Suchergebnisse

By constructing the network of media audience, this study sheds light on the predominant modes of exposure to online political information in Spain. Novelty data from a panel of thirty thousand individuals is used for the research. The preliminary results bring evidences for reviewing the line of reasoning that advocates for the prevailing fragmentation of the public sphere. More notably, the results contribute to proving that a substantial level of audience concentration still remains in the web. The highest levels of audience overlapping are found in those media outlets that are driving the media agenda in the offline sphere. Therefore the study proffers evidence that the structure of the online public sphere might guarantee the necessary shared informational experiences for a deliberative democracy.The implications of the current networked audience behaviour for the study of the agenda setting process are discussed along with the chances for a shared public agenda in Spanish society. Observational methods and content analysis have been used in the study of the agenda setting process so far. However, the current communication environment characterized by unlimited, decentralized and abundant sources of political information prompts the application of new analytical approaches. Networks are at the heart of online communication and network science allows for analyzing its structure. It provides the affordances to map and study audience aggregated behaviour when searching for political information. In doing in so, it also unveils the mechanisms that might still guarantee a public agenda in the digital age. ; Este estudio construye la red de audiencias de los medios de comunicación en España con el objetivo de identificar los modos prevalentes de exposición a la información política en Internet. Para ello, se utilizan datos inéditos procedentes de un panel de treinta mil individuos. Los resultados preliminares que se obtienen aportan evidencias que sugieren una revisión de los argumentos a favor de que Internet fragmenta la esfera pública. Es más, los resultados muestran que todavía existe un nivel substancial de concentración de las audiencias en los medios de comunicación en Internet. Los niveles más altos de concentración se localizan en las webs de los medios que tienen un rol predominante en el proceso de agenda setting fuera de la red. En este sentido, el estudio presenta evidencias de que la estructura de la esfera pública en Internet podría garantizar los niveles necesarios de información compartida por los ciudadanos para el buen funcionamiento de una democracia deliberativa.Asimismo, en este trabajo se analizan las consecuencias que puede tener el actual comportamiento de los individuos que consumen información política en la red, para el estudio del proceso de agenda setting. Además se discuten las posibilidades de que exista una agenda pública compartida a la luz de la estructura de la actual red de audiencias compartidas. Hasta el momento, los análisis de datos observacionales así como de contenido han sido los métodos predominantes en el estudio de la formación de la agenda pública. Sin embargo, el entorno actual de comunicación, caracterizado por la abundancia de fuentes de información descentralizadas y la ilimitada oferta de noticias políticas, apela a la utilización de nuevas metodologías. Sin lugar a dudas, las redes conforman la base de la comunicación en línea y por lo tanto, el análisis de redes ofrece las técnicas y herramientas necesarias para identificar el impacto de su estructura en el comportamiento de la audiencia. Esta metodología permite estudiar sus movimientos durante la búsqueda de información política y con ello, supone un avance para la identificación de los mecanismos y estructuras que pueden seguir garantizando una agenda pública en la era digital. ; Aquest estudi construeix la xarxa d'audiència dels mitjans de comunicació a Espanya amb l'objectiu d'identificar les formes predominants d'exposició a la informació política a internet. Per aconseguir-ho, s'utilitzen dades inèdites d'un grup de trenta mil individus. Els resultats preliminars obtinguts aporten evidències que suggereixen els arguments que defensen que internet fragmenta l'esfera pública. A més, cal destacar que els resultats mostren que encara hi ha un nivell substancial de concentració de les audiències als mitjans de comunicació a internet. Els nivells més alts de concentració es troben als webs dels mitjans que tenen un paper predominant en el procés d'agenda setting fora de la xarxa. En aquest sentit, l'estudi presenta evidències que l'estructura de l'esfera pública a internet podria garantir els nivells necessaris d'informació compartida pels ciutadans per al bon funcionament d'una democràcia deliberativa.Alhora, en aquest treball s'analitzen les conseqüències que pot tenir l'actual comportament dels individus que consumeixen informació política a la xara, per a l'estudi del procés d'agenda setting. A més, es discuteixen les possibilitats que existeixi una agenda pública compartida en l'estructura de l'actual xarxa d'audiències compartides. Fins ara, les anàlisis de dades d'observació, així com de contingut, han estat els mètodes predominants en la formació d'agenda pública. No obstant això, l'actual entorn de comunicació, caracteritzat per l'abundància de fonts descentralitzades i il·limitades de notícies polítiques, dóna lloc a l'aplicació de nous metodologies. Sens dubte, les xarxes estan al centre de la comunicació en línia i, per tant, el seu anàlisi ofereix les tècniques i eines necessàries per identificar l'impacte de la seva estructura en el comportament de l'audiència. Aquesta metodologia permet estudiar-ne els moviments durant la cerca d'informació política i, amb això, suposa un avenç per a la identificació dels mecanismes i estructures que poden seguir garantint una agenda pública a l'era digital.

