Suchergebnisse

Front Matter -- Copyright -- Contents -- Figures -- Tables -- Acknowledgements -- 1. Urban segregation -- 2. Contemporary debates on urban segregation: 'why', 'who' and 'what' questions -- 3. Urban segregation: concepts, dimensions, and domains -- 4. Measuring segregation: 'how' questions -- 5. Understanding urban segregation -- 6. Potential effects of urban segregation -- 7. Urban segregation policy interventions -- 8. Reflections on and challenges of urban segregation -- References -- Index -- Endmatter.

In large sections of the western world there are lively public and policy debates about segregation and integration and in particular about the potential impact of specific population compositions in certain neighbourhoods in cities on integration and social opportunities. There clearly are some prevailing ideologies, perceptions, assumptions and policy responses regarding segregation and potential (neighbourhood) integration effects. In this contribution these prevailing ideas will be addressed and subsequently confronted with theory on segregation, concentration, and neighbourhood effects, and finally confronted with empirical research and evidence. What we learned is that segregation and concentration are no straightforward concepts and thus require cautious treatment. This may help to reduce xenophobic reactions. There are indications, though, that even in so-called redistributing welfare states some (negative) impacts of immigrant concentrations on individual's prospects can be discerned. However, here too, careful analyses are required to be able to clarify when, for whom, what effects will likely have to be expected. ; En el món occidental, l'impacte de certes composicions de la població en determinats barris d'algunes ciutats, com també la segregació i la integració dels immigrants i les oportunitats socials d'aquests, és motiu de debat públic i polític. Aquest article analitza les ideologies, les percepcions, les suposicions i les respostes polítiques predominants, referides als efectes potencials de la segregació i de la integració en els barris, per confrontar-les després amb les teories de segregació, concentració i efectes de barri (neighbourhood effect), així com amb altres recerques empíriques. Els resultats ens mostren que els termes segregació i concentració són conceptes complexos i que, per tant, han d'ésser tractats amb precaució. Així possiblement es reduirien les reaccions xenòfobes. De totes maneres, existeixen indicis que, fins i tot en estats del benestar redistributius, la concentració d'immigrants té alguns efectes (negatius) sobre les expectatives dels individus. Malgrat tot, fan falta anàlisis molt específiques per aclarir quan i qui serà afectat per aquesta qüestió i quins en seran els efectes més probables que provocarà. ; El impacto de ciertas composiciones de la población en determinados barrios de algunas ciudades, asi como la segregación e integración de los inmigrantes y las oportunidades sociales de éstos, es motivo de debate público y político en el mundo occidental. El presente artículo analiza las ideologías, las percepciones, las suposiciones y las respuestas políticas predominantes referidas a los efectos potenciales de segregación e integración de los barrios, para confrontarlas después con las teorías sobre segregación, concentración y efectos de barrio (neighbourhood effect), así como con los indicios existentes a partir de otras investigaciones. Los resultados nos muestran que los términos segregación y concentración son conceptos complejos y, por lo tanto, deben ser tratados con cautela. Así posiblemente se reducirían las reacciones xenófobas. De todas formas, existen indicios de que, incluso en estados del bienestar redistributivos, la concentración de inmigrantes tiene algunos efectos (negativos) sobre las expectativas de los individuos. Sin embargo, se requieren análisis muy específicos para clarificar cuándo y quién será afectado por dicha cuestión y cuáles serán los efectos más probables que provocará. ; Dans de nombreux endroits du monde occidental, la question de la ségrégation et de l'intégration anime de nombreux débats publics et politiques, et traitent plus spécifiquement de l'impact potentiel de certaines composantes de la population dans les quartiers, de la capacité d'intégration et des opportunités sociales qui se présentent. Il existe clairement des idéologies, des hypothèses et des réponses politiques dominantes qui encadrent la ségrégation et ses conséquences éventuelles sur l'intégration. Cet article questionne ces idées dominantes en les confrontant dans un premier temps aux théories de la ségrégation, de la concentration, et des effets de quartiers (neighbourhood effect), puis finalement à la recherche empirique et à ses résultats. L'étude nous enseigne que les concepts de ségrégation et de concentration ne sont pas évidents et qu'ils doivent être employés avec prudence. Cela pourrait aider à réduire les réactions xénophobes. Il apparait cependant que, même dans les soi-disant États-providence, la concentration des immigrants ait des conséquences (négatives) sur les perspectives individuelles. Cependant, ici aussi, des analyses minutieuses sont indispensables pour en identifier la portée : quels en sont les effets, à quel moment se font-ils ressentir et sur quelles populations.

Urban Segregation and the Welfare State examines ethnic and socio-economic segregation patterns, social polarisation, and social exclusion in major cities in the Western world. Contributors from across North America and Europe provide in-depth analysis of particular cities, ranging from Johannesburg, Chicago and Toronto to Amsterdam, Stockholm and Belfast. The authors highlight the social problems in and of cities, indicating differences between nation-states in terms of economic restructuring, migration, welfare state regimes and ""ethnic history

The book investigates the impact on the competitiveness of cities developing creative industries (arts, media, entertainment, creative business services, architects, publishers, designers) and knowledge-intensive industries (ICT, R & D, finance, law). It provides significant new knowledge to the theoretical and practical understanding of the conditions necessary to stimulate "creative knowledge" cities. The editors compare the socio-economic developments, experiences and strategies in 13 urban regions across Europe: Amsterdam, Barcelona, Birmingham, Budapest, Dublin, Helsinki, Leipzig, Milan, Mun.

The familiar shape of western cities is changing dramatically. For long times the urban core was taken for granted as the focal point for international contacts and day-to-day activities in the region. Currently, the urban scope is transforming into multi centred forms at metropolitan scale. The transition is not just a matter of spatial form, it is reflecting social, economic and cultural processes. The question is what new identities may develop in such changing historical conditions of space and place. The book is a first attempt to analyse the process of urban transformation in an integral way. The focus is on the region of Amsterdam. All contributions are written by senior researchers of the Amsterdam studycentre for the Metropolitan Environment (AME). AME is the interdisciplinary urban research institute of the Universiteit van Amsterdam. As the urban research institute at the Universiteit van Amsterdam, the Amsterdam studycentre for the Metropolitan Environment (AME) analyses the economic, social and cultural aspects of this spatial transformation, usually in international comparative research. All contributions to this book are written by senior researchers of AME in an attempt to analyse in an integral way the present and future dilemmas out of the historical growth paths of this dynamic city. - De gebruikelijke vorm van westerse steden is drastisch aan het veranderen. Lange tijd was de stadskern het traditionele brandpunt van internationale contacten en dagelijkse activiteiten in de omgeving. Tegenwoordig is het stedelijke centrum aan het veranderen in een diffuus patroon van stedelijke kernen op een metropolitische schaal. De overgang is niet alleen een ruimtelijke aangelegenheid, maar is ook een reflectie van sociale, economische en culturele processen. De vraag is welke nieuwe identiteiten zich zullen ontwikkelen in een dergelijke veranderende historische voorwaarden van ruimte en plaats. Dit boek is een eerste aanzet om de processen van stedelijke veranderingen op een integrale wijze in kaart te brengen. De nadruk ligt op de regio Amsterdam. Alle bijdragen zijn geschreven door senior onderzoekers van het Amsterdam studycentre for the Metropolitan Environment (AME). Het AME is een interdisciplinair onderzoeksinstituut van de Universiteit van Amsterdam.