Cánovas. 3a etapa 1890-189
Apunts sobre la política espanyola de l'última dècada del segle XIX, concretament els governs de Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta
8699 Ergebnisse
Sortierung:
Apunts sobre la política espanyola de l'última dècada del segle XIX, concretament els governs de Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta
BASE
Apunts sobre la política espanyola de l'última dècada del segle XIX, concretament els governs de Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta
BASE
In: http://hdl.handle.net/2445/171032
Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Dos Santos V. Factor, Javier
BASE
At the end of the 1870s, the oppressive policies of the Argentine State were intensified towards the indigenous people linked to the Southern Border, visible in the punitive expeditions of 1878-1879. In the case of theranqueles, located in the centralPampa, these actions were part of previous strategies of attrition, carried out by the military commanders ofSan LuisandCórdobathrough the diplomatic channel, softening campaigns and co-optation of contingents who, both forced and voluntarily, migrated to the fortsVilla MercedesandSarmiento. From a line of investigation that seeks to reconstruct the itineraries of theranquelessubmitted in the aforementioned context, the article characterizes the imprisonment of the indigenous people taken by the 3rd Expeditionary Division (April-August 1879) under the leadership of Colonel Eduardo Racedo. Its purpose is to describe their living conditions while they were in thePitral Lauquencamp (nearPoitagué), understanding that it simultaneously acted as a place of concentration and distribution of prisoners. ; Al terminar la década de 1870 se intensificaron las políticas opresivas del Estado argentino para con los indígenas ligados a la Frontera Sur, visibles en las expediciones punitivas de 1878-1879. En el caso de los ranqueles, situados en la pampa central, estas acciones se enmarcan en estrategias previas de desgaste ejecutadas por los mandos militares de San Luis y Córdoba a través de la vía diplomática, las campañas de ablandamiento y cooptación de contingentes que migrabande manera forzaday por presentación a los fuertes Villa Mercedes y Sarmiento. Desde una línea de investigación que busca reconstruir los itinerarios de los ranqueles sometidos en ese contexto, el artículo caracteriza elaprisionamiento de los indígenas tomados por la 3aDivisión Expedicionaria (abril-agosto de 1879) bajo el liderazgo del coronel Eduardo Racedo. Su finalidad es describir sus condiciones de vida mientras estuvieron depositados en el campamento Pitral Lauquen (cercano a Poitagué), lugar de concentración y distribución de prisioneros.
BASE
For ensuring full access to the journal's contents, we provide this link in order to download the full issue. ; Para facilitar al máximo el acceso de los lectores a los contenidos de laRevista Universitaria de Historia Militarproporcionamos este enlace directo para la descarga del número completo.
BASE
Presenta plano general de la Zona y plantas y perfiles ; Fotocopia en ferroprusiato ; En el extremo superior: Isla de Cuba, Comandancia de Ingenieros del 3er Cuerpo de Ejército
BASE
Document containing information on bachelor and post-graduate education, research and transfer, extension and management at the UNLP Faculty of Economics during the first half of 2016. Faculty of Economics ; Documento que contiene información sobre enseñanza de grado y posgrado,investigación y transferencia, extensión y gestión en la Facultad de Ciencias Económicas de la UNLP durante el primer semestre del año 2016. Facultad de Ciencias Económicas
BASE
Presenta el plano de la planta y un perfil de un edificio r ; Examinado por el jefe encargado de los trabajos de la 3a Zona : Luis Gr. de Barreda ; Manuscrito firmado y rubericado por el autor o de 1896 ; Realizado aplumilla en tinta negra ; En el margen inferior figura el sello del 1er. Batallón del 3er. Regimiento de Zapadores-Minadores
BASE
Presenta ademel alzado de una fachada del barrac ; Firmado y rubricado por el autor ; Escala tambidada en forma grca de 16 metros ; Dibujado a varias tintas ; Documento relacionado con los de sign. SH+5776/E-6/12, 13, 15 y 16, que forman parte del mismo proyecto
BASE
Un nuevo número de nuestra revista vuelve a encontrarnos en un clima de protesta y rebelión en nuestra región, por muchos años de destrucción de lazos sociales, culturales y políticos acompañados de brutales represiones y violaciones a los DDHH en el hermano país de Colombia, y en plena pandemia. Como en nuestro número 20 -dedicado a la rebelión chilena de octubre 2019 (Alvarado Lincopi y Robles Recabarren, 2020)- hoy nos solidarizamos con les compañeres colombianes que enfrentan todavía, desde el 28 de abril, una brutal violencia por parte de las fuerzas policiales y militares del Estado, del ESMAD y de los comandos civiles armados, protegidos por la fuerza pública. Casi podemos decir que presenciamos las escenas que se difundieron ampliamente por las redes sociales, por videos y por exitosos llamados a la solidaridad para la difusión de los acontecimientos. Compartimos, así, desde lejos la emoción por el coraje de las comunidades indígenas, las mujeres, les jóvenes, les estudiantes, les docentes y demás colectivos movilizados. Alentamos la esperanza de que el pueblo colombiano sea escuchado, que se detenga la masacre y se retome el espíritu de los Acuerdos de Paz, de una Paz que se sustente en el reconocimiento de derechos y no en la negación de ellos. #S.O.S. COLOMBIA recorre el mundo. Este número presenta, justamente, un dossier que nos habla de la organización sistemática de la represión y persecución de opositores como especialidad y estructura de la inteligencia represiva, de los archivos y las burocracias del Mal, de las lógicas del funcionamiento de las fuerzas represivas y de la sistematización de la información sobre el "enemigo", construido a partir de diversas doctrinas. El Dossier "Los organismos de inteligencia en Argentina. Miradas desde los archivos a una burocracia secreta", coordinado por las colegas Mariana Nazar y María Eva Muzzoppapa, despliega el interés y el análisis de ese "oscuro y arbitrario accionar de las agencias de inteligencia" nucleando a un conglomerado profesional de archivistas -de archivistas políticas- preocupadas por la activación de políticas de archivo y de inquietudes y responsabilidades historiográficas. ; Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación
BASE
Tabla de signos convencionales ; Indica las principales obras de las fortificaciones mediante clave numérica ; Es copia ; Fotocopia en ferroprusiato
BASE
Telegrams exchanged between Gen. Plutarco Elías Calles and the following people: Private citizens, Military personnel, the League of Industrial Workers from Tabasco, the Mexican Association of Geography and Statistics, the Regional Atlixquense For- Camarillo Party, the Confederation of Socialist Parties from Puebla, the Popular Reconstruction Party from Huachinango, the Benito Juárez Number 24 Lodge, the Veracruzan Labor Party, the Socialist Party of Workers and Peasants, the Agrarian Regional Party, the Acción Poblana Revolutinary Party, the Union of the Revolution Veterans from Sinaloa, the Confederation of Agricultural Associations from Sonora, Governor, and staff od the National Telegraph. The aforementioned telegrams relate to condolences to Gen. Plutarco Elías Calles for the passing of his wife Ms. Leonor Llorente and the pronouncement on the election win of Dr. Lauro Camarillo as representative for Puebla. / Telegramas entre el Gral. PEC, particulares, Militares, Liga de Obreros Industriales de Tabasco, Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, Partido Regional Atlixquense Pro Camarillo, Confederación de Partidos Socialistas de Puebla, Partido Popular Reconstructor de Huauchinango, Logia Benito Juárez No. 24, Partido Veracruzano del Trabajo, Partido Socialista de Obreros y Campesinos, Partido Regional Agrarista, Partido Revolucionario Acción Poblana, Unión de Veteranos de la Revolución de Sinaloa, Confederación de Asociaciones Agrícolas de Sonora, Gobernadores y personal de Telégrafos Nacionales, acerca de: condolencias por la muerte de Leonor Llorente, esposa del Gral. PEC. Pronunciamiento por el triunfo del Dr. Lauro Camarillo como diputado por Puebla.
BASE
Over time, with the profound changes in the learning and in research provided by technological advances, and especially because of the extreme value of higher education and scientific research, there is an intense discussion around the old and worn slogan "publish or perish". Increasingly, mentors or directors of thesis and university papers, en general, put themselves as first author or coauthor of work performed by their students, by the argument that the author, as activity and process, suffers herself social, cultural, economic and political mutations. This is a topic that arouses controversy and leads to conceptual changes, which require the deconstruction of its foundations, which, however, must respect the ethic behaviour ; A lo largo del tiempo, con los profundos cambios en la enseñanza e investigación provenientes de los avances tecnológicos, y sobre todo por el valor creciente de la educación superior y de la investigación científica, hay intensas controversias alrededor del viejo y gastado lema "publicar o morir". Cada vez más, tutores o directores de tesis y monografías académicas en general, se colocan como primer autor o coautor de los trabajos realizados por sus alumnos, utilizando el argumento de que la autoría, como actividad y proceso, sufre ella misma intensas mutaciones sociales, culturales, económicas y políticas. Este es un tema que despierta discusiones y conduce a cambios conceptuales que requieren la reconstrucción de sus fundamentos, ya que con respecto de la cuestión ética, debe tenerse en cuenta.
BASE
Based on participant observation and interviews conducted in Barcelona during 2017 and 2018, this article presents the case of the citizen participation process «Rethink the 22@» as an inspiring public policy for civic deliberation. While there are several studies which explore citizen participation as a complement to governance in representative democracies, there is still very little research looking at the implementation of the deliberative processes and even less focussed on urban planning. This paper seeks to contribute to this vacuum. In the decade of the 90', the emergence of «global cities» restricted urban governance to the interests of capital investment. In the 2010s' a factual combination of the collapse of the real estate market and the emergence of the 15M provided a fertile ground for the implementation of direct democracy activities. In 2017, the Barcelona City Council approved a new Regulation for Citizen Participation which promotes the deployment of participatory processes. Within this regulation «Rethink the 22@» is the only participatory process dedicated to urban planning. This article considers this process to be a relevant reference due to its quantity and plurality of participation, for its deliberative methodology, and for its urban extension and multiplicity interests involved. ; Este artículo estudia el caso del proceso participativo «Repensemos el 22@» en tanto que política pública inspiradora para la deliberación ciudadana, a partir de la observación participante y entrevistas en Barcelona durante el 2017-2018. La participación ciudadana como complemento de la gobernanza en democracias representativas ha sido objeto de investigación como mecanismo de profundización deliberativa. No existe, en cambio, una extensa implantación en el diseño institucional, y aun menor es su existencia en el planeamiento urbano. En la década de los 90', la emergencia de las «ciudades globales» restringió la gobernanza urbanística a los intereses de los capitales de inversión, pero en la década de 2010', a nivel español, con el contexto post-crisis inmobiliaria y el impacto del 15M empiezan a extenderse prácticas participativas. En 2017 el Ajuntament de Barcelona aprobó un nuevo Reglamento de Participación Ciudadana que impulsa la convocatoria de procesos participativos, pero sólo se reconoce el «Repensemos el 22@» como proceso deliberativo sobre planeamiento urbano. En el artículo se identifica este proceso como referencia de relevancia por su cantidad y pluralidad de participación, por su metodología, y por su extensión urbana objeto de debate y de múltiples intereses.
BASE