Suchergebnisse

El present article explora els antecedents històrics de l'actual cicle de mobilitzacions estudiantils a Xile, que trobaríem en les reformes neoliberals de la dictadura militar i en la posterior consolidació del model d'educació mercantilitzada durant els governs democràtics, qüestió que ha generat un profund malestar en aquesta generació d'estudiants massivament endeutats. S'analitza també com el moviment social està polititzat la societat xilena, està incidint en l'agenda pública i està plantejant transformacions profundes com l'Assemblea Constituent. ; This paper explores the historical background of the current cycle of student demonstrations in Chile, which can be traced to the neoliberal reforms of the military dictatorship and the subsequent consolidation of the commercialized model of education under democratic governments, an issue that has caused a deep malaise in this generation of massively indebted students. The paper also looks at how the social movement is politicizing Chilean society, influencing the public agenda and is positing profound transformations such as the Constituent Assembly. ; El presente artículo explora los antecedentes históricos del actual ciclo de movilizaciones estudiantiles en Chile, los cuales estarían en las reformas neoliberales de la dictadura militar y en la posterior consolidación del modelo de educación mercantilizada durante los gobiernos democráticos, cuestión que ha generado un profundo malestar en esta generación de estudiantes masivamente endeudados. Se analiza también cómo el movimiento social está politizando a la sociedad chilena, está incidiendo en la agenda pública y está planteando transformaciones profundas como la Asamblea Constituyente

L'envelliment de la població és una qüestió que preocupa des de ja fa un temps les autoritats polítiques. D'aquí que, tant a nivell nacional com internacional, s'aposti per la promoció d'iniciatives adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones grans. La promoció de les relacions intergeneracionals n'és una, per això dediquem aquest treball al tractament d'aquestes relacions. Aquesta contribució aporta algunes dades que aconsellen la promoció de les relacions entre generacions, i aposta pels programes intergeneracionals com un recurs per a fer-les possible. ; The issue of the aging of the population has been of concern to the political authorities for quite some time now, and there is a commitment at both national and international level to developing and implementing initiatives capable of improving the quality of life of older people. One of these initiatives is the promotion of intergenerational relationships, and in taking these as its subject, this paper puts forward data to support the promotion of closer relations between young and old, and identifies intergenerational programmes as a key resource for fostering these. ; El envejecimiento de la población es una cuestión que viene preocupando desde hace ya algún tiempo a las autoridades políticas. De ahí que, tanto a nivel nacional como internacional, se apueste por la promoción de iniciativas dirigidas a mejorar la calidad de vida de las personas mayores. La promoción de las relaciones intergeneracionales es una de ellas, de ahí que dediquemos este trabajo al tratamiento de las mismas. Esta contribución aporta algunos datos que aconsejan la promoción de las relaciones entre generaciones, y apuesta por los programas intergeneracionales como un recurso para posibilitarlas.

La gestió de la diversitat religiosa és una política estratègica en la qual ens hi juguem bona part del nostre futur. Una política que, més enllà de les legítimes diferències polítiques, s'ha de fonamentar en dos objectius bàsics: garantir el dret al ple exercici de la llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesió. Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar i estendre una nova mirada cap a la diversitat religiosa basada en el coneixementd'aquesta diversitat, en la implementació del marc legal existent i en una voluntat de crear llaços entre els diferents sectors socials. Aquesta nova mirada no es pot circumscriure a l'àmbit de les administracions, sinó que cal que arribi al conjunt de la societat ; The treatment of religious diversity is a strategic policy area in which a significant part of our future is at stake, and an area of strategicconcern that, above and beyond legitimate political differences, must be focused on two basic objectives: the guaranteeing of the right to the full exercise of religious freedom and the maintenance of cohesion. In order to achieve these objectives it is necessary to develop and disseminate a new approach to religious diversity based on knowledge and understanding of this diversity, the implementation of the existing legal framework and a willingness to for ge links between different sectors of the social fabric, and this new approach must not be confined to the realms of public administration, but must extend to take in the whole of society. ; La gestión de la diversidad religiosa es una política estratégica en la que nos jugamos buena parte de nuestro futuro. Una política que, más allá de las legítimas diferencias políticas, debe fundamentarse en dos objetivos básicos: garantizar el derecho al pleno ejercicio de la libertad religiosa y el mantenimiento de la cohesión. Para conseguir estos objetivos es necesario desarrollar y extender una nueva mirada hacia la diversidad religiosa basada en el conocimiento de esta diversidad, en la implementación del marco legal existente y en una voluntad de crear lazos entre los diferentes sectores sociales. Estanueva mirada no se puede circunscribir al ámbito de las administraciones, sino que debe llegar al conjunto de la sociedad.

