La invisibilitat del treball de les dones i el seu impacte en la història social i econòmica. Una revisió necessària / Cristina Borderías -- Jornaleres i obreres a Mallorca durant els segles XIX i XX / Isabel Peñarrubia i Marquès -- Les dones i el moviment obrer a Calvià. Les vagues del 1932 i 1936 / Manel Suárez Salvà -- Remor de telers a Bunyola. Un aplec de testimonis de dones obreres (1913-1936) / Paquita Canals Bauzá, Caterina Garcias Sabater, Bàrbara Suau Font -- Dones, acció política i sindicalisme en el marc de la Segona Internacional / Teresa Abelló -- Les dones dins el socialisme històric de Mallorca (1892-1930) / Antoni Vidal Nicolau -- De la realitat a l'imaginari: la dona obrera durant la Segona República (1931-1936) segons el setmanari El Obrero Balear / Ariana Domínguez García -- Les dones i el moviment comunista a Espanya i a les Balears (1920-1936) / David Ginard i Féron -- Les dones i el moviment llibertari: les anarcofeministes des d'una perspectiva balear (1868-1939) / Dolors Marín i Silvestre -- Dones i República a Mallorca (1868-1931) / Catalina Martorell Fullana.
Este artículo tiene por objeto analizar la posición adoptada por los comunistas baleares respecto al debate nacionalitario y lingüístico desde sus orígenes hasta los inicios de la transición posfranquista. En este sentido, se subraya la trascendencia de la evolución experimentada en la fase final de la dictadura de Franco, momento en que la identificación del régimen con el centralismo español propició un acercamiento de las formaciones de izquierda a los planteamientos de los nacionalismos periféricos. ; This paper analyses the position taken by the Balearic Communists on the national and linguistic debate from its origins to the beginning of the post-Franco Transition. The importance of the evolution experienced in the final phase of Franco's dictatorship, when the identification of the regime with Spanish centralism led the political left to approach the stance of the peripheral nationalisms, is underlined.
This essay analyze the specific characteristics and living conditions in the women prison in Mallorca —1936-1943— in the context of the repression carried out by the Francoist regime against women who supported and sympathized with the Republican government. The first part deals with the period of the Civil War during which, due to the unprecedented avalanche of women's detentions produced by the rebels, it was necessary to improvise a center for females who remanded in custody. Later on, the changes brought about in 1940 by the transformation of the modest prison located in Palma into one of the central prisons for women in Spain are analyzed. The third section revolves around the singular presence in this prison of the «Sisters of Charity» Catholic religious order and its influence on the daily life. Likewise, the strategies of resistance developed by the prisoners to improve their living conditions, protect themselves from the disciplinary measures adopted by the penal authorities and help spread their political ideas are explained. Finally, the essay also mentions the causes and consequences of the closure of this Majorcan prison and the process of recuperation of the memory of the former prisoners that has taken place over the last decade. ; El siguiente artículo analiza las características específicas y condiciones de vida de la prisión de mujeres de Mallorca en el contexto de la represión franquista contra las partidarias y simpatizantes de la República entre 1936 y 1943. En la primera parte del texto se aborda el período de la Guerra Civil, en el que, ante la insólita avalancha de detenciones de mujeres practicadas por los alzados, por primera vez en la historia de las Baleares fue preciso improvisar un centro de reclusión femenino. A continuación, se estudian los cambios operados en 1940 a raíz de la reconversión del modesto penal palmesano en una de las prisiones centrales de mujeres de España. En el tercer apartado, se trata de la singular presencia en esta cárcel de la congregación de Hermanas de la Caridad y su incidencia en la vida cotidiana. Seguidamente, se explican los mecanismos y estrategias de resistencia practicadas por las penadas para mejorar sus condiciones de vida, protegerse frente a las medidas disciplinarias adoptadas por las autoridades penitenciarias y difundir su ideario político. Finalmente, se alude brevemente a las causas y consecuencias de la clausura del centro penitenciario mallorquín y al proceso de recuperación de la memoria de las antiguas encarceladas desarrollado en la última década.