Suchergebnisse

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.

Atès el seu nombre i la seva finalitat, i per a aportar un instrument més a la integració dels sectors exclosos, l'Estat espanyol va regular les empreses d'inserció a través de la Llei 44/2007, de 13 de desembre. La realització d'un TFG d'educació social ens vapermetre veure si són un instrument facilitador de la transició al treball i observar que, pel fet d'implicar la metodologia de l'animació sociolaboral, són un camp d'intervenciósocioeducativa per a l'educació social, si bé existeixen certes mancances pel que fa a la contextualització del paper i les funcions de l'educador/a social. ; On account of the number and purpose of the job integration agencies, and with a view to providing an additional impetus to the integration of disadvantaged sectors of society, the Spanish government passed Law 44/2007 of 13 December to regulate these firms. Our final-year degree project in Social Educationgave us an opportunity to see if they are an effective instrument in facilitating the transition to work and to observe that, when the methodology of socio-occupational animation is applied, they constitute a field of intervention for social education, despite the absence of certain aspects of contextualization of the roleand functions of the social educator. ; Debido a su número y a su finalidad, y para aportar un instrumento más a la integración de los sectores excluidos, el Estado españolreguló las empresas de inserción a través de la Ley 44/2007, de 13 de diciembre. La realización de un TFG de educación social nospermitió ver si son un instrumento facilitador de la transición al trabajo y observar que, al aplicar la metodología de la animaciónsociolaboral, son un campo de intervención socioeducativa para la educación social, si bien existen ciertas lagunas en cuanto a lacontextualización del papel y funciones del educador/a social.

L'envelliment demogràfic comporta reptes socials, econòmics i polítics. Davant la proliferació de treballs que aborden el fenomen des del vessant quantitatiu, centrats en els canvis en l'estructura demogràfica de la població i les implicacions que pugui tenir en pilars bàsics de l'estat de benestar, aquesta tesi proposa un enfocament alternatiu centrat en el seu aspecte qualitatiu basat en el concepte d'envelliment actiu, l'objectiu del qual és la promoció de la participació social i laboral, l'autonomia i la vida independent de les persones grans. ; El envejecimiento demográfico entraña retos sociales, económicos y políticos. Ante la proliferación de trabajos que abordan el fenómeno desde la vertiente cuantitativa, centrados en los cambios en la estructura demográfica de la población y las implicaciones que pueda tener en pilares básicos del estado de bienestar, esta tesis propone un enfoque alternativo centrado en su aspecto cualitativo basado en el concepto de envejecimiento activo, cuyo objetivo es la promoción de la participación social y laboral, la autonomía y la vida independiente de las personas mayores. ; Demographic ageing has social, economic and political challenges. There has been a proliferation of papers addressing the phenomenon from the quantitative aspect, focusing on changes in the demographic structure of the population and the implications it may have on basic pillars of the welfare state. But this thesis proposes an alternative approach focused on its qualitative aspect based on the concept of active aging, which aims to promote social and labour participation, autonomy and independent living for the elderly.

The two documents which are the subject of the present study, made to share property in the event of divorce, help to form an image on various aspects of daily life, poorly known from other sources: household size, land property, earnings in marriage furniture, tools, animals, prices, food, secular and religious involvement of the private life etc. In addition to legal information, both inventories, which stood at the base of documents on which the property was to be divided, reveal another perspective on social history of Arad in the late eighteenth century.