Aquest estudi construeix la xarxa d'audiència dels mitjans de comunicació a Espanya amb l'objectiu d'identificar les formes predominants d'exposició a la informació política a internet. Per aconseguir-ho, s'utilitzen dades inèdites d'un grup de trenta mil individus. Els resultats preliminars obtinguts aporten evidències que suggereixen els arguments que defensen que internet fragmenta l'esfera pública. A més, cal destacar que els resultats mostren que encara hi ha un nivell substancial de concentració de les audiències als mitjans de comunicació a internet. Els nivells més alts de concentració es troben als webs dels mitjans que tenen un paper predominant en el procés d'agenda setting fora de la xarxa. En aquest sentit, l'estudi presenta evidències que l'estructura de l'esfera pública a internet podria garantir els nivells necessaris d'informació compartida pels ciutadans per al bon funcionament d'una democràcia deliberativa.Alhora, en aquest treball s'analitzen les conseqüències que pot tenir l'actual comportament dels individus que consumeixen informació política a la xara, per a l'estudi del procés d'agenda setting. A més, es discuteixen les possibilitats que existeixi una agenda pública compartida en l'estructura de l'actual xarxa d'audiències compartides. Fins ara, les anàlisis de dades d'observació, així com de contingut, han estat els mètodes predominants en la formació d'agenda pública. No obstant això, l'actual entorn de comunicació, caracteritzat per l'abundància de fonts descentralitzades i il·limitades de notícies polítiques, dóna lloc a l'aplicació de nous metodologies. Sens dubte, les xarxes estan al centre de la comunicació en línia i, per tant, el seu anàlisi ofereix les tècniques i eines necessàries per identificar l'impacte de la seva estructura en el comportament de l'audiència. Aquesta metodologia permet estudiar-ne els moviments durant la cerca d'informació política i, amb això, suposa un avenç per a la identificació dels mecanismes i estructures que poden seguir garantint una agenda pública a l'era digital. ; By constructing the network of media audience, this study sheds light on the predominant modes of exposure to online political information in Spain. Novelty data from a panel of thirty thousand individuals is used for the research. The preliminary results bring evidences for reviewing the line of reasoning that advocates for the prevailing fragmentation of the public sphere. More notably, the results contribute to proving that a substantial level of audience concentration still remains in the web. The highest levels of audience overlapping are found in those media outlets that are driving the media agenda in the offline sphere. Therefore the study proffers evidence that the structure of the online public sphere might guarantee the necessary shared informational experiences for a deliberative democracy.The implications of the current networked audience behaviour for the study of the agenda setting process are discussed along with the chances for a shared public agenda in Spanish society. Observational methods and content analysis have been used in the study of the agenda setting process so far. However, the current communication environment characterized by unlimited, decentralized and abundant sources of political information prompts the application of new analytical approaches. Networks are at the heart of online communication and network science allows for analyzing its structure. It provides the affordances to map and study audience aggregated behaviour when searching for political information. In doing in so, it also unveils the mechanisms that might still guarantee a public agenda in the digital age. ; Este estudio construye la red de audiencias de los medios de comunicación en España con el objetivo de identificar los modos prevalentes de exposición a la información política en Internet. Para ello, se utilizan datos inéditos procedentes de un panel de treinta mil individuos. Los resultados preliminares que se obtienen aportan evidencias que sugieren una revisión de los argumentos a favor de que Internet fragmenta la esfera pública. Es más, los resultados muestran que todavía existe un nivel substancial de concentración de las audiencias en los medios de comunicación en Internet. Los niveles más altos de concentración se localizan en las webs de los medios que tienen un rol predominante en el proceso de agenda setting fuera de la red. En este sentido, el estudio presenta evidencias de que la estructura de la esfera pública en Internet podría garantizar los niveles necesarios de información compartida por los ciudadanos para el buen funcionamiento de una democracia deliberativa.Asimismo, en este trabajo se analizan las consecuencias que puede tener el actual comportamiento de los individuos que consumen información política en la red, para el estudio del proceso de agenda setting. Además se discuten las posibilidades de que exista una agenda pública compartida a la luz de la estructura de la actual red de audiencias compartidas. Hasta el momento, los análisis de datos observacionales así como de contenido han sido los métodos predominantes en el estudio de la formación de la agenda pública. Sin embargo, el entorno actual de comunicación, caracterizado por la abundancia de fuentes de información descentralizadas y la ilimitada oferta de noticias políticas, apela a la utilización de nuevas metodologías. Sin lugar a dudas, las redes conforman la base de la comunicación en línea y por lo tanto, el análisis de redes ofrece las técnicas y herramientas necesarias para identificar el impacto de su estructura en el comportamiento de la audiencia. Esta metodología permite estudiar sus movimientos durante la búsqueda de información política y con ello, supone un avance para la identificación de los mecanismos y estructuras que pueden seguir garantizando una agenda pública en la era digital.

