Suchergebnisse

Objetivo: La presente investigación tiene como objetivo el estudio del "shrinkage" de Ferrol, mediante la descripción tanto histórica como actual del crecimiento urbano de la ciudad, además del análisis de las posibles causas y factores determinantes de este proceso de encogimiento urbano, así como los indicadores para medirlo. Metodología: El presente trabajo desarrolla una metodología de triangulación de métodos cuantitativos, cualitativos y empíricos de forma simultánea. En el del estudio de Ferrol ha sido de gran importancia el análisis de la incidencia de las políticas urbanas en el fenómeno del urban shrinkage. Además, para poder determinar las potencialidades y debilidades de la ciudad se ha realizado un análisis FODA. Dicho análisis ha permitido plantear diferentes estrategias y acciones con el fin de paliar los efectos negativos de este fenómeno. Conclusiones: Como primeros resultados podemos destacar que Ferrol sufre una fuerte deslocalización de la industria naval que repercute en la economía, la demografía y sobre todo en aspectos sociales de calidad de vida. No menos importante es el proceso de suburbanización que comparte con la vecina ciudad de Narón, hecho que agrava la situación. Originalidad: Si bien la literatura ha estudiado ampliamente el fenómeno del urban sprawl a nivel mundial, el problema opuesto a esto, como son las shrinking cities, han tenido un menor protagonismo en el mundo científico, no siendo un problema menor para las ciudades que lo padecen. ; Objectiu: Aquesta recerca té com a objectiu estudiar la reducció de Ferrol, mitjançant una descripció històrica i actual de la ciutat, i l'anàlisi dels seus factors i causes a través d'una sèrie d'indicadors. També, veient la importància i l'impacte que té la política sobre el procés i l'encongiment urbà de la ciutat. Metodologia: Havent analitzat el context de la situació de Ferrol caldrà procedir a estudiar el potencial de la ciutat i proposar estratègies o accions que puguin resoldre els problemes d'aquest fenomen, realitzant una anàlisi FODA. La metodologia utilitzada és la triangulació a través de mètodes quantitatius i qualitatius alhora. Les dades recollides i utilitzats per al compliment dels objectius són principalment de l'Institut Gallego d'Estadístiques (IGE) i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Conclusió: Les principals conclusions que podem emfatitzar són que Ferrol sofreix una reubicació de la indústria naval que afecta a elements tals com a aspectes econòmics, demogràfics i socials. A més, sofreix un procés de sub-urbanització amb Narón, agreujant la situació. Originalitat: S'aborda una matèria poc estudiada en l'àmbit espanyol de forma global, aplicant les polítiques ja àmpliament estudiades i aplicades a l'àmbit europeu sobre una ciutat en concret com Ferrol. ; Objective: The following research aims to study the shrinkage in Ferrol, by both historical and current description of the city of Ferrol, and the analysis of its factors and causes through a series of indicators. Also, seeing the importance and the impact that has the politics over the process and urban shrinking city. Methodology: Having analyzed the context of the situation of Ferrol will have to proceed to study the potential of the city and propose strategies or actions that can solve the problems of this phenomenon, by making a SWOT analysis. The methodology used is the triangulation through quantitative and qualitative methods simultaneously. The data collected and used for the fulfillment of the objectives are mainly of the Galician Statistics Institute (IGE) and the National Institute of Statistics (INE). Conclusions: The main conclusions we can emphasize are that Ferrol suffers a relocation of the naval industry which affects elements such as economics, demography and social aspects. In addition, it suffers a process of suburbanization with Narón, exacerbating the situation. Originality: It addresses a subject little studied in the Spanish field globally, applying the policies already widely studied and applied in the European field on a specific city such as Ferrol. ; Peer Reviewed

Objetivo: La presente investigación tiene como objetivo el estudio del "shrinkage" de Ferrol, mediante la descripción tanto histórica como actual del crecimiento urbano de la ciudad, además del análisis de las posibles causas y factores determinantes de este proceso de encogimiento urbano, así como los indicadores para medirlo. Metodología: El presente trabajo desarrolla una metodología de triangulación de métodos cuantitativos, cualitativos y empíricos de forma simultánea. En el del estudio de Ferrol ha sido de gran importancia el análisis de la incidencia de las políticas urbanas en el fenómeno del urban shrinkage. Además, para poder determinar las potencialidades y debilidades de la ciudad se ha realizado un análisis FODA. Dicho análisis ha permitido plantear diferentes estrategias y acciones con el fin de paliar los efectos negativos de este fenómeno. Conclusiones: Como primeros resultados podemos destacar que Ferrol sufre una fuerte deslocalización de la industria naval que repercute en la economía, la demografía y sobre todo en aspectos sociales de calidad de vida. No menos importante es el proceso de suburbanización que comparte con la vecina ciudad de Narón, hecho que agrava