Suchergebnisse

[spa] La promoción de la autonomía personal, se establece como elemento clave para garantizar el envejecimiento activo. La familia es a menudo el sistema social encargado de atender a los adultos mayores cuando estos no pueden valerse por sí mismos; proporciona vínculos afectivos, relacionales y emocionales necesarios para garantizar el bienestar del adulto mayor. Para garantizar la calidad de vida en el adulto mayor, se deberán considerar tanto las atenciones a su salud, como las atenciones que faciliten el mantenimiento de la estabilidad familiar. Es por ello, por lo que este sistema, requerirá de habilidades relacionales y sociales que les permitan afrontar con éxito los cambios del envejecimiento; cambios que impactarán sobre la convivencia, las relaciones entre sus miembros y sobre cada uno de los miembros en sí. Para apoyar a las personas y familias a que mantengan un papel activo en la promoción de la autonomía y de la salud de sus miembros, se enfatizará en el empoderamiento, proceso por el cual se alienta a desarrollar las habilidades de cuidado individual, familiar y social. En este sentido, los estilos de afrontamiento adaptativo, han demostrado ser el motor de mejora de la adaptabilidad a los cambios del envejecimiento, posibilitar la adecuada gestión de conflictos y potenciar la resiliencia familiar. Los programas de competencias familiares basados en la evidencia han demostrado ser una estrategia eficaz y efectiva para desarrollar las habilidades de relación familiar promotoras de la resiliencia. No obstante, entre los principales puntos débiles para la eficacia de la implementación de este tipo de programas, se identifican las dificultades para mantener la implicación familiar a lo largo del proceso; se refiere tanto a las dificultades para la captación y retención familiar al inicio del proceso, para el mantenimiento del compromiso familiar a lo largo de las sesiones y de las dificultades para salvar las barreras para la participación. Esta tesis doctoral nace en el marco del Proyecto de Investigación "Validación del Programa de Competencia Familiar Universal 10-14 en España (EDU2016-79235-R - I+D relativa a las Ciencias Sociales financiada con FGU)". La presente tesis doctoral se dirigió, inicialmente a evaluar cuáles son las técnicas que dan mejores resultados de adherencia al programa, en respuesta al objetivo 4 del Proyecto de Investigación que se operativiza en "Evaluar la adherencia de las familias participantes, a lo largo de las sesiones que componen el programa". Dado que la evidencia indica que el trabajo sobre las habilidades de comunicación, habilidades sociales, las estrategias de afrontamiento familiar, las competencias en cuidadores y adultos mayores relacionadas con los cuidados eficaces, la autoestima u autoeficacia, entre otras destrezas sobre las que trabaja el Programa de Competencia Familiar, promueven la autonomía y ayudan a prevenir las situaciones de dependencia, se decidió realizar una adaptación de sus contenidos, pues el Programa de Competencia Familiar, se orienta a la intervención socioeducativa con y entre progenitores y menores de edad. Hasta el momento no se había definido una intervención socioeducativa que permitiera el trabajo preventivo de potenciales dinámicas familiares disfuncionales vinculadas a la aparición de situaciones de dependencia y cronicidad. Las versiones anteriores del Programa de Competencia Familiar han demostrado su eficacia a largo plazo en los principales factores que componen la dinámica familiar positiva (resiliencia, comunicación, organización y cohesión familiar, disciplina positiva y otros factores) (Orte et al., 2015) y dadas las variables sobre las que trabaja, las características - práctica basada en la evidencia- y las evidencias siguientes: 1. La relación entre la carencia de apoyo social y familiar, de relaciones sociales, problemas de comunicación y la influencia del entorno sobre los procesos de pérdida de autonomía y aceleración del adelanto hacia formas de dependencia severa. 2. La carencia de garantía del derecho recogido al artículo 1 de la Ley 39/2006, de disponer de recursos de promoción de autonomía y la carencia de atención a las recomendaciones nacionales e internacionales en cuanto al envejecimiento activo. Se procedió a adaptar el Programa de Competencia Familiar dados sus resultados probados en la mejora de las estrategias de afrontamiento familiar, la mejora de las dinámicas familiares y de los factores de protección tanto familiar como individual en cada uno de sus miembros. El Programa de Competencia Familiar Universal-Auto se diseñó en torno a las mismas herramientas y estructura que el Programa de Competencia Universal. Se tomó como referencia el mismo objetivo genérico - trabajar sobre las pautas de comunicación y de relación familiar-, aunque con un objetivo final diferente: lograr promover las dinámicas familiares que permitan un funcionamiento óptimo de cada uno de sus miembros, en su caso, para promover el envejecimiento activo. Mediante un conjunto de intervenciones socioeducativas aplicadas en el ámbito familiar, se promueve la permanencia de la persona en situación de dependencia en su entorno familiar bajo condiciones de bienestar y calidad de vida. Además, se refuerzan las medidas de prevención primaria y secundaria de las situaciones de dependencia al dirigirse a familias con adultos mayores sin dependencia o con síntomas incipientes de la misma. Se diseñó el programa y sus materiales, se formó a un conjunto de trabajadoras sociales del Plan Individual de Atención (PIA) de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de la Direcció General de Dependència del Govern Balear, para su implementación y se aplicó, en 2019 sobre una muestra de 75 familias de diferentes espacios territoriales de Palma de Mallorca. Se inició un segundo pilotaje en 2020, nuevamente sobre una muestra de 75 familias, que tuvo que verse interrumpido a raíz de la declaración del estado de alarma por la COVID-19, el 14 de marzo de 2020. El estudio contó con un diseño cuasi-experimental con evaluaciones pre-post de los participantes en el programa. Los instrumentos de medición de los efectos del