Suchergebnisse

El treball considera l'evolució de la funció pública a Espanya des de l'hegemonia dels cossos especials. S'ha produït un intent d'hegemonia dels cossos generals i una progressiva laboralització que ha culminat amb l'Estatut del 2007. Aquesta última norma no ha tingut el desplegament esperat per causa de la crisi econòmica. La laboralització ha tingut diversos sentits i ha portat, en l'àmbit de la funció directiva, a una mena de cossos especials laborals. Actualment, ens trobem en una cruïlla on l'apropament a les formes privades coexisteix amb un renaixement d'alguns cossos especials tradicionals. ; El trabajo considera la evolución de la función pública en España desde la hegemonía de los cuerpos especiales. Se ha producido un intento de hegemonía de los cuerpos generales y una progresiva laboralización que ha culminado con el Estatuto de 2007. Esta última norma no ha alcanzado el esperado desarrollo debido a la crisis económica. La laboralización ha tenido diversos sentidos y ha conducido en el ámbito de la función directiva a una especie de cuerpos especiales laborales. Actualmente nos encontramos en una encrucijada en la que el acercamiento a las formas privadas coexiste con un renacimiento de algunos cuerpos especiales tradicionales. ; This paper considers the development of the civil service in Spain from the perspective of the hegemony of the special entities. There has been an attempt to achieve hegemony for the general entities and a progressive move to group contracts, culminating in the 2007 Statute. This most recent regulation has not been implemented to the degree expected because of the economic crisis. The move to put staff on a group contract basis has had various aspects, and in the area of managerial positions, it has led to the formation of a sort of special entity. We are currently at a crossroads, where the increasing adaptation of private-sector modalities coexists with a renaissance of some traditional special entities.

La matèria estatutària no se circumscriu a un elenc determinat de sectors materials, sinó a la realització d'una funció constitucional. Els límits materials de l'Estatut són així molt més flexibles que els d'altres lleis orgàniques. Els precedents històrics avalen la flexibilitat de la matèria estatutària. La delimitació de les competències és la funció constitucional essencial dels estatuts d'autonomia. En aquesta delimitació, per necessitat lògica, a la vegada s'estan fixant els límits de la competència autonòmica i de la competència estatal. Així ho ha acceptat amb tota normalitat la jurisprudència constitucional. En qualsevol cas, la delimitació de les bases estatals està supeditada a la Constitució. L'especificació dels límits de les bases estatals és, en últim terme, un paràmetre addicional de què disposa el Tribunal Constitucional per determinar un eventual excés del legislador bàsic estatal, sempre que consideri que la delimitació estatutària està d'acord amb la Constitució. La regulació del contingut d'allò que és bàsic a l'Estatut és possible quan sigui determinant en el sistema institucional de la comunitat autònoma, per ser propi de la seva funció constitucional. En el cas de les matèries de llei orgànica, és possible incloure-les a l'Estatut només si s'estima que la seva funció constitucional preval sobre la funció específica de la llei orgànica de què es tracti. ; La materia estatutaria no se circunscribe a un elenco determinado de sectores materiales, sino a la realización de una función constitucional. Los límites materiales del estatuto son así mucho más flexibles que los de otras leyes orgánicas. Los precedentes históricos avalan la flexibilidad de la materia estatutaria. La delimitación de las competencias es la función constitucional esencial de los estatutos de autonomía. En esta delimitación, por necesidad lógica, se está delimitando a la vez que la competencia autonómica, la competencia estatal. Así lo ha aceptado con toda normalidad la jurisprudencia constitucional. En cualquier caso la ...