El presente trabajo es un extracto-resumen de la tesis doctoral que defendí el pasado 25 de septiembre titulada Seguridad y Vigilancia. Gestión de la Vida en el Siglo XXI, enmarcada en un marco teórico que mezcla los Estudios Sociales de la Ciencia y la Tecnología, la Teoría del Actor-Red y otros conceptos de la filosofía, la antropología y la sociología. Desde una metodología cualitativa, utilizando un estudio de caso centrado en el análisis semiótico-material de la bioseguridad y la biovigilancia en la Unión Europea, ofrezco un repaso del concepto de biopolítica indicando la obsolescencia del mismo y su insuficiencia para dar cuenta de los eventos ocurridos durante los primeros años del siglo XXI. Por este motivo, en este artículo compilo el concepto central de la tesis: la observación sindrómica, exponiendo tanto el campo donde se origina como los motivos que me han llevado a acuñarlo como una mejor respuesta que la biopolítica como herramienta para analizar cómo la vida es gestionada contemporáneamente. ; The present work is an extract-summary of the doctoral thesis I defended last September entitled Security and Surveillance. Management of Life in the 21st Century, framed in a theoretical framework that mixes the Social Studies of Science and Technology, the Theory of the Actor-Network and other concepts from philosophy, anthropology and sociology. From a qualitative methodology, using a case study focused on the semiotic-material analysis of biosecurity and biomonitoring in the European Union, I offer a review of the concept of biopolitics indicating its obsolescence and its insufficiency to take account for the events that have occurred since the first years of the 21st century. For this reason, in this article I compile the central concept of the thesis: syndromic observation, exposing both the field where it originates and the reasons which led me to coin it as a better answer than biopolitics as a tool to analyze how life is managed contemporarily.
Este trabajo cuenta con el apoyo del Programa PIA-ANID a través del Proyecto CIE 160009 ; Las políticas públicas educativas de los últimos años han sido fuertemente criticadas por sectores neoliberales bajo argumentos en pro de la eficiencia, la medición de la calidad, y los incentivos y castigos por rendimiento. Esto ha supuesto la emergencia de importantes tensiones entre la versión legislativa del diseño educativo y la versión del plano local de las escuelas. En este estudio analizamos la ley 21 040 que Crea el Nuevo Sistema de Educación Pública de Chile, la cual promete revertir las políticas educativas neoliberales donde se evidencian explícitamente estas tensiones. Bajo un estudio de caso cualitativo, enfocado desde la Teoría del Actor-Red, damos cuenta del proceso de implementación de esta ley, describiendo las diferentes versiones legislativas y locales que la constituyen día a día. Finalmente, ofrecemos algunas sugerencias de mejora del nuevo sistema educativo público en base a las evidencias locales sobre este proceso. ; Public education policies in recent years have been strongly criticized by neoliberal sectors under arguments of efficiency, quality measurement and performance incentives-penalties. This has led to the emergence of important tensions between the legislative version of education design and the local version of schools. In this study we analyse the law 21 040 that Creates Chile's New Public Education System, which promises to reverse neoliberal education policies where these tensions are explicitly evident. Under a qualitative case study, from the Actor-Network Theory, we report on the process of implementation of this law, describing the different legislative and local versions that constitute it daily. Finally, we offer some suggestions to improve the new public education system based on the local evidence of this process.