programa sobre las familias objeto de estudio e intervención, se realizó mediante cuestionarios validados para su aplicación sobre dicha población. Se adaptaron a las características de la población objeto de investigación y, previo al inicio del programa se informó a los participantes sobre sus derechos y se les facilitó una hoja de consentimiento informado. Específicamente los instrumentos fueron: el Cuestionario de Pfeiffer, para identificar los síntomas de demencia no diagnosticados en cribaje inicial, la Escala de Recursos Sociales (OARS), para evaluar los niveles de apoyo social, el Cuestionario de Función Familiar (APGAR) para evaluar la dinámica y funcionamiento familiar, el Cuestionario de Calidad de Vida en la Vejez en los Diferentes Contextos, para evaluar los niveles de calidad de vida de las personas mayores participantes, la Escala de Depresión Geriátrica – Test de Yesavage, para evaluar los niveles de depresión en adultos mayores, los Cuestionarios de satisfacción de participantes, para evaluar el nivel de satisfacción de las familias con los contenidos, formadores y resultados del programa y el Cuestionario de evaluación y seguimiento para que las formadoras pudieran evaluar la idoneidad de los contenidos del programa para su implementación y evolución de los participantes en cada una de las sesiones. Se rediseñaron los instrumentos de evaluación, preparando un único cuestionario con las principales informaciones y escalas de evaluación de resultados, adaptando las informaciones a sus destinatarios y con las medidas de evaluación pertinentes para cada colectivo de evaluación, formando un cuestionario para familiares, uno para adultos mayores, un cuestionario de evaluación de progreso de los participantes, un cuestionario de evaluación de las sesiones de las familias, un cuestionario para evaluar las sesiones de cuidadoras, otro para la evaluación de las sesiones de adultos mayores y un cuestionario de satisfacción. El análisis de los datos cuantitativos se centró en los resultados de los factores y escalas considerados para cada uno de los instrumentos, de acuerdo con las hipótesis de la investigación. El análisis se realizó con SPSS 25. Se realizó un análisis descriptivo de cada una de las escalas consideradas, de acuerdo con los protocolos establecidos por instrumento, estableciendo los resultados grupales y diferenciando los resultados por variable. Se realizó un análisis de diferencias de medias (t-test) y pruebas no paramétricas (U de Mann- Whitney), comprobando diferencias (pre-post, entre grupo cuasi-experimental y control y la variable sexo mediante comprobaciones basadas en el análisis de varianza: MANOVA), reproduciendo la secuencia de análisis para cada una de las etapas de toma de datos. Por otro lado, se analizaron los resultados de las estrategias de captación, identificadas en las revisiones sistemáticas y aplicadas en el primer pilotaje de PCF-Auto, el análisis de la adherencia, mediante el control de la asistencia y la participación, analizando el seguimiento de las indicaciones y recursos conductuales introducidos por el programa, mediante el seguimiento de las recomendaciones por parte de los participantes a corto y medio plazo, se analizó la fidelidad de las formadoras en la aplicación del programa, y se analizó la valoración del programa y la satisfacción participante. Se contrastaron las hipótesis iniciales por medio del estudio de las variables dependientes, según el resto de variables consideradas, realizando un estudio individual y relacional de las variables explicativas. Los resultados muestran la consecución adecuada de la validación del contenido del programa, aunque se requieren ciertas modificaciones identificadas en las evaluaciones. La evaluación de la eficacia del programa en la evitación o retraso de riesgos muestra ser positiva en las diferentes áreas de relación evaluadas, aunque estadísticamente significativa (p<0.05) en algunas de ellas. En relación a la eficacia del programa en el desarrollo de competencias familiares y de relación social, se identifica también una mejora estadísticamente significativa en las escalas APGAR y OARS relativas a la relación y apoyo social. Se observan mejoras en los resultados de la escala de cohesión familiar, aunque se requiere la ampliación de los tiempos en los que se imparten los contenidos de la sesión 3 para mejorar la asimilación de los contenidos relativos a la cohesión familiar. También se identifica una mejora de los recursos de afrontamiento familiar, fundamentales para mejorar la autonomía de sus miembros. Estos resultados son evaluados por la escala de resiliencia, la cual muestra cambios estadísticamente significativos (p<0.05). Los resultados de la adherencia no fueron positivos dado que se perdió aproximadamente el 50% de la muestra tras la primera sesión. Es probable que como se indican entre los cambios recomendados por los formadores, se requiera que las Trabajadoras Sociales citen a domicilio a los potenciales participantes para facilitar los cuestionarios previamente a dar inicio al programa. En la primera sesión los participantes mostraron síntomas de cansancio al tener que rellenar los cuestionarios de evaluación pre, requiriendo aproximadamente 1 hora para realizarlos. Muchos de ellos mostraban carencia de destrezas de lectura y escritura y requerían que los formadores dedicaran un tiempo exclusivo para cada uno de los participantes, lo que supuso problemas luego para poder dar exitosamente los contenidos necesarios a impartir en la sesión 0. Otro problema identificado en cuanto a la citación telefónica fue el hecho de cometer errores en la captación. En la sesión 0 se identificaron perfiles de personas que no cumplían con las características inicialmente previstas y necesarias para el adecuado aprovechamiento de los contenidos del programa (personas que habían desarrollado síntomas suficientemente importantes de demencia como para suponer una limitación en la adquisición de contenidos, personas con problemas de hipoacusia que requerían de un formador constantemente a su lado para captar las pautas del formador y que mostraban dificultades para interactuar con el resto de participantes…). Luego