Isabel Muñoz Caravaca: mujer de un siglo que no ha llegado aún (1848 - 1915)
In: Biografías 4
322 Ergebnisse
Sortierung:
In: Biografías 4
In: América Latina en la historia económica, Band 19, Heft 2, S. 237
ISSN: 2007-3496
In: Anuario colombiano de historia social y de la cultura, Band 47, Heft 2, S. 400-403
ISSN: 2256-5647
La base de los problemas historiográficos que constituyen el nódulo del presente libro es la tesis doctoral de Graciela Flores Flores, defendida en la Universidad Nacional Autónoma de México bajo la dirección de Elisa Speckman. A la historiografía de las instituciones judiciales en la Hispanoamérica republicana —más allá de ciertas contribuciones importantes enmarcadas en la apertura disciplinar de las últimas décadas—, le urgen estudios de esta índole que permitan analizar las continuidades y rupturas en ese complejo tránsito entre un orden jurisdiccional y uno propio del Estado de Derecho, tal como actualmente es concebido. La obra que nos ocupa es rica en matices y detalles, así que procuraré esbozar las líneas argumentativas más sobresalientes a mi modo ver.
The democratization of the school culture is still a pending debt in the educational system. Although the participation of different representatives of the teaching community has been regulated, this is not yet enough. This investigation uses the comprehensive interpretative paradigm as a theoretical framework. By means of a qualitative approach, and through the symbolic interactionism and the socio-critical pedagogy, this framework allows the understanding of the constructed meanings in the interactions in the school boards. The analysis focuses on macro-politics i.e., on the meanings imposed by the neoliberal hegemonic power that outweighs in the development of the educational policies and on the meanings present in the micro-politics, as significances built up by the own subjects in a horizontal and dialogic relationship. These different meanings present in the School Boards are marked by a dialectic relationship between macro-politics and micro-politics, allowing the conceptualization of democracy and participation. ; La democratización de la cultura escolar es una deuda pendiente del sistema educativo, pues si bien se ha normado la participación de los distintos representantes de la comunidad educativa esto no ha sido suficiente. Esta investigación utiliza como marco teórico el paradigma comprensivo-interpretativo que, a través del interaccionismo simbólico y la pedagogía sociocrítica, permite entender los significados construidos en la interacción en el Consejo Escolar a través de un enfoque cualitativo. El análisis centra la mirada en la macropolítica, es decir, en significados impuestos por el poder hegemónico neoliberal que prima en el desarrollo de políticas educativas y los significados presentes en la micropolítica, en tanto significaciones construidas por los propios sujetos en una relación horizontal y dialógica. Estos distintos significados presentes en el Consejo Escolar están marcados por una relación dialéctica entre la macro y la micropolítica, lo que permite conceptualizar la democracia y la participación. ; A democratização da cultura escolar ainda é una divida pendente do sistema educativo. A participação dos distintos representantes da comunidade educativa está regulada, mas isso ainda não é suficiente. A nossa pesquisa utiliza o marco teórico do paradigma compreensivo interpretativo, mediante o interacionismo simbólico e apedagogia sociocrítica, permitindo compreender, através de uma metodologia qualitativa, o significado envolvido nas interações do Conselho Escolar. A nossa análise se enfoca na macro-politica, isto é, nos significados que principalmente os poderes hegemônicos neoliberais impõem sobre o desenvolvimento da política educativa, e nos significados presentes na micro-política, no seu role de significado construído pelos mesmos sujeitos na relação dialógica horizontal. Os distintos significados apresentados no Conselho Escolar mostram uma relação dialética entre a macro-política e a micro-política, permitindo uma conceituação da democracia e da participação.
