Aquest article desafia el sentit comú que ens informa que el desenvolupament socioeconòmic, al llarg de la història, ha comportat una millor consciència medi ambiental, una visió comunament acceptada que ha rebut suport teòric de la tesi postmaterialista. A partir d'un estudi qualitatiu –portat a terme a pobles que envolten el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València— l'anàlisi d'enquestes que tracten temes mediambiental i l'anàlisi de les petjades ecològica i material, demostrarem com aquesta manera postmaterialista d'entendre el medi ambient, aliena la conscienciació mediambiental de les pràctiques i estils de vida. I el que és encara més importat, aliena la consciència mediambiental del creixement econòmic. Les persones generen un impacte mediambiental major quan diuen estar més preocupades pel medi ambient. L'article assenyala que es fa necessari un canvi en les visions del medi ambient i proposa una representació alternativa amb bases materials que no explote els recursos naturals.
At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. The tools use indices and indicators constructed mostly by environmental scientists and ecologists. As such, they are not neutral scientific instruments: they reflect the worldviews of their creators. These worldviews depend on three dimensions: the values they prioritize, the explanatory theories they use and the futures they envision. Through these means different tools produce conflicting notions of the sustainability of our economies and societies. In this article, we shed light onto the theoretical and epistemological assumptions that lie behind key international sustainability indices and indicators: the Environmental Performance Index,Domestic Material Consumption, Material Intensity, the Material Footprint, the Carbon Footprint, the Ecological Footprint and CO2 emissions (territorial). The variables included in these indices, the way they are measured, aggregated and weighted all imply a particular way of understanding the relationships between economy, society and environment. This divergence is most clearly visible in the fact that some indices are negatively correlated with each other. Where one index might plot growing environmental sustainability, another shows its decline. Our results highlight that those devices and the theories informing them are particularly interesting for way how colonialism is materialized. Some of these measurements hide the material roots of prosperity and the ecological (and economic) distributional conflicts exported to the poorer countries by the global North, and others show how its production and consumption levels are reliant upon a socio-ecological 'subsidy' imposed on Southern countries. These subsidies represent injustices that present a primafacie case for decolonizing indices and indicators of environmental governance. ; Au cœur de tout projet de colonisation, et donc de tout mouvement de décolonisation, se trouvent des manières particulières de voir la nature et la société, qui permettent ensuite des manières particulières de gouverner chacune. Il existe un certain nombre d'outils pour mesurer les progrès vers (ou loin de) la durabilité environnementale. De tels outils utilisent des indices et des indicateurs, mais ce ne sont pas des instruments scientifiques neutres. Ils reflètent la vision du monde de leurs créateurs. Ces visions du monde dépendent de trois dimensions: les valeurs qu'elles privilégient, les théories explicatives qu'elles utilisent et les futurs qu'elles envisagent. Par ces moyens, différents outils produisent des notions contradictoires de la durabilité de nos économies et sociétés. Cet article éclaire les hypothèses théoriques et épistémologiques qui sous-tendent les principaux indices et indicateurs internationaux de durabilité: 'The Environmental Performance Index, Domestic Material Consumption, Material Intensity, Material Footprint, Carbon Footprint, Ecological Footprint et les émissions de CO2 (territoriales).' Les variables incluses dans ces indices, la manière dont elles sont mesurées, agrégées et pondérées impliquent une manière particulière de comprendre les relations entre l'économie, la société et l'environnement. Cette divergence est plus clairement visible dans le fait que certains indices sont négativement corrélés entre eux. Là où un indice pourrait tracer une durabilité environnementale croissante, un autre montre son déclin. Nos résultats mettent en évidence que ces dispositifs et les théories qui les informent sont particulièrement intéressants pour la manière dont le colonialisme se matérialise. Certaines de ces mesures cachent les racines matérielles de la prospérité occidentale et des conflits de répartition écologiques (et économiques) exportés vers les pays les plus pauvres. Au contraire, d'autres mesures de durabilité