y como era de esperar, hubo un cierto volumen de bajas que se vincularon al empeoramiento de los síntomas de salud y/o a hospitalizaciones. La implicación y participación mostró ser positiva en los resultados de evaluación por participante. De facto, tras la sesión 0 se mantuvieron la casi totalidad de las familias participantes hasta el final de la aplicación del programa. La mayor parte de participantes pidieron una segunda versión de PCF-U-Auto por los resultados que identificaron en sus hogares y familias. Los centros residenciales pidieron adaptar el programa a las necesidades de las residencias para poder disponer del programa en un futuro. La evaluación de la adherencia, mostró la necesidad de implementar estrategias para incentivar la realización de las prácticas para casa, dado que constituyen una parte importante de la asimilación de contenidos del programa. Los resultados de satisfacción mostraron ser muy positivos. En esta tesis doctoral, se definieron las técnicas de implicación familiar aplicadas en intervenciones familiares de prevención de riesgos. Los resultados de las revisiones sistemáticas indicaron la necesidad de considerar técnicas de implicación relativas a las familias, al formador, al programa y a la organización, para garantizar la eficacia de los resultados de los programas familiares, en relación a la participación y mantenimiento de las familias a lo largo de las sesiones de los programas. Estos resultados se demuestran en las dos primeras revisiones sistemáticas publicadas en Octaedro y en Social Work and Social Sciences Review. Por otro lado, se adaptó el Programa de Competencia Familiar, en su versión universal, a las necesidades de las familias con adultos mayores, con el objetivo de promover su autonomía, envejecimiento activo y calidad de vida. Para la adaptación, se realizó, previamente, un estudio observacional descriptivo, dirigido a definir las variables sociodemográficas, de salud, de apoyo social, de dependencia y las relativas a la interacción entre cuidador-adulto mayor. Se aplicó el análisis de conglomerados para definir los perfiles de la población dependiente y adaptar el diseño del programa conforme a las necesidades definidas en el estudio. Paralelamente, se realizó un vaciado de planes, programas, protocolos, guías y documentos oficiales de las diferentes autonomías españolas y de los principales entes internacionales en materia de envejecimiento y dependencia, para identificar (1) las variables familiares que promueven la autonomía (2) medidas de promoción de autonomía implementadas. Una vez, definido (1) el perfil de adultos mayores con dependencia, (2) las variables familiares que inciden sobre la autonomía de los adultos mayores y (3) las medidas de promoción de autonomía implementadas, se diseño el Programa de Competencia Familiar-Auto y se procedió a realizar un primer pilotaje. En cuanto al procedimiento seguido para el pilotaje, un total de 16 trabajadoras sociales de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència y de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears - Direcció General de Dependència fueron formadas (10h.) por profesorado de la Universidad en los contenidos –fundamentación teórica y práctica- del PCF-U-Auto. Durante dos semanas, se seleccionaron un conjunto de personas beneficiarias de la Prestación Económica para Cuidados en el Entorno Familiar (PECEF) del Gobierno Balear, por parte de las Trabajadoras Sociales de referencia habilitadas para aplicar el PCF-U-Auto; el principal requisito de cribado fue que hubieran recibido la valoración de Grado I dentro de los 6 meses inmediatamente anteriores a la selección. El objetivo era evitar incluir en la muestra a personas cuyas valoraciones requirieran de actualización al haber contraído más síntomas de dependencia. La muestra por el pilotaje se constituyó de 5 grupos de ±15 familias por grupo: un grupo en Manacor, uno en Inca y tres en Palma –Santa Catalina/Son Espanyolet, Ciutat Antiga y Son Cladera- conformando una muestra inicial de 75 familias. Del análisis de un primer pilotaje, se identificó como determinados factores sociales y familiares incluyen, de manera significativa, (p ≤ 0.05) sobre las situaciones de dependencia, permitiendo delimitar propuestas de intervención para aplicar en el Programa de Competencia Familiar-Auto. Destacaron los cambios significativos en la dinámica familiar (funcionalidad familiar (APGAR), t = -2,426, p = 0,018*, d = 0,307; resiliencia familiar, t = -2,283, p = 0,026*, d = 1,007) y los cambios significativos en los adultos mayores (recursos sociales (OARS): t = - 2,032, p = 0,046*, d = 0,445; valoración situación social: p = 0,055*; valoración relaciones sociales: p ≤ 0,05 en relación con los nietos y con los vecinos). Conclusivamente, queda demostrada la efectividad del PCF-Auto en la respuesta a la necesidad de medidas de promoción de autonomía y de envejecimiento activo en adultos mayores, indicada por los principales entes nacionales e internacionales, leyes y estudios sobre envejecimiento y dependencia. El PCF-Auto confirma su validez como herramienta preventiva de situaciones de dependencia mediante el trabajo sobre el ámbito familiar. ; [cat] La promoció de l'autonomia personal, s'estableix com a element clau per a garantir l'envelliment actiu. La família és sovint el sistema social encarregat d'atendre als adults majors quan aquests no poden valer-se per si mateixos; proporciona vincles afectius, relacionals i emocionals necessaris per a garantir el benestar de l'adult major. Per a garantir la qualitat de vida en l'adult major, s'hauran de considerar tant les atencions a la seva salut, com les atencions que facilitin el manteniment de l'estabilitat familiar. És per això, per la qual cosa aquest sistema, requerirà d'habilitats relacionals i socials que els permetin afrontar amb èxit els canvis de l'envelliment; canvis que impactaran sobre la convivència, les relacions entre els seus membres i sobre cadascun dels membres en si. Per a fer costat a les persones i famílies al fet que mantinguin un paper actiu en la promoció de l'autonomia i de la salut dels seus membres, s'emfatitzarà en l'apoderament, procés pel