Suchergebnisse

El presente trabajo tiene como objetivos analizar la incidencia del ascenso de Jair Bolsonaro en la integración sudamericana, fundamentalmente en los casos de Unasur y Mercosur. Entendiendo que el retroceso del multilateralismo y el ascenso de los nuevos gobiernos de derecha a nivel mundial y regional, se encuentran fuertemente relacionados, nos centraremos en el accionar del nuevo presidente brasileño, su visión acerca de la política mundial, la construcción de alianzas y el papel otorgado a la integración regional, ámbito en el que Brasil se desatacaría durante los últimos años. Así abordaremos la crisis que viven estas organizaciones, sus factores y consecuencias en la región, junto al retroceso del interés brasileño por consolidar espacios de dialogo y el crecimiento en los países vecinos de gobiernos menos proclives a la concertación política. ; This paper aims to analyse the impact of the rise of Jair Bolsonaro on South American integration, mainly in the cases of Unasur and Mercosur. Understanding that the decline of multilateralism and the rise of the new right-wing governments at the global and regional levels are strongly related, we will focus on the actions of the new Brazilian president, his vision of global politics, the building of alliances and the role given to regional integration, an area in which Brazil has been playing a leading role in recent years. In this way we will discuss the crisis experienced by these organisations, its factors and consequences in the region, together with the decline in Brazil's interest in consolidating spaces for dialogue and the growth in neighbouring countries of governments less inclined to political agreement.

Las migraciones forman parte de la agenda política y constituyen nuevos retos y desafíos. Con la llegada a la presidencia de Donald Trump, el discurso migratorio se han endurecido. Este trabajo aplica la teoría de la securitización y busca analizar si Trump ha promovido una securitización de la inmigración centro y sudamericana en Estados Unidos en el año 2019. El objetivo, por tanto, es mostrar si Trump ha impulsado un nuevo discurso securitizador o si, por el contrario, ha sido continuista y ha mantenido la política migratoria de la anterior administración, encabezada por Barack Obama. El trabajo, subordinado a la estructura de la propia teoría, incluye el análisis textual de los actos de habla de Trump, las medidas extraordinarias que ha tomado y encuestas de opinión pública que permiten conocer la opinión de la ciudadanía estadounidense. ; Migrations are part of the political agenda and constitute new challenges. With the arrival to the presidency of Donald Trump, the immigration discourse has hardened. This work applies the theory of securitization and seeks to analyze whether Trump has promoted a securitization of Central and South American immigration in the United States during 2019. The objective, therefore, is to show if Trump has promoted a new securitization discourse or if, on the contrary, he has been a continuist and has maintained the immigration policy of the previous administration, led by Barack Obama. The work, subordinate to the structure of the theory, includes the textual analysis of Trump's speech acts, the extraordinary measures he has taken, and public opinion polls that reveal the opinion of the American citizenry. ; Les migracions formen part de l'agenda política i constitueixen nous reptes i desafiaments. Amb l'arribada a la presidència de Donald Trump, el discurs migratori s'han endurit. En aquest treball s'aplica la teoria de la securitització i busca analitzar si Trump ha promogut una securitització de la immigració centre i sudamericana als Estats Units l'any 2019. L'objectiu, per tant, és mostrar si Trump ha impulsat un nou discurs securitizador o si, en cas contrari, ha estat continuista i ha mantingut la política migratòria de l'anterior administració, encapçalada per Barack Obama. El treball, subordinat a l'estructura de la mateixa teoria, inclou l'anàlisi textual dels actes de parla de Trump, les mesures extraordinàries que ha pres i enquestes d'opinió pública que permeten conèixer l'opinió de la ciutadania nord-americana.