L'objectiu d'aquest article és explorar la relació associativa entre epidèmia, falta d'higiene i el fet d'ésser estranger que ha fet repetidament el poble alemany, els seus polítics i la seva premsa durant la recent onada de migració des de Síria cap a Alemanya. Especialment té com a objectiu investigar les emocions de por i enuig i de l'odi resultant que no només fa que aquestes emocions s'uneixin, sinó que implica que el fet d'ésser un risc per a la salut i, a més, ésser un estrany es combinin, de manera que es crea un cercle viciós en el qual un perpetua l'altre i es crea una condició en la qual un serveix sempre com a justificació per a l'altre.Es presentaran empíricament les relacions entre la por, l'enuig i l'odi a través d'algunes entrevistes realitzades a Alemanya, tres articles de premsa i els comentaris de la gent a la premsa, al Facebook i en altres mitjans de comunicació que han sorgit després del petit brot de sarna en un camp de refugiats a Jenfelder Moorpark a Hamburg. El brot no va ser ni significatiu des del punt de vista mèdic ni causat per la falta d'higiene dels refugiats, sinó més aviat conseqüència de les condicions higièniques dolentes que van trobar als camps de refugiats provisionals. Tanmateix, aquesta breu però crucial notícia realment mai no va anar més enllà en debats públics. Això va ser en part perquè la premsa alemanya local només es va centrar en el brot per si mateix, més que en les seves causes; en part perquè el context social actual ha fet que la societat civil no tingui confiança en la premsa. En comptes d'una reflexió crítica sobre les causes i els contextos, la majoria dels lectors que hi van comentar van posar de manifest públicament l'enllaç imaginat entre les seves pors envers els estrangers i l'epidèmia; van utilitzar la història com una manera d'establir un vincle, permetent-los de crear una reacció emocional col·lectiva amb altres basada en les seves pors projectades. En aquest procés de projecció col·lectiva, la por es va convertir en enuig, com una forma col·lectiva d'enfrontar-se a la por individualitzada, la qual cosa va donar lloc a una sensació de necessitat d'autodefensa col·lectiva, la sensació que cal defendre la seva societat (Society Must be Defended, Foucault, 2003). ; This article wants to explore the associative relationship between epidemics, lack of hygiene and foreignness that German people, politicians and the German press have made repeatedly during the recent wave of migration from Syria to Germany. It wants to especially look at the emotions of fear, anger and the resulting hate that not only pull these two things together but that combine being a health risk and being a stranger in a way that they create a vicious circle in which one perpetuates the other and creates a condition in which one always serves as a justification for the other.We will present the relationships among fear, anger, and hate empirically by reflecting on a few interviews carried out in Germany, three press articles and people's comments in the press, on Facebook and other social media that have surfaced after a small outbreak of scabies in a refugee camp in the Jenfelder Moorpark in Hamburg. The outbreak was neither medically meaningful nor caused by a lack of the refugees' hygiene, but rather as a consequence of the bad hygienic conditions that were to be found in the provisional refugee camp. However, this little but crucial part of information never really entered into the wider public debate—partly because the local German press only focused on the outbreak itself rather than on its causes and partly because the current social context has created a lack of confidence in the press, from both sides of civil society. Instead of critical reflections on causes and backgrounds, the majority of commenting readers pronounced publically the hypothetical link between their fears of both foreigners and epidemics and used the story as a bond-maker, allowing them to create a collective emotional reaction with others based on their projected fears. Within this process of collective projection fear turned into anger, as a collective form to face individual fear, resulting in the sensation of a need for collective self-defence, a sensation that their Society Must be Defended (Foucault, 2003). ; El objetivo de este artículo es explorar la relación asociativa entre epidemia, falta de higiene y el hecho de ser extranjero que ha sido hecha repetidamente por parte del pueblo alemán, sus políticos y su prensa durante la reciente ola de migración de Siria a Alemania. Especialmente, tiene como objetivo investigar las emociones de miedo y enfado y del odio resultante que no sólo hace que éstas se unan, sino que hace que el hecho de ser un riesgo para la salud y además ser un extraño se combinen, de manera que se crea un círculo vicioso en el que uno perpetúa al otro y se crea una condición en la que uno sirve siempre como justificación para el otro.Se presentarán empíricamente las relaciones entre el miedo, el enfado y el odio a través de algunas entrevistas llevadas a cabo en Alemania, tres artículos de prensa y los comentarios de la gente en la prensa, en Facebook y en otros medios de comunicación que han surgido después del pequeño brote de sarna en un campo de refugiados en Jenfelder Moorpark en Hamburgo. El brote no fue ni médicamente significativo ni causado por la falta de higiene de los refugiados, sino más bien consecuencia de las malas condiciones higiénicas que hallaron en los provisionales campos de refugiados. Sin embargo, esta corta pero crucial noticia realmente nunca fue más allá en debates públicos. Esto fue en parte debido a que la prensa alemana local sólo se centró en el brote en sí más que en sus causas y en parte debido a que el contexto social actual ha hecho que la sociedad civil carezca de confianza en la prensa. En lugar de una reflexión crítica sobre las causas y contextos, la mayoría de los lectores que comentaron pusieron de manifiesto públicamente el enlace imaginado entre sus miedos hacia los extranjeros y la epidemia; usaron la historia como una manera de crear un vínculo, permitiéndoles crear una reacción emocional colectiva con otros basada en sus miedos proyectados. En este proceso de proyección colectiva, el miedo se convirtió en enfado, como una forma colectiva de enfrentarse al miedo individualizado, lo cual resultó en una sensación de necesidad de autodefensa colectiva, la sensación de que su sociedad debe ser defendida (Society Must be Defended, Foucault, 2003).