qual s'encoratja a desenvolupar les habilitats de cura individual, familiar i social. En aquest sentit, els estils d'afrontament adaptatiu, han demostrat ser el motor de millora de l'adaptabilitat als canvis de l'envelliment, possibilitar l'adequada gestió de conflictes i potenciar la resiliència familiar. Els programes de competències familiars basats en l'evidència han demostrat ser una estratègia eficaç i efectiva per a desenvolupar les habilitats de relació familiar promotores de la resiliència. No obstant això, entre els principals punts febles per a l'eficàcia de la implementació d'aquesta mena de programes, s'identifiquen les dificultats per a mantenir la implicació familiar al llarg del procés; es refereix tant a les dificultats per a la captació i retenció familiar a l'inici del procés, per al manteniment del compromís familiar al llarg de les sessions i de les dificultats per a salvar les barreres per a la participació. Aquesta tesi doctoral neix en el marc del Projecte de Recerca "Validació del Programa de Competència Familiar Universal 10-14 a Espanya (EDU2016-79235-R - I+D relativa a les Ciències Socials finançada amb FGU)". La present tesi doctoral es va dirigir, inicialment a avaluar quines són les tècniques que donen millors resultats d'adherència al programa, en resposta a l'objectiu 4 del Projecte de Recerca que s'operativiza en "Avaluar l'adherència de les famílies participants, al llarg de les sessions que componen el programa". Atès que l'evidència indica que el treball sobre les habilitats de comunicació, habilitats socials, les estratègies d'afrontament familiar, les competències en cuidadors i adults majors relacionades amb les cures eficaces, l'autoestima o autoeficàcia, entre altres destreses sobre les quals treballa el Programa de Competència Familiar, promouen l'autonomia i ajuden a prevenir les situacions de dependència, es va decidir realitzar una adaptació dels seus continguts, perquè el Programa de Competència Familiar, s'orienta a la intervenció socioeducativa amb i entre progenitors i menors d'edat. Fins al moment no s'havia definit una intervenció socioeducativa que permetés el treball preventiu de potencials dinàmiques familiars disfuncionals vinculades a l'aparició de situacions de dependència i cronicitat. Les versions anteriors del Programa de Competència Familiar han demostrat la seva eficàcia a llarg termini en els principals factors que componen la dinàmica familiar positiva (resiliència, comunicació, organització i cohesió familiar, disciplina positiva i altres factors) (Orte et al., 2015) i donades les variables sobre les quals treballa, les característiques -pràctica basada en l'evidència- i les evidències següents: 1. La relació entre la manca de suport social i familiar, de relacions socials, problemes de comunicació i la influència de l'entorn sobre els processos de pèrdua d'autonomia i acceleració de l'avançament cap a formes de dependència severa. 2. La manca de garantia del dret recollit a l'article 1 de la Llei 39/2006, de disposar de recursos de promoció d'autonomia i la manca d'atenció a les recomanacions nacionals i internacionals quant a d'envelliment actiu. Es va procedir a adaptar el Programa de Competència Familiar donats els seus resultats provats en la millora de les estratègies d'afrontament familiar, la millora de les dinàmiques familiars i dels factors de protecció tant familiar com individual en cadascun dels seus membres. El Programa de Competència Familiar Universal-Auto es va dissenyar entorn de les mateixes eines i estructura que el Programa de Competència Universal. Es va prendre com a referència el mateix objectiu genèric - treballar sobre les pautes de comunicació i de relació familiar-, encara que amb un objectiu final diferent: aconseguir promoure les dinàmiques familiars que permetin un funcionament òptim de cadascun dels seus membres, en el seu cas, per a promoure l'envelliment actiu. Mitjançant un conjunt d'intervencions socioeducatives aplicades en l'àmbit familiar, es promou la permanència de la persona en situació de dependència en el seu entorn familiar baix condicions de benestar i qualitat de vida. A més, es reforcen les mesures de prevenció primària i secundària de les situacions de dependència en dirigir-se a famílies amb adults majors sense dependència o amb símptomes incipients d'aquesta. Es va dissenyar el programa i els seus materials, es va formar a un conjunt de treballadores socials del Pla Individual d'Atenció (PIA) de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de la Direcció General de Dependència del Govern Balear, per a la seva implementació i es va aplicar, en 2019 sobre una mostra de 75 famílies de diferents espais territorials de Palma. Es va iniciar un segon pilotatge en 2020, novament sobre una mostra de 75 famílies, que va haver de veure's interromput arran de la declaració de l'estat d'alarma per la COVID-19, el 14 de març de 2020. L'estudi va comptar amb un disseny quasiexperimental amb avaluacions pre-post dels participants en el programa. Els instruments de mesurament dels efectes del programa sobre les famílies objecte d'estudi i intervenció, es va realitzar mitjançant qüestionaris validats per a la seva aplicació sobre aquesta població. Es van adaptar a les característiques de la població objecte de recerca i, previ a l'inici del programa es va informar els participants sobre els seus drets i se'ls va facilitar una fulla de consentiment informat. Específicament els instruments van ser: el Qüestionari de Pfeiffer, per a identificar els símptomes de demència no diagnosticats en cribratge inicial, l'Escala de Recursos Socials (OARS), per a avaluar els nivells de suport social, el Qüestionari de Funció Familiar (APGAR) per a avaluar la dinàmica i funcionament familiar, el Qüestionari de Qualitat de Vida en la Vellesa en els Diferents Contextos, per a avaluar els nivells de qualitat de vida de les persones majors participants, l'Escala de Depressió Geriàtrica – Test de Yesavage, per a avaluar els nivells de depressió en adults majors, els Qüestionaris de satisfacció de participants, per a avaluar el nivell de satisfacció de les famílies amb els continguts, formadors i resultats del programa