Suchergebnisse

[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.

Salvador Pané, investigador de l'Institut de Robòtica i Sistemes Intel·ligents a l'ETH de Zurich, presideix l'acció europea COST E-MINDS. Ha participat en el workshop internacional e-Minds, organitzat a la UAB per la vicepresidenta de l'acció, la professora del Departament de Física Eva Pellicer. En aquesta entrevista, Pané ens introdueix en els principals reptes de la miniaturització dels dispositius electrònics, la fabricació de sistemes micro i nanoelectrònics, i ens parla del futur dels nanorobots que desenvolupa al seu laboratori de Suïssa. ; Salvador Pané, investigador del Instituto de Robótica y Sistemas Inteligentes en la ETH de Zurich, preside la acción europea COST E-MINDS. Ha participado en el workshop internacional e-Minds, organizado en la UAB por la vicepresidenta de la acción, la profesora del Departamento de Física Eva Pellicer. En esta entrevista, Pané nos introduce en los principales retos de la miniaturización de los dispositivos electrónicos, la fabricación de sistemas micro y nanoelectrónicos, y nos habla del futuro de los nanorobots que desarrolla en su laboratorio de Suiza. ; Researcher at the Institute of Robotics and Intelligent Systems of the ETH Zurich. His main tasks focus on micro and nanorobotics for biomedical applications and he specialises in electrodepositions, one of the methods used to manufacture micro and nanorobots. He is the chair of the European Union's COST E-Minds Action, one of whose objectives is to promote electrodeposition at micro and nanoscale. He participated in the e-Minds Workshop, held at the UAB and organised by the vicechair of the action, lecturer of the Department of Physics Eva Pellicer.

Qualsevol persona que entra en un centre penitenciari s'ha d'adaptar a una institució amb una política, organització, jerarquia i sistema de relacions propis. Això suposa un gran canvi en el seu comportament, la qual cosa crea una identitat específica: la del reclús.Així, el reclús, en ésser alliberat necessitarà de diversos professionals per a la seva reintegració social. Aquest article defensa la importància dels espais de resocialització entre la presó i la societat, exposant les principals deficiències que els exreclusos troben a fi d'establir les bases de la intervenció per a una favorable integració social. ; Anyone who enters a correctional facility has to adapt to an institution with a politics, an organizational structure, a hierarchyand systems of relationships of its own. This brings about very significant changes in the individual's behaviour, which create a specific identity: that of the inmate. As a result, on being released the former inmate will require various kinds of professional intervention to facilitate his or her social reintegration. Thisarticle affirms the importance of spaces of resocializationbetween prison and society and identifies the main obstacles and difficulties that former inmates encounter with a view toestablishing the bases of intervention for favourable social integration. ; Cualquier persona que entra en un centro penitenciario debe adaptarse a una institución con una política, organización, jerarquía y sistema de relaciones propios. Esto supone un gran cambio en su comportamiento, lo que crea una identidad específica: la del recluso.Así, el recluso, al ser liberado necesitará de varios profesionales para su reintegración social. Este artículo defiende la importancia de los espacios de resocialización entre la prisión y la sociedad, exponiendo las principales deficiencias que los exreclusos encuentran a fin de establecer las bases de la intervención para una favorable integración social.

Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.

Farmacologia; Medicaments; Reaccions adverses ; Pharmacology; Drug; Adverse Reactions ; Farmacología; Medicamentos; Reacciones adversas ; Novedades legislativas en farmacovigilancia / Qué se debe notificar / VIII Jornadas de Farmacovigilancia: el panorama actual de la farmacovigilancia ; Novetats legislatives en farmacovigilància / Què cal notificar / VIII Jornades de Farmacovigilància: el panorama actual de la farmacovigilància

Una de las consecuencias de la creciente movilidad de los ciudadanos en la Unión Europea es el aumento exponencial de sucesiones que presentan una dimensión internacional. La sucesión de estos nacionales de la Unión se plantea cuanto menos compleja, debido a la disparidad legislativa existente en materia de sucesiones y la inseguridad jurídica que provoca la multiplicidad de regímenes jurídicos en el ámbito del Derecho internacional privado de sucesiones en la Unión Europea. El nuevo Reglamento de sucesiones permitirá disponer de un sistema uniforme para determinarla competencia judicial, la ley aplicable y el reconocimiento y ejecución de resoluciones en materia sucesoria en el ámbito de la Unión Europea. El objeto de este trabajo es reflexionar sobre las consecuencias de la aplicación del sistema unitario que plantea el Reglamento en materia de sucesiones internacionales y, en particular, en relación a la ley aplicable, su incidencia en la figura del reenvío, las ventajas e inconvenientes que aporta y sus consecuencias en los sistemas nacionales de Derecho internacional privado de los Estados miembros. ; One of the consequences of the increasing mobility of citizens within the European Union is the exponential increase of international successions. The succession of these EU citizens appears complex because of the disparity of the existing legislation concerning successions and the legal uncertainty caused by the multiplicity of legal regimes in the field of Private international law on succession in the European Union Member States. The adoption of the new Regulation on successions in the European Union provides a uniform system for determining the jurisdiction, the applicable law and the recognition and enforcement of judgments in matters of succession at the European Union level. The purpose of this paper is to analyze the consequences of the application of the unitary system proposed in the Regulation for international successions, especially in relation to the applicable law, their impact in the institution of renvoi, their advantages and disadvantages and their consequences on the national systems of Private international law of the EU Member States.

19 pages. --Acta del coloquio: "Conflictivitat i vies de solució a la Mediterrània Medieval" ; [CT] Aquest treball té com a finalitat estudiar els diferents sistemes utilitzats en els segles XIII i XIV pels sobirans catalanoaragonesos per tal d'evitar el desencadenament de les temudes cartes de marca o de represalia que els governs de les nacions concedien a un dels seus súbdits per a confiscar els béns dels ciutadans de l'estat estranger del qual havia sofert un greuge. Els sobirans catalanoaragonesos tractaren d'impedir que les marques que els rei de França decretaren contra la Corona d'Aragó fossin evitades. Per això utilitzaren tres vies: 1. Les negociacions diplomàtiques amb la cort francesa. 2. La instauració d'un impost sobre les mercaderies, amb la recaptació del qual poder compensar els perjudicats. 3. La indemnització dels perjudicats utilitzant els recursos de la propia Corona catalanoaragonesa. ; [EN] This paper has as its aim the study of the different systems used in the XIII and XIV centuries by the Catalano- Aragonese sovereigns to avoid the dreaded letters of warrant or reprisal issued by the governments of various nations. These were granted to one of their subjects to allow him to confiscate property belonging to the citizens from the foreign state which had suffered the wrong. The Catalano- Aragonese sovereigns tried to avoid the letters of warrant decreed against the Crown of Aragon by the kings of France. They used three ways to achieve this: 1. By diplomatic negotiations with the French Court. 2. By the institution of a tax on the merchandise, with which they could compensate those who had been wronged. 3. By the indemnification of the person wronged through the recourses available to the Catalano-Aragonese crown itself. ; El present estudi s'insereix dins del Projecte d'Investigació "La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval: puente entre culturas, mediadora entre Cristiandad e Islam" (Ref. HUM2007-61131), subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació ; Peer reviewed