Significance Access to diverse news strengthens democratic citizenship. Whether digital technologies have narrowed or widened news diets fosters contentious debates. Previous research shows the abundance of digital news sources might be leading to more fragmented audiences, ideological segregation, and echo chambers. Our study resorts to an unprecedented combination of data to show that the increase in mobile access to news actually leads to higher exposure to diverse content and that ideological self-selection explains only a small percentage of co-exposure to news. We also find that more than half of Internet users in the United States do not use online news. Future research should avoid generalizations from desktop-only data and pay attention to the increasing divide between informed citizens and news avoiders.

This research analyzes how different types of frames adopted by news organizations and social media affected the support for protests against austerity measures in Spain. We pay special attention to the individual understandings of the crises based on materialistic grievances and nonmaterialistic accounts of the economic crises. We identified frames using a supervised approach and a data set of 2 million tweets gathered during the major demonstrations of the Indignados Movement between 2011 and 2013. Our second data set included the news-related content published by the top Spanish newspapers, in terms of circulation, during those demonstrations. We found that support for antiausterity protests was conditioned by understandings of the crisis. Frames addressing the political system were negatively related to the support for protests against austerity measures, as compared with those referring to the crisis as an economic matter. In addition, more challenging and controversial frames generated lower acceptance of the protests among the population than those that primed social problems.

We analyze patterns of digital news consumption before and after a 'link tax' was introduced in Spain. This new legislation imposed a copyright fee for showing snippets of content created by newspapers and resulted in the shutdown of Google News Spain. The Spanish copyright law is a precedent to the Copyright Directive currently submitted to the European Parliament, which is planning to impose a similar 'link tax'. We offer empirical evidence that can help evaluate the impact of that sort of intervention. We analyze data tracking news consumption behavior to assess changes in audience reach and audience fragmentation. We show that the law has no discernible impact on reach, but we identify an increase in the fragmentation of news consumption.

Whether people live in echo-chambers when they consume political information online has been the subject of much academic and public debate. This article contributes to this debate combining survey and web-tracking online data from Spain, a country known for its high political parallelism. We find that users spend more time in outlets of their political leanings but, generally, they engage in considerable cross-partisan media exposure, especially those in the left. In addition, we use a quasi experiment to test how major news events affect regular patterns of news consumption, and particularly, selective exposure. We find that the nature of news explains changes in users' overall consumption behaviour, but this has less to do with the type of event than with the interest it arouses. More importantly, we find that users become more polarized along party lines as the level of news consumption and interest for news increases.

This article empirically tests the role of legacy and digital-born news media, mapping the patterns of audience navigation across news sources and the relationship between news providers. We borrow tools from network science to bring evidence that suggest legacy news media retain control of the most central positions in the online news domain. Great progress has been made in discussing theoretically the impact of the Internet on the news media ecology. Less research attention, however, has been given to empirically testing changes in the role of legacy media and the rising prominence of digital-born outlets. To fill this gap, in this study we use the hyperlink-induced topic search algorithm, which identifies authorities by means of a hyperlink network, to show that legacy media are still the most authoritative sources in the media ecology. To further substantiate their dominant role, we also examine the structural position of news providers in the audience network. We gather navigation data from a panel of 30,000 people and use it to reproduce the network of patterns of news consumption. While legacy news media retain control of the brokerage positions for the general population, our analysis - focused on patterns of young news consumers - reveals that new digital outlets also occupy relevant positions to control the audience flow. The results of this study have substantive implications for our understanding of news organizations' roles and how they attain authority in the digital age.