BASE
In: Environmental management: an international journal for decision makers, scientists, and environmental auditors, Band 52, Heft 2, S. 335-347
ISSN: 1432-1009
La democratización de la cultura escolar es una deuda pendiente del sistema educativo chileno, a pesar de las distintas normativas para promover la participación de los distintos representantes de la comunidad educativa. Esta investigación basada en el paradigma comprensivo interpretativo que, a través del interaccionismo simbólico y la pedagogía sociocrítica, permite comprender los significados construidos en la interacción en el Consejo Escolar (CE), organización creada por el Ministerio de Educación. A través de un estudio de caso en una escuela municipal se realiza un análisis de macropolítica, significados impuestos por el poder hegemónico de visión neoliberal que prima en el desarrollo de políticas educativas y los significados presentes en la micropolítica, en tanto significaciones construidas por los propios sujetos en una relación horizontal y dialógica. Estos distintos significados presentes en el CE están marcados por una relación dialéctica entre la macro y la micropolítica, lo que permite conceptualizar la democracia y la participación. Esta investigación permite develar las condiciones que se requieren en la escuela para democratizar la cultura escolar. El Consejo Escolar puede ser un espacio para deconstruir y reconstruir valores, actitudes y prácticas para promover un aprendizaje ciudadano. ; Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación
BASE
In: VI Jornadas de Sociología de la UNLP, 2010; La Plata, Argentina, 9 y 10 de diciembre de 2010
La democratización de la cultura escolar es una deuda pendiente del sistema educativo chileno, a pesar de las distintas normativas para promover la participación de los distintos representantes de la comunidad educativa. Esta investigación basada en el paradigma comprensivo interpretativo que, a través del interaccionismo simbólico y la pedagogía sociocrítica, permite comprender los significados construidos en la interacción en el Consejo Escolar (CE), organización creada por el Ministerio de Educación. A través de un estudio de caso en una escuela municipal se realiza un análisis de macropolítica, significados impuestos por el poder hegemónico de visión neoliberal que prima en el desarrollo de políticas educativas y los significados presentes en la micropolítica, en tanto significaciones construidas por los propios sujetos en una relación horizontal y dialógica. Estos distintos significados presentes en el CE están marcados por una relación dialéctica entre la macro y la micropolítica, lo que permite conceptualizar la democracia y la participación. Esta investigación permite develar las condiciones que se requieren en la escuela para democratizar la cultura escolar. El Consejo Escolar puede ser un espacio para deconstruir y reconstruir valores, actitudes y prácticas para promover un aprendizaje ciudadano
BASE
In: VI Jornadas de Sociología de la UNLP, 2010; La Plata, Argentina, 9 y 10 de diciembre de 2010
La democratización de la cultura escolar es una deuda pendiente del sistema educativo chileno, a pesar de las distintas normativas para promover la participación de los distintos representantes de la comunidad educativa. Esta investigación basada en el paradigma comprensivo interpretativo que, a través del interaccionismo simbólico y la pedagogía sociocrítica, permite comprender los significados construidos en la interacción en el Consejo Escolar (CE), organización creada por el Ministerio de Educación. A través de un estudio de caso en una escuela municipal se realiza un análisis de macropolítica, significados impuestos por el poder hegemónico de visión neoliberal que prima en el desarrollo de políticas educativas y los significados presentes en la micropolítica, en tanto significaciones construidas por los propios sujetos en una relación horizontal y dialógica. Estos distintos significados presentes en el CE están marcados por una relación dialéctica entre la macro y la micropolítica, lo que permite conceptualizar la democracia y la participación. Esta investigación permite develar las condiciones que se requieren en la escuela para democratizar la cultura escolar. El Consejo Escolar puede ser un espacio para deconstruir y reconstruir valores, actitudes y prácticas para promover un aprendizaje ciudadano
BASE
In: VI Jornadas de Sociología de la UNLP, 2010; La Plata, Argentina, 9 y 10 de diciembre de 2010
La democratización de la cultura escolar es una deuda pendiente del sistema educativo chileno, a pesar de las distintas normativas para promover la participación de los distintos representantes de la comunidad educativa. Esta investigación basada en el paradigma comprensivo interpretativo que, a través del interaccionismo simbólico y la pedagogía sociocrítica, permite comprender los significados construidos en la interacción en el Consejo Escolar (CE), organización creada por el Ministerio de Educación. A través de un estudio de caso en una escuela municipal se realiza un análisis de macropolítica, significados impuestos por el poder hegemónico de visión neoliberal que prima en el desarrollo de políticas educativas y los significados presentes en la micropolítica, en tanto significaciones construidas por los propios sujetos en una relación horizontal y dialógica. Estos distintos significados presentes en el CE están marcados por una relación dialéctica entre la macro y la micropolítica, lo que permite conceptualizar la democracia y la participación. Esta investigación permite develar las condiciones que se requieren en la escuela para democratizar la cultura escolar. El Consejo Escolar puede ser un espacio para deconstruir y reconstruir valores, actitudes y prácticas para promover un aprendizaje ciudadano
