Suchergebnisse

L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.

Las estrategias productivas y comerciales de la Política Agrícola Común (PAC) de la Unión Europea (UE) se relacionan de forma dialéctica con el progresivo deterioro de la soberanía alimentaria de América Latina. Por medio de la PAC, la UE ha impulsado y apoyado un sistema agroalimentario insostenible que causa graves impactos económicos, sociales y ambientales en los países latinoamericanos. El mantenimiento del modelo de consumo europeo basado en la carne y otras proteínas de origen animal y el alcance de la próxima reforma de la PAC encaminada a producir menos y comprar más a bajo precio en los mercados mundiales supondrá un renovado ciclo de explotación de los recursos naturales latinoamericanos, fenómeno que conllevará la sustitución aún mayor de los cultivos de consumo humano por las materias primas de exportación, el aumento de la deforestación y la destrucción de los ecosistemas, el auge del monocultivo, el desplazamiento de los pequeños campesinos, el incremento de la pobreza rural, la agudización de la desnutrición y el hambre, el crecimiento de la inseguridad alimentaria y la pérdida de la soberanía alimentaria de los pueblos. ; The productive and commercial strategies laid down by the European Union's (EU) Common Agricultural Policy (CAP) are dialectically related to the gradual deterioration of food sovereignty in Latin America. By means of the CAP, the EU has promoted and championed an unsustainable food and agriculture system with serious economic, social and environmental drawbacks in Latin American countries. Maintaining the European consumption pattern based on meat and other animal proteins, alongside the scope of the forthcoming CAP reform –which involves producing less and buying more at lower prices in global markets– will bring about a renovated cycle of exploitation of Latin America's natural resources, which will, in turn, lead to the replacement of even more crops for human consumption with raw materials for export, the increase of deforestation and the destruction of ecosystems, the rise of monoculture, the displacement of small farmers, the increase of rural poverty, the worsening of malnutrition and hunger, the increase of food insecurity, and the loss of food sovereignty for the people.

Jorge Kosikov is a Brazilian lawyer and writer of Bulgarian origin. Among the Bulgarians in South America, Jorge Kosikov is known as a missionary of Bulgarian history and culture. Jorge Kosikov is a descendant of two waves of immigration - one from Bessarabia during the Ottoman rule in the late 18th and early 19th century and the other from Bessarabia to South America in the early 20th century. In this book the author explores and describes the Bessarabian Bulgarians and Gagauz colonies in four Brazilian states: ""Aurora"", ""Baliza"", ""Concordia"" (""Buri""), ""Esperanza"", ""Fethiseiro"", ""New Bessarabia"", ""Page"", ""Prata"", ""Setenta"", ""Concordia"" (Parana), ""Terra Rica"", ""Colonia Velha"", ""Lajeado Enrique"", as well as the Uruguayan ""Concordia""

Through a shifted and enriched approach, combining history and anthropology/sociology, this book addresses the forms of social integration and the multiple cultural hybridizations produced by slavery in the societies of Europe, Africa and America during the medieval and modern periods. Analyzing the normative contours used to define the identity of the slave, it then discusses his attempts and modalities of integration in the host societies, measuring the socialization process that may have resulted. Questioning the social mechanisms of the ancient societies that presided over the mixing of populations, as attested by the sources, is one of the areas that historians in this field (Atlantic societies, Maghreb) are most interested in. Among their main projects is that of deconstructing illusions of "racial" and cultural homogeneity in contemporary societies. A work on the acculturation and agency capacity of slaves, on the capacity of enslaved persons (not only freed) to exist as actors in the social sphere, particularly in the Iberian peninsula and the Mediterranean area, is the aim of this work. By proposing a history of Mediterranean brewing, it challenges preconceived ideas about cultural divisions and civilizational confinements.

Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.

L'any 1966 va tenir lloc l'accident nuclear de Palomares (Almeria), provocat per la col·lisió d'un avió cisterna (o nodrissa) KC-135 i un bombarder estratègic nord-americà B-52. Aquest últim portava quatre bombes termonuclears, 70 vegades més potents que les d'Hiroshima i Nagasaki que, en aquest cas, no van explotar: una bomba va caure al mar, l'altra es va frenar gràcies al seu paracaigudes i les dues restants van caure a terra i van desprendre plutoni en forma d'aerosol. La zona encara no està descontaminada del tot, greuge ambiental que se suma a l'estigma de la població de la localitat. En aquest context, José Herrera Plaza, periodista de Canal Sur Televisión, investigador i expert en l'accident nuclear, i Salvador López Arnal, matemàtic i professor de la UNED, membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS-UPF) i amb un important bagatge en coneixement nuclear, van presentar el llibre Silencios y deslealtades. El accidente militar de Palomares: desde la Guerra Fría hasta hoy (2019) al Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB. L'han escrit junts a partir de la seva correspondència i transmès en format de preguntes i respostes amb l'objectiu d'aconseguir una obra divulgativa que arribi al gran públic. ; En 1966 tuvo lugar el accidente nuclear de Palomares (Almería), a raízde la colisión de un avión cisterna (o nodriza) KC-135 y un bombarderoestratégico norteamericano B -52. Este último llevaba cuatro bombastermonucleares, 70 veces más potentes que las de Hiroshima yNagasaki pero, en este caso, no explotaron: una bomba cayó al mar, laotra se frenó gracias a su paracaídas y las dos restantes cayeron entierra y desprendieron plutonio en forma de aerosol. La zona no estádescontaminada del todo, agravio ambiental que se suma al estigma dela población de la localidad. En este contexto, José Herrera Plaza,periodista de Canal Sur Televisión, investigador y experto del accidentenuclear, y Salvador López Arnal, matemático y profesor de la UNED,miembro del Centro de Estudios sobre Movimientos ...

Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantil ; Enfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantil ; Chagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child health ; La malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L'OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l'Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l'MCH s'observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l'MCH, l'any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l'MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l'esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l'OMS. El Protocol que es presenta, a més d'incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d'actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l'experiència i l'evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s'ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l'objectiu de reduir l'efecte de la transmissió vertical de l'MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l'MCH que, encara que és d'aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l'àmbit sanitari com en l'àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l'experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l'MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d'infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s'han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d'aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d'atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d'infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l'assoliment de l'objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d'aquest Protocol s'espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d'MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l'objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya. ; La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña. ; Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia.