Suchergebnisse

Una piulada a Twitter va iniciar una bola de neu que ha acabat esdevenint tot un moviment, del qual en formen part prop d'un centenar de persones i que s'han batejat amb el hastagh #NousRepublicans. Tots ells són persones que han apostat per la República catalana en el transcurs de l'últim any. Aquest llibre, prologat pel President legítim de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, recull d'una manera molt visual els fils de les piulades d'aquestes persones - la majoria castellanoparlants - on expliquen d'una manera clara i senzilla perquè han passat de ser indiferents o contraris a l'Estat propi a defensar aferrissadament una República catalana. #NousRepublicans és un col·lectiu en formació. Cadascú tenia les seves tranquil·les vides fins que les seves paraules es van convertir en virals. Són persones "normals", la majoria amb orígens fora de Catalunya, als quals ha sorprès que explicar la seva experiència vital hagi estat un revulsiu per a molts catalans "de tota la vida" que han constatat gràcies als #NousRepublicans que és possible conquerir el mig milió de vots que necesita l'independentisme per ser hegemònic; vots que són a l'àrea metropolitana i que no parlen català.

[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.

¿És acceptable que un lobby ecologista senses cap representatitvitat social comprovada acabi decidint la realització d'una obra pública? La democràcia - argumenta l'autor - s'està transformant en un règim demoscòpic on la figura del ciutadà ha estat substitudïda per la de l"opinió pública", versió postmoderna del vell concepte de "poble". La voluntat de la ciutadania, expressada a través de canals transparents com les eleccions, cedeix el seu lloc a les contradictòries exigències de grups de pressió minoritaris, però maginifcats per la caixa de ressonància mediàtica. ¿Vots o shows? ¿Racionalitat o emotivitat? S'acosta un lent retorn a l'Ancien Régime...