In this paper the author draws attention to some key concepts of the political economy of digital culture asking whether new theories of social production and sympathetic cooperation, in the work of authors such as Yochai Benkler and Maurizio Lazzarato, can offer an alternative to the neoliberal logic of market-based competition as the basis for the production of new forms of life. ; ?En este artículo, la autora llama la atención sobre algunos conceptos clave de la economía política de la cultura digital y se pregunta si las nuevas teorías de producción social y la cooperación solidaria, en el trabajo de autores como Yochai Benkler y Maurizio Lazzarato, pueden ofrecer una alternativa a la lógica neoliberal de la competencia basada en el mercado como base para la producción de nuevas formas de vida. ; En aquest article, l'autora crida l'atenció sobre alguns conceptes clau de l'economia política de la cultura digital i es pregunta si les noves teories de producció social i la cooperació solidària, en el treball d'autors com Yochai Benkler i Maurizio Lazzarato, poden oferir una alternativa a la lògica neoliberal de la competència basada en el mercat com a base per a la producció de noves formes de vida.
La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.
L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.
El fenomen de la globalització que vivim actualment ha provocat canvis lingüístics molt importants a escala mundial. L'anglès ha esdevingut la llengua internacional, del poder econòmic i polític, i s'està convertint en la llengua de les classes socials altes i el jovent. Paral·lelament, però, les llengües regionals també estan experimentant una gran difusió, gràcies a les noves interaccions socials i al suport econòmic dels governs que les representen. Alhora, i com a resultat d'aquestes dues tendències, sorgeix el sentiment d'arrelament de les comunitats locals, que veuen la llengua local com a marca d'autenticitat que cal defensar davant del fenomen de la globalització i la regionalització. Ens dirigim, doncs, cap a una societat multilingüe, en què cada llengua ha de tenir les seves pròpies funcions socials distintives, encara que sigui inevitable que es generin conflictes entre les llengües en contacte. En vista d'aquesta situació, l'autor anticipa una pèrdua de l'hegemonia de l'anglès a favor de l'augment de les llengües regionals i una futura extinció de les llengües més minoritàries. ; The globalisation phenomenon that we are currently seeing has lead to major linguistic changes on a worldwide scale. English has become the leading international language, in economic and political spheres, and is becoming the language of high society and of the young. At the same time, however, regional languages are also making considerable headway, thanks to new social interaction and economic backing from their governments. In turn, and as a result of these two trends, there is impetus for feelings of belonging to local communities which see their language as a sign of their own authenticity, one that has to be defended against the phenomena of globalisation and regionalisation. We are thus heading towards a multilingual society, in which each language has its own, distinct social functions, even though it is inevitable that there will be conflict between the languages that come into contact. In this scenario, the author predicts a loss of hegemony for English, in favour of regional languages, and the future extinction of the least spoken minority languages. ; El fenómeno de la globalización que vivimos actualmente ha provocado cambios lingüísticos muy importantes a escala mundial. El inglés se ha convertido en la lengua internacional, del poder económico y político, y se está convirtiendo en la lengua de las clases sociales altas y la juventud. Paralelamente, sin embargo, las lenguas regionales también están experimentado una gran difusión, gracias a las nuevas interacciones sociales y al apoyo económico de los gobiernos que las representan. A su vez, y como resultado de estas dos tendencias, surge el sentimiento de arraigo de las comunidades locales, que ven la lengua local como signo de autenticidad que hay que defender frente al fenómeno de la globalización y de la regionalización. Nos dirigimos, pues, hacia una sociedad multilingüe, en que cada lengua debe tener sus propias funciones sociales distintivas, aunque sea inevitable que se generen conflictos entre las lenguas en contacto. Ante esta situación, el autor anticipa una pérdida de la hegemonía del inglés a favor del aumento de les lenguas regionales y una futura extinción de las lenguas más minoritarias.