Recent years have been marked by two conspicuous developments in the political landscape. The first one is the rising wave of nationalism in Europe reflected in increased parliamentary representation of far-right parties, both nationally and on EU level, which has probably reached its zenith with the successful Brexit campaign. The second one is the growing concern for and increasing engagement in addressing the burning issue of climate change and environmentalism. This paper embarks on deciphering the interconnection between the two developments. The objective of this thesis is to perform mapping of the current positions of Europe's far right on the environmental and climate agenda. For this purpose, I have performed a qualitative content analysis of the 2019 EP election programmes/manifestos of seven European far-right parties. The analysis is framed within four related concepts: 1) climate scepticism; 2) climate change visà-vis globalisation; 3) the role of international organisations/instruments in addressing climate change; and 4) energy transition. The results of the analysis show that, despite the parties sharing the same ideology and system of values, they do not have a uniform stance on climatechange and environmentalism and their attitude towards these issues varies considerably

Aquest projecte és una anàlisi quantitativa per tal d'estudiar la moral fiscal i els seus factors determinants i buscar associacions estadístiques entre ells per contrastar la consistència de les teories exposades en la literatura sociològica sobre estudis fiscals El frau fiscal esdevé, a més d'un problema rellevant en el marc internacional, un repte metodològic per a les aproximacions quantitatives. S'aborda la moral fiscal com una de les principals variables que poden estar associades a el frau efectiu. La principal hipòtesi que es planteja és que factors com la confiança, la valoració de l'intercanvi i les característiques socioeconòmiques individuals estan associades amb la justificació de l'frau. Per a això, s'han emprat els resultats de el baròmetre de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) entre 2003 i 2018. S'ha observat que la moral guarda estreta relació amb les característiques basals de l'individu, sobretot amb edat i educació. Factors com la percepció de la justícia fiscal o la valoració de l'intercanvi no són tan determinants sobre la moral fiscal com ho és la confiança. Més concretament la confiança política, que esdevé un factor fonamental en l'anàlisi de dependència plantejat. ; Este proyecto es un análisis cuantitativo con el fin de estudiar la moral fiscal y sus factores determinantes y buscar asociaciones estadísticas entre ellos para contrastar la consistencia de las teorías expuestas en la literatura sociológica sobre estudios fiscales. El fraude fiscal deviene, además de un problema relevante en el marco internacional, un reto metodológico para las aproximaciones cuantitativas. Se aborda la moral fiscal como una de las principales variables que pueden estar asociadas al fraude efectivo. La principal hipótesis que se plantea es que factores como la confianza, la valoración del intercambio y las características socioeconómicas individuales están asociadas con la justificación del fraude. Para ello, se han empleado los resultados del barómetro del Instituto de Estudios Fiscales (IEF) entre 2003 y 2018. Se ha observado que la moral guarda estrecha relación con las características basales del individuo, sobre todo con edad y educación. Factores como la percepción de la justicia fiscal o la valoración del intercambio no son tan determinantes sobre la moral fiscal como lo es la confianza. Más concretamente la confianza política, que deviene un factor fundamental en el análisis de dependencia planteado. ; This project is a quantitative analysis with the aim of studying tax morale and its determinants and seeking statistical associations between them in order to contrast the consistency of the theories put forward in the sociological literature on tax studies. In addition to being a relevant problem in the international framework, tax fraud becomes a methodological challenge for quantitative approaches. Tax morale is approached as one of the main variables that may be associated with actual fraud. The main hypothesis is that factors such as trust, exchange valuation and individual socioeconomic characteristics are associated with the justification of fraud. For this purpose, the results of the barometer of the Institute for Fiscal Studies (IEF) between 2003 and 2018 have been used. It has been observed that morale is closely related to the baseline characteristics of the individual, especially with age and education. Factors such as the perception of tax fairness or the valuation of exchange are not as determinant on tax morale as trust is. More specifically, political trust, which becomes a fundamental factor in the dependency analysis proposed.

El tema central del treball és la trata i el tràfic il·legal de persones cap a la Unió Europea en el context del Covid-19 amb la pregunta d'investigació, com ha impactat el Covid-19 en les xarxes de trata i tràfic il·legal de persones cap a la Unió Europea? En el treball veurem com el Covid-19 fomenta que les persones caiguin en la trata o en el tràfic il·legal de persones i com ha canviat el modus operandi de les xarxes de tràfic il·legal i de trata. També, coneixerem quines accions han posat en marxa les institucions de la UE per respondre al nou context. Veurem des de la perspectiva dels drets humans que el Covid-19 ha obligat els estats a deixar de banda la protecció a les víctimes com a eix central de la lluita contra el tràfic i la trata i ha impactat en la capacitat d'autoritats estatals i organitzacions com les ONG impedint prestar serveis essencials a les víctimes. Des de la perspectiva de gènere veurem com el Covid-19 ha ampliat les desigualtats de gènere i, des de la perspectiva de la globalització veurem que els avantatges dels traficants han augmentat per les restriccions aplicades a Europa per frenar la pandèmia. ; El tema central del trabajo es la trata y el tráfico ilegal de personas hacia la Unión Europea en el contexto del Covid-19 con la pregunta de investigación ¿Cómo ha impactado el Covid-19 en las redes de trata y tráfico ilegal de personas hacia la Unión Europea? En el trabajo veremos cómo el Covid-19 fomenta que las personas caigan en la trata o en el tráfico ilegal de personas y como ha cambiado el modus operandi de las redes de tráfico ilegal y de trata. También, conoceremos qué acciones han puesto en marcha las instituciones de la UE para responder al nuevo contexto. Veremos desde la perspectiva de los DDHH que el Covid-19 ha obligado a los estados a dejar de lado la protección a las víctimas como eje central de la lucha contra la trata y el tráfico y ha impactado en la capacidad de autoridades estatales y organizaciones como las ONGs impidiéndoles prestar servicios esenciales a las víctimas. Desde la perspectiva de género veremos como el Covid-19 ha ampliado las desigualdades de género y, desde la perspectiva de la globalización veremos que las ventajas de los traficantes han aumentado por las restricciones aplicadas en Europa para frenar la pandemia. ; The central theme of this work is human trafficking and illegal human smuggling to the European Union in the context of Covid-19 with the research question: How has Covid-19 impacted on networks of human trafficking and illegal human smuggling to the European Union? In this work we will know how Covid-19 encourages people to fall into human trafficking or human smuggling and how the modus operandi of human trafficking and illegal human smuggling networks has changed. Also, we will know what actions the EU institutions have put in place to respond to the new context. We will see from the perspective of human rights that Covid-19 has forced states to put aside the protection of victims as the central axis of the fight against trafficking and smuggling and has impacted on the capacity of state authorities and organizations such as NGOs preventing them from providing essential services to victims. From the gender perspective, we will see how Covid-19 has widened gender inequalities and, from the globalization perspective, we will see that the advantages of traffickers have increased due to the restrictions applied in Europe to stop the pandemic.

En aquest estudi s'analitza la influència entre comicis electorals, concretament entre les eleccions al Congrés dels Diputats i les eleccions municipals de Rubí. L'objectiu és verificar si les eleccions nacionals han causat una alteració en els resultats de la candidatura de Ciutadans Rubí. Aquest fet pot succeir per la gran importància que li donen els votants a les eleccions nacionals de primer ordre, mentre que les eleccions municipals són de segon ordre. A més, la manca de rellevància i autonomia de l'àmbit local facilita la falta d'interès de la ciutadania per la política municipal. Fins i tot, alguns autors destaquen que en l'àmbit local són els líders nacionals i la política estatal els que realment influeixen en les eleccions municipals sense tenir en compte les qüestions municipals. Aquestes teories són més accentuades i probables que succeeixin si la diferència entre eleccions és de 28 dies, com va passar entre les eleccions generals del 28 d'abril i les eleccions municipals del 26 de maig. Per certificar aquesta situació d'influència s'utilitzen enquestes de CIS i del CEO dels mesos d'abril i maig, juntament amb els resultats electorals de la ciutat catalana, tant de l'any 2015 com del 2019. Amb això, es podrà comparar si va haver-hi un canvi d'estimació de vot en els resultats municipals després de les eleccions generals. ; En este estudio se analiza la influencia entre comicios electorales, concretamente entre las elecciones al Congreso de los Diputados y las elecciones municipales de Rubí. El objetivo es corroborar si las elecciones nacionales han causado una alteración en los resultados de la candidatura de Ciudadanos Rubí. Este hecho puede suceder por la gran importancia que le dan los votantes a las elecciones nacionales al ser de primer orden, mientras que las elecciones municipales son de segundo orden. Además, la falta de relevancia y autonomía del ámbito local facilita la falta de interés de la ciudadanía por la política municipal. Incluso algunos autores destacan que en el ámbito local son los líderes nacionales y la política estatal los que realmente influyen en las elecciones municipales sin tener en cuenta las cuestiones municipales. Estas teorías son más acentuadas y probables que sucedan si la diferencia entre elecciones es de 28 días, como sucedió entre las elecciones generales del 28 de abril y las elecciones municipales del 26 de mayo. Para certificar dicha situación de influencia se utilizan encuestas del CIS y del CEO de los meses de abril y mayo junto con los propios resultados electorales de la ciudad catalana, tanto del 2015 como del 2019. Con ello, se podrá comparar si hubo un cambio de estimación de voto de los resultados municipales después de las elecciones generales. ; This study analyzes the influence between electoral elections, specifically between the national elections and the municipal elections of Rubí. The objective is to corroborate if the national elections have caused an alteration in the results of the candidacy of Ciudadanos Rubí. This event can be given by the great importance that voters give to national elections as they are first order while municipal elections are second order. Furthermore, the lack of relevance and autonomy at the local sphere facilitates the lack of interest of citizens in local politics. Some authors even point out that at the local level it is national leaders and national politics that really influence municipal elections without taking municipal issues into account. These theories are probable if the difference between elections is 28 days, as it happened between the general elections on April 28 and the municipal elections on May 26. To certify this situation of influence, surveys of the CIS and the CEO for the months of April and May will be used together with the electoral results of the Catalan city, both in 2015 and 2019. With this, it will be possible to compare if there was a change in the vote estimate of the municipal results after the national elections.

La present investigació està motivada per un fenomen vinculat a la redistribució de poder mundial cap a l'anomenada regió Àsia-Pacífic, concretament, la República Popular de la Xina. Per aquest motiu, s'analitzaran les característiques de l'tipus de poder que implementa la Xina en política exterior, l'abast i la gestió del mateix. ¿L'únic tipus de poder que exerceix la Xina és el Soft Power? És el Soft Power una dimensió més de el poder tradicional? Com s'articula i porta a terme la Xina estratègies de Soft Power? Quina és la imatge que té la Xina del seu paper en les relacions de poder? ; La presente investigación está motivada por un fenómeno vinculado a la redistribución del poder mundial hacia la denominada región Asia-Pacífico, concretamente, la República Popular China. Por este motivo, se analizarán las características del tipo de poder que implementa China en política exterior, el alcance y la gestión del mismo. ¿El único tipo de poder que ejerce China es el Soft Power? ¿Es el Soft Power una dimensión más del poder tradicional? ¿Cómo articula y lleva a cabo China estrategias de Soft Power? ¿Cuál es la imagen que tiene China de su papel en las relaciones de poder? ; This research is motivated by a phenomenon linked to the redistribution of world power to Asia-Pacific region, specifically, the People's Republic of China. For this reason, the characteristics of the type of power that China implements in foreign policy, its scope and management will be analyzed. The only type of power that China wields is Soft Power? Is Soft Power one more dimension of traditional power? How does China articulate and carry out Soft Power strategies? What is China's image of its role in power relations?

