Suchergebnisse

Having consolidated his power in the late 1920s, Joseph Stalin long focused on internal affairs: the Five Year Plans, collectivization of agriculture, rapid industrialization, and modernization of the Red Army. Despite his penchant for domestic policy, from the summer of 1936 Stalin's Soviet Union was increasingly drawn into foreign affairs. This article explores Stalin's foreign policy on the eve of the Second World War. The Soviet Union's multiple failures in forging an anti-Fascist alliance with Britain and France, most notably in the Spanish Civil War, will be explored as the prelude to Stalin's eventual decision, in August 1939, to authorize the Molotov-Ribbentrop Pact.

Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.

This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.

La matèria estatutària no se circumscriu a un elenc determinat de sectors materials, sinó a la realització d'una funció constitucional. Els límits materials de l'Estatut són així molt més flexibles que els d'altres lleis orgàniques. Els precedents històrics avalen la flexibilitat de la matèria estatutària. La delimitació de les competències és la funció constitucional essencial dels estatuts d'autonomia. En aquesta delimitació, per necessitat lògica, a la vegada s'estan fixant els límits de la competència autonòmica i de la competència estatal. Així ho ha acceptat amb tota normalitat la jurisprudència constitucional. En qualsevol cas, la delimitació de les bases estatals està supeditada a la Constitució. L'especificació dels límits de les bases estatals és, en últim terme, un paràmetre addicional de què disposa el Tribunal Constitucional per determinar un eventual excés del legislador bàsic estatal, sempre que consideri que la delimitació estatutària està d'acord amb la Constitució. La regulació del contingut d'allò que és bàsic a l'Estatut és possible quan sigui determinant en el sistema institucional de la comunitat autònoma, per ser propi de la seva funció constitucional. En el cas de les matèries de llei orgànica, és possible incloure-les a l'Estatut només si s'estima que la seva funció constitucional preval sobre la funció específica de la llei orgànica de què es tracti. ; La materia estatutaria no se circunscribe a un elenco determinado de sectores materiales, sino a la realización de una función constitucional. Los límites materiales del estatuto son así mucho más flexibles que los de otras leyes orgánicas. Los precedentes históricos avalan la flexibilidad de la materia estatutaria. La delimitación de las competencias es la función constitucional esencial de los estatutos de autonomía. En esta delimitación, por necesidad lógica, se está delimitando a la vez que la competencia autonómica, la competencia estatal. Así lo ha aceptado con toda normalidad la jurisprudencia constitucional. En cualquier caso la ...