i el Qüestionari d'avaluació i seguiment perquè les formadores poguessin avaluar la idoneïtat dels continguts del programa per a la seva implementació i evolució dels participants en cadascuna de les sessions. Es van redissenyar els instruments d'avaluació, preparant un únic qüestionari amb les principals informacions i escales d'avaluació de resultats, adaptant les informacions als seus destinataris i amb les mesures d'avaluació pertinents per a cada col·lectiu d'avaluació, formant un qüestionari per a familiars, un per a adults majors, un qüestionari d'avaluació de progrés dels participants, un qüestionari d'avaluació de les sessions de les famílies, un qüestionari per a avaluar les sessions de cuidadores, un altre per a l'avaluació de les sessions d'adults majors i un qüestionari de satisfacció. L'anàlisi de les dades quantitatives es va centrar en els resultats dels factors i escales considerats per a cadascun dels instruments, d'acord amb les hipòtesis de la recerca. L'anàlisi es va realitzar amb SPSS 25. Es va realitzar una anàlisi descriptiva de cadascuna de les escales considerades, d'acord amb els protocols establerts per instrument, establint els resultats grupals i diferenciant els resultats per variable. Es va realitzar una anàlisi de diferències de mitjanes (ttest) i proves no paramètriques (O de Mann- Whitney), comprovant diferències (pre-post, entre grup quasiexperimental i control i la variable sexe mitjançant comprovacions basades en l'anàlisi de variància: MANOVA), reproduint la seqüència d'anàlisi per a cadascuna de les etapes de presa de dades. D'altra banda, es van analitzar els resultats de les estratègies de captació, identificades en les revisions sistemàtiques i aplicades en el primer pilotatge de PCF-Auto, l'anàlisi de l'adherència, mitjançant el control de l'assistència i la participació, analitzant el seguiment de les indicacions i recursos conductuals introduïts pel programa, mitjançant el seguiment de les recomanacions per part dels participants a curt i mitjà termini, es va analitzar la fidelitat de les formadores en l'aplicació del programa, i es va analitzar la valoració del programa i la satisfacció participant. Es van contrastar les hipòtesis inicials per mitjà de l'estudi de les variables dependents, segons la resta de variables considerades, realitzant un estudi individual i relacional de les variables explicatives. Els resultats mostren la consecució adequada de la validació del contingut del programa, encara que es requereixen unes certes modificacions identificades en les avaluacions. L'avaluació de l'eficàcia del programa en l'evitació o retard de riscos mostra ser positiva en les diferents àrees de relació avaluades, encara que estadísticament significativa (p < 0.05) en algunes d'elles. En relació a l'eficàcia del programa en el desenvolupament de competències familiars i de relació social, s'identifica també una millora estadísticament significativa en les escales APGAR i OARS relatives a la relació i suport social. S'observen millores en els resultats de l'escala de cohesió familiar, encara que es requereix l'ampliació dels temps en els quals s'imparteixen els continguts de la sessió 3 per a millorar l'assimilació dels continguts relatius a la cohesió familiar. També s'identifica una millora dels recursos d'afrontament familiar, fonamentals per a millorar l'autonomia dels seus membres. Aquests resultats són avaluats per l'escala de resiliència, la qual mostra canvis estadísticament significatius (p < 0.05). Els resultats de l'adherència no van ser positius atès que es va perdre aproximadament el 50% de la mostra després de la primera sessió. És probable que com s'indiquen entre els canvis recomanats pels formadors, es requereixi que les Treballadores Socials citin a domicili als potencials participants per a facilitar els qüestionaris prèviament a donar inici al programa. En la primera sessió els participants van mostrar símptomes de cansament en haver d'emplenar els qüestionaris d'avaluació pre, requerint aproximadament 1 hora per a realitzar-los. Molts d'ells mostraven manca de destreses de lectura i escriptura i requerien que els formadors dediquessin un temps exclusiu per a cadascun dels participants, la qual cosa va suposar problemes després per a poder donar reeixidament els continguts necessaris a impartir en la sessió 0. Un altre problema identificat quant a la citació telefònica va ser el fet de cometre errors en la captació. En la sessió 0 es van identificar perfils de persones que no complien amb les característiques inicialment previstes i necessàries per a l'adequat aprofitament dels continguts del programa (persones que havien desenvolupat símptomes prou importants de demència com per a suposar una limitació en l'adquisició de continguts, persones amb problemes d'hipoacúsia que requerien d'un formador constantment al seu costat per a captar les pautes del formador i que mostraven dificultats per a interactuar amb la resta de participants…). Després, i com era d'esperar, va haver-hi un cert volum de baixes que es van vincular a l'empitjorament dels símptomes de salut i/o a hospitalitzacions. La implicació i participació va mostrar ser positiva en els resultats d'avaluació per participant. De fet, després de la sessió 0 es van mantenir la gairebé totalitat de les famílies participants fins al final de l'aplicació del programa. La major part de participants van demanar una segona versió de PCF-Auto pels resultats que van identificar en les seves llars i famílies. Els centres residencials van demanar adaptar el programa a les necessitats de les residències per a poder disposar del programa en un futur. L'avaluació de l'adherència, va mostrar la necessitat d'implementar estratègies per a incentivar la realització de les pràctiques per a casa, atès que constitueixen una part important de l'assimilació de continguts del programa. Els resultats de satisfacció van mostrar ser molt positius. En aquesta tesi doctoral, es van definir les tècniques d'implicació familiar aplicades en intervencions familiars de prevenció de riscos. Els resultats de les revisions sistemàtiques van indicar la necessitat de considerar tècniques d'implicació relatives a les