la situación. Originalidad: Si bien la literatura ha estudiado ampliamente el fenómeno del urban sprawl a nivel mundial, el problema opuesto a esto, como son las shrinking cities, han tenido un menor protagonismo en el mundo científico, no siendo un problema menor para las ciudades que lo padecen. ; Objectiu: Aquesta recerca té com a objectiu estudiar la reducció de Ferrol, mitjançant una descripció històrica i actual de la ciutat, i l'anàlisi dels seus factors i causes a través d'una sèrie d'indicadors. També, veient la importància i l'impacte que té la política sobre el procés i l'encongiment urbà de la ciutat. Metodologia: Havent analitzat el context de la situació de Ferrol caldrà procedir a estudiar el potencial de la ciutat i proposar estratègies o accions que puguin resoldre els problemes d'aquest fenomen, realitzant una anàlisi FODA. La metodologia utilitzada és la triangulació a través de mètodes quantitatius i qualitatius alhora. Les dades recollides i utilitzats per al compliment dels objectius són principalment de l'Institut Gallego d'Estadístiques (IGE) i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Conclusió: Les principals conclusions que podem emfatitzar són que Ferrol sofreix una reubicació de la indústria naval que afecta a elements tals com a aspectes econòmics, demogràfics i socials. A més, sofreix un procés de sub-urbanització amb Narón, agreujant la situació. Originalitat: S'aborda una matèria poc estudiada en l'àmbit espanyol de forma global, aplicant les polítiques ja àmpliament estudiades i aplicades a l'àmbit europeu sobre una ciutat en concret com Ferrol. ; Objective: The following research aims to study the shrinkage in Ferrol, by both historical and current description of the city of Ferrol, and the analysis of its factors and causes through a series of indicators. Also, seeing the importance and the impact that has the politics over the process and urban shrinking city. Methodology: Having analyzed the context of the situation of Ferrol will have to proceed to study the potential of the city and propose strategies or actions that can solve the problems of this phenomenon, by making a SWOT analysis. The methodology used is the triangulation through quantitative and qualitative methods simultaneously. The data collected and used for the fulfillment of the objectives are mainly of the Galician Statistics Institute (IGE) and the National Institute of Statistics (INE). Conclusions: The main conclusions we can emphasize are that Ferrol suffers a relocation of the naval industry which affects elements such as economics, demography and social aspects. In addition, it suffers a process of suburbanization with Narón, exacerbating the situation. Originality: It addresses a subject little studied in the Spanish field globally, applying the policies already widely studied and applied in the European field on a specific city such as Ferrol. ; Peer Reviewed

El discurso político territorial europeo ha denunciado el creciente consumo de suelo artificializado que generan los actuales procesos de dispersión urbana. La demanda creciente de suelo, por encima del crecimiento demográfico y económico, ha devenido uno de los paradigmas del desarrollo territorial del primer mundo. Así, el consumo de suelo por habitante alcanzaba en las aglomeraciones de más de 500.000 habitantes, hacia principios de la década pasada, unos 350 m2 de suelo por habitante tanto en Europa como en el mundo más desarrollado, frente a tan sólo unos 125 m2 en el resto del planeta. La tendencia progresiva hacia el consumo masivo de suelo es especialmente preocupante en las grandes metrópolis, allá donde la presión de la urbanización alcanza niveles más acusados: por poner un solo ejemplo, mientras un 4,7% del territorio europeo se encontraba urbanizado en el año 2000, esa proporción alcanzaba un 15,6% en los entornos de las principales regiones urbanas europeas. El presente artículo busca evaluar el grado de urban sprawl así como contrastar las características de los diferentes modelos de ocupación de suelo en las principales áreas metropolitanas europeas. En este contexto, el trabajo que aquí se presenta parte de la hipótesis de que es en las periferias metropolitanas europeas donde las patologías del sprawl se hacen más acusadas. A tal efecto se desarrolla una metodología innovadora, basada en la noción de Inmpervious Surface Areas, desarrollada por el NOAA's National Geophysical Data Center de los USA, dirigida a la delimitación no sólo de los propios artefactos a analizar (las áreas impactadas por la urbanización de las grandes metrópolis europeas), sino también a diferenciar sus centros y periferias. ; The European territorial political discourse has denounced the increasing artificialized land consumption that generates current processes of urban dispersion. The growing demand for land, over population and economic growth, has become one of the paradigms of territorial development of the first world. Thus, land consumption per capita in agglomerations of more than 500.000 inhabitants, by early of the past decade, reached about 350 m2 of land per capita in Europe and in the more developed world, compared to only about 125 m2 in the rest of the planet. The progressive tendency towards mass consumption of land is of particular concern in large cities, wherever the