Study on the implementation of the 1986 White Paper on urbanisation with recommendations for urbanisation strategies in the 1990s, including physical aspects, economic and social considerations as well as a discussion of the squatter problem and questions of management and finance. (DÜI-Eng)

Invisible biographies: marginalisation and marginality / Vicent Josep Escartí -- Magnum oculum et parvum os: Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer / Maria Luz Mandingorra Llavata -- Vida quotidiana i marginalitat femenina a la València del segle XV / Anna Isabel Peirats Navarro -- Brujas y conversas: una lectura cultural de los procesos de la Inquisición Veneciana / Paola Bellomi -- Violence against women in Pere Joan Porcar's Dietari (16th-17th centuries) / Rafael Roca -- Women and carnal abstinence: female sinners and the Easter festivities in 16th-century Valencia / Pilar Valor Moncho -- Humble but non-compliant: modest women defending their rights in Early Modern Catalonia / Josep Capdeferro -- Bandolers, execucions i cobles populars, arran d'uns fets ocorreguts a la Conca d'Òdena (1573): bandits, executions and chapbooks, as a result of acts that took place in the Conca d'Òdena (1573) / Àlex Llinares Planells -- Els processos criminals del segle XVI, espill lingüístic de la vida social / Emili Casanova -- Anatomy of a murder: The death of the provincial of the preachers order in Aragon, Brother Domènec de Montemayor, in 1534 / Emilio Callado Estela -- Carlo Gesualdo, principe di Venosa: Le cameriere, l'amante e la strega, voci di dentro e identità velate / Anna Maria Compagna -- The mystery of obedience: La Boétie, Foucault at the margins of power / Andrea Nicolini -- The treatment of homosexuality in Valencian diaristic literature throughout the late 15th and early 16th centuries / Vicent Josep Escartí -- The inquisition against Friar Miquel de Morales, Trinitarian of Sant Bernat Monastery in Alzira (1574) / editor Jacob Mompó -- Aspetti della marginalità sessuale in alcuni romanzi medievali: aspects of sexual marginality in some medieval novels / Anna Maria Babbi -- Pain and faith: Aristocratic private life in the early modern Valencian kingdom throughout Català de Valleriola's Diary / Carles Fenollosa -- Als marges de la història de l'art: el pintor de cofres de València vers el 1400 / Francesc Granell -- Nota sobre Hernando Cabrera, carceller de la Inquisició de València (1515-1541) / Albert Toldrà i Vilardell -- Uses of TEI-XML for editing ancient texts dealing with marginal and queer lives / Rosanna Cantavella.

El desenvolupament sostenible s'ha d'orientar a buscar una avaluació qualitativa per l'ésser humà i el seu grup social i assegurar que les generacions futures disposin d'una base natural sostenidora. D'aquesta manera, ha de permetre involucrar i posar en primera línia les dimensions ètica, ambiental i social, fins ara deixades en segon pla, i col·locar les dimensions tecnològica i econòmica en una posició subordinada a les anteriors, a través d'un procés de transformació qualitatiu lent i gradual de canvis en el temps, dirigits a procurar la plena realització de les potencialitats humanes com a persones, grups i organitzacions. La sostenibilitat té com a requisit, a més, la necessitat d'una perspectiva sociopolítica que pensi en una democràcia més enllà de l'Estat-Nació, un sistema jurídic que garanteixi els drets civil i la justícia social, i que valori els drets intrínsecs de la natura. Des d'aquest punt, llavors, es podria pensar realment en la possibilitat de garantir a les generacions futures un mínim de benestar. ; El desarrollo sostenible debe orientarse a buscar una evaluación cualitativa para el ser humano y su grupo social y asegurar que las generaciones futuras dispongan de una base natural sustentadora. De tal manera, debe permitir involucrar y jerarquizar en primera línea, las dimensiones ética, ambiental y social, hasta ahora dejadas en un segundo plano, y colocar las dimensiones tecnológica y económica en una posición subordinada a las anteriores, a través de un proceso de transformación cualitativa lenta y gradual de cambios en el tiempo dirigidos a procurar la plena realización de las potencialidades humanas como personas, grupos y organizaciones. La sustentabilidad tiene como requisito, además, la necesidad de un enfoque sociopolítico que piense una democracia más allá del estado–nación, un sistema jurídico que garantice los derechos civiles y la justicia social, que valore los derechos intrínsecos de la naturaleza. Desde allí, entonces, se podrá pensar verdaderamente en la posibilidad de asegurar a las generaciones futuras un mínimo de bienestar.