Suchergebnisse

Les intervencions destinades a les persones sense llar han de promoure la qualitat de vida. La planificació centrada en la persona aporta instruments específics per a mesurar-la. L'Escala GENCAT de Qualitat de Vida s'ha utilitzat per analitzar diferències en funció de les característiques i la cronicitat de la situació d'estar sense llar. Els resultats palesen baixos nivells en la majoria de les dimensions, especialment entre les dones, les persones de més edat i d'origen comunitari. ; Interventions oriented towards homeless people should seek to enhance their quality of life, and person-centred planning provides specific tools with which to measure that quality. The GENCAT Quality of Life Scale has been used to analyze differences in terms of the characteristics and chronicity of the homeless person's situation. Application of the scale shows low levels in most areas, especially for women, for older people and for people from other countries of the European Union. ; Las intervenciones destinadas a las personas sin hogar deben promover la calidad de vida. La planificación centrada en la persona aporta instrumentos específicos para medirla. La Escala GENCAT de Calidad de Vida se ha utilizado para analizar diferencias en función de las características y la cronicidad de la situación de sin hogar. Los resultados manifiestan bajos niveles en la mayoría de las dimensiones, especialmente entre las mujeres, las personas de más edad y de origen comunitario

Esdevé fonamental que perquè l'activitat esportiva produeixi beneficis de salut, educatius o socials, aquesta s'ha de desenvolupar en unes condicions de pràctica adequades. Els recursos humans que dirigeixen les activitats juguen un paper determinant en l'oferta d'uns serveis òptims i, no obstant això, un estudi desenvolupat recentment estableix que el 61% de les persones que actua en l'esport basc no està prou qualificada. Per tal de revertir aquesta situació, el Govern Basc presenta el "Projecte per a la Qualificació i Professionalització dels Recursos Humans de l'Esport del País Basc". ; In order for the practice of sport to produce benefits, be they social, educational or in health, it is essential that it be carried outin appropriate conditions. Human resources – the women and men engaged in directing sports activities – evidently have a decisiverole in the provision of quality services, yet a recent study found that 61% of people working in sport in the Basque Country are not sufficiently qualified. In order to rectify this situation,the Basque Government has presented its 'Project for the Qualification and Professionalization of the Human Resources of Sport of the Basque Country'. ; Resulta fundamental que para que la actividad deportiva produzca beneficios de salud, educativos o sociales, ésta se desarrolle enunas condiciones de práctica adecuadas. Los recursos humanos que dirigen las actividades juegan un papel determinante en la oferta de unos óptimos servicios y, sin embargo, un estudio desarrollado recientemente establece que el 61% de las personas que actúa en el deporte vasco no está suficientemente cualificada.En aras de revertir esta situación, el Gobierno Vasco presenta el "Proyecto para la Cualificación y Profesionalización de los RecursosHumanos del Deporte del País Vasco".

A partir d'una recerca en antropologia històrica, J.L. Mateo Dieste, del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB, analitza el teatre colonial marroquí tot concloent que la modernitat no es pot definir unívocament com un procés de simple transmissió d'"occident" cap a la resta del món. En el Protectorat espanyol del Marroc (1912-1956), els nacionalistes marroquins van organitzar obres de teatre des de finals dels 1930es, per tal d'impulsar el reformisme i criticar el domini colonial. Aquelles obres de teatre representaven dalt de l'escenari tota una sèrie de canvis en les formes de matrimoni, la medicina o l'educació; al mateix temps, també a l'amfiteatre i en la societat marroquina de l'època tenien lloc tensions i discussions polítiques com ara l'accés de les dones al teatre com a nou espai públic. ; A partir de una investigación en antropología histórica, JL Mateo Dieste, del Departamento de Antropología Social y Cultural de la UAB, analiza el teatro colonial marroquí y concluye que la modernidad no se puede definir unívocamente como un proceso de simple transmisión de "occidente" hacia el resto del mundo. En el Protectorado español de Marruecos (1912-1956), los nacionalistas marroquíes organizaron obras de teatro desde finales de los 1930, para impulsar el reformismo y criticar el dominio colonial. Aquellas obras de teatro representaban en el escenario toda una serie de cambios en las formas de matrimonio, la medicina o la educación, al mismo tiempo, también en el anfiteatro y en la sociedad marroquí de la época tenían lugar tensiones y discusiones políticas como el acceso de las mujeres en el teatro como nuevo espacio público. ; From a research in historical anthropology, JL Mateo Dieste, from the Departament d'Antropologia Social i Cultural of the Universitat Autònoma de Barcelona, analyzes the Moroccan colonial theatre concluding that modernity can not be defined uniquely as a process of simple transmission from the "West" to the world. In the Spanish Protectorate in Morocco (1912-1956), the Moroccan nationalists organized plays from late 1930 to promote reformism and they criticized colonial rule. Those plays represented on the stage a series of changes in the forms of marriage, medicine or education; simultaneously, also at the amphitheatre and in the Moroccan society of the time tensions and political discussions were taking place, such as the access of women to the theatre as a new public space.

