convertit en un fòrum acadèmic internacional de referència en matèria de la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit del dret i de la ciència política. Concretament, s'han abordat temes com ara la llibertat d'expressió a la xarxa, els reptes de la propietat intel·lectual a internet, la protecció de la privadesa a les xarxes digitals, el dret a l'oblit, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors, la ciberdelinqüència, l'administració pública electrònica, i la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit de la política i la participació ciutadana. ; This issue includes three conference papers presented at the Tenth International Conference on Internet, Law & Politics (IDP 2014) that took place in Barcelona on 3 and 4 July 2014 and was organised by the UOC's Law and Political Science Department.In its ten-year history, this conference has become a leading international academic forum on the impact of the information and communications technologies on the fields of law and political science. Topics addressed over the years have included the freedom of expression on the Internet, intellectual property challenges posed by the Internet, privacy protection in digital networks, the right to be forgotten, e-commerce and consumer protection, cybercrime, e-government, and the use of new technologies in politics and citizen participation.

Viure a la intempèrie ha estat, des de sempre, una de les expressions més acabades i completes de la misèria. Els desplaçats per les guerres o la fam, els refugiats polítics i els emigrants econòmics que marxen a la recerca d ' un lloc on poder radicar un projecte vital que els ofereixi unes mínimes possibilitats de supervivencia o millora personal, constitueixen la immensa majoria de la gent sense sostre. Una anàlisi detallada i extensa d'aquesta crua realitat conforma aquest article. ; Living out in the weather has always been one of the lowest and most complete expressions of poverty. People displaced by war or hunger, political refugees and economic emigrants who leave in search of a place where they can make a life for themselves, which would give them the minimum possibilities of survival or personal improvement, constitute the vast majority of homeless people. This article is an extensive, detailed analysis of this crude reality. ; Vivir a la intemperie ha sido, desde siempre, una de las expresiones más acabadas y completas de la miseria. Los desplazados por las guerras o el hambre, los refugiados políticos y los emigrantes económicos que marchan a la búsqueda de un lugar donde poder radicar un proyecto vital que les ofrezca unas mínimas posibilidades de supervivencia o mejora personal, constituyen la inmensa mayoría de la gente sin techo. Un análisis detallado y extenso de esta cruda realidad conforma este artículo.

L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.

Jornades de Dret Català a Tossa (17es: 2012: Tossa de Mar, Catalunya) ; En la dissetena edició de les Jornades de Dret català a Tossa (2012) s'han posat a debat les nombroses novetats que ha comportat l'aprovació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, que aprova el Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. El volum recull aportacions sobre l'impacte del Llibre segon en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les noves institucions de la protecció de la persona que s'hi regulen (assistència, poders en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat, patrimoni protegit), i els canvis quant als aspectes personals i econòmics de la ruptura conjugal, amb particular atenció a l'exigència del pla de parentalitat, a la nova configuració de la compensació econòmica per raó de treball, i al règim legal dels pactes en previsió de crisi matrimonial

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment ; La present tesi doctoral té per objecte l'anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l'edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l'estatut ocupacional dels treballadors d'edat. En concret, s'examinen les polítiques d'ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l'edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d'ocupació i l'abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d'edat en el treball i l'ocupació, així com se n'elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d'edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l'edat

Jornades de Dret Català a Tossa (12es: 2002: Tossa de Mar, Catalunya) ; Conté les ponències i les comunicacions presentades en les XII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona) els dies 26 i 27 de setembre de 2002. L'objecte de les Jornades fou reflexionar sobre l'impacte de la creixent europeïtzació del dret privat sobre el dret civil català i sobre altres ordenaments del nostre entorn. Inclou aportacions en català, en castellà i en anglès d'autors com ara Luis Díez-Picazo, Encarna Roca, Hugh Beale, Antonio-Manuel Morales, Ulrich Magnus i Sixto Sánchez, entre altres. En el llibre també es recull la transcripció de les intervencions de representants de tots els estaments jurídics catalans sobre el nou Codi Civil de Catalunya