environnementale montrent que les niveaux de production et de consommation au Nord dépendent d'une « subvention » socio-écologique imposée aux pays du Sud. Cette subvention représente des injustices qui constituent un argument de choix pour décoloniser les indices et indicateurs de gouvernance environnementale ; Al cor de qualsevol projecte de colonització, i per tant de qualsevol moviment de descolonització, hi ha formes particulars de veure la natura i la societat, que alhora permeten formes particulars de governar cadascuna d'aquestes esferes. Això és clarament visible en una sèrie d'eines que existeixen per mesurar el progrés (o la regressió) cap a la sostenibilitat. Aquestes eines utilitzen índexs i indicadors construïts a partir de determinades formes de mesurar el medi ambient i l'ecologia. Però no són instruments científics neutrals. Reflecteixen les cosmovisions dels seus creadors. Aquestes cosmovisions depenen de tres dimensions: els valors que es prioritzen, les teories explicatives que s'utilitzen i el futur que s'imagina. A través d'aquests mitjans, diferents eines produeixen nocions contradictòries sobre la sostenibilitat de les nostres economies i societats. Aquest treball treu a la llum els supòsits teòrics i epistemològics que que subjeuen dels principals índexs i indicadors de sostenibilitat internacional: l'Índex d'Acompliment Ambiental, el Consum Intern de Materials, la Intensitat Material, la Petjada Material, la Petjada de Carboni, la Petjada Ecològica i les Emissions de CO2 (territorials). Les variables incloses en aquests índexs, com es mesuren, agreguen i ponderen, impliquen una forma particular d'entendre les relacions entre economia, societat i medi ambient. Aquesta divergència s'aprecia empíricament en les correlacions inverses entre alguns dels indicadors i índexs. On un índex o indicador pot representar progrés, un altre mostra regressió. Els nostres resultats destaquen que aquests dispositius i les teories que els informen són particularment interessants per la forma en què es materialitza el colonialisme. Algunes d'aquestes mesures oculten les arrels materials de la prosperitat occidental i els conflictes distributius ecològics (i econòmics) exportats als països més pobres. Per contra, altres mesures de sostenibilitat ambiental mostren que els nivells de producció i consum de nord depenen d'un "subsidi" socioecològic imposat als països de sud. Aquest subsidi representa injustícies que presenten un cas primordial per descolonitzar índexs i indicadors de governança ambiental. ; En el corazón de cualquier proyecto de colonización, y por lo tanto de cualquier movimiento de descolonización, hay formas particulares de ver la naturaleza y la sociedad, que a su vez permiten formas particulares de gobernar cada una de estas esferas. Esto es claramente visible en una serie de herramientas que existen para medir el progreso (o la regresión) hacia la sostenibilidad. Estas herramientas utilizan índices e indicadores construidos a partir de determinadas formas de medir el medio ambiente y la ecología. Pero no son instrumentos científicos neutrales. Reflejan las cosmovisiones de sus creadores. Estas cosmovisiones dependen de tres dimensiones: los valores que se priorizan, las teorías explicativas que se utilizan y el futuro que se imagina. A través de estos medios, diferentes herramientas producen nociones contradictorias sobre la sostenibilidad de nuestras economías y sociedades. Este trabajo saca a la luz los supuestos teóricos y epistemológicos que están detrás de los principales índices e indicadores de sostenibilidad internacional: el Índice de Desempeño Ambiental, el Consumo Interno de Materiales, la Intensidad del Material, la Huella Material, la Huella de Carbono, la Huella Ecológica y las emisiones de CO2 (territoriales). Las variables incluidas en estos índices, cómo se miden, agregan y ponderan, implican una forma particular de entender las relaciones entre economía, sociedad y medio ambiente. Dicha divergencia se aprecia empíricamente en las correlaciones inversas entre algunos de los indicadores e índices. Donde un índice o indicador puede representar progreso, otro muestra regresión. Nuestros resultados destacan que estos dispositivos y las teorías que los informan son particularmente interesantes para la forma en que se materializa el colonialismo. Algunas de estas medidas ocultan las raíces materiales de la prosperidad occidental y los conflictos distributivos ecológicos (y económicos) exportados a los países más pobres. Por el contrario, otras medidas de sostenibilidad ambiental muestran que los niveles de producción y consumo de norte dependen de un "subsidio" socioecológico impuesto a los países de sur. Este subsidio representa injusticias que presentan un caso primordial para descolonizar índices e indicadores de gobernanza ambiental.