One fundamental definition that has influenced much of our current world organization is that of "city." Certain definitions of city, closely linked to land use and property, serve as a foundation for the modern organization of the world's societies, economies and political systems. This modern organization also brought about a cultural divide between city and countryside, as well as a developmental divide that often sustains asymmetrical development paths and uneven socio-ecological interactions. Formal, informal, ruled, desired and imagined conceptions of the city contribute to this process. As the global human population steadily becomes more urbanized, as cities become central to regulate socio-ecological interactions, and as the limits, functions and definitions of cities become increasingly blurred, it is opportune to revisit what we understand by city. ; Una definició fonamental que ha influït en gran part de la nostra organització mundial actual és la de «ciutat». Certes definicions de ciutat, estretament relacionades amb l'ús de la terra i la propietat, serveixen com a base per a l'organització moderna de les societats, economies i sistemes polítics del món. Aquesta organització moderna també va provocar una divisió cultural entre la ciutat i el camp, així com una divisió del desenvolupament que sovint manté camins de desenvolupament asimètrics i interaccions socioecològiques desiguals. Les concepcions formals, informals, regides, desitjades i imaginades de la ciutat contribueixen a aquest procés. A mesura que la població humana global es torna més urbanitzada, les ciutats es tornen centrals per a regular les interaccions socioecològiques i els límits, les funcions i les definicions de les ciutats es tornen cada vegada més borroses, és oportú revisar el que entenem per ciutat. ; Una definición fundamental que ha influido en gran parte de nuestra organización mundial actual es la de «ciudad». Ciertas definiciones de ciudad, estrechamente relacionadas con el uso de la tierra y la propiedad, sirven como base para la organización moderna de las sociedades, economías y sistemas políticos del mundo. Esta organización moderna también provocó una división cultural entre la ciudad y el campo, así como una división del desarrollo que a menudo mantiene caminos de desarrollo asimétricos e interacciones socioecológicas desiguales. Las concepciones formales, informales, regidas, deseadas e imaginadas de la ciudad contribuyen a este proceso. A medida que la población humana global se vuelve más urbanizada, las ciudades se vuelven centrales para regular las interacciones socioecológicas y los límites, las funciones y las definiciones de las ciudades se vuelven cada vez más borrosas, es oportuno revisar lo que entendemos por ciudad.

Medicaments; Desproveïment; Alternatives terapèutiques ; Medicamentos; Desabastecimiento; Alternativas terapéuticas ; Medicines; Deprivation; Therapeutic alternatives ; Els desproveïments de medicaments són situacions cada vegada més habituals que afecten directament els pacients i els professionals sanitaris. Les raons d'aquests desproveïments són diverses i la seva afectació és global, ja que la indústria farmacèutica està molt regulada i concentra els punts de fabricació per optimitzar-los. L'impacte assistencial dels desproveïments, especialment en medicaments que no disposen d'alternativa o equivalent comercialitzat, fa que els diferents actors afectats es plategin treballar en coordinació per trobar solucions comunes. Amb aquest objectiu, s'han creat grups de treball per valorar les causes del problema i plantejar actuacions que puguin ajudar a disminuir els desproveïments, en nombre o en afectació directa a pacients i professionals. Quan es detecten els primers problemes de subministrament i no hi ha cap informació que confirmi la situació, aquesta falta d'informació genera neguit i incertesa. Per això, entre els objectius del grup de treball creat al si de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, de l'anglès European Medicines Agency), disposar d'informació sobre els desproveïments n'és un, així com la prevenció i la gestió dels problemes de subministrament. ; Los desabastecimientos de medicamentos son situaciones cada vez más habituales que afectan directamente a los pacientes y a los profesionales sanitarios. Las razones de este problema son diversas y su afectación es global, debido a que la industria farmacéutica está muy regulada y concentra los puntos de fabricación para su optimización. El impacto asistencial de los desabastecimientos, especialmente en medicamentos que no disponen de alternativa/equivalente comercializado, hace que los diferentes actores afectados se plateen trabajar en coordinación para encontrar soluciones conjuntas. Con este objetivo, se han creado grupos de trabajo para valorar las causas y plantear actuaciones que puedan ayudar a disminuir los desabastecimientos, en número o en afectación directa a los pacientes y profesionales. Cuando se detectan los primeros problemas de suministro, la falta de información que confirme la sospecha genera desazón e incertidumbre. Es por este motivo que, entre los objetivos del grupo de trabajo creado en el seno de la Agencia Europea del Medicamento (EME), está el disponer de información sobre los desabastecimientos, así como la prevención y la gestión de los problemas de suministro.

