The second demographic transition from a gender perspective
In: Innovation: the European journal of social science research, Band 11, Heft 2, S. 211-225
ISSN: 1469-8412
14 Ergebnisse
Sortierung:
In: Innovation: the European journal of social science research, Band 11, Heft 2, S. 211-225
ISSN: 1469-8412
In: Population: revue bimestrielle de l'Institut National d'Etudes Démographiques. French edition, Band 71, Heft 2, S. 313-341
ISSN: 0718-6568, 1957-7966
Cet article a pour objectif principal d'analyser dans quelle mesure le Code civil catalan de 2010 influence la garde partagée des enfants après séparation des parents en Catalogne et de déterminer pourquoi la garde partagée a plus que doublé en Catalogne entre 2007 et 2012, alors que cela n'a pas été le cas dans les autres régions d'Espagne. Il décrit tout d'abord la réforme sur le divorce de 2005 en Espagne et les articles du Code civil catalan de 2010 qui concernent la garde partagée. Ensuite, il analyse les motifs et les caractéristiques des accords de garde partagée d'enfants mineurs, tels qu'ils ont été décidés par les tribunaux, à l'aide de données individuelles de l'Institut national de la statistique espagnol sur « les jugements en matière de séparations, divorces et annulations » pour la période 2007-2012 en Catalogne et dans le reste de l'Espagne. La législation catalane explique partiellement les différences entre la Catalogne et le reste de l'Espagne sur la garde partagée, non parce qu'elle recherche spécifiquement ce type d'accord sur la résidence des enfants, mais parce qu'elle favorise le partage des responsabilités parentales par deux outils spécifiques : des critères clairs pour déterminer le régime et les modalités de l'exercice de la garde, et la mise en place du plan parental, pouvant ainsi permettre de réduire les inégalités entre les sexes dans la sphère familiale.
This article examines whether the Catalan 2010 Civil Code affects trends in joint physical custody in Catalonia, and why joint physical custody more than doubled in Catalonia during 2007-2012, although not in other regions of Spain. It first summarizes the 2005 divorce reform in Spain and the 2010 Catalan Civil Code on joint physical custody. It then describes the patterns and characteristics of physical custody arrangements of minor children, as adjudicated by judges, based on micro data from the Spanish National Statistics Institute on "Decrees of separations, divorces and annulments" for the period 2007-2012 in both Catalonia and the rest of Spain. It concludes that the Catalan legislation partially explains these observed differences, not because it advocates joint physical custody per se, but because it encourages shared parenting through the use of two specific tools: clear criteria for determining the regime and form of child custody; and a parental plan. Both of these elements also have great potential for reducing gender inequality in the family sphere. ; Este artículo tiene por objetivo analizar en qué medida el código civil catalán (2010) influencia las decisiones de custodia compartida de los hijos después de la separación. Se analiza igualmente por qué motivos este tipo de custodia ha aumentado en dicha región más del doble entre 2007 y 2012, mientras que no ha sido así en otras regiones de España. Se presentan primero la reforma del divorcio de 2005 en España y los artículos del código civil catalán de 2010 que conciernen la custodia compartida. Se analizan después los motivos y las características de los acuerdos de custodia compartida decididos por los tribunales, gracias a los datos individuales provenientes del Instituto Nacional de Estadística sobre "los juicios en materia de separaciones, divorcios y anulaciones" durante el periodo 2007-2012. La legislación catalana explica en parte las diferencias entre Cataluña y el resto de España sobre la custodia compartida. No porque dicha legislación busque específicamente este tipo de acuerdo, sino porque favorece el reparto de las responsabilidades parentales gracias a dos instrumentos: claridad en los criterios para determinar el régimen y las modalidades de ejercicio de la custodia; establecimiento de un "plan parental" susceptible de reducir las desigualdades entre los sexos en la esfera familia
BASE