At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. The tools use indices and indicators constructed mostly by environmental scientists and ecologists. As such, they are not neutral scientific instruments: they reflect the worldviews of their creators. These worldviews depend on three dimensions: the values they prioritize, the explanatory theories they use and the futures they envision. Through these means different tools produce conflicting notions of the sustainability of our economies and societies. In this article, we shed light onto the theoretical and epistemological assumptions that lie behind key international sustainability indices and indicators: the Environmental Performance Index,Domestic Material Consumption, Material Intensity, the Material Footprint, the Carbon Footprint, the Ecological Footprint and CO2 emissions (territorial). The variables included in these indices, the way they are measured, aggregated and weighted all imply a particular way of understanding the relationships between economy, society and environment. This divergence is most clearly visible in the fact that some indices are negatively correlated with each other. Where one index might plot growing environmental sustainability, another shows its decline. Our results highlight that those devices and the theories informing them are particularly interesting for way how colonialism is materialized. Some of these measurements hide the material roots of prosperity and the ecological (and economic) distributional conflicts exported to the poorer countries by the global North, and others show how its production and consumption levels are reliant upon a socio-ecological 'subsidy' imposed on Southern countries. These subsidies represent injustices that present a primafacie case for decolonizing indices and indicators of environmental governance.
AbstractThe article analyses the crisis and 'double bind' situation to which Catalan dairy farmers find themselves subjected. Two contradictory commands are being imposed on them: 'act as if nature does not matter and increase production because, otherwise, the abandonment of livestock activity threatens you'; and 'reduce production and protect the environment to avoid an environmental catastrophe'. In the first part of the article, we study the socioeconomic crisis facing cattle farmers. In the second, we analyse farmers' discourse on the matter as a 'double bind'. Our conclusions indicate that in order to escape this paradoxical situation and gain some autonomy with respect to industry, farmers must establish a collective conscience and unite their interests: Although the path of producer cooperativism may be among the most realistic, it is not an easy one to follow.
El creixement econòmic ha produït canvis en el metabolisme social. L'extracció i ús de recursos naturals i les deixalles, emanacions o residus estan generant cada vegada més conflictes socioambientals i ecològic-distribuïts, tant a escala global com a escala local. Tanmateix, els recursos s'estan exhaurint i cada vegada es fa més evident que la premissa de conciliar creixement econòmic i protecció del medi ambient no és, ni serà, realitzable. Això ha produït canvis i polaritzacions en la consciència col·lectiva. Per una banda, hi ha reaccions del tipus negacionisme extrem i de destrucció ambiental. I, per altra, reaccions de col·lapse. Conversem amb Joan Martínez-Alier, catedràtic i investigador a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Universitat Autònoma de Barcelona), i Ernest Garcia i Garcia, catedràtic i investigador a l'Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat (Universitat de València).
El creixement econòmic està produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen més materials i energia alhora que produeixen més quantitats de deixalles, tot impulsant un desplaçament geogràfic de fonts de recursos i embornals de residus. Això crea impactes que no són resolts per polítiques econòmiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martínez Alier, 2003). La distribució ecològica es refereix, així, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, la disminució dels recursos naturals, incloent-hi la pèrdua de biodiversitat i les càrregues de la contaminació. Per exemple, hi ha conflictes històrics i actuals per l'extracció de carbó (referents a la salut dels miners, la subsidència a la terra, la producció de diòxid de sofre) i l'extracció de petroli (sobrecendència del gas, pèrdua de biodiversitat). A nivell global, també més bombeig de combustibles fòssils significa més producció de diòxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribució de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climàtic (Martínez-Alier, 2009).