This work raises the study of creativity and creative processes as a relevant field for the sociological Social Psychology. In this way, the main goal of this work is to consider the creativity and the creative process as social processes. Considering therefore the need to analyse them in the social-cultural-historical context in which they occur, thus opening a new scenario to think about creativity and the creative process in the present time. In this new scenario, the dominant forms of knowledge circulation based on an individualizing 'ontology of creative works' are no longer unique. And their pertinence and legitimacy can be re-raised in the present time. In this way, this work also argues that different forms of knowledge circulation mean different socio-political implications. Thus, to specify and to consider them as a choice in terms of knowledge production, allows us to problematize them from the standpoint of creator/ producer and from the creative process' standpoint.

A l'hora de fer balanç sobre la Cimera Mundial de la Societat de la Informació, potser el més remarcable es trobi en el terreny dels procediments, més que no pas dels resultats. És a dir, en la incorporació de mecanismes de debat i seguiment multisectorials - amb la presència de representants de la societat civil, d'interlocutors governamentals i del món empresarial- per tal de pensar els futurs desenvolupaments de la societat de la informació. Precisament, la multisectorialitat serà una de las característiques de l'Internet Governance Forum, un nou instrument internacional per debatre sobre el govern d'internet impulsat a la Cimera. ; A la hora de hacer balance sobre la Cumbre mundial de la sociedad de la información, quizás lo más remarcable se halle en el ámbito de los procedimientos, más que no en el de los resultados. Es decir, en la incorporación de mecanismos de debate y seguimiento multisectoriales -con la presencia de representantes de la sociedad civil, de interlocutores gubernamentales y del mundo empresarial- para pensar en los desarrollos futuros de la sociedad de la información. Precisamente, la multisectorialidad será una de las características del Internet Governance Forum, un nuevo instrumento internacional para debatir sobre el gobierno de internet impulsado en la Cumbre. ; When it comes to assessing the World Summit on the Information Society, the most remarkable point may lie in the field of procedures rather than results. In other words, in the incorporation of multisectoral debate and monitoring mechanisms - with the presence of civil society representatives as well as governmental and corporate interlocutors - when it comes to thinking about future developments of the information society. In fact, multisectorality will be one of the characteristics of the Internet Governance Forum, a new international instrument to discuss Internet governance as promoted at the Summit.

Els canvis dels últims anys, obliguen a repensar el model de societat. Es necessita una intervenció des de i per a la societat, amb la finalitat d'incentivar la Igualtat d'Oportunitats i la participació de tots, sigui quina sigui la seva condició social, tendència sexual, estatus econòmic, ideologia polílica o confessió religiosa, nivell cultural, etc. Aquesta realitat planteja noves demandes a les que cal donar resposta. No podem obviar l'exclusió que sofreixen diferents col·lectius, com el de les dones, en el que coexisteixen més dificultats per a fer front als reptes inherents al caràcter de la societat actual i que les situen en desavantatge pel que fa als homes. Incorporar aquesta filosofia d'intervenció pedagògico-social resulta un propòsit ambiciós i constitueix un ardu camí capa la consecució d'uns objectius i un model de societat més compromès amb els valors de ciutadania, igualtat i llibertat. ; Los cambios de los últimos años, obligan a repensar el modelo de sociedad. Se necesita una intervención desde y para la sociedad, con el fin de incentivar la Igualdad de Oportunidades y la participación de todos, sea cual sea su condición social, tendencia sexual, estatus económico, ideología política o confesión religiosa, nivel cultural, etc. Esta realidad plantea nuevas demandas a las que hay quedar respuesta. No podemos obviar la exclusión que sufren distintos colectivos, como el de las mujeres, en el que coexisten más dificultades para hacer frente a los retos inherentes al carácter de la sociedad actual y que las sitúa en una desventaja respecto a los varones. Incorporar esta filosofía de intervención pedagógico-social resulta un propósito ambicioso y constituye un arduo camino hacia la consecución de unos objetivos y un modelo de sociedad más comprometido con los valores de ciudadanía, igualdad y libertad. ; Changes in recent years have forced us to rethink our model of society. Intervention both 'by' and 'for" society is required if we are to foster equal opportunity and universal participation, irrespective of social status, sexual orientation, economic standing, political ideology and religious faith, cultural level. etc. New demands need new responses. We can no longer ignore the exclusion affecting some social groups. Women, for example, suffer more than their fair share of problems in facing the challenges inherent in a society that places them ar a disadvantage compared with men. By introducing this kind of philosophy with its pedagogical-social intervention, we are embarking on an ambirious, lengthy and difficult road rowards achieving objectives and a model of society more committed to the values of citizenship equality and freedom.

L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.

El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.

