Suchergebnisse

Les col•laboracions democratitzades a Internet, entenent-les com les eines participatives de la xarxa, o la Web 2.0, afecten en l'actualitat a nombrosos aspectes la nostra vida. Els acadèmics destaquen el potencial de la Web 2.0 per millorar l'aprenentatge o la salut, així com el seu continu impacte en sectors com el de la tecnologia de mitjans de comunicació. També plantegen un gran nombre de qüestions importants als professionals i estudiosos. Per exemple, la consideració crítica de la Web 2.0 com una bombolla o bé com un element més del màrqueting, que necessita d'una determinació del seu abast i naturalesa. Aquest mateix punt és aplicable a l'ús de la Web 2.0 en el sector sanitari, també anomenat com Medicina 2.0 o Sanitat 2.0. Referent a això, considerant el risc que el contingut generat per altres usuaris sigui utilitzat per prendre decisions relatives a la salut, i tenint en compte l'eficàcia no provada de la Web 2.0 com a instrument de la política sanitària, els acadèmics del tema conviden a la definició de millors models que es puguin aplicar a l'ús pràctic d'aquesta eina. Aquesta tesi es centra en l'estudi d'aquestes qüestions fonamentals, en un camp que es mou a gran velocitat, per darrera de la pràctica real, i que requereix la concertació d'una investigació interdisciplinària. Per tant, aquesta tesi incorpora set obres diferents que ofereixen àmplies perspectives sobre l'ús d'eines de col•laboració en la xarxa en el camp de l'atenció sanitària, cadascuna analitzant el tema amb una profunditat suficient com per seguir sent rellevant en un camp en ràpida evolució. Aquestes obres inclouen un examen d'(1) la Web 2.0 i (2) la Medicina 2.0, utilitzant l'anàlisi del contingut de milions de converses de la xarxa per identificar les principals qüestions pràctiques o teòriques i les tensions subjacents a cada concepte. Dos estudis addicionals analitzen (3) com i per què els metges fan servir les eines de la Web 2.0, i (4) com els metges busquen la informació en aquest context en constant moviment com és el ...

Refreshing and accessible, this new text guides student and practitioner alike through the maze of approaches to the way in which people interact in organizational life. By building their text around six topics central to those who manage in organizations: people; gender; flexibility; groups; learning; and creativity; the authors of this text have provided a clear, easily used framework for analysing the role of the individual in the group, the group in the organization, and the organization in the environment

Numerous studies on death in African societies with no doubt have been successfully conducted though their preoccupation has been with the religious and spirituality perspectives. There has been a great deal of theologizing about the spiritual connection between the life here and life after death. Most studies in the humanities have zeroed on burial rituals and rites as means of transition to the spiritual world. Others have concentrated on how different societies cope with the misfortune of death; through grieving, mourning, choosing an heir or heiress and the succession disputes that are always part and parcel of such a culturally acknowledged process. Death is largely constructed as a challenge and misfortune, and many a scholar in the humanities are concerned with how different societies define, perceive, handle and cope with this catastrophe. Most scholarly works have paid a deaf ear to the social value that comes with the demise of an individual. One such social value is the definition and shaping of moral order in society, in which death occurs. Busoga traditional society of Uganda is used as the case study. Busoga is both a geographical reality and cultural entity, found in the eastern part of Uganda. The authors argue that rather than militating life, death promotes and perpetuates moral values on one hand and discourages vices that destabilize society on the other.