El context econòmic actual de crisi ha derivat cap a un discurs polític centrat, principalment, en la reducció dels pressupostos públics. Per tal de mantenir el nivell actual de serveis, l'aposta ha de passar per una major eficiència i eficàcia de la gestió pública, evitant la despesa innecessària i maximitzant l'impacte dels serveis prestats. La introducció i l'ús d'aplicacions informàtiques es preveu com una de les solucions a l'hora d'abaratir costos i processos de l'Administració. En l'àmbit de la seguretat, aquesta aposta es centra en un major desenvolupament d'eines de georeferenciació o sistemes d'informació geogràfica que tinguin com a finalitat millorar la gestió i visualització de la informació i facilitar-ne l'intercanvi entre plataformes policials. Però un ús eficient d'aquestes aplicacions requereix afrontar prèviament un conjunt de reptes relacionats amb les estructures organitzatives que les gestionaran i les possibilitats i expectatives tècniques que en deriven, així com una reflexió per mesurar les externalitats tant positives com negatives en un camp tan sensible com és el de la seguretat. ; El contexto económico actual de crisis ha derivado hacia un discurso político centrado, principalmente, en la reducción de los presupuestos públicos. Para mantener el nivel actual de servicios, la apuesta debe pasar por una eficiencia y eficacia mayor de la gestión pública, evitando el gasto innecesario y maximizando el impacto de los servicios prestados. La introducción y el uso de aplicaciones informáticas se prevé como una de las soluciones a la hora de abaratar costes y procesos de la Administración. En el ámbito de la seguridad, esta apuesta se centra en un desarrollo mayor de herramientas de georreferenciación o sistemas de información geográfica que tengan como finalidad mejorar la gestión y visualización de la información y facilitar el intercambio entre plataformas policiales. Pero un uso eficiente de estas aplicaciones requiere afrontar previamente un conjunto de retos relacionados con las estructuras organizativas que las gestionarán y las posibilidades y expectativas técnicas que se derivan, así como una reflexión para medir las externalidades tanto positivas como negativas en un campo tan sensible como es el de la seguridad ; The current economic crisis has turned towards a path of political discourse based mainly on the reduction of public budgets. To maintain our current level of services, we need to increase the efficiency and efficacy of public administration, avoiding unnecessary expense and maximising the impact of the services provided. The introduction and use of IT applications is predicted to be one of the solutions that will help to cut costs and administrative procedures. In the area of safety, this solution focuses on further developing georeferencing tools or geographic information systems intended to improve the way information is managed, visualised and exchanged across police platforms. But before efficient use of these applications can be made, it is necessary to confront a series of challenges relating to the organizational structures that will be used to manage them and to their technical capacities and expectations, and to weigh up the positive and negative external factors at play in such a sensitive area as safety and security.

Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura? ; Les polítiques culturals s'han institucionalitzat sobre la idea de la cultura com a substantiu, com a objecte, fins i tot com a essència d'un grup o col·lectiu. Tot i que el model de democratització de la cultura continua com a nucli de les polítiques culturals, es torna evident la caducitat de bona part dels principis d'una política centrada a l'accés a l'oferta cultural. Els problemes a què les polítiques públiques s'enfronten resulten cada vegada més complexos, incerts i amb més riscos incorporats. Suposen un nou repte per a la legitimitat de les institucions culturals en el seu rol d'intermediació tradicional. En aquest context, els béns comuns (commons) emergeixen no sols com a concepte analític sinó com a eines d'acció política, social i legal. Els béns comuns no són simplement objectes o espais sinó complexos sistemes de gestió de recursos amb comunitats i normes que permeten la seua sostenibilitat. Aquest article planteja com a hipòtesi la possibilitat que les polítiques culturals reconeguen la cultura no sols com a substantiu sinó també com a adjectiu (allò cultural). Què implica concebre les polítiques culturals com a polítiques dels béns comuns? Quines són les diferències principals en relació al model de polítiques d'accés a la cultura? Pot un canvi de model derivar en la desresponsabilització de les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura? ; Cultural policies have been institutionalised around the idea of culture as a noun, as an object, and even as the essence of a group or collective. While the model of the democratisation of culture remains at the heart of cultural policies, the temporary nature of many of the principles of a policy focused on access to cultural activities is becoming apparent. The problems faced by public policies are increasingly complex, uncertain and involve more and more risks. They pose a new challenge to the legitimacy of cultural institutions in their traditional role of intermediation. In this context, the commons are not merely an analytical concept, but are also tools for political, social and legal action. They are not just objects or spaces, but also complex systems for resource management with communities and rules that allow their sustainability. This article considers the hypothesis of the possibility of cultural policies recognising culture not only as a noun but as an adjective (the cultural). What does conceiving of cultural policies in terms of policies of the commons entail? What are the main differences in the model of policies for access to culture? Can a change of model lead to the removal of responsibility from public policies in the field of culture?

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l'obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s'ha prescindit, per fi, de l'estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l'adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d'aquest "moment", de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l'article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l'atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l'art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l'Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria. ; A pesar de que desde hacía ya mucho tiempo existían razones sociales, médicas y jurídicas más que sobradas, han tenido que pasar más de ciento veinte años (1889-2011) para que se llevara a cabo la necesaria reforma del obsoleto artículo 30 CC., mediante la cual se ha prescindido, por fin, de la extraña, por anómala, y criticada condicio iuris – figura humana y supervivencia independiente más allá de las primeras 24 horas - que caracterizaba la adquisición de la personalidad civil en el Derecho español, sin parangón en los ordenamientos de su entorno jurídico. El nuevo criterio, fundamentado únicamente en el nacimiento entendido desde su consideración jurídica –desprendimiento del seno materno -, permite prescindir, desde este "momento", de cualquier limitación a la proyección jurídica, tanto personal como patrimonial, del recién nacido, incluyendo por tanto los efectos sucesorios mortis causa. El desencadenante de la novedad legislativa, vehiculada por la nueva Ley del Registro Civil (2011), no fue otro que la regulación dispensada con anterioridad (2010) por el artículo 211-1.1 del Código civil de Cataluña, que hizo descansar ya en el mero nacimiento la atribución de la personalidad civil. Tanto la tramitación parlamentaria de la modificación del art. 30 CC. como el desenvolvimiento de la cuestión competencial planteada por el Gobierno del Estado en contra del precepto catalán, confirman, en un proceso de mutua interferencia, la influencia determinante que sobre la reforma llevada a cabo tuvo la decisión de Cataluña de legislar sobre esta materia. ; Even though there were more than enough social, medical and legal reasons, the necessary reform of the obsolete Art. 30 CC has lapsed for over a hundred and twenty years (1889-2011), whereby it has finally dispensed the strange, anomalous, and criticized condicio iuris –independent human figure and survival beyond the first 24 hours– that characterized the acquisition of legal personality on Spanish law unparalleled in neighbor legal systems. The new approach, based solely on the birth understood as a legal consideration -detachment of the womb- discharges from this "moment" of any limitation to the legal projection, personal and patrimonial, of the newborn, thus including successoral effects mortis causa. The trigger for the new legislation, conveyed by the new Civil Registry Act (2011), was none other than the previously approved regulation in 2010 of the Catalonian Civil Code, which of links the attribution of legal personality on the mere fact of birth (Article 211-1.1). Both the parliamentary process of the amendment of art. 30 CC as well as the development of the issue of jurisdiction raised by the State Government against the Catalan law, confirms, in a process of mutual interference, the decisive influence that the reform carried out in Catalonia had on the decision to legislate on this matter.