Este artículo analiza las características paleotelevisivas, neotelevisivas y metatelevisivas de las series de ficción estadounidenses contemporáneas pertenecientes al género dramático y a los subgéneros de aventuras («Perdidos»), policíaco («CSI: Las Vegas») y político («El ala oeste de la Casa Blanca»). El objeto de la investigación consiste en estudiar dichas series televisivas estadounidenses dramáticas en relación a las tres eras que dividen la breve historia de la televisión hasta la actualidad, con la finalidad de detectar las características definitorias del medio en la serialidad de ficción y su relación con su propia diacronía. La metodología parte de los conceptos teóricos trabajados por varios estudiosos. Se destacan la autorreferencialidad y la intertextualidad como algunas de las características metatelevisivas predominantes, y se analiza la transmisión ideológica en dichas series._________________________________This paper analyses the paleoTV, neoTV and metaTV features in three US drama series belonging to drama series genres and adventure subgenres: adventures («Lost»), crime («CSI: Crime Scene Investigation») and politics («The West Wing»). The aim of the research is to study these TV series in relation to the three eras which divide the short history of TV up to today, to determine the features that define this media in serial fiction and its relation to its own diachronic moment. The methodology of this work is based on the concepts of several scholars and makes references to other US fiction series. It emphasizes the autoreferenciality and intertextuality as some of metaTV's most important features.
Se analiza la comunicación política en Twitter del Gobierno de España en el pico de la pandemia de Covid-19. La campaña en Twitter #estevirusloparamosunidos fue monitorizada durante las fechas con los peores resultados en términos de fallecimientos (31 de marzo-4 de abril). La muestra incluye 398.523 tweets que se recogen en cuatro bases de datos. Mediante el análisis de redes sociales se identifican los principales actores y las interacciones entre los usuarios. Observamos una elevada coincidencia entre la tipología de portavoces de las ruedas de prensa institucionales y los principales actores del hashtag, dándose prioridad a la administración y a las fuerzas armadas españolas. Se observa también que los principales líderes de opinión se relacionaron con su esfera natural. Mediante el análisis computacional se concluye que en este hashtag se dio en un ambiente de guerra, que la palabra "gobierno" se mencionaba más que términos médicos, así como la presencia de términos militares. ; This article analyses the political communication on Twitter of the Government of Spain at the height of the Covid-19 pandemic. The #estevirusloparamosunidos campaign on Twitter is monitored during the dates with the worst results in terms of fatalities (March 31th- April, 4th, 2020). The sample included in total 398523 tweets in four data sets. Through the Social Network Analysis, the main actors and the main interactions between users are identified. The research shows a high coincidence between the typology of the Press Conference Spokespersons and the main actors on the analyzed hashtag, prioritizing the Spanish Administration and the Armed Forces. There was also a high relationship of the main opinion leaders with their "natural spectrum". We conclude that in this hashtag there was a "war-like" atmosphere.Via the computer-based text analysis we identify that the word 'government' was mentioned more than medical words and that there are present some military-like terms.
The primary goal of this article is to contribute to research on the quality of and practices in the participation of active users of online media, specifically related to important, European-level political issues. Our text deals with trends which were detected surrounding political engagement and interest in politics during the campaign for the European Parliamentary elections held in May 2014. We focus on the questions of the Scottish referendum for independence, which was held in September 2014, and indirectly on the so-called 'Catalan question'. We use those issues not as topics to be analysed per se, but as a starting point to investigate the trends that arise in a country when users decide to participate actively through comments. In this sense, our proposal openly aims to use well-known techniques: content analysis of comments and in-depth semi-structured interviews with the editors in charge of the comment sections of the media under analysis. Our article builds on previous research on the topic, and our goal is to verify the extent to which the trends identified in previous studies regarding the characteristics and quality of comments posted by users in Catalonia show consistent traits or not. For our purposes, quality is defined as the creation of productive and diverse debate communities as opposed to the entrenchment of homogeneous communities. ; Aquest article té com a principal objectiu contribuir a la recerca sobre la qualitat i pràctiques de la participació dels usuaris actius dels mitjans digitals, i més concretament pel que fa a temes d'una certa importància política a Europa. El nostre text tracta de les tendències detectades al voltant del compromís i l'interès sobre la política durant la campanya a les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2014. Ens centrem, concretament, en qüestions que fan referència al referèndum sobre la independència d'Escòcia, que es va celebrar el setembre de 2014, i indirectament sobre l'anomenada "qüestió catalana". Farem servir aquests temes no tant com a qüestions a ser analitzades per se, sinó més aviat com a punt de partida per interrogar-nos sobre les tendències que encara es manifesten en un país mediterrani quan els usuaris decideixen participar activament a través de comentaris. La nostra proposta es proposa de manera manifesta fer servir tècniques ben conegudes: anàlisi de continguts dels comentaris i entrevistes en profunditat semiestructurades als responsables de la secció de participació dels mitjans estudiats, i seguir investigacions prèvies similars. I el nostre objectiu és comprovar si, i fins a quin punt, les tendències prèviament definides en estudis anteriors sobre la participació i qualitat dels comentaris publicats pels usuaris a Catalunya presenten trets permanents o no, definint qualitat com la construcció de comunitats productives i plurals de debat, o si, per contra, s'estan reforçant comunitats homogènies.
Se estudian las 36 producciones seriales de género policiaco de las cadenas generalistas españolas (1990-2010) mediante un análisis narrativo, a partir de la hipótesis de que los cambios observados están relacionados con las influencias extranjeras y van a resultar determinantes para la narrativa serial de calidad contemporánea. Los objetivos de la investigación son determinar si se produce la evolución del procedimental a la cop-opera melancólica, y cómo se produce y qué interrelación se observa con la modernización del relato televisivo. Entre los resultados, destaca que la estructura del procedimental deja de ser un impedimento para la serialización, que las analepsis como modo de resolución de los casos permiten que el procedimental y el serial se articulen, que el policiaco se mantenga como género en auge en la ficción televisiva contemporánea y proporcione numerosos títulos a las nuevas y viejas plataformas. Se ratifica la hipótesis planteada. La serialización del policiaco, la sofisticación en el uso de recursos narrativos y visuales, así como una clara influencia de las producciones extranjeras determinan la evolución del periodo analizado que se constata en la hibridación genérica y de formato, el subgénero forense y los recursos narrativos. La serialización coincide con el establecimiento del género en España en la segunda década analizada (2000-2010). La fragmentación visual de la trama acentúa una narrativa posmoderna. Se observa una narrativa en el policiaco cada vez más homogénea entre la ficción española y estadounidense, como La casa de papel (Netflix, 2017-). Las alteraciones temporales y la fragmentación del relato producen ficciones parecidas a un mosaico, y las transformaciones narrativas se usan para aumentar la vinculación de un espectador más activo.
Este trabajo analiza la representación de los modelos familiares en la comedia familiar televisiva española y sus protagonismos. Metodología. El análisis se ha realizado sobre un estudio cualitativo de 46 comedias familiares de producción propia, emitidas en las cadenas generalistas desde la apertura del mercado televisivo (1990) hasta el apagón analógico (2010). Conclusiones y discusión. Los resultados devuelven una clasificación cronológica por periodos de la evolución de la familia en la comedia televisiva y confirman que la construcción de la familia en el seno de la comedia televisiva alterna el hiperrealismo con el conservadurismo.
Covid-19 is highly relevant in 2020; among other things, it is attracting new global socio-communicative and linguistic research. Scholars are addressing the linguistic response to the social and psychological situation in different countries in the era of coronavirus. Thus, the Editorial Board has created a forum for specialists to communicate (in writing), one which makes it possible to provide information about their sources on Covid-19 and illustrate theoretical materials. The participants chose to analyse different aspects of language during the pandemic; medical terminology and its relevant vocabulary were the same for all countries. The conversation goes beyond the scope of linguistics, as it is important for the researchers to characterise measures taken by governments to combat Covid-19 and the public's reaction to them as reflected through language. Additionally, the authors focus on spontaneous linguistic responses to the pandemic in the form of language games, metaphors, and references to historical memory of combatting disasters. The pandemic has also caused long-standing forms of speech communication to change. Researchers from different European countries have taken part: Arto Mustajoki (University of Helsinki, Finland; National Research University Higher School of Economics, Moscow, Russia), Nadezjda Zorikhina Nilsson (Stockholm University, Sweden), Rafael Guzmán Tirado (University of Granada, Spain), Anna Tous-Rovirosa and Daria Dergacheva (Autonomous University of Barcelona, Spain). The conversation was moderated by Irina Vepreva and Tatiana Itskovich (Ural Federal University Yekaterinburg, Russia). ; Тема Covid‑19, актуальная для этого года, обретает новые грани как исследовательская проблема мирового масштаба в социокоммуникативном и лингвистическом аспектах. Исследователи обращаются к проблеме языкового реагирования на социально-психологическую обстановку, сложившуюся в разных странах в эпоху коронавируса. Объективные обстоятельства современного общения заставляют научное сообщество искать новый формат обсуждения насущных проблем. Предложенная редколлегией журнала форма письменного диалога позволяет как привести информацию об источниках высказываний о коронавирусе, так и подкрепить теоретические положения ссылками на научные изыскания. Участники дискуссии выбрали различные аспекты анализа языкового существования в период пандемии. В поле наблюдений были включены вопросы, связанные с лексиконом дискурса пандемии, который носит глобальный характер: медицинская терминология и актуальная лексика оказались общими для всех стран. Разговор выходит за рамки лингвистического обзора, поскольку важно было охарактеризовать действия правительства по борьбе с коронавирусом и общественную реакцию на эти действия, отраженную в языковых явлениях. В стороне не осталось обсуждение стихийно складывающейся языковой реакции на пандемию, выраженной в фактах языковой игры и метафорики, а также обращения к исторической памяти народа о противостоянии бедствиям. Пандемия оказала влияние и на устоявшиеся формы речевой коммуникации. В обсуждении приняли участие исследователи из разных стран Европы: Арто Мустайоки (А. М.; Хельсинкский университет, Финляндия; Национальный исследовательский университет «Высшая школа экономики», Москва, Россия), Надежда Зорихина-Нильссон (Н. З.-Н.; Стокгольмский университет, Швеция), Рафаэль Гусман Тирадо (Р. Г.-Т.; Гранадский университет, Испания), Анна Тоус-Ровироса, Дарья Дергачева (А. Т.-Р., Д. Д.; Свободный университет Барселоны, Испания). Модераторами обсуждения стали Ирина Вепрева и Татьяна Ицкович (И. В., Т. И.; Уральский федеральный университет, Екатеринбург, Россия). ; Artikelns språk är ryska och engelska. Engelsk titel: Covid-19 : A Disaster in the Linguistic Dimension of Different Countries Transkriberad titel: Covid-19 : katastrofa v jazykovom izmerenii raznych stran