pressure of urbanization reaches accused levels: to take just one example, while 4,7% of European territory was urbanized in 2000, this proportion had risen to 15,6% in the surroundings of the major European urban regions. This paper seeks to assess the degree of urban sprawl and contrast the features of the different models of land occupation in the main European metropolitan areas. In this context, the work here presented starts from the hypothesis that it is in the European metropolitan peripheries where sprawl pathologies are more pronounced. For this purpose is developed an innovative methodology, based on the notion of Inmpervious Surface Areas, carried out by the NOAA's National Geophysical Data Center of the USA, addressed to the definition not only of their own artifacts to analyze (the areas impacted by the urbanization of major European cities), but also to differentiate their centers and peripheries. ; El discurs polític territorial europeu ha denunciat el creixent consum de sòl artificialitzat que generen els actuals processos de dispersió urbana. La demanda creixent de sòl, per sobre del creixement demogràfic i econòmic, ha suposat un dels paradigmes del desenvolupament territorial del primer món . Així, el consum de sòl per habitant arribava en les aglomeracions de més de 500.000 habitants, a principis de la dècada passada, fins uns 350m 2 de sòl per habitant, tant a Europa com en el món més desenvolupat, front a només 125m 2 a la resta del planeta. La tendència progressiva cap el consum massiu de sòl és especialment preocupant a les grans metròpolis, allà on la pressió de la urbanització arriba a nivells més acusats: per posar només un exemple, mentre un 4,7% del territori europeu es troba urbanitzat l'any 200, aquesta proporció arribava a un 15,6% als entorns de les principals regions urbanes europees. El present article busca avaluar el grau d' urban sprawl així com contrastar les característiques dels diferents models d'ocupació de sòl a les principals àrees metropolitanes europees. En aquest context, el treball que aquí es presenta parteix de la hipòtesi de que és a les perifèries europees on les patologies de l' sprawl s'acusen més. A tal efecte es desenvolupa una metodologia innovadora basada en la noció de Impervious Surface Areas desenvolupada pel NOAA's National Geophysical Data Center de USA, dirigida a la delimitació no només dels propis artefactes a analitzar (les àrees impactades per la urbanització de les grans metròpolis europees) sinó també a diferenciar centres i perifèries. ; Peer Reviewed

El discurso político territorial europeo ha denunciado el creciente consumo de suelo artificializado que generan los actuales procesos de dispersión urbana. La demanda creciente de suelo, por encima del crecimiento demográfico y económico, ha devenido uno de los paradigmas del desarrollo territorial del primer mundo. Así, el consumo de suelo por habitante alcanzaba en las aglomeraciones de más de 500.000 habitantes, hacia principios de la década pasada, unos 350 m2 de suelo por habitante tanto en Europa como en el mundo más desarrollado, frente a tan sólo unos 125 m2 en el resto del planeta. La tendencia progresiva hacia el consumo masivo de suelo es especialmente preocupante en las grandes metrópolis, allá donde la presión de la urbanización alcanza niveles más acusados: por poner un solo ejemplo, mientras un 4,7% del territorio europeo se encontraba urbanizado en el año 2000, esa proporción alcanzaba un 15,6% en los entornos de las principales regiones urbanas europeas. El presente artículo busca evaluar el grado de urban sprawl así como contrastar las características de los diferentes modelos de ocupación de suelo en las principales áreas metropolitanas europeas. En este contexto, el trabajo que aquí se presenta parte de la hipótesis de que es en las periferias metropolitanas europeas donde las patologías del sprawl se hacen más acusadas. A tal efecto se desarrolla una metodología innovadora, basada en la noción de Inmpervious Surface Areas, desarrollada por el NOAA's National Geophysical Data Center de los USA, dirigida a la delimitación no sólo de los propios artefactos a analizar (las áreas impactadas por la urbanización de las grandes metrópolis europeas), sino también a diferenciar sus centros y periferias. ; The European territorial political discourse has denounced the increasing artificialized land consumption that generates current processes of urban dispersion. The growing demand for land, over population and economic growth, has become one of the paradigms of territorial development of the first world. Thus, land consumption per capita in agglomerations of more than 500.000 inhabitants, by early of the past decade, reached about 350 m2 of land per capita in Europe and in the more developed world, compared to only about 125 m2 in the rest of the planet. The progressive tendency towards mass consumption of land is of particular concern in large cities, wherever the pressure of urbanization reaches accused levels: to take just one example, while 4,7% of European territory was urbanized in 2000, this proportion had risen to 15,6% in the surroundings of the major European urban regions. This paper seeks to assess the degree of urban sprawl and contrast the features of the different models of land occupation in the main European