famílies, al formador, al programa i a l'organització, per a garantir l'eficàcia dels resultats dels programes familiars, en relació a la participació i manteniment de les famílies al llarg de les sessions dels programes. Aquests resultats es demostren en les dues primeres revisions sistemàtiques publicades en Octaedro i en Social Work and Social Sciences Review. D'altra banda, es va adaptar el Programa de Competència Familiar, en la seva versió universal, a les necessitats de les famílies amb adults majors, amb l'objectiu de promoure la seva autonomia, envelliment actiu i qualitat de vida. Per a l'adaptació, es va realitzar, prèviament, un estudi observacional descriptiu, dirigit a definir les variables sociodemogràfiques, de salut, de suport social, de dependència i les relatives a la interacció entre cuidador-adult major. Es va aplicar l'anàlisi de conglomerats per a definir els perfils de la població dependent i adaptar el disseny del programa conforme a les necessitats definides en l'estudi. Paral·lelament, es va realitzar un buidatge de plans, programes, protocols, guies i documents oficials de les diferents autonomies espanyoles i dels principals ens internacionals en matèria d'envelliment i dependència, per a identificar (1) les variables familiars que promouen l'autonomia (2) mesures de promoció d'autonomia implementades. Una vegada, definit (1) el perfil d'adults majors amb dependència, (2) les variables familiars que incideixen sobre l'autonomia dels adults majors i (3) les mesures de promoció d'autonomia implementades, es dissenyo el Programa de Competència Familiar-Auto i es va procedir a realitzar un primer pilotatge. Quant al procediment seguit per al pilotatge, un total de 16 treballadores socials de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal dels Illes Balears - Direcció General de Dependència van ser formades (10h.) per professorat de la Universitat en els continguts –fonamentació teòrica i pràctica- del PCF-Auto. Durant dues setmanes, es van seleccionar un conjunt de persones beneficiàries de la Prestació Econòmica per a Cures en l'Entorn Familiar (PECEF) del Govern Balear, per part de les Treballadores Socials de referència habilitades per a aplicar el PCF-Auto; el principal requisit de garbellat va ser que haguessin rebut la valoració de Grau I dins dels 6 mesos immediatament anteriors a la selecció. L'objectiu era evitar incloure en la mostra a persones les valoracions de les quals requerissin d'actualització en haver contret més símptomes de dependència. La mostra pel pilotatge es va constituir de 5 grups de ±15 famílies per grup: un grup a Manacor, un a Inca i tres a Palma –Santa Catalina/Son Espanyolet, Ciutat Antiga i Son Cladera- conformant una mostra inicial de 75 famílies. De l'anàlisi d'un primer pilotatge, es va identificar com determinats factors socials i familiars inclouen, de manera significativa, (p ≤ 0.05) sobre les situacions de dependència, permetent delimitar propostes d'intervenció per a aplicar en el Programa de Competència Familiar-Auto. Van destacar els canvis significatius en la dinàmica familiar (funcionalitat familiar (APGAR), t = -2,426, p = 0,018*, d = ,307; resiliència familiar, t = -2,283, p = 0,026*, d = 1,007) i els canvis significatius en els adults majors (recursos socials (*OARS): t = -2,032, p = 0,046*, d = ,445; valoració situació social: p = 0,055*; valoració relacions socials: p ≤ 0,05 en relació amb els néts i amb els veïns). Conclusivament, queda demostrada l'efectivitat del PCF-Auto en la resposta a la necessitat de mesures de promoció d'autonomia i d'envelliment actiu en adults majors, indicada pels principals ens nacionals i internacionals, lleis i estudis sobre envelliment i dependència. El PCF-Auto confirma la seva validesa com a eina preventiva de situacions de dependència mitjançant el treball sobre l'àmbit familiar. ; [eng] The promotion of personal autonomy is established as a key element to guarantee active aging. The family is often the social system in charge of caring for older adults when they are unable to fend for themselves; provides affective, relational and emotional bonds necessary to guarantee the well-being of the elderly. To guarantee the quality of life in the elderly, both health care should be considered, as well as care that facilitates the maintenance of family stability. That is why this system will require relational and social skills that allow them to successfully face the changes of aging; changes that will impact on coexistence, the relationships between its members and on each of the members themselves. To support individuals and families to maintain an active role in promoting the autonomy and health of their members, emphasis will be placed on empowerment, a process by which individual, family and social care skills are encouraged. In this sense, adaptive coping styles have proven to be the engine for improving adaptability to aging changes, enabling proper conflict management and enhancing family resilience. Evidence-based family competencies programs have proven to be an efficient and effective strategy for developing resilience-promoting family relationship skills. However, among the main weaknesses for the effectiveness of the implementation of this type of programs, the difficulties to maintain family involvement throughout the process are identified; It refers both to the difficulties for family recruitment and retention at the beginning of the process, for the maintenance of family commitment throughout the sessions and the difficulties to overcome the barriers to participation. This doctoral thesis was born within the framework of the Research Project "Validation of the 10-14 Universal Family Competence Program in Spain (EDU2016-79235-R - R&D related to Social Sciences financed with FGU)". This doctoral thesis was initially aimed at evaluating which are the techniques that give the best results of adherence to the program, in response to objective 4 of the Research Project that is operationalized in "Evaluating the adherence of participating families, throughout the sessions that make up the program". Since the evidence indicates that the work on communication skills, social