Jornades de Dret Català a Tossa (17es: 2012: Tossa de Mar, Catalunya) ; En la dissetena edició de les Jornades de Dret català a Tossa (2012) s'han posat a debat les nombroses novetats que ha comportat l'aprovació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, que aprova el Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. El volum recull aportacions sobre l'impacte del Llibre segon en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les noves institucions de la protecció de la persona que s'hi regulen (assistència, poders en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat, patrimoni protegit), i els canvis quant als aspectes personals i econòmics de la ruptura conjugal, amb particular atenció a l'exigència del pla de parentalitat, a la nova configuració de la compensació econòmica per raó de treball, i al règim legal dels pactes en previsió de crisi matrimonial
El número 22 de la Revista d'Internet, Dret i Política inclou un monogràfic sobre ciberdelinqüència i cibervictimització, en el qual s'aborden algunes qüestions relacionades amb la transformació de la delinqüència com a conseqüència de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions socials. ; Issue 22 of Internet, Law and Politics E-Journal focuses on the single theme of cybercrime and cyber-victimization, dealing with some of the issues related to the transformation of crime as a consequence of the impact of information and communication technologies on social relations. ; El número 22 de la Revista de Internet, Derecho y Política incluye un monográfico sobre ciberdelincuencia y cibervictimización, en el que se abordan algunas cuestiones relacionadas con la transformación de la delincuencia como consecuencia del impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en las relaciones sociales.
La celebració d'eleccions intensifica i visibilitza els conflictes polítics que travessa tota societat. Com afecta això a la distància emocional que sentim cap a aquells que no pensen com nosaltres? En aquest article, investigadors del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania presenten un estudi en el qual han analitzat l'impacte de la prominència electoral sobre la polarització afectiva. Els resultats procedents de l'anàlisi de 99 enquestes realitzades en 42 països al llarg de més de 20 anys mostren que la polarització afectiva es redueix a mesura que passa el temps des de les eleccions. Aquestes conclusions permeten constatar el delicat equilibri que exigeixen els sistemes polítics democràtics i els efectes nocius que pot tenir per a la cohesió social la repetició de convocatòries electorals quan no hi ha formació de govern. ; La celebración de elecciones intensifica y visibiliza los conflictos políticos que atraviesa toda sociedad. ¿Cómo afecta esto a la distancia emocional que sentimos hacia los que no piensan como nosotros? En este artículo, investigadores del grupo Democracia, Elecciones y Ciudadanía presentan un estudio en el que han analizado el impacto de la prominencia electoral sobre la polarización afectiva. Los resultados procedentes del análisis de 99 encuestas realizadas en 42 países a lo largo de más de 20 años muestran que la polarización afectiva se reduce conforme pasa el tiempo desde las elecciones. Estas conclusiones permiten constatar el delicado equilibrio que exigen los sistemas políticos democráticos y los efectos nocivos que puede tener para la cohesión social la repetición de convocatorias electorales cuando no hay formación de gobierno.
El autor analiza principalmente la legislación de la Comunidad Valenciana relativa a espacios naturales y zonas de protección, y vedas y reservas de caza y pesca. ; L'autor analitza principalment la legislació de la Comunitat Valenciana relativa a espais naturals i zones de protección, i vedes i reserves de caça i pesca ; The author focuses mainly on analysing the Valencian Community legislation on natural spaces and protection zones, as well as hunting and fishing closed seasons and reserves.
Estamos entrando en un nuevo ciclo económico al que podríamos denominar «economía de la reputación». El detonante para este cambio de tendencia ha sido la crisis iniciada en 2008-2009. La pérdida de confianza se ha generalizado, afecta tanto a las empresas como a los gobiernos. La recuperación de la confianza es una tarea prioritaria para la superación de la crisis económica. El autor argumenta que la buena gestión de las marcas y de la reputación son la palanca para recuperar la confianza y hoy son las empresas quienes están mejor posicionadas para impulsar esta gestión de los intangibles estratégicos. La clave para esta recuperación reside en comprender y saber gestionar las redes sociales y las relaciones con los stakeholders puesto que son los «iguales» y los expertos son las únicas fuentes de información sobre empresas e instituciones que tienen credibilidad en los ciudadanos. El autor presenta la creación del laboratorio de ideas Corporate Excellence - Centre for Reputation Leadership, como una iniciativa empresarial que nace en este contexto con el objetivo de ayudar a las empresas y al sector público a gestionar mejor los intangibles clave (reputación, marca y comunicación) y argumenta la utilidad de esta iniciativa para la recuperación de la confianza y para competir en este nuevo contexto de la economía de la reputación. ; We are entering a new economic cycle, which may be named «the reputation economy» —a trend that was triggered by the crisis that started in 2008-2009, when the loss of trust affected both businesses and governments. The recovery of trust is essential for overcoming the economic crisis. The author argues that good reputation management may serve as a tool for restoring trust and today the business sector is in a better position for promoting management of strategic intangible assets. In order to restore trust, it is fundamental to understand and be able to manage social networks as well as relations with the stakeholders due to the fact that peers and experts are the only sources of information on companies and institutions that still enjoy trust of the individuals. The author presents the think tank Corporate Excellence - Centre for Reputation Leadership as a project initiated in this context with an objective to help companies and the public sector to improve management of key intangible assets (the reputation, the brand and the communication). The author argues the utility of this initiative in order to restore trust and successfully compete in this new context of the reputation economy.