El tràfic de persones segueix sent un problema sense resoldre, el qual evoluciona a través del temps i les circumstàncies, afecta la societat de maneres indescriptibles. Hi ha molts factors externs que poden agreujar-lo, la migració, per exemple, pot actuar com un desencadenant en el desenvolupament d'aquest problema. Investigacions han demostrat com és de difícil és identificar i mesurar aquest assumpte. Aquest estudi té com a objectiu comprendre què és el tràfic de persones i què està fent la Unió Europea per combatre-la, sobretot en el context de la crisi migratòria de 2015. Es van analitzar 8 documents sota quatre categories. Els documents van ser preparats per la Comissió Europea i van examinar les accions preses per la UE per aturar la tracta des de 2012 fins a 2019. Les quatre categories van examinar conceptes, actors, eines i institucions. L'anàlisi mostra com de fàcil és l'evolució d'aquest problema i com es necessiten accions més estrictes per aturar-lo. Tot i que la migració no és un problema relacionat amb el trànsit, aquest sembla haver obstaculitzat la situació, de manera que trobar solucions és una tasca difícil. La cooperació entre els estats membres i les institucions de la UE semblen ser la millor manera d'actuar contra aquest terrible crim. ; La trata de personas sigue siendo un problema sin resolver, el cual evoluciona a través del tiempo y las circunstancias, afecta a la sociedad de maneras indescriptibles. Hay muchos factores externos que pueden agravarlo, la migración, por ejemplo, puede actuar como un desencadenante en el desarrollo de este problema. Investigaciones han demostrado lo difícil que es identificar y medir este asunto. Este estudio tiene como objetivo comprender qué es la trata de personas y qué está haciendo la Unión Europea para combatirla, todo en el contexto de la crisis migratoria de 2015. Se analizaron ocho documentos bajo cuatro categorías. Los documentos fueron preparados por la Comisión Europea y examinaron las acciones tomadas por la UE para detener la trata desde 2012 hasta 2019. Las cuatro categorías examinaron conceptos, actores, herramientas e instituciones. El análisis muestra cuán fácil es la evolución de este problema y cómo se necesitan acciones más estrictas para detenerlo. Aunque la migración no es un problema relacionado con el tráfico, este parece haber obstaculizado la situación, por lo que encontrar soluciones es una tarea difícil. La cooperación entre los Estados miembros y las instituciones de la UE parecen ser la mejor manera de actuar contra este terrible crimen. ; Human Trafficking remains an unresolved issue that evolves through time and circumstances, it affects society in unspeakable ways. There are many external factors that can aggravate it, migration, for instance can act as a trigger in the development of this problem. Research has shown how difficult it is to identify and measure this matter. This study aims to understand what human trafficking is and what is the European Union doing to combat it, everything in the context of the migration crisis of 2015. Eight documents were analyzed under four categories. The documents were prepared by the European Commission and examined actions taken by the EU to stop trafficking from 2012 until 2019. The four categories examined concepts, actors, tools and institutions. Analysis shows how effortless this problem evolves and how more strict actions are necessary to stop it. Although migration is not a traffic-related problem, it appears to have hampered the situation, making finding solutions a difficult task. Cooperation between Member States and EU institutions seems to be the best way to act against this terrible crime.

Desde la crisis mundial de 2007, ha aumentado la producción alimentaria a gran escala. Para ello, los grandes inversores del sector han visto la oportunidad de adquirir tierras en países extranjeros, el llamado "land grabbing" o acaparamiento de tierras. Sin embargo, ¿Qué consecuencias ha conllevado esta práctica? ¿Cómo se ha visto afectada la población y cómo responde? Este estudio analiza de qué se trata el "land grabbing" y cuáles son las zonas más afectadas a nivel mundial, haciendo una comparación de cifras en cuanto a hectáreas adquiridas y número de acuerdos. El foco del trabajo se centra en tres países, Argentina, Rumanía e Indonesia, los más afectados de su región. La segunda parte del trabajo se trata de un análisis de los diferentes actores involucrados en el "land grabbing" de cada país, definiendo el rol de los inversores, del gobierno y de la sociedad civil. Haciendo especial hincapié en este último, se relatan las diversas organizaciones o asociaciones de cada país que tratan el tema del "land grabbing" y cuáles son sus mecanismos para hacerle frente, ya sean asesorías, estudios, campañas, movilizaciones o llamados. ; Des de la crisi mundial de 2007, ha augmentat la producció alimentària a gran escala. Per a això, els grans inversors del sector han vist l'oportunitat d'adquirir terres en països estrangers, l'anomenat "land grabbing". Però, ¿Quines conseqüències ha comportat aquesta pràctica? Com s'ha vist afectada la població i com respond? Aquest estudi analitza que es tracta el"land grabbing" i quines són les zones més afectades a nivell mundial, fent una comparació de xifres pel que fa a hectàrees adquirides i nombre d'acords. El focus de la feina se centra en tres països, Argentina, Romania i Indonèsia, els més afectats de la seva regió. La segona part de la feina es tracta d'una anàlisi dels diferents actors involucrats en el "land grabbing" de cada país, definint el rol dels inversors, del govern i de la societat civil. Fent especial èmfasi en aquest últim, es relaten les diverses organitzacions o associacions de cada país que tracten el tema del "land grabbing" i quins són els seus mecanismes per fer-hi front, ja siguin assessories, estudis, campanyes, mobilitzacions o cridats. ; Since the 2007 global crisis, large-scale food production has increased. For this, large investors in the sector have seen the opportunity to acquire land in foreign countries, the socalled "land grabbing". However, what consequences has this practice entailed? How has the population been affected and how does it respond? This study analyzes what land grabbing is about and which are the most affected areas worldwide, making a comparison of figures in terms of hectares acquired and number of agreements. The focus of the work is focused on three countries, Argentina, Romania and Indonesia, the most affected in their region. The second part of the work is about an analysis of the different actors involved in the "land grabbing" of each country, defining the role of investors, the government and civil society. With special emphasis on the latter, the various organizations or associations in each country that deal with the subject of "land grabbing" are described, and what their mechanisms are to deal with it, whether they be consultancies, studies, campaigns, mobilizations or appeals.

