Suchergebnisse

Els nanofils de semiconductors binaris i els seus aliatges tenen característiques per superar les tecnologies convencionals basades en semiconductors ja que presenten propietats millorades comparades amb els seus equivalents macro o microscopics. Això va intrinsecament acompanyat d'una reducció del consum dels materials emprats i la possibilitat de crear dispositius més eficients. Per aquesta raó són candidats excepcionals per millorar l'electrònica i l'optoelèctronica convencionals. Recentment s'han proposat inclús com a base per canviar el panorama de les ciències computacionals cap al nou paradigma de la computació quàntica topològica. La tècnica principal pel creixement de nanofils durant els últims 50 anys ha sigut el mecanisme vapor-líquid-sòlid (VLS). Des que es va proposar al 1964, els incomptables esforços en entendre els mecanismes de creixement han permès un control precís dels paràmetres macroscòpics que condueixen a la formació de nanofils. No obstant, diversos factors com la formació espontània de defectes i l'escasa escalabilitat encara limiten la seva incorporació a tecnologies funcionals. Diverses estratègies revolucionàries de creixement s'han estat desenvolupant els últims anys amb el propòsit de superar aquestes limitacions. Aquestes estratègies inclouen la iinversió de la direcció típica de creixement per prevenir la formació espontània de defectes i el politipisme, el que permet el creixement de nanofils monocristal·lins. Igualment, el creixement VLS es pot guiar horitzontalment al llarg de direccions específiques del substrat, cosa que permet la creació de nanofils autoensamblats ordenadament, els quals habiliten la seva manipulació en paral·lel. Finalment, però no menys important, es poden crear patrons nanomètrics predissenyats al substrat on crèixer nanofils en forma de xarxes escalables. Aquesta metodologia es coneix com a creixement d'àrea selectiva. Donats els requeriments de precisió i reproducibilitat de les tecnologies actuals, el dipòsit de material s'ha de controlar a nivell ...

Els nanofils de semiconductors binaris i els seus aliatges tenen característiques per superar les tecnologies convencionals basades en semiconductors ja que presenten propietats millorades comparades amb els seus equivalents macro o microscopics. Això va intrinsecament acompanyat d'una reducció del consum dels materials emprats i la possibilitat de crear dispositius més eficients. Per aquesta raó són candidats excepcionals per millorar l'electrònica i l'optoelèctronica convencionals. Recentment s'han proposat inclús com a base per canviar el panorama de les ciències computacionals cap al nou paradigma de la computació quàntica topològica. La tècnica principal pel creixement de nanofils durant els últims 50 anys ha sigut el mecanisme vapor-líquid-sòlid (VLS). Des que es va proposar al 1964, els incomptables esforços en entendre els mecanismes de creixement han permès un control precís dels paràmetres macroscòpics que condueixen a la formació de nanofils. No obstant, diversos factors com la formació espontània de defectes i l'escasa escalabilitat encara limiten la seva incorporació a tecnologies funcionals. Diverses estratègies revolucionàries de creixement s'han estat desenvolupant els últims anys amb el propòsit de superar aquestes limitacions. Aquestes estratègies inclouen la iinversió de la direcció típica de creixement per prevenir la formació espontània de defectes i el politipisme, el que permet el creixement de nanofils monocristal·lins. Igualment, el creixement VLS es pot guiar horitzontalment al llarg de direccions específiques del substrat, cosa que permet la creació de nanofils autoensamblats ordenadament, els quals habiliten la seva manipulació en paral·lel. Finalment, però no menys important, es poden crear patrons nanomètrics predissenyats al substrat on crèixer nanofils en forma de xarxes escalables. Aquesta metodologia es coneix com a creixement d'àrea selectiva. Donats els requeriments de precisió i reproducibilitat de les tecnologies actuals, el dipòsit de material s'ha de controlar a nivell ...