BASE
In: Avances del Cesor, Band 13, Heft 15, S. 209-212
ISSN: 2422-6580
BUCHRUCKER, Cristian, CARRIZO DE MUÑOZ, Nidia, SÁNCHEZ, Norma Isabel, El eterno retorno de los populismos. Un panorama mundial, latinoamericano y argentino. Prometeo libros, Buenos Aires, 2015, 196 páginas.Andrés ABRAHAMAvances del Cesor, V. XIII, Nº 15, Segundo semestre 2016, pp. 209-212. ISSNe 2422-6580 / ISSN 1514-3899 - http://web2.rosario-conicet.gov.ar/ojs/index.php/AvancesCesor/index
Simple secundario de la política española hasta 1840, la vida de Donoso Cortés dio un giro decisivo un año más tarde a raíz de que María Cristina de Borbón le encargara defender sus intereses en el pleito que estaba a punto de comenzar acerca de la tutela de su hija, Isabel II. De cultivar las letras y las ideas políticas casi a partes iguales, pasó así a desplegar una intensa actividad con el objeto de llevar su misión a buen puerto, un asunto que encerraba en su seno una cuestión de poder y una visión enfrentada entre progresistas y moderados acerca de lo que debía ser la Monarquía en España en ese momento. No tuvo éxito en la empresa, pero consiguió hacer tal ruido que se ganó el respeto y la confianza de María Cristina y su segundo marido, Fernando Muñoz. Los tres conformaron una alianza política y personal que marcaría la política española de los años siguientes. ; Simple secundari de la política espanyola fins a 1840, la vida de Donoso Cortés va fer un gir decisiu un any més tard arran de què María Cristina de Borbó li encarregués defensar els seus interessos en el plet que era a punt de començar sobre la tutela de la seva filla, Isabel II. De conrear les lletres i les idees polítiques gairebé a parts iguals, va passar així a desplegar una intensa activitat amb l'objecte de portar la seva missió a bon port, un assumpte que tancava en el seu si una qüestió de poder i una visió enfrontada entre progressistes i moderats sobre el que havia de ser la Monarquia a Espanya en aquest moment. No va tenir èxit en l'empresa, però va aconseguir fer tal soroll que es va guanyar el respecte i la confiança de María Cristina i el seu segon marit, Fernando Muñoz. Els tres van conformar una aliança política i personal que marcaria la política espanyola dels anys següents. ; Just a supporting actor in the Spanish politics until 1840, the life of Donoso Cortes changed one year later because of a request from María Cristina of Bourbon: to defend her interests in the ligitacion that was about to start concerning the tutelage of her daughter, Isabel II. He left his traditional field, the literature and the political ideas, and devoted himself since then to the defence of his new task, an issue that concerned the nature of political power and the conception of the Monarchy in those days. He did not succeed, but the noise he made allowed him to gain the confidence and respect from María Cristina and her second husband, Fernando Muñoz. The three of them made a personal and political alliance that set the Spanish politics pace for the following years.
BASE
Isabel Celaá Diéguez has a degree in Philosophy and Letters in the specialty of English Philology, a degree in Law and professor of Baccalaureate in the specialty of English. She has been a teacher for several years; She has held many different elected positions with which she has accumulated extensive management experience, preferably focused on the field of Education. She is currently Minister of Education and Vocational Training of the Government of Spain since June 7, 2018. In her mandate, Organic Law 3/2020, of December 29, has been approved, which modifies Organic Law 2/2006, of May 3, Education, also called LOMLOE and in some areas known as the Celaá law. Recently, she has presented to the Council of Ministers in first reading the text of the Draft Organic Law for the Organization and Integration of Vocational Training. The editorial team of the magazine "Advances in Educational Supervision" wanted to know first-hand the response to different concerns raised by the new law, but not without first congratulating it for having obtained its approval. ; Isabel Celaá Diéguez es licenciada en Filosofía y Letras en la especialidad de Filología Inglesa, licenciada en Derecho y catedrática numeraria de Bachillerato de la especialidad de inglés. Ha ejercido como profesora durante varios años; ha ocupado muchos y diferentes cargos electos y de designación con los que ha acumulado una amplísima experiencia de gestión centrada preferentemente en el ámbito de la Educación. Actualmente es Ministra de Educación y Formación Profesional del Gobierno de España desde el 7 de junio de 2018. En su mandato se ha aprobado la Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, también denominada LOMLOE y en algunos ámbitos conocida como ley Celaá. Recientemente, ha presentado al Consejo de Ministros en primera lectura el texto de Anteproyecto de Ley Orgánica de Ordenación e Integración de la Formación Profesional. El equipo editorial de la revista "Avances en ...
BASE