Suchergebnisse

La convergencia entre la proliferación de las nuevas tecnologías y el auge del management ha favorecido el nacimiento de un nuevo concepto: la reputación online. Esta investigación surge ante la necesidad de conformar un marco teórico, que permita afianzar dicho concepto y profesionalizar su gestión. Con este propósito, se lleva a cabo una recopilación de definiciones y modelos conceptuales procedentes de diferentes disciplinas que configuran el diagnóstico sobre el estado del objeto de estudio. Pese a la perspectiva multidisciplinar de la investigación, la hipótesis principal enmarca la reputación online en el ámbito concreto de la comunicación corporativa. El objetivo es demostrar que la reputación online forma parte de la reputación corporativa y precisa ser gestionada con los mismos indicadores. Así pues, los modelos de reputación online deben alinearse con la estrategia global de reputación de la compañía. Por este motivo, se refutan las concepciones reduccionistas que centran sus disertaciones en la optimización de motores de búsqueda o análisis de las opiniones en redes sociales. El carácter transversal del concepto matriz —la reputación corporativa—, unido a los requerimientos técnicos de la esfera online, motivan el desarrollo de un amplio abanico de roles profesionales. En la investigación se detallan las funciones de dichos profesionales y se analizan las herramientas de gestión y monitorización existentes. El entorno online propicia una nueva forma de relación entre empresas y stakeholders, basada en un proceso comunicativo multidireccional, que favorece la democratización de la conversación y contribuye al desarrollo de la sociedad. ; The convergence between the proliferation of new technologies and the rise of management has led to the birth of a new concept: online reputation. This research comes before the need to shape a theoretical framework that strengthens the concept and professionalizes its management. To this end, is being carried out a compilation of definitions and conceptual models from different disciplines that make up the diagnosis on the state of the object of study. Despite the multidisciplinary perspective of the investigation, the leading hypothesis frames online reputation in the specific field of corporate communication. The aim is to show that the reputation online forms part of the corporate reputation and needs to be managed with the same indicators. Thus, the models of online reputation must be aligned with the overall strategy of the company's reputation. For this reason is refuted the reductionist vision that focus their presentations in the search engine optimization and analysis of the views on social networks. The horizontal nature of the concept matrix —corporate reputation—, coupled with the technical requirements of the online field; allow the rise for the development of a wide range of professional roles. In the research appear the details of the functions of these professionals and also some analyses of the existing monitoring and management tools. Online environment leads to a new way of relationship between companies and stakeholders, based on a multidirectional communicative process, which favours the democratisation of the conversation and contributes to the development of the society.

This paper traces the changes memorial culture went through in Roman Imperial times (from 44BC-AD337). Since Augustus, Roman emperors displayed and legitimised their own claim to power and rulership by either affirming (i.e. divinisation) or damning (damnatio)the memoria of their predecessor. In this process, the importance of the biopolitical component, that is the control of the dead emperors body, must be stressed. As the imperial funerals provided one of the first public appearances of the new emperor, they were of primary importance. Traian introduced a form of funeral in which the funus publicum of a former ruler was combined with his apotheosis – with the new emperor, and him alone, in charge of both acts of state. In the case of damned emperors, their body was of lesser importance, though sometimes subjected to dishonouring post-mortem punishment. Interestingly, it was possible to reverse the course of a damnatio and perform a consecration afterwards (i.e. after another candidate ascended to the throne), whereas consecrated emperors were exempt from all further criticism. ; Este artículo rastrea los cambios Memorial de la Cultura fueron a través de la época imperial romana (44 antes de Cristo-de la AD337). Desde Augusto, Emperadores romanos muestra y legitima su propia demanda al poder y gobernar, ya sea afirmando (es decir, la divinización) o condenatoria (damnatio) la memoria de su predecesor. En este proceso, la importancia de la componente biopolítico, que es el control del cuerpo emperadores muertos, Hay que subrayar. Como los funerales imperiales siempre uno de los ciudadanos primero apariciones del nuevo emperador, que eran de importancia primordial. Traian introducido una forma de funeral en el que el publicum funus de un ex gobernante se combinó con su apoteosis - con el nuevo emperador, y sólo a él, a cargo de los dos actos del Estado. En el caso de condenados emperadores, su cuerpo era de menor importancia, aunque a veces sometido a deshonrar el castigo post-mortem. Curiosamente, que era posible invertir el curso de una damnatio y realizar un la consagración después (es decir, después de otro candidato ascendió a la trono), mientras que los emperadores consagrados estaban exentos de todas las nuevas la crítica. ; Der Aufsatz verfolgt die Wandlungen der Memorialkultur der römischen Kaiserzeit von 44 v.Chr. bis 337 n.Chr. Seit Augustus bekräftigten und legitimierten die römischen Kaiser ihren Anspruch auf die Herrschaft indem sie das Andenken (memoria) ihres Vorgängers entweder bestätigten und ehrten (also eine Divinisierung vollziehen ließen) oder verdammten (damnatio). Im Rahmen dieses Prozesses muß die biopolitische Komponente, die Kontrolle über den Leib des verstorbenen Vorgängers, besonders herausgestellt werden. Da die kaiserlichen Begräbnisse einen der ersten öffentlichen Auftritte der Nachfolger darstellten, waren sie von höchster Wichtigkeit. Traian führte Veränderungen im Begräbnisritual ein, indem er funus publicum und consecratio zugleich durchführte. Der neue Kaiser – und nur er – war für diesen doppelten Staatsakt verantwortlich, und profitierte legitimatorisch davon. Im Fall geächteter Kaiser war der Leib/ Körper von nachrangiger Bedeutung, sieht man von vereinzelt vollzogenen entehrenden posthumen Bestrafungen ab. Allerdings bestand die Möglichkeit, einen der damnatio unterworfenen Kaiser nachträglich doch noch zu divinisieren (z.B. nach einem weiteren Herrscherwechsel), den Prozess der damnatio also umzukehren. Der divinisierte Kaiser dagegen war fortan jeglicher Kritik enthoben.