metropolitan areas. In this context, the work here presented starts from the hypothesis that it is in the European metropolitan peripheries where sprawl pathologies are more pronounced. For this purpose is developed an innovative methodology, based on the notion of Inmpervious Surface Areas, carried out by the NOAA's National Geophysical Data Center of the USA, addressed to the definition not only of their own artifacts to analyze (the areas impacted by the urbanization of major European cities), but also to differentiate their centers and peripheries. ; El discurs polític territorial europeu ha denunciat el creixent consum de sòl artificialitzat que generen els actuals processos de dispersió urbana. La demanda creixent de sòl, per sobre del creixement demogràfic i econòmic, ha suposat un dels paradigmes del desenvolupament territorial del primer món . Així, el consum de sòl per habitant arribava en les aglomeracions de més de 500.000 habitants, a principis de la dècada passada, fins uns 350m 2 de sòl per habitant, tant a Europa com en el món més desenvolupat, front a només 125m 2 a la resta del planeta. La tendència progressiva cap el consum massiu de sòl és especialment preocupant a les grans metròpolis, allà on la pressió de la urbanització arriba a nivells més acusats: per posar només un exemple, mentre un 4,7% del territori europeu es troba urbanitzat l'any 200, aquesta proporció arribava a un 15,6% als entorns de les principals regions urbanes europees. El present article busca avaluar el grau d' urban sprawl així com contrastar les característiques dels diferents models d'ocupació de sòl a les principals àrees metropolitanes europees. En aquest context, el treball que aquí es presenta parteix de la hipòtesi de que és a les perifèries europees on les patologies de l' sprawl s'acusen més. A tal efecte es desenvolupa una metodologia innovadora basada en la noció de Impervious Surface Areas desenvolupada pel NOAA's National Geophysical Data Center de USA, dirigida a la delimitació no només dels propis artefactes a analitzar (les àrees impactades per la urbanització de les grans metròpolis europees) sinó també a diferenciar centres i perifèries. ; Peer Reviewed

Objetivos: Este artículo estudia principalmente las políticas de población (que comprenden la política de cambio demográfico y la política de planificación familiar, así como la política de cambio social; política de registro de hogares) y las cuestiones sociales relacionadas en China. Metodología: Se ha empleado el método de análisis bibliográfico para estudiar su dinámica. Conclusiones: La política de fertilidad sigue el proceso de; "Período sin política de planificación familiar - Período principal para la política de planificación familiar - Política de un solo hijo - Período de diversificación de la fecundidad"; mientras que la política de registro de hogares fue testigo de un proceso de "Período de migración administrativa - Reforma y el período de apertura - Período de desarrollo estable - Período de desarrollo rápido". Aunque estas políticas controlan el rápido desarrollo de la población y mejoran sus niveles de vida de manera efectiva, se produjeron algunos problemas sociales: problemas de envejecimiento, desequilibrio de género y ancianos/niños abandonados, etc. Originalidad: El análisis de la evolución de las políticas de población en China podría ayudar a comprender sus nuevas características a fin de formular un plan de ajuste de la población. Mientras tanto, los problemas sociales generados pueden contribuir a predecir la orientación posible de las políticas de población y promover un desarrollo poblacional equilibrado a largo plazo. ; Objectius: Aquest article estudia principalment les polítiques de població (que comprenen la política de canvi demogràfic i la política de planificació familiar, així com la política de canvi social; política de registre de llars) i les qüestions socials relacionades a la Xina. Metodologia: S'ha emprat el mètode d'anàlisi bibliogràfic per estudiar la seva dinàmica. Conclusions: La política de fertilitat segueix el procés de; "Període sense política de planificació familiar - Període principal per a la política de planificació familiar - Política d'un sol fill - Període de diversificació de la fecunditat", mentre que la política de registre de llars va ser testimoni d'un procés de "Període de migració administrativa - Reforma i el període d'obertura - període de desenvolupament estable - període de desenvolupament ràpid". Encara que aquestes polítiques controlen el ràpid desenvolupament de la població i milloren els seus nivells de vida de manera efectiva, es van produir alguns problemes socials: problemes d'envelliment, desequilibri de gènere i ancians/nens abandonats, etc. Originalitat: L'anàlisi de l'evolució de les polítiques de població a la Xina podria ajudar a comprendre les seves noves característiques per tal de formular un pla d'ajust de la població. Mentrestant, els problemes socials generats poden contribuir a predir l'orientació possible de les polítiques de població i promoure un desenvolupament poblacional equilibrat a llarg termini. ; Objectives: This article mainly concludes the population policies (which contain both the demographic change policy (the family planning policy) and social change policy (the household registration