Le thème de la gouvernance culturelle est abordé sous une triple approche : approche historique ; approche par la coopération au développement et les relations internationales ; approche par la société du savoir, l'économie créative et les tic. Aujourd'hui, les politiques culturelles, en se fondant sur les droits culturels et sur une autre "gouvernance", pourront mieux répondre aux défis du monde de demain. ; El tema de la governança cultural queda englobat en un enfocament triple: l'enfocament històric, l'enfocament de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, i l'enfocament de la societat del saber, l'economia creativa i les tic. Avui en dia, les polítiques culturals, en basar-se en drets culturals i en una altra «governança», podran respondre de manera més satisfactòria als desafiaments del demà. ; El tema de la gobernanza cultural queda englobado en un enfoque triple: el enfoque histórico, el enfoque de la cooperación al desarrollo y las relaciones internacionales, y el enfoque de la sociedad del saber, la economía creativa y las tic. Hoy en día, las políticas culturales, al basarse en derechos culturales y en otra «gobernanza», podrán responder de manera más satisfactoria a los desafíos del mañana. ; The question of cultural governance is dealt with from three approaches: the historical approach, the development cooperation and international relations approach, and the knowledge society, creative economy and ict approach. Today, cultural policies, based on cultural rights and on other "governance", will be better placed to meet the challenges of tomorrow.

Aquestes notes només intenten posar sobre la taula qüestions percebudes des de la intersecció entre la gran explosió social que va significar el 15-M, sorgit el 2011, i l'experiència en el moviment ciutadà. Evidentment, aquesta intersecció constitueix un lloc que està inevitablement condicionat per l'experiència que de tots dos fenòmens s'ha anat adquirint. Són notes preses a l'abric del debat intern/extern en els mateixos moviments. Per això, són com un "mos" per seguir el camí, per la qual cosa són notes que no tanquen sinó que obren les mirades del caminant. ; These notes aim simply to put on the table a number of issues perceived from the intersection between the great social explosion that marked the 15 -M, in the aftermath of March 15th, 2011, and the experience of the citizens' movement. It goes without saying that the experience of that intersection is inevitably conditioned by the ongoing experience of both of these phenomena. These notes were taken in the heat of the internal/external debate within the movements themselves, and as such are essentially a 'snack' for the road, so their purpose is not to close butto open the eyes of the traveller. ; Estas notas sólo intentan poner encima de la mesa cuestiones percibidas desde la intersección entre la gran explosión social que significó el 15-M, surgido en 2011, y la experiencia en el movimiento ciudadano. Evidentemente, esta intersección constituye un lugar que está inevitablemente condicionado por la experiencia que de ambos fenómenos se ha ido adquiriendo. Son notas tomadas al calor del debate interno/externo en los propios movimientos. Son, por ello, como un "tentempié" para seguir el camino, por lo que son notas que no cierran sino que abren las miradas del caminante.

Aquest article a tall de marc general sobre alló que representa l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), és una invitació a informar, ajudar a debatre, a valorar, i, en el millor dels casos, també un recurs per orientar aquest procés de reflexió crítica en el qual cadascú ha de concloure amb arguments pel seu comte assumint el risc. Europa és un valor hegemònic d'aquells que aviat s'assumira sense pensar. Però mentre això no esdevingui, alguns sabem que hi ha més d'una Europa possible. S'han desenvolupat iniciatives legislatives per harmonirzar afers complexos. No és d'estranyar que li arribés el torn a l'educació, i dins d'aquesta a la universitat. ; Este artículo, a modo de marco general sobre lo que representa el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), es una invitación a informar, ayudar a debatir, a valorar, y, en el mejor de los casos, también un recurso para orientar este proceso de reflexión crítica en el que cada uno debe concluir con argumentos por su cuenta asumiendo el riesgo. Europa es un valor hegemónico, de aquellos que pronto se asumirá sin pensar. Pero mientras esto no ocurra, algunos sabemos que hay más de una Europa posible. Se han desarrollado iniciativas legislativas para armonizar asuntos complejos. No es de extrañar que le llegase el turno a la educación, y dentro de ésta a la universidad. ; This article is a general presentarion of what the European Hig her Educarion Area (EHEA ) stands for, and is an invitation to find our more, help to debate, to assess and, in the best of cases, is also a resource to direct this process of crirical thinking in which everyone should draw their own conclusions and stand up for rhem. Europe is an authoritative value, and one that will shortly be accepted without more thought. However, until that happens, some of us know that there is more than one Europe possible. Legislative iniriatives have got under way to harmonise complex marrers.It is not surprising that it is not the turn of education, and withib that, the Universities.

Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. Analitzem els seus atacs als «nosaltres» construïts sobre la classe, la cultura o nació, la societat civil o el «jo» individual, l'emotivisme i el moralisme, que són impotents i alimenten el natural «agonisme» humà. A canvi, Valls primer va creure trobar el «nosaltres» en l'Església, però se'n desmarcà radicalment i només confià en una versió hegeliana de l'Estat. En aquest article, fem un balanç de l'obra i la docència acadèmica del professor recentment desaparegut ; Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an "we" which would end the struggle of one against another. We analyze his attacks on "we" built on class, culture or nationality, civil society o the "I" individual, emotivism or moralism, which are impotent and feed the natural human "agonism". Instead, Valls first thought he'd found the "we" in the church, but then changed radically and only trusted the Hegelian version of the state. In this article we take a balance of the work and teaching of the recently departed professor

This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.