A aquest assaig, l'autor tracta de posar en diàleg les reflexions d'Antonio Gramsci i Michel Foucault al voltant de l'Estat. Ambdues perspectives teòriques es caracteritzen per ampliar el camp d'allò estatal més enllà de la manera en què ha sigut conceptualitzat per bona part del pensament polític, açò és, com a subjecte autònom o com a instrument d'opressió. Així doncs, la noció d'Estat integral i el concepte de governamentalitat donaran compte d'una forma de pensar l'Estat en relació a la tensió entre poder i llibertat. És per això que l'assaig entronca amb alguns debats que va haver-hi al si de l'eurocomunisme durant els anys setanta i principis dels vuitanta i amb tot un conjunt de treballs que, recentment, han tractat de relacionar la teoria gramsciana de l'hegemonia i les aportacions foucaultianes del poder en diferents àmbits de les ciències socials. ; En este ensayo, el autor trata de poner en diálogo las reflexiones de Antonio Gramsci y Michel Foucault en torno al Estado. Ambas perspectivas teóricas se caracterizan por ampliar el campo de lo estatal más allá del modo en el que ha sido conceptualizado por buena parte del pensamiento político, esto es, como sujeto autónomo o como instrumento de opresión. Así pues, la noción de Estado integral y el concepto de gubernamentalidad darán cuenta de una forma de pensar el Estado en relación con la tensión entre poder y libertad. Es por ello que el ensayo entronca con algunos debates que hubo en el seno del eurocomunismo durante los años setenta y principios de los ochenta y con todo un conjunto de trabajos que, recientemente, han tratado de relacionar la teoría gramsciana de la hegemonía y los aportes foucaultianos del poder en diferentes ámbitos de las ciencias sociales. ; In this essay, the author seeks to create a dialogue between Antonio Gramsci's and Michel Foucault's reflections about the State. Both perspectives are characterized by enlarging the field of the State far away from the way in which it has been conceptualized by much of the political thought, that is, such as an autonomous subject or as an instrument of oppression. Therefore, the notion of integral State and the concept of governmentality will account for a manner to think the State in relation with the tension between power and freedom. That is why this essay connects with some debates which took place within Eurocommunism throughout the seventies and the beginning of the eighties, and with a set of works which, recently, have tried to link the Gramscian tradition of hegemony and Foucauldian ideas of power in some social sciences' fields.