El País Valencià ha vist en la darrera dècada un creixement desmesurat dels processos productius que ha conduït inevitablement a una degradació del territori sense precedents. L'increment de la petjada ecològica, material i de carboni, alhora, ha conduït a la generació de multitud de conflictes socioecològics. Se'n proposa una tipologia dels conflictes socioecològics formada per 5 categories —derivats de processos urbanístics, d'infraestructures, contaminació i salut pública, l'extracció dels recursos minerals i l'ús del recurs hídric—, que els classifica i ubica en el 'Mapa dels conflictes socioecològics del País València'. El mapa situa territorialment les confrontacions. A més desemmascara la distribució desigual de les confrontacions mediambientals tot reservant per al litoral i l'àrea d'Alacant les que es deriven de la construcció d'habitatges i xarxa viària, i les ocasionades per l'extracció minera i el dipòsit de residus a l'interior de Castelló i València.
La desinformación se ha convertido en un concepto central en las investigaciones en comunicación, relacionado con diversos fenómenos mediáticos, tecnológicos y políticos que complejizan su definición y diagnóstico. Si bien su abordaje ha sido eminentemente cuantitativo, los grupos de discusión han sido también empleados para conocer la percepción de la audiencia sobre este fenómeno. Esta investigación se sitúa en esta estela, para tratar de indagar en las nociones y discursos que existen sobre la desinformación en el caso español. Para ello, se realizan siete grupos de discusión, con una muestra estructural construida según la situación laboral, la ideología y la edad. Los resultados muestran una percepción del ecosistema comunicativo estructurada en dos polos cronológicos, que contrapone un pasado de menor oferta informativa, asociado con los medios de comunicación tradicionales, a un entorno informacional actual donde existe más diversidad mediática, pero también menos confianza en los medios. Los grupos señalan la sobreabundancia de información, y vinculan la desinformación con la descontextualización, el periodismo de baja calidad y los intereses económicos y políticos de diversos actores. Los discursos delinean un panorama de declive del periodismo y de la esfera pública, que se percibe como polarizada y emocional. La desinformación se percibe, por lo tanto, como un fenómeno multidimensional que se asocia a cuestiones de mayor trascendencia democrática que el envío de bulos a través de Internet ; Disinformation has become a core concept in communications research, related to media, technological and political phenomena that complexify its definition and diagnosis. Although its approach has been mainly quantitative, focus groups have also been used to understand the perception of the audience of this particular issue. This research is part of this second group of studies, and attempts to investigate the notions and discourses on disinformation in the case of Spain. For this purpose, seven discussion groups ...
En las páginas que siguen se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo, trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos de censos agrarios, así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan como los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir de la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable.
The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable. ; En las páginas que siguen se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo, trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos de censos agrarios, así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan como los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir de la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable.