skills, family coping strategies, skills in caregivers and older adults related to effective care, self-esteem or self-efficacy, among other skills that the Program works on of Family Competence, promote autonomy and help prevent dependency situations, it was decided to adapt its contents, since the Family Competence Program is oriented towards socio-educational intervention with and between parents and minors. Until now, a socio-educational intervention had not been defined that would allow the preventive work of potential dysfunctional family dynamics linked to the appearance of situations of dependency and chronicity. Previous versions of the Family Competence Program have demonstrated its long-term effectiveness in the main factors that make up positive family dynamics (resilience, communication, family organization and cohesion, positive discipline and other factors) (Orte et al., 2015) and given the variables on which it works, the characteristics - evidence-based practice - and the following evidence: 1. The relationship between the lack of social and family support, social relationships, communication problems and the influence of the environment on the processes of loss of autonomy and acceleration of progress towards forms of severe dependency. 2. The lack of guarantee of the right included in article 1 of Law 39/2006, to have resources to promote autonomy and the lack of attention to national and international recommendations regarding active aging. We proceeded to adapt the Family Competence Program given its proven results in improving family coping strategies, improving family dynamics and both family and individual protection factors in each of its members. The Universal-Auto Family Competence Program was designed around the same tools and structure as the Universal Competence Program. The same generic objective was taken as a reference - to work on communication and family relationship patterns - although with a different final objective: to promote family dynamics that allow an optimal functioning of each of its members, where appropriate, to promote active aging. Through a set of socio-educational interventions applied in the family environment, the permanence of the person in a situation of dependency in their family environment is promoted under conditions of well-being and quality of life. In addition, primary and secondary prevention measures for dependency situations are reinforced by targeting families with older adults without dependency or with incipient symptoms of it. The program and its materials were designed, a group of social workers from the Individual Care Plan (PIA) of the Fundació d'Atenció i Suport a Dependencia i de Promoció de l'Autonomia Personal of the General Directorate of Dependency of the Govern Balear, for its implementation and it was applied, in 2019 on a sample of 75 families from different territorial areas of Palma de Mallorca. A second pilot was started in 2020, again on a sample of 75 families, which had to be interrupted as a result of the declaration of the state of alarm by COVID-19, on March 14, 2020. The study had a quasi-experimental design with pre-post evaluations of the participants in the program. The tools for measuring the effects of the program on the families under intervention were carried out using validated questionnaires for their application on said population. They were adapted to the characteristics of the population under investigation and, prior to the start, participants were informed about their rights and provided with an informed consent form. Specifically, the instruments were: the Pfeiffer Questionnaire, to identify the symptoms of dementia not diagnosed in the initial screening, the Social Resources Scale (OARS), to evaluate the levels of social support, the Family Function Questionnaire (APGAR) to evaluate the dynamics and family functioning, the Questionnaire of Quality of Life in Old Age in Different Contexts, to evaluate the levels of quality of life of the elderly participants, the Geriatric Depression Scale - Yesavage Test, to evaluate the levels of depression in older adults, the participant satisfaction questionnaires, to evaluate the level of satisfaction of families with the contents, trainers and results of the program and the evaluation and follow-up questionnaire so that the trainers could evaluate the suitability of the contents of the program for their implementation and evolution of the participants in each of the sessions. The evaluation of the tools were redesigned, preparing a single questionnaire with the main information and results evaluation scales, adapting the information to its recipients and with the pertinent evaluation measures for each evaluation group, forming a questionnaire for relatives, one for adults, a questionnaire for evaluating the progress of the participants, a questionnaire for evaluating the family sessions, a questionnaire for evaluating the caregiver sessions, another for evaluating the sessions for the elderly, and a satisfaction questionnaire. The analysis of the quantitative data focused on the results of the factors and scales considered for each of the instruments, in accordance with the research hypotheses. The analysis was carried out with SPSS 25. A descriptive analysis of each of the scales considered was carried out, according to the protocols established by instrument, establishing the group results and differentiating the results by variable. A mean difference analysis (t-test) and nonparametric tests (Mann-Whitney U) were performed, checking differences (pre-post, between quasi-experimental group and control and the sex variable by means of checks based on the analysis of variance: MANOVA), reproducing the analysis sequence for each of the data collection stages. The results of the recruitment strategies, identified in the systematic reviews and applied in the first piloting of PCF-Auto, the analysis of adherence, through the control of attendance and participation, analyzing the follow-up of the indications and behavioral resources introduced by the program, by following the recommendations by the participants in the short and medium term, the fidelity of the