En els últims anys el discurs sobre la importància de no prendre a la lleugera els trastorns mentals s'ha fet escoltar amb més i més força. Que es pot fer des de les polítiques públiques en aquest sentit? És possible pal·liar aquests problemes des de l'acció política? En la recerca presentada s'aborda la proposta de la renda bàsica universal, i s'aporten arguments al debat obert sobre en quina mesura i sota quines condicions pot contribuir a millorar el benestar en les nostres societats en matèria de salut mental. Per a això, es busca comprovar empírica i teòricament sí es pot establir una relació entre determinants socials i salut mental, alhora que es realitza un anàlisi sobre els efectes de dues proves pilot de renda bàsica en la salut mental de la població beneficiària. ; En los últimos años el discurso sobre la importancia de no tomar a la ligera los trastornos mentales se ha hecho escuchar con más y más fuerza. ¿Que se puede hacer desde las políticas públicas en este sentido? ¿Es posible paliar estos problemas desde la acción política? En la investigación presentada se aborda la propuesta de la renta básica universal, y se aportan argumentos al debate abierto sobre en qué medida y bajo qué condiciones puede contribuir a mejorar el bienestar en nuestras sociedades en materia de salud mental. Para ello, se busca comprobar empírica y teóricamente sí podemos establecer una relación entre determinantes sociales y salud mental, a la vez que se realiza un análisis sobre los efectos de dos pruebas piloto de renta básica en la salud mental de la población beneficiaria. ; In recent years, the discourse on the importance of not taking mental disorders/illness lightly has been heard with more and more force/gaining more and more acceptance in society. What can be done from public policy in that regard? Is it possible to alleviate these problems with political action?The research presented adresses the proposal of universal basic income, and provides arguments to the open deabte on its impact. What extent and under which conditions the Universal Basic Income can contribute to improving the well-being in our societies, regarding mental health? (esto te lo he reforluado un poco porque la frase era larguiiiiisima). To do this, we seek to prove, empirically and theoretically, whether a relationship between social determinants and mental health can be established. An analysis of the effects that two pilot tests of basic income have had in the mental health of the beneficiaries will also be conducted.

L'annexió de Crimea per part de Rússia en l'any 2014 va sorprendre els governs occidentals, que no esperaven una política tan agressiva per part de Moscou. No obstant això, les decisions de l'Kremlin podien explicar-se amb discursos d'identitat nacional que imperaven en la societat russa des de feia segles. La política exterior russa té la particularitat de poder explicar-se a través de la identitat nacional o, més concretament, a través de l'escola d'identitat nacional que prevalgui en el moment. Així, després de la dissolució de la URSS i des de l'ascens de Vladímir Putin a la presidència, els discursos d'identitat nacional han anat evolucionant, des d'una perspectiva liberal o occidental, a una estrictament nacionalista que, al seu torn, condicionen la política exterior. Durant aquest treball analitzarem les complexitats de definició de la identitat nacional russa i de quina manera han influenciat després de la dissolució de la URSS i, particularment, al segle XXI aquests discursos en matèria de política exterior. ; La anexión de Crimea por parte de Rusia en el año 2014 sorprendió a los gobiernos occidentales, que no esperaban una política tan agresiva por parte de Moscú. Sin embargo, las decisiones del Kremlin podían explicarse con discursos de identidad nacional que imperaban en la sociedad rusa desde hacía siglos. La política exterior rusa tiene la particularidad de poder explicarse a través de la identidad nacional o, más concretamente, a través de la escuela de identidad nacional que prevalezca en el momento. Así, tras la disolución de la URSS y desde el ascenso de Vladimir Putin a la presidencia, los discursos de identidad nacional han ido evolucionando, desde una perspectiva liberal u occidental, a una estrictamente nacionalista que, a su vez, condicionan la política exterior. Durante este trabajo analizaremos las complejidades de definición de la identidad nacional rusa y de qué manera han influenciado tras la disolución de la URSS y, particularmente, en el siglo XXI estos discursos en materia de política exterior. ; The annexation of Crimea by Russia in 2014 surprised Western governments, which did not expect such an aggressive policy from Moscow. However, the Kremlin's decisions could be explained with national identity speeches that prevailed in the Russian society for centuries. Its foreign policy has the particularity of being able to explain itself through national identity or, more specifically, through the school of national identity that prevails at the moment. Thus, after the dissolution of the USSR and since the rise of Vladimir Putin to the presidency, national identity discourses have evolved, from a liberal or western perspective, to a strictly nationalist one that, in turn, conditions the foreign policy. During this work we will analyze the complexities of defining Russian national identity and in what way they have influenced after the dissolution of the USSR and, particularly, in the XXI century these discourses on foreign policy.