Abstract. In the European Area of Freedom, Security and Justice (AFSJ) is affected by multiple asymmetries arising from the need for flexibility in the integration strategy with respect to those matters connected with the hard core of State sovereignty. This "variable geometry" has a significant impact on the development of a coherent status for third country nationals through a genuine Common Immigration Policy. The particular situation of Gibraltar is very illustrative in this respect, because here, the specificities of its status both in relation to EU law and international law converge with a differentiated approach to the Schengen acquis, and with an opt-out to the Common Migration Policy. Keywords: Area of freedom, security and justice (AFSJ) ; Gibraltar ; Moroccan workers ; migrant workers; European migration policy; opt-out; Schengen acquis. This article discusses some of the disruptions caused by variable integration in the AFSJ, in light of the particular example of the situation of Moroccan workers in Gibraltar, in relation to which this amalgam of legal specificities has resulted in a situation of reduced mobility and isolation from some positive legal developments in the field of the Common Migration Policy. ; Los límites de la política europea de inmigración y fronteras de la UE en Gibraltar: efectos en la situación jurídica de los trabajadores marroquíes Resumen. El Espacio de libertad, seguridad y justicia (ELSJ) está afectado por múltiples disimetrías que emanan de la necesidad de flexibilidad en la estrategia de integración con respecto a aquellas materias vinculadas al núcleo duro de la soberanía estatal. Esta situación de geometría variable tiene un impacto muy relevante en la elaboración de una aproximación coherente al estatuto de los nacionales de terceros estados a través de una auténtica política de inmigración común. Las particularidades de la situación de Gibraltar son muy ilustrativas a este respecto, ya que aquí, las especificidades de su estatuto tanto en relación con el derecho de la UE como con el derecho internacional convergen con una aproximación diferenciada al acervo de Schengen y con un opting-out de la política migración común. Este artículo se centra en algunas de las disrupciones causadas por la integración diferenciada en el ELSJ, a la luz del ejemplo particular de la situación de los trabajadores marroquíes en Gibraltar, en relación a los cuales, esta amalgama de especificidades jurídicas ha resultado en una situación de movilidad reducida y de aislamiento de los desarrollos jurídicos favorables en el ámbito de la política de inmigración común. Palabras clave: Espacio de libertad, Seguridad y Justicia (ELSJ); Gibraltar; trabajadores migrantes; trabajadores marroquíes; política de inmigración de la Unión Europea; opt-out; acervo Schengen. ; Les limites de la politique européenne d'immigration et des frontières à Gibraltar : Effets sur la situation juridique des travailleurs marocains Résumé. L'espace de liberté, de sécurité et de justice (ELSJ) est affectée par des asymétries découlant de la nécessité de souplesse dans la stratégie d'intégration à l'égard des questions liées à la souveraineté de l'État. Cette géométrie variable a un impact significatif sur le développement d'un status cohérent pour les ressortissants d'États tiers par le biais d'une véritable politique commune d'immigration. La situation particulière de Gibraltar est très illustrative à cet égard, étant donné que la spécificité de sa situation par rapport au droit de l'Union et au droit international converge avec une approche différenciée vis-à-vis de l'acquis de Schengen et avec un opt-out concernant la politique d'immigration commune. Cet article vise certaines des perturbations causées par l'intégration différenciée dans l'ELSJ à la lumière de l'exemple particulier de la situation des travailleurs marocains à Gibraltar. En effet, cet amalgame de spécifi cités juridiques a abouti à une situation de mobilité réduite et à l'isolement des évolutions juridiques dans le domaine de la politique commune de l'immigration. Mots clés : Espace de liberté, de sécurité et de justice (ELSJ) ; Gibraltar ; travailleurs migrants ; travailleurs marocains ; politique d'immigration de l'Union eurpéenne ; opt-out ; acquis de Schengen.

In the European Area of Freedom, Security and Justice (AFSJ) is affected by multiple asymmetries arising from the need for flexibility in the integration strategy with respect to those matters connected with the hard core of State sovereignty. This "variable geometry" has a signifcant impact on the development of a coherent status for third country nationals through a genuine Common Immigration Policy. The particular situation of Gibraltar is very illustrative in this respect, because here, the specifcities of its status both in relation to EU law and international law converge with a differentiated approach to the Schengen acquis, and with an opt-out to the Common Migration Policy. This article discusses some of the disruptions caused by variable integration in the AFSJ, in light of the particular example of the situation of Moroccan workers in Gibraltar, in relation to which this amalgam of legal specifcities has resulted in a situation of reduced mobility and isolation from some positive legal developments in the feld of the Common Migration Policy. ; El Espacio de libertad, seguridad y justicia (ELSJ) está afectado por múltiples disimetrías que emanan de la necesidad de flexibilidad en la estrategia de integración con respecto a aquellas materias vinculadas al núcleo duro de la soberanía estatal. Esta situación de geometría variable tiene un impacto muy relevante en la elaboración de una aproximación coherente al estatuto de los nacionales de terceros estados a través de una auténtica política de inmigración común. Las particularidades de la situación de Gibraltar son muy ilustrativas a este respecto, ya que aquí, las especifcidades de su estatuto tanto en relación con el derecho de la UE como con el derecho internacional convergen con una aproximación diferenciada al acervo de Schengen y con un opting-out de la política migración común. Este artículo se centra en algunas de las disrupciones causadas por la integración diferenciada en el ELSJ, a la luz del ejemplo particular de la situación de los trabajadores marroquíes en Gibraltar, en relación a los cuales, esta amalgama de especifcidades jurídicas ha resultado en una situación de movilidad reducida y de aislamiento de los desarrollos jurídicos favorables en el ámbito de la política de inmigración común. ; L'espace de liberté, de sécurité et de justice (ELSJ) est affectée par des asymétries découlant de la nécessité de souplesse dans la stratégie d'intégration à l'égard des questions liées à la souveraineté de l'État. Cette géométrie variable a un impact signifcatif sur le développement d'un status cohérent pour les ressortissants d'États tiers par le biais d'une véritable politique commune d'immigration. La situation particulière de Gibraltar est très illustrative à cet égard, étant donné que la spécifcité de sa situation par rapport au droit de l'Union et au droit international converge avec une approche différenciée vis-à-vis de l'acquis de Schengen et avec un opt-out concernant la politique d'immigration commune. Cet article vise certaines des perturbations causées par l'intégration différenciée dans l'ELSJ à la lumière de l'exemple particulier de la situation des travailleurs marocains à Gibraltar. En effet, cet amalgame de spécifcités juridiques a abouti à une situation de mobilité réduite et à l'isolement des évolutions juridiques dans le domaine de la politique commune de l'immigration.

