Suchergebnisse

La reivindicació dels cossos femenins a l'espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l'assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l'espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l'objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.
A través d'entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L'Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l'objectiu d'estudiar l'apropiació de l'espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a "bé cultural no essencial".

[spa] Barcelona cuenta con un patrimonio y una producción literaria sólida y relevante para ser considerada plenamente una ciudad literaria. Esta condición está asociada con una identidad literaria característica de Barcelona, que se ve plasmada en la literatura barcelonesa y que se ha ido construyendo intensamente a lo largo del siglo XX. En el proceso de creación de las obras influye la relación de los escritores con la ciudad, así como las interacciones de los diferentes actores literarios y las políticas literarias locales, regionales o nacionales. A partir de un análisis de las obras literarias seleccionadas en un corpus barcelonés que abarca publicaciones entre 1970 y 2015, junto a las entrevistas cualitativas realizadas a los escritores, por un lado, y a los actores literarios que operan en Barcelona, esta tesis intenta aproximarse al fenómeno de la ciudad en la literatura: partiendo de las características de ésta que inspiran a los escritores, y observando las políticas culturales que difunden ese imaginario literario y sus autores, definimos el proceso de creación de las obras literarias barcelonesas y la forma en qué los escritores retratan sus espacios y su sociedad. En una primera parte estudiamos el mundo literario barcelonés para analizar cómo las instituciones regionales y municipales, junto al sector editorial, las librerías y las bibliotecas difunden el patrimonio literario de la ciudad. Desde esta óptica se analiza paralelamente el proyecto de candidatura de Barcelona como Ciudad UNESCO de la literatura. A continuación presentamos los resultados de las entrevistas sobre el proceso de escritura de las obras barcelonesas y la interacción de los escritores con el espacio. Para concluir, analizamos los temas sociales y los espacios presentes en el imaginario literario barcelonés según el corpus de obras estudiadas ; [fr] Barcelone possède un patrimoine et une production littéraire d'une qualité telle qu'elle peut être considérée comme une ville littéraire à part entière. Ce statut de ville littéraire est lié à une spécificité de Barcelone, qui est dépeinte dans la littérature barcelonaise, et construite tout au long du XXème siècle. Pendant le processus de création des œuvres, la relation des écrivains à la société joue sur l'écriture. A partir de l'analyse d'œuvres littéraires sélectionnées dans un corpus barcelonais entre 1970 et 2015, et d'entretiens d'une part avec des écrivains, d'autre part avec des acteurs de la scène littéraire, cette thèse étudie le thème de la ville dans la littérature. Les espaces et la société barcelonaise sont présents dans le processus de création des œuvres littéraires par le biais de l'interaction de l'écrivain avec eux. En complément, les écrivains sont récepteurs d'une tradition littéraire locale diffusée grâce aux politiques culturelles mises en place. Dans la première partie, nous analysons le monde littéraire barcelonais afin d'analyser la diffusion du patrimoine littéraire urbain à partir des institutions, des maisons d'édition, des librairies et des bibliothèques. Le projet de candidature de Barcelone comme Ville UNESCO de la littérature illustre ces efforts du monde littéraire. Sont ensuite présentés les résultats des entretiens avec les auteurs à propos du processus d'écriture des œuvres barcelonaises et l'interaction des écrivains avec les espaces. Pour conclure, les thèmes sociaux et les espaces présents dans l'imaginaire littéraire barcelonais sont analysés à partir du corpus élaboré. ; [eng] Barcelona owns a heritage and a solid and relevant literary production to be fully considered a literary city. This condition is associated with a literary identity proper of Barcelona, which is reflected in the Barcelona literature and has been built intensely throughout the XXth century. The writers' relationship with the city, as well as the interactions of the different literary actors and the local, regional or national literary policies, influence the process of creation of the literary works. Based on an analysis of literary works selected in a Barcelona corpus covering publications between 1970 and 2015, together with qualitative interviews with writers and literary actors operating in Barcelona, this thesis tries to approach the subject of the city in literature: starting from the characteristics of the city that inspire the writers, and observing the cultural policies that disseminate this literary imaginary and its authors, we define the process of creation of the literary works of Barcelona and the way in which writers portray their spaces and their society. In the first part, we study the Barcelona literary world to analyze how the regional and municipal institutions, together with the publishing sector, bookstores and libraries, disseminate the literary heritage of the city. From this perspective, the project for the candidacy of Barcelona as UNESCO City of Literature illustrates this coordinated efforts. In the second part, we present the results of the interviews on the writing process of the works of Barcelona and the interaction of writers with space. To conclude, we analyze the social themes and spaces present in the Barcelona literary imaginary according to the corpus of works studied.