In 2005 a Divorce Reform took place in Spain that explicitly included the possibility for legal joint physical custody so that children could alternatively live with each parent, even though this could already be arranged informally if there was an agreement between the parties (but this was sparsely practised). Since 2010 four Autonomous Regions produced their own laws concerning the care of children after marital breakup, namely Aragon (Law 2/2010), Catalonia (Law 25/2010), Navarra (Law 3/2011) and Valencia (Law 5/2011). While already prior to the implementation of these laws these Autonomous Regions generally observed higher proportions of joint custody than in the rest of Spain, in all but Navarra differences have only increased since then, particularly in Aragon and Catalonia where in 2013 30% of awarded custodies were joint custodies. In this paper we provide the regional trends and a description of the patterns and characteristics of joint physical custody arrangements of minor children based on microdata from the General Council of the Judiciary on "Decrees of separations, divorces and annulments" for these four regions and the rest of Spain. We discuss the nuances of the effect of each regional law in increasing joint physical custody, the need to advocate shared parental responsibility rather than joint physical custody per se and the potential for it to reduce gender inequality. Beyond legislation, the practise of day-to-day parenting that differs between regions before divorce (mainly due to differences in female labour force participation) explains part of the observed regional differences in coparenting after divorce. ; El 2005 es va produir una reforma del divorci a Espanya que incloïa explícitament la possibilitat de tenir una custòdia física conjunta legal de manera que els fills poguessin viure de manera alternativa amb cada progenitor, tot i que aquesta ja es podia organitzar de manera informal si hi hagués un acord entre les parts. practicat). Des del 2010, quatre comunitats autònomes van elaborar les seves pròpies lleis relatives a la cura dels fills després de la ruptura matrimonial, a saber, Aragó (Llei 2/2010), Catalunya (Llei 25/2010), Navarra (Llei 3/2011) i València (Llei 5/2011) . Si bé ja abans de l'aplicació d'aquestes lleis, aquestes comunitats autònomes van observar generalment proporcions més elevades de custòdia conjunta que a la resta d'Espanya, tot i que les diferències a Navarra només han augmentat des d'aleshores, particularment a Aragó i Catalunya, on el 2013 el 30% de les custòdies adjudicades. eren custòdies conjuntes. En aquest treball proporcionem les tendències regionals i una descripció dels patrons i característiques dels arranjaments de custòdia física conjunta de menors d'edat basats en microdades del Consell General del Poder Judicial sobre "Decrets de separacions, divorcis i anul·lacions" d'aquestes quatre regions i les resta d'Espanya. Es tracten els matisos de l'efecte de cada llei regional en l'augment de la custòdia física conjunta, la necessitat de defensar la responsabilitat parental compartida en lloc de la custòdia física conjunta per si mateixa i el potencial perquè aquesta pugui reduir la desigualtat de gènere. Més enllà de la legislació, la pràctica de la criança quotidiana que difereix entre les regions abans del divorci (principalment a causa de les diferències en la participació de la força de treball femenina) explica part de les diferències regionals observades en el coprendre després del divorci. ; En 2005, se llevó a cabo una Reforma de Divorcio en España que incluía explícitamente la posibilidad de custodia física legal conjunta para que los niños pudieran vivir alternativamente con cada padre, aunque esto ya se podría organizar de manera informal si hubiera un acuerdo entre las partes (pero esto era escasamente experto). Desde 2010, cuatro comunidades autónomas elaboraron sus propias leyes sobre el cuidado de los niños después de la ruptura matrimonial, a saber, Aragón (Ley 2/2010), Cataluña (Ley 25/2010), Navarra (Ley 3/2011) y Valencia (Ley 5/2011) . Si bien antes de la implementación de estas leyes, estas Comunidades Autónomas generalmente observaron mayores proporciones de custodia compartida que en el resto de España, en todas las diferencias, excepto en Navarra, solo han aumentado desde entonces, particularmente en Aragón y Cataluña, donde en 2013 el 30% de las custodias otorgadas fueron custodias conjuntas. En este documento proporcionamos las tendencias regionales y una descripción de los patrones y características de los arreglos de custodia física conjunta de menores de edad basados en microdatos del Consejo General del Poder Judicial sobre "Decretos de separaciones, divorcios y anulaciones" para estas cuatro regiones y el resto de españa. Discutimos los matices del efecto de cada ley regional en el aumento de la custodia física conjunta, la necesidad de abogar por la responsabilidad parental compartida en lugar de la custodia física conjunta per se y el potencial para reducir la desigualdad de género. Más allá de la legislación, la práctica de la crianza cotidiana que difiere entre las regiones antes del divorcio (principalmente debido a las diferencias en la participación femenina en la fuerza laboral) explica parte de las diferencias regionales observadas en el coparenting después del divorcio.