The educational policy of the European Union can be divided into a number of distinct stages characterized by their social context. In each of them, they carried out different actions in education. Vocational training has been and is one of the most important aspects of these actions. That is why this article pretends to review the general principles which promoted the creation of a common policy on vocational training for the first time in the European Union in 1963. A critical interpretation of the review is also presented, based on its main axes (vision, goal, mission, purpose, guidelines, principles, strategies, working methods and tools) in order to help understand the influence of this principles on other european education policies since their inception to the present and their short-term impact at national level ; La política educativa de la Unión Europea se puede dividir en una serie de etapas bien definidas marcadas por su contexto social. En cada una de ellas se llevan a cabo diversas acciones en materia educativa. La formación profesional ha sido y es uno de los aspectos más relevantes de los que se ocupan esas acciones. Por ello, en este artículo se pretende analizar los principios generales que en 1963 impulsaron por primera vez la creación de una política común de formación profesional en la Unión Europea. Se presenta también una interpretación crítica del análisis realizado, en base a los ejes principales sobre los que se lleva a cabo el mismo (visión, meta, misión, finalidad, orientaciones, principios, estrategias, método de trabajo e instrumentos) con el objetivo de ayudar a comprender la influencia de estos principios en el resto de políticas educativas europeas desde su creación hasta la actualidad y su impacto a corto plazo a nivel nacional

The European Union has decided to get involved inthe global competition for highly skilled workers by adopting a new legal instrument: the Blue Card Directive. Nonetheless, two of the three Member states that do not participate in the application of the Directive have opted for a different approach, relying in the modelof the «points based systems» successfully applied by some third countries. The coexistence of alternative systems to attract qualified workers in the European migration arena poses several questions with regard to the effectiveness of both methods and to their effects in the construction of a common migration policy. After analyzing these issues, we will assess the extent to which the Directive offers a significant added value ; La Unión Europea ha decidido involucrarse en la competición internacional por la inmigración altamente cualificada a través de la Directiva Blue Card. No obstante, dos de los tres Estados miembros que quedan fuera de la aplicación de la Directiva han introducido sistemas de puntos, basándose en las experiencias positivas de terceros países en sus resultados para atraer este tipo de inmigración. Esta coexistencia de sistemas alternativos basados en presupuestos diferentes en la Unión Europea nos lleva a plantearnos qué sistema es el más efectivo en su función de atraer inmigración cualificada, y cuáles son los efectos de esta coexistencia en la política de inmigración común. A la vista de estas consideraciones, nos planteamos cuál es realmente el valor añadido de la directiva comunitaria

In the two and a half years since the Lisbon Treaty came into force, the Court of Justice has issued a considerable number of decisions applying and interpreting the Charter of Fundamental Rights of the European Union. This article analyses this first wave of case law with the aim of identifying the impact of the Charter in the fundamental rights jurisprudence of the Luxembourg Court. For this purpose, the examination of the cases is organized around three dichotomies: continuity/change, expansion/restraint, and heteronomy/autonomy. The issue of the temporal scope of the application of the Charter is analysed and the most visible innovations are addressed focusing on quantitative and qualitative changes. Second, the implications of Article 51 on the application of the Charter to the States are examined in light of the latest case law, taking into account the important developments of the status of the citizenship of the Union as an expansive device for the protection of individual rights. Finally, the interplay of the Charter with the European Convention of Fundamental Rights and with the constitutional traditions of the Member States is addressed. It is argued that even though there is a marked trend towards the continuity of the fundamental pillars that have so long been at the basis of the EU fundamental rights system, there are substantial innovations and significant developments that reinforce the role of fundamental rights in the legal order of the Union.