Suchergebnisse

Els problemes d'Àfrica neixen de la mala governabilitat i d'estratègies culturals, polítiques i medi ambientals errònies. Malgrat les aportacions estrangeres (Islam, cristianisme i religions importades), Àfrica segueix caracteritzada pels col·lectivisme i el comunitarisme, tot i que s'incorpora a la cultura mundial mitjançant llengües europees que han substituït les llengües locals sobre tot a l'ensenyament. La societat africana és heterocultural. La colonització europea marca la destrucció del medi ambient africà i l'explotació i exportació a gran escala dels recursos naturals africans. Gran part del continent està sotmès a un progressiu "infart ecològic" (destrucció de l'ecosistema i accelerada erosió de la costa). A partir dels anys vuitanta, la pobresa i el deute extern han aguditzat el fenomen en exigir una intensa explotació de la terra i les selves per poder atendre a la simple supervivència. En l'aspecte polític, el darrer procés de democratització presenta contrastos molt importants. ; Los problemas de África nacen de la mala gobernabilidad y de estrategias culturales, políticas y medioambientales erróneas. A pesar de las aportaciones extranjeras (Islam, cristianismo y religiones importadas), África sigue caracterizada por el colectivismo y el comunitarismo, aunque ; Africa's problem arise from poor governability and erroneous cultural, political and environmental strategies. Despite the foreign contributions (Islam, Christianity and other imported religions), Africa continues to be characterised by collectivism and communitarianism, even thought it takes part in international culture by means of European languages wich have supplanted the local languages, particularly in education. African society is heterocultural. The European colonisation marks the destruction of Africa's environment and the large-scale exploitation and exportation of its natural resources. A large part of the continent is subjected to a progressive "ecological heart attack" (destruction of the ecosystem and accelerated erosion of the coast). From the 1980's onward, poverty and foreign debt have aggravated the phenomenon by demanding intense exploitation, of the land and the forests in order to ensure simple survival. In the political aspect, the democratisation process of recent years displays very substantial contrasts. ; Peer Reviewed

Els problemes d'Àfrica neixen de la mala governabilitat i d'estratègies culturals, polítiques i medi ambientals errònies. Malgrat les aportacions estrangeres (Islam, cristianisme i religions importades), Àfrica segueix caracteritzada pels col·lectivisme i el comunitarisme, tot i que s'incorpora a la cultura mundial mitjançant llengües europees que han substituït les llengües locals sobre tot a l'ensenyament. La societat africana és heterocultural. La colonització europea marca la destrucció del medi ambient africà i l'explotació i exportació a gran escala dels recursos naturals africans. Gran part del continent està sotmès a un progressiu "infart ecològic" (destrucció de l'ecosistema i accelerada erosió de la costa). A partir dels anys vuitanta, la pobresa i el deute extern han aguditzat el fenomen en exigir una intensa explotació de la terra i les selves per poder atendre a la simple supervivència. En l'aspecte polític, el darrer procés de democratització presenta contrastos molt importants. ; Los problemas de África nacen de la mala gobernabilidad y de estrategias culturales, políticas y medioambientales erróneas. A pesar de las aportaciones extranjeras (Islam, cristianismo y religiones importadas), África sigue caracterizada por el colectivismo y el comunitarismo, aunque ; Africa's problem arise from poor governability and erroneous cultural, political and environmental strategies. Despite the foreign contributions (Islam, Christianity and other imported religions), Africa continues to be characterised by collectivism and communitarianism, even thought it takes part in international culture by means of European languages wich have supplanted the local languages, particularly in education. African society is heterocultural. The European colonisation marks the destruction of Africa's environment and the large-scale exploitation and exportation of its natural resources. A large part of the continent is subjected to a progressive "ecological heart attack" (destruction of the ecosystem and accelerated erosion of the coast). From the 1980's onward, poverty and foreign debt have aggravated the phenomenon by demanding intense exploitation, of the land and the forests in order to ensure simple survival. In the political aspect, the democratisation process of recent years displays very substantial contrasts. ; Peer Reviewed

.

Africa accounts for 33 percent of the planet's natural resources: minerals, foodstuff s and energy sources. However, those resources do not contribute to an improvement in living conditions of Africans. Instead of a blessing, those resources have become a curse, as is the case of the Niger Delta. Africa also possesses significant forest resources. The jungles of the Congo River watershed make up the second-largest tropical biodiversity region after the Amazon. Unfortunately, the survival of these jungles has been threatened by the effects of mineral and agricultural exploitation, wars of depredation, and the activities of multinational logging companies. In contrast, protection efforts gain new territory with the creation of national parks and protected areas, the application of jungle management regulations and efforts of reforestation, and with greater adoption by mining and oil multinationals of their social and environmental responsibilities. The problem is structural and requires the adoption of another model of development, based on post-growth and eco-development, in place of the current ecocide.