BASE
In: South European society & politics, Band 4, Heft 2, S. 195-222
ISSN: 1743-9612
In: Population: revue bimestrielle de l'Institut National d'Etudes Démographiques. French edition, Band 46, Heft 5, S. 1303
ISSN: 0718-6568, 1957-7966
El text es va presentar, com a comunicación, a l'European Population Conference 2010. Viena (Àustria), de l'1 al 4 de setembre de 2010. ; In 1981 Spain was one of the last countries in Europe to legalize divorce. Accompanying the transition from dictatorship to democracy were shifts in family laws and demographic behaviours that included the legalisation of divorce. However, the initial Divorce Law was quite restrictive and legal separation and divorce were still relatively uncommon until the 1990s. Subsequent pressure to speed up the legal procedure led to the Spanish Divorce Reform of 2005 that facilitated the divorce process, stressed the co-responsibility of parents towards their children and legally regulating shared custody. Using the General Council of the Judiciary's data on "Decrees of separations, divorces and annulments", this working paper provides a description of the characteristics of the spouses, marriage duration and separation process (1996-2010) and analyses the patterns and characteristics of legal custody arrangements (2007-2011). Results showed that in 2011 (2005) joint custody was awarded in 12% (3%) of cases, father 5% (3%) and mother sole custody 82% (94%). Logistic regression showed that age at marriage, spousal age difference, duration of divorce application, the husband being the divorce claimant and a marital separation with consent favoured either sole father and/or joint custody at the expense of sole custody for the mother. ; Espanya va ser un dels darrers països d'Europa a legalitzar el divorci (1981). La seva legalització s'ha d'emmarcar dins el procés de la transició democràtica, els canvis de comportaments demogràfics i les modificacions de les lleis referides a la família. Inicialment, era una llei força restrictiva i, fins a la dècada dels 90, la separació legal i el divorci no eren massa comuns. Posterior, la pressió per accelerar el procediment judicial va portar a la reforma del divorci a través de la Llei 15/2005, llei que va facilitar el procés de divorci, va regular la corresponsabilitat dels pares cap als fills i la custòdia compartida d'aquests. A través dels butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consell General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i analitza els patrons i característiques dels Acords Legals de Custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011, la custòdia compartida va ser atorgada en el 12% dels casos, la custòdia exclusiva al pare, en un 5%, i a la mare, en un 82% (al 2005, els percentatges eren 3%, 3% i 94% respectivament). A través d'una regressió logística s'observa que l'edat per a contraure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la demanda de divorci, si el sol·licitant del divorci és el marit o si el divorci/separació és consensuat, pot afavorir la custòdia exclusiva al pare i/o compartida, en detriment de la custòdia exclusiva per a la mare. ; España fue uno de los últimos países de Europa en legalizar el divorcio (1981). Su legalización debe enmarcarse dentro del proceso de la transición democrática, los cambios en los comportamientos demográficos y en las modificaciones de las leyes referidas a la familia. Inicialmente, era una ley bastante restrictiva y, hasta la década de los 90, la separación legal y el divorcio no eran demasiado comunes. Posterior, la presión para acelerar el procedimiento judicial, llevó a la reforma del divorcio a través de la Ley 15/2005, que facilitó el proceso de divorcio, reguló la corresponsabilidad de los padres hacia los hijos y la custodia compartida de éstos. A través de los boletines estadísticos de sentencias de separación, divorcio y nulidad del Consejo General del Poder Judicial, este documento ofrece una descripción de las características de los cónyuges, la duración del matrimonio y el proceso de separación (1996-2010) y analiza los patrones y características de los Acuerdos Legales de Custodia (2007-2011). Los resultados muestran que en 2011, la custodia compartida fue otorgada en el 12% de los casos, la custodia exclusiva al padre, en un 5% y a la madre, en un 82% (en 2005, los porcentajes eran 3%, 3 % y 94% respectivamente). A través de una regresión logística se observa que la edad para contraer matrimonio, las diferencias de edad entre los cónyuges, la duración de la demanda de divorcio, si el solicitante del divorcio es el marido o si el divorcio/separación es consensuado, puede favorecer la custodia exclusiva al padre y/o compartida, en detrimento de la custodia exclusiva para la madre.
BASE
In: Revista española de investigaciones sociológicas: ReiS, Heft 88, S. 11
ISSN: 1988-5903
In: Revista Española de Sociología, Band 31, Heft 4, S. 1-24
The COVID-19 crisis has been characterised by an increased fragility of the labour market, especially in the Southern European countries. Nevertheless, official data do not accurately capture the real upheavals of their labour markets. In this context, this paper compares the labour market performance of vulnerable populations (youth, women and migrants) in three Southern European countries with a cross-analysis of data over time. To this end, we have developed an alternative hidden unemployment indicator that recovers and includes unemployed persons from the categories of involuntary underemployment and inactivity. Our analyses include data from Spain, Portugal, and Italy, and take the European Union-Labour Force Survey (EU-LFS) as their basis. Our results show that the impact of unemployment in the South of Europe is best measured when using an extended indicator, particularly when analysing the cases of vulnerable collectives. This tool shows great analytical potential for unveiling hidden unemployment in the context of the COVID-19 pandemic.
En el present estudi s'ha reconstruït l'evolució de la fecunditat per ordre segons un mètode indirecte elaborat per Louis Henry. ELs resultats obtinguts suggereixen una tendència decreixent que, lluny de ser regular, s'interrompeix en un parell d'ocasions (1970-72 i 1978-82) mostrant fluctuacions en el sentit invers. Amb l'objecte d'analitzar dites fluctuacions s'han estudiat els canvis produits en el comportament reproductiu i en els seus determinants més pròxims, els canvis socials i econòmics que caracteritzaren el procés de modernització de la societat xilena; i els efectes de l'activitat de l'Estat, d'altres institucions i del clima polític. ; En el presente estudio se ha reconstruido la evolución de la fecundidad por orden según un método indirecto elaborado por Louis Henry. Los resultados obtenidos sugieren una tendencia decreciente que, lejos de ser regular, se interrumpe en un par de ocasiones (1970-72 y 1978-82) mostrando fluctuaciones se han estudiado los cambios producidos en el comportamiento reproductivo y en sus determinantes próximos, los cambios sociales y económicos que caracterizan el proceso de modernización de la sociedad chilena; y los efectos de la actividad del Estado, de otras instituciones y del clima político. ; In this study the evolution of fertility is reconstructed according to order of birth after an indirect method by Louis Henry. The results obtained permit to bring to light an actual downward trend of fertility. That trend is not a steady process so we shall speak of fluctuations better than of a regular trend. In this sense, the object of the study is the analisys of the fluctuations theat interrupted the decline of fertility, first in 1970-72 and then in 1978-82. For this reason we have studied the changes involved in ferility behaviour and its immediate determinants. Also we have studied the socio-economical factors of the present modernisation and the effects of political climate and activities carried out by the Stade and other institutions. ; L'analyse fait alors ressortir que l'immigration et la récuperation de la natalité ont rempli les vides laissés chez les générations de la guerre et l'après guerre. La dernière décennie, 1975-1985, est marquée par un fait nouveau sur toute la période étudiée (1860-1970), à savoir que le solde migratoire devient négatif et ce, de façon très significative.
BASE
Este trabajo ha sido financiado parcialmente por el Institut Català de la Dona ; La Ley de divorcio de 1981 supuso el primer paso de la normalización de las rupturas de las uniones en España. A pesar de que los niveles son bajos en el contexto del Mundo Occidental. A partir de una explotación de los datos biográficos de la Encuesta Sociodemográfica de 1991 se aborda la cuestión de si se ha producido un cambio en los determinantes sociodemográficos de las rupturas de las uniones que denote una cierta "democratización" del fenómeno. Para ello se ha considerado cómo actúan dichos determinantes en tres promociones de unión de mujeres (1941-60, 1961-75 y 1976-90) distinguiendo diferentes dimensiones (la de las características contextuales, la de las características individuales de estatus y la de las características familiares). Los resultados indican que se está produciendo una reducción del proceso selectivo ascendente de la población susceptible de experimentar una ruptura de la unión inherente al progresivo aumento de las rupturas en España. El análisis se ha efectuado en base a estandarización indirecta y a modelos de riesgo de tiempo discreto, en ambos casos utilizando la regresión logística.
BASE
Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que, des de 2011, hi ha una forta estabilitat en la xifra de divorcis -situada al voltant dels 100 mil anuals, en la meitat dels quals hi ha fills/es menors d'edat-, mentre que es dóna un notable increment de la custòdia compartida, en detriment del paradigma anterior de custòdia exclusiva de la mare amb un règim de visites pel pare. Entre 2011 i 2016, la custòdia compartida ha passat del 12% al 28% dels divorcis amb fills/es menors. Aquest creixement, liderat per les comunitats autònomes que tenen una legislació favorable, reflecteix canvis socials de més llarg abast relacionats amb la igualtat de gènere dins i fora de la llar. L'anàlisi de les sèries de l'INE, sumat a la inèdita explotació de totes les sentències de divorci i ruptures de parelles de fet dels jutjats de família de la ciutat de Barcelona de l'any 2014 -5.894 sentències-, mostren que la custòdia compartida pactada significa, si més no sobre el paper, equitat entre el pare i la mare, tant pel que fa a la residència alternada dels infants com a la participació en les seves despeses. Vist això, ens podem preguntar si seria útil atorgar per defecte la custòdia compartida dels fills després de la separació dels progenitors. La resposta no pot ser més clara: No. La custòdia compartida hauria de provenir d'un pacte que reflectís una pràctica anterior de coparentalitat en equitat, que a dia d'avui encara no és pas majoritària. ; Los datos publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE) indican que desde 2011 ha habido una gran estabilidad en la cifra de divorcios: en torno a los 100 mil anuales, la mitad de los cuales con hijos/as menores de edad. Sin embargo, en el mismo período se ha producido un notable incremento de la custodia compartida en detrimento del paradigma anterior de custodia exclusiva de la madre con un régimen de visitas para el padre. Así, entre 2011 y 2016, la custodia compartida ha pasado del 12% al 28% de los divorcios con hijos/as menores. Este crecimiento, liderado por las comunidades autónomas que tienen una legislación favorable al respecto, refleja cambios sociales de mayor alcance relacionados con la igualdad de género dentro y fuera del hogar. El análisis de las series del INE, sumado a un estudio inédito de todas las sentencias de divorcio y también de las rupturas de parejas de hecho no incluidas en las estadísticas del INE de los juzgados de familia de la ciudad de Barcelona del año 2014 -5.894 sentencias-, ilustran que la custodia compartida pactada significa, al menos sobre el papel, equidad entre el padre y la madre, tanto en el cuidado de los niños/as (residencia alternada) como en la participación en sus gastos. A partir de estos resultados, cabe preguntarse si sería adecuado tras la separación de los progenitores otorgar por defecto la custodia compartida de los hijos/as. La respuesta no puede ser más clara: No. La custodia compartida debería ser la secuencia lógica de un pacto que reflejara una práctica anterior a la ruptura de coparentalidad en equidad, la cual a día de hoy todavía no es mayoritaria. ; Data published by the National Statistics Institute (INE in the Spanish acronym) show that, since 2011, the figures for divorces are remarkably stable at around 100,000 every year with half of them involving offspring who are still minors. However, there has been a notable spike in shared custody to the detriment of the earlier paradigm of the mother having exclusive custody and the father visitation rights. Between 2011 and 2016 the figure for joint custody rose from 12% to 28% of divorces where minors are involved. This increase, led by the autonomous regions of Spain with favourable legislation, reflects social changes of a broader scope embracing gender equality within and outside the home. Analysis of the INE series, in addition to work on all 5,894 never-previously-explored divorce and separation (for de facto couples) settlements from the family courts of the city of Barcelona, shows that shared custody means, at least on paper, equity between father and mother, both with regard to alternating residence of the children and also sharing child-related costs. Given this situation, one might ask whether it might be a good idea to grant joint custody by default after the parents have separated. The answer is a resounding no. Joint custody should be the result of an agreement that reflects prior co-parenting practice in equality, and this is far from being a majority situation nowadays.
BASE
Nowadays, cities show evidences of degenerative processes and inequalities as a result of the political and economic adjustment to globalisation. The neighbourhood level evidences in the territory the social and physical consequences of this phenomenon. This fact is not only the result of the abandonment of certain areas of the city but, in many cases, as a consequence or as a side effect of a deliberated action. Different levels of government with responsibilities in the city are currently developing public policies and actions to regenerate these areas. Objectives are multiple, among them, the achievement of social cohesion is a priority. This paper aims to analyse and compare the intervention strategies in Catalonia (Llei de Barris) and Chile (programa Quiero mi Barrio). Both policies are based on the idea of integral approach, nevertheless it is important to analyse the existence of mechanisms, in each context, to coordinate and implement social, physical and economic actions (transversal actions), shaping "partnership" and guarantee the inclusion of the main affected actors. We focuse on understand how to translate the design phase of these policies in a real implementation process. ; Las ciudades evidencian procesos degenerativos y de desigualdad como resultado del ajuste político-económico a la globalización. Consecuencias de este fenómeno se observan a nivel barrial, lo que no es sólo el resultado del abandono de ciertas áreas sino, frecuentemente, es consecuencia directa o indirecta de acciones públicas. Los gobiernos están desarrollando políticas públicas y acciones para la regeneración de áreas deterioradas, con objetivos diversos, destacando la cohesión social como una prioridad. Este artículo se propone comparar y analizar las intervenciones desplegadas en Cataluña (Llei de Barris) y Chile (programa Quiero mi Barrio). Ambas iniciativas declaran basarse en enfoques integrales, por lo que resulta importante analizar la existencia de mecanismos para la coordinación e implementación de acciones transversales -sociales, físicas y/o económicas- que requieren acciones consorciadas y la inclusión de los principales actores concernidos. Una preocupación del equipo investigador es indagar en la relación entre el diseño de esas políticas y su traducción en prácticas efectivas. ; As cidades evidenciam processos degenerativos e de desigualdade como resultado do ajuste político-econômico à globalização. Conseqüências deste fenômeno se observam a nível lamaçal o que não é só resultado do abandono de certas áreas senão, freqüentemente, é conseqüência direta ou indireta de ações públicas. Os governos estão desenvolvendo políticas públicas e ações para a regeneração de áreas deterioradas, com objetivos diversos, destacando a coesão social como uma prioridade. Este artigo se propõe comparar e analisar as intervenções realizadas na Catalunha (Llei de Barris) e no Chile (programa Quiero mi barrio). Ambas as iniciativas declaram se basear em enfoques integrais, pelo que resulta importante analisar a existência de mecanismos para a coordenação e implementação de ações transversais –sociais, físicas e/ou econômicas– que requerem ações consorciadas e a inclusão dos principais atores concernidos. Uma preocupação da equipe investigadora é indagar na relação entre o desenho das políticas e sua tradução em práticas efetivas.
BASE
Nowadays, cities show evidences of degenerative processes and inequalities as a result of the political and economic adjustment to globalisation. The neighbourhood level evidences in the territory the social and physical consequences of this phenomenon. This fact is not only the result of the abandonment of certain areas of the city but, in many cases, as a consequence or as a side effect of a deliberated action. Different levels of government with responsibilities in the city are currently developing public policies and actions to regenerate these areas. Objectives are multiple, among them, the achievement of social cohesion is a priority. This paper aims to analyse and compare the intervention strategies in Catalonia (Llei de Barris) and Chile (programa Quiero mi Barrio). Both policies are based on the idea of integral approach, nevertheless it is important to analyse the existence of mechanisms, in each context, to coordinate and implement social, physical and economic actions (transversal actions), shaping "partnership" and guarantee the inclusion of the main affected actors. We focuse on understand how to translate the design phase of these policies in a real implementation process. ; Las ciudades evidencian procesos degenerativos y de desigualdad como resultado del ajuste político-económico a la globalización. Consecuencias de este fenómeno se observan a nivel barrial, lo que no es sólo el resultado del abandono de ciertas áreas sino, frecuentemente, es consecuencia directa o indirecta de acciones públicas. Los gobiernos están desarrollando políticas públicas y acciones para la regeneración de áreas deterioradas, con objetivos diversos, destacando la cohesión social como una prioridad. Este artículo se propone comparar y analizar las intervenciones desplegadas en Cataluña (Llei de Barris) y Chile (programa Quiero mi Barrio). Ambas iniciativas declaran basarse en enfoques integrales, por lo que resulta importante analizar la existencia de mecanismos para la coordinación e implementación de acciones transversales -sociales, físicas y/o económicas- que requieren acciones consorciadas y la inclusión de los principales actores concernidos. Una preocupación del equipo investigador es indagar en la relación entre el diseño de esas políticas y su traducción en prácticas efectivas. ; As cidades evidenciam processos degenerativos e de desigualdade como resultado do ajuste político-econômico à globalização. Conseqüências deste fenômeno se observam a nível lamaçal o que não é só resultado do abandono de certas áreas senão, freqüentemente, é conseqüência direta ou indireta de ações públicas. Os governos estão desenvolvendo políticas públicas e ações para a regeneração de áreas deterioradas, com objetivos diversos, destacando a coesão social como uma prioridade. Este artigo se propõe comparar e analisar as intervenções realizadas na Catalunha (Llei de Barris) e no Chile (programa Quiero mi barrio). Ambas as iniciativas declaram se basear em enfoques integrais, pelo que resulta importante analisar a existência de mecanismos para a coordenação e implementação de ações transversais –sociais, físicas e/ou econômicas– que requerem ações consorciadas e a inclusão dos principais atores concernidos. Uma preocupação da equipe investigadora é indagar na relação entre o desenho das políticas e sua tradução em práticas efetivas.
BASE