Els darrers anys molts professionals han centrat el seu interès en la lluita pel dret de totes les persones, independentment de la seva condició, a rebre atenció sanitària, conscients que entre els col·lectius amb més risc de desatenció es troben els "sense papers". Les lleis restrictives actuals transmeten la idea que els migrants irregulars són els principals responsables de la seva precària situació, i permetre'ls l'accés als serveis de salut és considerat un acte de "generositat" a càrrec de l'Estat. Idea, tanmateix, que s'oposa a la llei de drets humans. Existeix, doncs, una bretxa en l'atenció a la salut entre persones nadiues i immigrants, que cal eliminar mitjançant polítiques d'atenció a les persones partint de les seves particularitats culturals. En un sentit ampli, la vivència de la salut i la malaltia és una construcció social que depèn dels valors de cada cultura, i que una pràctica assistencial centrada en la persona ha de tenir en compte. ; In recent years, many professionals have focused interest on the struggle for the right of all persons, regardless of their condition, to health care, in the knowledge that one of the groups most at risk of neglect are 'illegal' im -migrants. The current restrictive legislation fosters the idea that irregular migrants are primarily responsible for their precarious situation, and allowing them access to health services is considered an act of 'generosity' by the State. However, this is clearly in contravention of human rights law. The currently existing discrimination in health care between natives and immigrants needs to be removed with care policies based on people's cultural specificity. In a broad sense, the experience of health and illness is a social construct that reflects the values of a given culture, and a person-centred approach to healthcare practices should take this into consideration. ; En los últimos años, muchos profesionales han centrado su interés en la lucha por elfderecho de todas las personas, independientemente de su condición, a recibir atención sanitaria, conscientes de que entre los colectivos con más riesgo de desatención se encuentran los "sin papeles". Las leyes restrictivas actuales transmiten la idea de que los migrantes irregulares son los principales responsables de su precaria situación, y permitirles el acceso a los servicios de salud se considera un acto de "generosidad" a cargo del Estado. Idea, sin embargo, que se opone a la ley de derechos humanos. Existe, pues, una brecha en la atención a la salud entre personas nativas e inmigrantes, que hay que eliminar con políticas de atención a las personas partiendo de sus particularidades culturales. En un sentido amplio, la vivencia de la salud y la enfermedad es una construcción social que depende de los valores de cada cultura, y que una práctica asistencial centrada en la persona debe tener en cuenta.