En pleno siglo XXI, la biomedicina y la biotecnología se han convertido en dos características fundamentales del mundo en el que vivimos. Sin duda, el autor que más se ha trabajado para analizar las repercusiones políticas de estos avances ha sido Michel Foucault a partir de su concepción del biopoder y posteriormente Nikolas Rose al hablar de ethopolítica. Nuestra propuesta afirma que las ideas de ambos sobre lo biótico se engloban en un dispositivo de gestión y administración mayor que lo convierte en una trayectoria o flujo de movimiento, al que denominamos cinepoder. Mediante un estudio de caso de los dispositivos de bioseguridad de la Unión Europea, ilustraremos las características del cinepoder y sus implicaciones sobre el bios. ; In the beginning of the XXIth Century, biomedicine and biotechnology have become two defining characteristics of our every day. Doubtless, one of the main authors referenced in the analysis of this impact has been Michel Foucault and his notion of biopower. More recently the Nikolas Rose's idea of ethopolitics has acquired a similar relevance and has received a substantial attention in Social Sciences. Our paper puts forward that the proposals of both about life should be included in a device of management and government that turns the biotic into a trajectory or flow of movement. We have called this new dispositive kinepower. We will illustrate the characteristics of this dispositive through a case study focused on the European Union practices and discourse about biosecurity
(analítico)Chile ha sido considerado como un caso emblemático de políticas de protección a la niñez y adolescencia siguiendo los postulados del nuevo management público, tales como tercerización privatizada con financiamiento del Estado o el énfasis en instrumentos de control y la rendición de cuentas de altas consecuencias. Esta investigación abordó las experiencias de profesionales que trabajan en este ámbito, mediante el análisis de 16 entrevistas semiestructuradas. Losresultados muestran que los instrumentos de gestión que instala la política ocupan un lugar central, demandando un exceso de trabajo administrativo y promoviendo una visión competitiva propia de la empresa privada en su quehacer con niñez y adolescencia, que desmotiva, afectando el sentido del trabajo que realizan y sus prácticas orientadas al cuidado. Palabras clave: Tercerización; niñez; política; gestión. Tesauro de Ciencias Sociales de la Unesco.
This article wants to explore the associative relationship between epidemics, lack of hygiene and foreignness that German people, politicians and the German press have made repeatedly during the recent wave of migration from Syria to Germany. It wants to especially look at the emotions of fear, anger and the resulting hate that not only pull these two things together but that combine being a health risk and being a stranger in a way that they create a vicious circle in which one perpetuates the other and creates a condition in which one always serves as a justification for the other.We will present the relationships among fear, anger, and hate empirically by reflecting on a few interviews carried out in Germany, three press articles and people's comments in the press, on Facebook and other social media that have surfaced after a small outbreak of scabies in a refugee camp in the Jenfelder Moorpark in Hamburg. The outbreak was neither medically meaningful nor caused by a lack of the refugees' hygiene, but rather as a consequence of the bad hygienic conditions that were to be found in the provisional refugee camp. However, this little but crucial part of information never really entered into the wider public debate—partly because the local German press only focused on the outbreak itself rather than on its causes and partly because the current social context has created a lack of confidence in the press, from both sides of civil society. Instead of critical reflections on causes and backgrounds, the majority of commenting readers pronounced publically the hypothetical link between their fears of both foreigners and epidemics and used the story as a bond-maker, allowing them to create a collective emotional reaction with others based on their projected fears. Within this process of collective projection fear turned into anger, as a collective form to face individual fear, resulting in the sensation of a need for collective self-defence, a sensation that their Society Must be Defended (Foucault, 2003). ; L'objectiu