The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable. ; En las páginas que siguen, se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos del INE (censos agrarios y macromagnitudes agrarias), así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan cómo los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable
Wildfires are gaining importance in the Mediterranean regions owing to climatechange and landscape changes due to the increasing closeness between urban areas and forests prone to wildfires. We analysed the dry season wildfire occurrences in the Mediterranean region of Central Chile (32 degrees S-39 degrees 30'S) between 2000 and 2017, using satellite images to detect burned areas, their landscape metrics and the land use and covers (vegetal) pre-wildfire, in order to determine the population living in areas that may be affected by wildfires. The existing regulations in western Mediterranean countries (Portugal, Spain, France, and Italy) were used to identify and define the wildland-urban interface (WUI) areas, quantifying the people inhabiting them and estimating the population affected by burned areas from 2001 to 2017. We used the Google Earth Engine to process MODIS products and extract both burned areas and land covers. We detected that 25% of the urban population inhabits WUI areas (i.e. Biobio, Araucania and Valparaiso regions) where the urban population exposed to burned areas exceeds 40%. Must of the land use and land covers affected by wildfires are anthropogenic land covers, classified as savannas, croplands, evergreen broadleaf forests and woody savannas, representing >70% of the burned areas. Urban areas show only 0.6% of the burned surface from 2001 to 2017. We estimate that 55,680 people are potentially affected by wildfires, and 50% of them are in just one administrative region. These results show the imperative need for public policies as a regulating force for establishing WU1 areas with the purpose of identifying wildfire risk in urban areas, such as establishing prevention methods as firewalls and prescribed fires. ; Climatology Group (Catalan Government) "Juan de la Cierva" postdoctoral grant CLICES Project Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica (CONICYT) CONICYT FONDAP
In rare disease (RD) research, there is a huge need to systematically collect biomaterials, phenotypic, and genomic data in a standardized way and to make them findable, accessible, interoperable and reusable (FAIR). RD-Connect is a 6 years global infrastructure project initiated in November 2012 that links genomic data with patient registries, biobanks, and clinical bioinformatics tools to create a central research resource for RDs. Here, we present RD-Connect Registry & Biobank Finder, a tool that helps RD researchers to find RD biobanks and registries and provide information on the availability and accessibility of content in each database. The finder concentrates information that is currently sparse on different repositories (inventories, websites, scientific journals, technical reports, etc.), including aggregated data and metadata from participating databases. Aggregated data provided by the finder, if appropriately checked, can be used by researchers who are trying to estimate the prevalence of a RD, to organize a clinical trial on a RD, or to estimate the volume of patients seen by different clinical centers. The finder is also a portal to other RD-Connect tools, providing a link to the RD-Connect Sample Catalogue, a large inventory of RD biological samples available in participating biobanks for RD research. There are several kinds of users and potential uses for the RD-Connect Registry & Biobank Finder, including researchers collaborating with academia and the industry, dealing with the questions of basic, translational, and/or clinical research. As of November 2017, the finder is populated with aggregated data for 222 registries and 21 biobanks. ; This work has been supported by the European Union Seventh Framework Programme (FP7/20072013) under grant agreements no. 305444 (RD-Connect). RD-Connect has a main role in funding authors contributing to the study design, data collection and analysis, decision to publish, or preparation of the manuscrip. NeurOmics (no. 305121, http://rd-neuromics.eu/) and EURenOmics (no. 305608, http://www.eurenomics.eu/) have had mainly a role of data providers, since several registries participating to the Registry & Biobank Finder collaborate with the two projects. We thank ODEX4all (NWO 650.002.002), ELIXIR funded through participating member states, and ELIXIR-EXCELERATE funded through the European Commission within the Research Infrastructures Programme of Horizon 2020 (grant agreement number 676559) for collaborating to the study design and software development especially with a view to interoperability with other systems (MR, MT). MF and MM are funded by Fondazione Telethon (Project GTB12001; Telethon Network of Genetic Biobanks). ; Sí
The EuroBioBank (EBB) network (www.eurobiobank.org) is the first operating network of biobanks in Europe to provide human DNA, cell and tissue samples as a service to the scientific community conducting research on rare diseases (RDs). The EBB was established in 2001 to facilitate access to RD biospecimens and associated data; it obtained funding from the European Commission in 2002 (5th framework programme) and started operation in 2003. The set-up phase, during the EC funding period 2003–2006, established the basis for running the network; the following consolidation phase has seen the growth of the network through the joining of new partners, better network cohesion, improved coordination of activities, and the development of a quality-control system. During this phase the network participated in the EC-funded TREAT-NMD programme and was involved in planning of the European Biobanking and Biomolecular Resources Research Infrastructure. Recently, EBB became a partner of RD-Connect, an FP7 EU programme aimed at linking RD biobanks, registries, and bioinformatics data. Within RD-Connect, EBB contributes expertise, promotes high professional standards, and best practices in RD biobanking, is implementing integration with RD patient registries and 'omics' data, thus challenging the fragmentation of international cooperation on the field.