La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l'obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s'ha prescindit, per fi, de l'estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l'adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d'aquest "moment", de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l'article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l'atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l'art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l'Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria. ; A pesar de que desde hacía ya mucho tiempo existían razones sociales, médicas y jurídicas más que sobradas, han tenido que pasar más de ciento veinte años (1889-2011) para que se llevara a cabo la necesaria reforma del obsoleto artículo 30 CC., mediante la cual se ha prescindido, por fin, de la extraña, por anómala, y criticada condicio iuris – figura humana y supervivencia independiente más allá de las primeras 24 horas - que caracterizaba la adquisición de la personalidad civil en el Derecho español, sin parangón en los ordenamientos de su entorno jurídico. El nuevo criterio, fundamentado únicamente en el nacimiento entendido desde su consideración jurídica –desprendimiento del seno materno -, permite prescindir, desde este "momento", de cualquier limitación a la proyección jurídica, tanto personal como patrimonial, del recién nacido, incluyendo por tanto los efectos sucesorios mortis causa. El desencadenante de la novedad legislativa, vehiculada por la nueva Ley del Registro Civil (2011), no fue otro que la regulación dispensada con anterioridad (2010) por el artículo 211-1.1 del Código civil de Cataluña, que hizo descansar ya en el mero nacimiento la atribución de la personalidad civil. Tanto la tramitación parlamentaria de la modificación del art. 30 CC. como el desenvolvimiento de la cuestión competencial planteada por el Gobierno del Estado en contra del precepto catalán, confirman, en un proceso de mutua interferencia, la influencia determinante que sobre la reforma llevada a cabo tuvo la decisión de Cataluña de legislar sobre esta materia. ; Even though there were more than enough social, medical and legal reasons, the necessary reform of the obsolete Art. 30 CC has lapsed for over a hundred and twenty years (1889-2011), whereby it has finally dispensed the strange, anomalous, and criticized condicio iuris –independent human figure and survival beyond the first 24 hours– that characterized the acquisition of legal personality on Spanish law unparalleled in neighbor legal systems. The new approach, based solely on the birth understood as a legal consideration -detachment of the womb- discharges from this "moment" of any limitation to the legal projection, personal and patrimonial, of the newborn, thus including successoral effects mortis causa. The trigger for the new legislation, conveyed by the new Civil Registry Act (2011), was none other than the previously approved regulation in 2010 of the Catalonian Civil Code, which of links the attribution of legal personality on the mere fact of birth (Article 211-1.1). Both the parliamentary process of the amendment of art. 30 CC as well as the development of the issue of jurisdiction raised by the State Government against the Catalan law, confirms, in a process of mutual interference, the decisive influence that the reform carried out in Catalonia had on the decision to legislate on this matter.

En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada. ; En las últimas décadas los conceptos de «nación» e «identidad territorial» han sufrido una transformación en los ámbitos políticos y académicos, con un cambio de conceptos étnico-culturales tradicionalmente dominantes a otros de carácter político-cívico. Los primeros tienden a definir la identidad a través de elementos objetivos (lengua, historia, territorio, cultura, tradiciones, etc.) mientras que los segundos adoptan un enfoque más subjetivo (básicamente, «la voluntad de ser»). En este trabajo profundizamos en esta transformación en el caso de la identidad europea. Para ello, proponemos un enfoque cualitativo y evolutivo que utiliza textos promovidos por la UE (declaraciones y tratados), en los que la identidad juega un papel relevante. Realizamos un análisis de contenido que selecciona aquellos elementos que han llegado a objetivar la identidad europea (y, como contraste, miramos aquellos elementos que inciden en la identidad de los Estados miembros). Si bien identificamos un avance en la concepción político-civil como reflejo de la tendencia general, aún quedan elementos objetivos de orientación cultural en los textos del siglo XXI. Esto refleja la necesidad de presentar públicamente una identidad en construcción como algo naturalizado y como parte de una realidad construida a través de los tiempos. Para Europa los conceptos con mayor presencia son «identidad europea» (más frecuente en informes y declaraciones breves), «cultura europea» y «patrimonio común europeo» (más común en los tratados). Estos conceptos, en cierto sentido, reflejan una realidad determinada. ; In recent decades the concepts of "nation" and "territorial identity" have undergone a transformation in terms of politics and academia, with a shift from traditionally dominant ethno-cultural concepts to others of a political-civic nature. The former tend to define identity through objective elements (language, history, territory, culture, traditions, etc.) while the latter take a more subjective approach (basically, 'the will to be'). In this paper, we delve into this transformation in the case of European identity. To this end, we propose a qualitative and evolutionary approach that uses texts promoted by the EU (declarations and treaties), in which identity plays a relevant role. We carry out a content analysis that singles out those elements that have come to objectify the European identity (and, as a contrast, we look at those elements bearing on the identity of the Member States). While we identify an advance in the political-civil conception as a reflection of the general trend, culturally-oriented objective elements still remain in 21st Century texts. This reflects the need to publicly present an identity in construction as something naturalised, and as part of a reality built through the ages. For Europe the concepts with greatest presence are "European identity" (more frequent in reports and brief declarations), "European culture" and "common European heritage" (more common in the treaties). These are concepts that, in some sense, reflect a given reality.