Els canvis dels últims anys, obliguen a repensar el model de societat. Es necessita una intervenció des de i per a la societat, amb la finalitat d'incentivar la Igualtat d'Oportunitats i la participació de tots, sigui quina sigui la seva condició social, tendència sexual, estatus econòmic, ideologia polílica o confessió religiosa, nivell cultural, etc. Aquesta realitat planteja noves demandes a les que cal donar resposta. No podem obviar l'exclusió que sofreixen diferents col·lectius, com el de les dones, en el que coexisteixen més dificultats per a fer front als reptes inherents al caràcter de la societat actual i que les situen en desavantatge pel que fa als homes. Incorporar aquesta filosofia d'intervenció pedagògico-social resulta un propòsit ambiciós i constitueix un ardu camí capa la consecució d'uns objectius i un model de societat més compromès amb els valors de ciutadania, igualtat i llibertat. ; Los cambios de los últimos años, obligan a repensar el modelo de sociedad. Se necesita una intervención desde y para la sociedad, con el fin de incentivar la Igualdad de Oportunidades y la participación de todos, sea cual sea su condición social, tendencia sexual, estatus económico, ideología política o confesión religiosa, nivel cultural, etc. Esta realidad plantea nuevas demandas a las que hay quedar respuesta. No podemos obviar la exclusión que sufren distintos colectivos, como el de las mujeres, en el que coexisten más dificultades para hacer frente a los retos inherentes al carácter de la sociedad actual y que las sitúa en una desventaja respecto a los varones. Incorporar esta filosofía de intervención pedagógico-social resulta un propósito ambicioso y constituye un arduo camino hacia la consecución de unos objetivos y un modelo de sociedad más comprometido con los valores de ciudadanía, igualdad y libertad. ; Changes in recent years have forced us to rethink our model of society. Intervention both 'by' and 'for" society is required if we are to foster equal opportunity and universal participation, irrespective of social status, sexual orientation, economic standing, political ideology and religious faith, cultural level. etc. New demands need new responses. We can no longer ignore the exclusion affecting some social groups. Women, for example, suffer more than their fair share of problems in facing the challenges inherent in a society that places them ar a disadvantage compared with men. By introducing this kind of philosophy with its pedagogical-social intervention, we are embarking on an ambirious, lengthy and difficult road rowards achieving objectives and a model of society more committed to the values of citizenship equality and freedom.

El 60 per cent dels municipis espanyols tenia a 1 de gener de 2016, menys de 1.001 habitants, ocupava el 40 per cent de la superfície i amb prou feines concentrava el 3,1 per cent de la població. Les dades d' Eurostat referents a 2015, situaven a 19 províncies espanyoles entre les menys denses de la Unió Europea. Aquest notable desequilibri entre població i territori constitueix el problema fonamental d'una vasta superfície del centre i nord peninsular, caracteritzada per l'envelliment, una relativa escassetat de dones producte d'una forta emigració diferencial per sexes, i una immigració de pas que no ha pogut tancar les pèrdues demogràfiques que afecten aquests llocs des de mitjan segle XX. La sostenibilitat demogràfica d'aquest conjunt heterogeni de municipis rurals penja d'un fil i planteja un repte demogràfic de primer ordre que ha de tenir en compte, a l'hora d'aplicar polítiques públiques, la seva gran diversitat. ; El 60 por ciento de los municipios españoles tenía a 1 de enero de 2016 menos de 1.001 habitantes, ocupaba el 40 por ciento de la superficie y apenas concentraba el 3,1 por ciento de la población. Los datos de Eurostat situaban a 19 provincias españolas entre las menos densas de la Unión Europea en 2015. Este notable desequilibrio entre población y territorio constituye el problema fundamental de una vasta superficie del centro y norte peninsular caracterizada por: el envejecimiento, una relativa escasez de mujeres producto de una fuerte emigración diferencial por sexos y una inmigración de paso que no ha podido restañar las pérdidas demográficas que afectan a estos lugares desde mediados del siglo XX. La sostenibilidad demográfica de este conjunto heterogéneo de municipios rurales pende de un hilo y plantea un reto demográfico de primer orden que debe tener en cuenta, a la hora de aplicar políticas públicas, su gran diversidad. ; On 1 January 2016, 60 per cent of Spanish municipalities had fewer than 1,001 inhabitants, occupied 40% of the country's surface and concentrated barely 3.1% of the population. Eurostat data situate 19 Spanish provinces among the least dense of the European Union in 2015. This notable imbalance between population and territory, the basic problem of a vast area in the north and centre of the Iberian peninsula, is characterized by ageing, a relative scarcity of women because of large-scale differential emigration based on gender, and transitory immigration that has been unable to compensate for the demographic outflow which has affected these places since the middle of the twentieth century. The demographic sustainability of this heterogeneous set of municipalities is hanging in the balance. This situation constitutes a major challenge and, moreover, the great diversity of these towns should be borne in mind when it comes to applying public policies.