d'aquest article és explorar la relació associativa entre epidèmia, falta d'higiene i el fet d'ésser estranger que ha fet repetidament el poble alemany, els seus polítics i la seva premsa durant la recent onada de migració des de Síria cap a Alemanya. Especialment té com a objectiu investigar les emocions de por i enuig i de l'odi resultant que no només fa que aquestes emocions s'uneixin, sinó que implica que el fet d'ésser un risc per a la salut i, a més, ésser un estrany es combinin, de manera que es crea un cercle viciós en el qual un perpetua l'altre i es crea una condició en la qual un serveix sempre com a justificació per a l'altre.Es presentaran empíricament les relacions entre la por, l'enuig i l'odi a través d'algunes entrevistes realitzades a Alemanya, tres articles de premsa i els comentaris de la gent a la premsa, al Facebook i en altres mitjans de comunicació que han sorgit després del petit brot de sarna en un camp de refugiats a Jenfelder Moorpark a Hamburg. El brot no va ser ni significatiu des del punt de vista mèdic ni causat per la falta d'higiene dels refugiats, sinó més aviat conseqüència de les condicions higièniques dolentes que van trobar als camps de refugiats provisionals. Tanmateix, aquesta breu però crucial notícia realment mai no va anar més enllà en debats públics. Això va ser en part perquè la premsa alemanya local només es va centrar en el brot per si mateix, més que en les seves causes; en part perquè el context social actual ha fet que la societat civil no tingui confiança en la premsa. En comptes d'una reflexió crítica sobre les causes i els contextos, la majoria dels lectors que hi van comentar van posar de manifest públicament l'enllaç imaginat entre les seves pors envers els estrangers i l'epidèmia; van utilitzar la història com una manera d'establir un vincle, permetent-los de crear una reacció emocional col·lectiva amb altres basada en les seves pors projectades. En aquest procés de projecció col·lectiva, la por es va convertir en enuig, com una forma col·lectiva d'enfrontar-se a la por individualitzada, la qual cosa va donar lloc a una sensació de necessitat d'autodefensa col·lectiva, la sensació que cal defendre la seva societat (Society Must be Defended, Foucault, 2003). ; El objetivo de este artículo es explorar la relación asociativa entre epidemia, falta de higiene y el hecho de ser extranjero que ha sido hecha repetidamente por parte del pueblo alemán, sus políticos y su prensa durante la reciente ola de migración de Siria a Alemania. Especialmente, tiene como objetivo investigar las emociones de miedo y enfado y del odio resultante que no sólo hace que éstas se unan, sino que hace que el hecho de ser un riesgo para la salud y además ser un extraño se combinen, de manera que se crea un círculo vicioso en el que uno perpetúa al otro y se crea una condición en la que uno sirve siempre como justificación para el otro.Se presentarán empíricamente las relaciones entre el miedo, el enfado y el odio a través de algunas entrevistas llevadas a cabo en Alemania, tres artículos de prensa y los comentarios de la gente en la prensa, en Facebook y en otros medios de comunicación que han surgido después del pequeño brote de sarna en un campo de refugiados en Jenfelder Moorpark en Hamburgo. El brote no fue ni médicamente significativo ni causado por la falta de higiene de los refugiados, sino más bien consecuencia de las malas condiciones higiénicas que hallaron en los provisionales campos de refugiados. Sin embargo, esta corta pero crucial noticia realmente nunca fue más allá en debates públicos. Esto fue en parte debido a que la prensa alemana local sólo se centró en el brote en sí más que en sus causas y en parte debido a que el contexto social actual ha hecho que la sociedad civil carezca de confianza en la prensa. En lugar de una reflexión crítica sobre las causas y contextos, la mayoría de los lectores que comentaron pusieron de manifiesto públicamente el enlace imaginado entre sus miedos hacia los extranjeros y la epidemia; usaron la historia como una manera de crear un vínculo, permitiéndoles crear una reacción emocional colectiva con otros basada en sus miedos proyectados. En este proceso de proyección colectiva, el miedo se convirtió en enfado, como una forma colectiva de enfrentarse al miedo individualizado, lo cual resultó en una sensación de necesidad de autodefensa colectiva, la sensación de que su sociedad debe ser defendida (Society Must be Defended, Foucault, 2003).