trainers in the application of the program was analyzed, and the evaluation of the program and satisfaction were analyzed competitor. The initial hypotheses were contrasted by means of the study of the dependent variables, according to the rest of the variables considered, carrying out an individual and relational study of the explanatory variables. The results show the adequate achievement of the validation of the content of the program, although certain modifications identified in the evaluations are required. The evaluation of the adherence, showed the need to implement strategies to encourage the realization of practices at home, since they constitute an important part of the assimilation of program content. The satisfaction results proved to be very positive. In this doctoral thesis, family involvement techniques applied in family risk prevention interventions were defined. The results of the systematic reviews indicated the need to consider involvement techniques related to the families, the trainer, the program and the organization, to guarantee the effectiveness of the results of the family programs, in relation to the participation and maintenance of families throughout the program sessions. These results are demonstrated in the first two systematic reviews published in Octaedro and in Social Work and Social Sciences Review. On the other hand, the Family Competence Program, in its universal version, was adapted to the needs of families with older adults, with the aim of promoting their autonomy, active aging and quality of life. For the adaptation, a descriptive observational study was previously carried out, aimed at defining the sociodemographic, health, social support, dependency variables and those relating to the interaction between the caregiver and the elderly. Cluster analysis was applied to define the profiles of the dependent population and adapt the program design according to the needs defined in the study. At the same time, a drafting of plans, programs, protocols, guides and official documents of the different Spanish autonomies and of the main international entities on aging and dependency was carried out, to identify (1) the family variables that promote autonomy (2) measures to promote autonomy implemented. After defining (1) the profile of dependent older adults, (2) the family variables that affect the autonomy of older adults, and (3) the implemented measures to promote autonomy, the Family Competency Program was designed. The first piloting was carried out. Regarding the procedure followed for the piloting, a total of 16 social workers from the Fundació d'Atenció i Suport a la Dependencia y de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears - Direcció General de Dependencia were trained (10h.) By University professors in the contents –theoretical and practical foundation- of the PCF-U-Auto. During two weeks, a group of beneficiaries of the Economic Benefit for Care in the Family Environment (PECEF) of the Balearic Government were selected by the reference Social Workers authorized to apply the PCF-U-Auto; the main screening requirement was that they had received the Grade I assessment within the 6 months immediately prior to selection. The goal was to avoid including in the sample people whose assessments required updating due to having contracted more symptoms of dependence. The pilot sample consisted of 5 groups of ± 15 families per group: one group in Manacor, one in Inca and three in Palma – Santa Catalina / Son Espanyolet, Ciutat Antiga and Son Cladera- forming an initial sample of 75 families. From the analysis of a first piloting, it was identified how certain social and family factors include, in a significant way, (p ≤ 0.05) on dependency situations, allowing to define intervention proposals to apply in the Family-Auto Competence Program. Significant changes in family dynamics (family functionality (APGAR), t = -2.426, p = 0.018 *, d = 0.307; family resilience, t = -2.283, p = 0.026 *, d = 1.007) and significant changes in older adults (social resources (OARS): t = -2.032, p = 0.046 *, d = 0.445; assessment of social situation: p = 0.055 *; assessment of social relationships: p ≤ 0.05 in relation to grandchildren and with the neighbors). Conclusively, the effectiveness of PCF-Auto in responding to the need for measures to promote autonomy and active aging in older adults is demonstrated, indicated by the main national and international entities, laws and studies on aging and dependency. The PCF-Auto confirms its validity as a preventive tool for situations of dependency through work on the family environment.

Introducción: El 14 de marzo de 2020, el Gobierno Español, declaró el estado de alarma para afrontar la situación de emergencia sanitaria provocada por la rápida evolución de la pandemia de COVID-19. El mayor impacto de las restricciones aplicadas por la falta de contacto con los principales ámbitos de socialización se ha dado sobre la infancia y la adolescencia. El incremento en de las tasas de violencia familiar y del consumo abusivo del juego o de la pornografía evidencian la necesidad de reforzar las medidas de prevención familiar. Metodología: se realizó una revisión de las principales medidas de prevención familiar aplicadas en España. Se clasifican según los niveles de prevención (primario/educativo-secundario/socio-educativo-terciario/psicológico) y se proponen medidas complementarias identificadas en el ámbito internacional. Resultados: gran parte de las medidas de prevención españolas son de carácter terciario. El apoyo psicológico telefónico fue la medida mayormente aplicada en las diferentes autonomías del estado español. Discusión: a pesar de los riesgos emergentes en los hogares españoles durante el confinamiento por COVID-19, no se identifican recursos para que las familias pudieran gestionar las dinámicas familiares cotidianas de manera efectiva. Conclusiones: se concluye la necesidad de facilitar recursos de prevención primaria de riesgos, orientados a mejorar la comunicación familiar y las competencias parentales con tal de reducir las tasas de violencia familiar y el uso inadecuado de las TIC por parte de niños/as y adolescentes.