In this paper the author draws attention to some key concepts of the political economy of digital culture asking whether new theories of social production and sympathetic cooperation, in the work of authors such as Yochai Benkler and Maurizio Lazzarato, can offer an alternative to the neoliberal logic of market-based competition as the basis for the production of new forms of life. ; En este artículo, la autora llama la atención sobre algunos conceptos clave de la economía política de la cultura digital y se pregunta si las nuevas teorías de producción social y la cooperación solidaria, en el trabajo de autores como Yochai Benkler y Maurizio Lazzarato, pueden ofrecer una alternativa a la lógica neoliberal de la competencia basada en el mercado como base para la producción de nuevas formas de vida. ; En aquest article, l'autora crida l'atenció sobre alguns conceptes clau de l'economia política de la cultura digital i es pregunta si les noves teories de producció social i la cooperació solidària, en el treball d'autors com Yochai Benkler i Maurizio Lazzarato, poden oferir una alternativa a la lògica neoliberal de la competència basada en el mercat com a base per a la producció de noves formes de vida.
In this paper the author draws attention to some key concepts of the political economy of digital culture asking whether new theories of social production and sympathetic cooperation, in the work of authors such as Yochai Benkler and Maurizio Lazzarato, can offer an alternative to the neoliberal logic of market-based competition as the basis for the production of new forms of life. ; ?En este artículo, la autora llama la atención sobre algunos conceptos clave de la economía política de la cultura digital y se pregunta si las nuevas teorías de producción social y la cooperación solidaria, en el trabajo de autores como Yochai Benkler y Maurizio Lazzarato, pueden ofrecer una alternativa a la lógica neoliberal de la competencia basada en el mercado como base para la producción de nuevas formas de vida. ; En aquest article, l'autora crida l'atenció sobre alguns conceptes clau de l'economia política de la cultura digital i es pregunta si les noves teories de producció social i la cooperació solidària, en el treball d'autors com Yochai Benkler i Maurizio Lazzarato, poden oferir una alternativa a la lògica neoliberal de la competència basada en el mercat com a base per a la producció de noves formes de vida.
[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...
La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.
L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.
L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual. ; El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual. ; In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.
El fenomen de la globalització que vivim actualment ha provocat canvis lingüístics molt importants a escala mundial. L'anglès ha esdevingut la llengua internacional, del poder econòmic i polític, i s'està convertint en la llengua de les classes socials altes i el jovent. Paral·lelament, però, les llengües regionals també estan experimentant una gran difusió, gràcies a les noves interaccions socials i al suport econòmic dels governs que les representen. Alhora, i com a resultat d'aquestes dues tendències, sorgeix el sentiment d'arrelament de les comunitats locals, que veuen la llengua local com a marca d'autenticitat que cal defensar davant del fenomen de la globalització i la regionalització. Ens dirigim, doncs, cap a una societat multilingüe, en què cada llengua ha de tenir les seves pròpies funcions socials distintives, encara que sigui inevitable que es generin conflictes entre les llengües en contacte. En vista d'aquesta situació, l'autor anticipa una pèrdua de l'hegemonia de l'anglès a favor de l'augment de les llengües regionals i una futura extinció de les llengües més minoritàries. ; The globalisation phenomenon that we are currently seeing has lead to major linguistic changes on a worldwide scale. English has become the leading international language, in economic and political spheres, and is becoming the language of high society and of the young. At the same time, however, regional languages are also making considerable headway, thanks to new social interaction and economic backing from their governments. In turn, and as a result of these two trends, there is impetus for feelings of belonging to local communities which see their language as a sign of their own authenticity, one that has to be defended against the phenomena of globalisation and regionalisation. We are thus heading towards a multilingual society, in which each language has its own, distinct social functions, even though it is inevitable that there will be conflict between the languages that come into contact. In this scenario, the author predicts a loss of hegemony for English, in favour of regional languages, and the future extinction of the least spoken minority languages. ; El fenómeno de la globalización que vivimos actualmente ha provocado cambios lingüísticos muy importantes a escala mundial. El inglés se ha convertido en la lengua internacional, del poder económico y político, y se está convirtiendo en la lengua de las clases sociales altas y la juventud. Paralelamente, sin embargo, las lenguas regionales también están experimentado una gran difusión, gracias a las nuevas interacciones sociales y al apoyo económico de los gobiernos que las representan. A su vez, y como resultado de estas dos tendencias, surge el sentimiento de arraigo de las comunidades locales, que ven la lengua local como signo de autenticidad que hay que defender frente al fenómeno de la globalización y de la regionalización. Nos dirigimos, pues, hacia una sociedad multilingüe, en que cada lengua debe tener sus propias funciones sociales distintivas, aunque sea inevitable que se generen conflictos entre las lenguas en contacto. Ante esta situación, el autor anticipa una pérdida de la hegemonía del inglés a favor del aumento de les lenguas regionales y una futura extinción de las lenguas más minoritarias.
