Suchergebnisse

En aquest text s'aborden els desenvolupaments que Zygmunt Bauman va formular sobre el genocidi modern, vinculant-los amb les seves últimes publicacions sobre la modernitat líquida. Per a això (1) s'explora la vigència de les hipòtesis centrals de Modernitat i holocaust, situant-les en el nostre context. Bauman considera que l'holocaust és l'arquetip dels genocidis moderns, que té com una de les seves condicions necessàries la producció de la distància moral. S'analitza el significat de la proximitat i el «rostre de l'altre» com a font de relacions morals presocietals. (2) Seguint les qüestions anteriors, s'han estudiat els problemes que impliquen el «rostre de l'altre» en el context de la modernitat líquida, especialment els referits als desafiaments dels fonamentalismes. (3) Després s'aborda el fenomen de la «religionització de la política» en oposició al laïcisme de la modernitat líquida i el seu impacte en la nostra comprensió de la llibertat i la seguretat. (4) Finalment, lligant les reflexions de Bauman amb les de Horkheimer i Adorno, s'analitza com el centre de la «religionització de la política» està constituït per la «por sagrada» a la mort i la negació de la contingència. ; Este artículo aborda los desarrollos que Zygmunt Bauman formuló sobre el genocidio moderno vinculándolos con sus últimas publicaciones sobre la modernidad líquida. Para ello (1) exploramos la vigencia de las hipótesis centrales de Modernidad y Holocausto para resituarlas en nuestro contexto. El autor considera que el Holocausto es el arquetipo de los genocidios modernos, que tiene como una de sus condiciones necesarias la producción de la distancia moral. Analizamos el significado de la proximidad y el «rostro del otro» como fuente de relaciones morales presocietales. (2) Siguiendo lo anterior, estudiamos los problemas que implican el «rostro del otro» en el contexto de la modernidad líquida, especialmente los referidos a los desafíos de los fundamentalismos. (3) En concordancia con lo anterior, abordamos el fenómeno de la «religionización de la política» como confrontación al laicismo de la modernidad líquida y su impacto en nuestra comprensión de la libertad y la seguridad. (4) Como conclusión se analiza, ligando las reflexiones de Bauman a las de Horkheimer y Adorno, cómo el centro de la «religionización de la política» está constituido por el «miedo sagrado» a la muerte y la negación de la contingencia. ; In the present text, we address the developments that Zygmunt Bauman formulated on modern genocide, linking them with his latest publications on liquid modernity. To do this (1) we explore the validity of the central hypotheses of Modernity and Holocaust and place them in our context. Bauman believes that the Holocaust is the archetype of modern genocides, which has as one of its necessary conditions the production of moral distance. We analyze the meaning of proximity and the "face of the other" as a source of presocietal moral relations. (2) Following the previous ones, we study the problems that imply the "face of the other" in the context of liquid modernity, especially those related to the challenges of fundamentalisms. (3) We then approach the phenomenon of the "religionization of politics" as a confrontation to the secularism of liquid modernity, its impact on our understanding of freedom and security. (4) Finally, we analyze, linking the reflections of Bauman to those of Horkheimer and Adorno, how the centerof the "religionization of politics" is constituted by the "sacred fear" of death and the denial of contingency.