policy)) and related social issues in China. Methodology: Bibliographical method has been employed to trace their dynamics. Conclusions: In fact, the fertility policy follows the process of "Period without family planning policy- Primary period for family planning policy- One-child policy- Period of fertility diversification"; while the household registration policy witnessed a process of "Administrative migration period- Reform and the opening-up period- Stable development period-Rapid development period". Even though these policies control the rapid development of the population and improve their living standards effectively, some social problems occurred: aging problem, gender imbalance and left-behind elders/children etc. Originality: Analysing the evolution of population policies in China could help to understand their new characteristics so as to formulate a population adjustment plan. Meanwhile, the generated social problems are able to contribute to predicting the possible orientation of population policies and promote a long-term balanced population development. ; Peer Reviewed

Objetivos: Este artículo estudia principalmente las políticas de población (que comprenden la política de cambio demográfico y la política de planificación familiar, así como la política de cambio social; política de registro de hogares) y las cuestiones sociales relacionadas en China. Metodología: Se ha empleado el método de análisis bibliográfico para estudiar su dinámica. Conclusiones: La política de fertilidad sigue el proceso de; "Período sin política de planificación familiar - Período principal para la política de planificación familiar - Política de un solo hijo - Período de diversificación de la fecundidad"; mientras que la política de registro de hogares fue testigo de un proceso de "Período de migración administrativa - Reforma y el período de apertura - Período de desarrollo estable - Período de desarrollo rápido". Aunque estas políticas controlan el rápido desarrollo de la población y mejoran sus niveles de vida de manera efectiva, se produjeron algunos problemas sociales: problemas de envejecimiento, desequilibrio de género y ancianos/niños abandonados, etc. Originalidad: El análisis de la evolución de las políticas de población en China podría ayudar a comprender sus nuevas características a fin de formular un plan de ajuste de la población. Mientras tanto, los problemas sociales generados pueden contribuir a predecir la orientación posible de las políticas de población y promover un desarrollo poblacional equilibrado a largo plazo. ; Objectius: Aquest article estudia principalment les polítiques de població (que comprenen la política de canvi demogràfic i la política de planificació familiar, així com la política de canvi social; política de registre de llars) i les qüestions socials relacionades a la Xina. Metodologia: S'ha emprat el mètode d'anàlisi bibliogràfic per estudiar la seva dinàmica. Conclusions: La política de fertilitat segueix el procés de; "Període sense política de planificació familiar - Període principal per a la política de planificació familiar - Política d'un sol fill - Període de diversificació de la fecunditat", mentre que la política de registre de llars va ser testimoni d'un procés de "Període de migració administrativa - Reforma i el període d'obertura - període de desenvolupament estable - període de desenvolupament ràpid". Encara que aquestes polítiques controlen el ràpid desenvolupament de la població i milloren els seus nivells de vida de manera efectiva, es van produir alguns problemes socials: problemes d'envelliment, desequilibri de gènere i ancians/nens abandonats, etc. Originalitat: L'anàlisi de l'evolució de les polítiques de població a la Xina podria ajudar a comprendre les seves noves característiques per tal de formular un pla d'ajust de la població. Mentrestant, els problemes socials generats poden contribuir a predir l'orientació possible de les polítiques de població i promoure un desenvolupament poblacional equilibrat a llarg termini. ; Objectives: This article mainly concludes the population policies (which contain both the demographic change policy (the family planning policy) and social change policy (the household registration policy)) and related social issues in China. Methodology: Bibliographical method has been employed to trace their dynamics. Conclusions: In fact, the fertility policy follows the process of "Period without family planning policy- Primary period for family planning policy- One-child policy- Period of fertility diversification"; while the household registration policy witnessed a process of "Administrative migration period- Reform and the opening-up period- Stable development period-Rapid development period". Even though these policies control the rapid development of the population and improve their living standards effectively, some social problems occurred: aging problem, gender imbalance and left-behind elders/children etc. Originality: Analysing the evolution of population policies in China could help to understand their new characteristics so as to formulate a population adjustment plan. Meanwhile, the generated social problems are able to contribute to predicting the possible orientation of population policies and promote a long-term balanced population development. ; Peer Reviewed