El Tercer Sector Social és un agent clau en la provisió de serveis públics dins de la "welfare mix". L'objectiu d'aquest treball és conèixer l'estat del Tercer Sector dins de la província de Barcelona, concretament durant la primera legislatura de "BCN en COMÚ" i estudiar si l'entrada d'un govern d'esquerres progressista, fomenta la contractació d'aquestes entitats enfront d'empreses mercantils. Per dur a terme un terme la investigació, s'ha realitzat una revisió sistemàtica d'articles científics així com l'anàlisi de dades extretes de diferents baròmetres, registres públics i memòries de contractació. Els resultats obtinguts apunten a un alt nivell de desenvolupament del Tercer Sector dins de la província de Barcelona. Pel que fa als canvis introduïts pel govern municipal de "Barcelona en Comú" no podem afirmar que hagin estat positius per a aquest sector. D'aquesta manera, si bé el nivell de desenvolupament del Tercer Sector Social a Barcelona és alt, la incidència que ha tingut l'entrada de govern municipal dels comuns no sembla haver estat positiva ni determinant per a aquest sector. ; El Tercer Sector Social es un agente clave en la provisión de servicios públicos dentro de la "welfare mix". El objetivo de este trabajo es conocer el estado del Tercer Sector dentro de la provincia de Barcelona, concretamente durante la primera legislatura de "BCN en COMÚ" y estudiar si la entrada de un gobierno de izquierdas progresista, fomenta la contratación de estas entidades frente a empresas mercantiles. Para llevar a cabo un cabo la investigación, se ha realizado una revisión sistemática de artículos científicos así como el análisis de datos extraídos de distintos barómetros, registros públicos y memorias de contratación. Los resultados obtenidos apuntan a un alto nivel de desarrollo del Tercer Sector dentro de la provincia de Barcelona. En cuanto a los cambios introducidos por el gobierno municipal de "Barcelona en Comú" no podemos afirmar que hayan sido positivos para este sector. De esta manera, si bien el nivel de desarrollo del Tercer Sector Social en Barcelona es alto, la incidencia que ha tenido la entrada del gobierno municipal de los comunes no parece haber sido positiva ni determinante para este sector. ; The third social sector is a key agent in the provision of public services within the "welfare mix". The aim of this paper is to determine the state of the third sector in the province of Barcelona, specifically during the first term of office of "BCN en COMÚ", and to study whether the entry of a progressive left-wing government encourages the contracting of these entities with commercial companies. To carry out the research, a systematic review of scientific articles has been carried out, as well as the analysis of data taken from different barometers, public registers and contracting reports. The results obtained point to a high level of development of the third sector in the province of Barcelona. As far as the changes introduced by the municipal government of "Barcelona en Comú" are concerned, we cannot say that they have been positive for this sector. In this way, although the level of development of the third social sector in Barcelona is high, the impact of the entry of the municipal government of "Barcelona en Comú" does not seem to have been positive or decisive for this sector.

Today we are facing an incremental militarization of outer space, which is not only more congested and contested, but it is also starting to be considered by many nations as a warfare domain. This paper intends to give an overview of the current international dynamics at play in the militarization of outer space, identifying the main actors involved, their actions, postures and capabilities development, in order to examine whether these are encouraging international cooperation and the agreement of new governance rules or enhancing military competition and a possible conflict. It also aims to examine the current legal regime that regulates space activities, which is being challenged by new technological developments and states' growing interest in space, and the different dimensions of conflict in outer space and its possible impact on the international community.

Fent-se valer de les eines analítiques en matèria de política exterior, posades a l'abast pel realisme neoclàssic (NCR), el present treball s'endinsa en la percepció d'amenaça externa per part de les elits polítiques letones envers al discurs irredemptista rus materialitzat l'any 2014, tot generant un seguit de canvis estructurals en matèria d'acció exterior i duent a terme una estratègia que troba la seva lògica tant en els condicionants estructurals i la naturalesa del sistema com i, fonamentalment, en la pròpia cultura estratègica del país. ; Making use of the analytical tools of foreign policy that the Neoclassical Realist (NCR) framework makes available, this work explores the external threat perceived by the Latvian political elites towards the Russian irredentist discourse which materialised in 2014, generating a series of structural changes in its foreign action and carrying out a strategy that finds its logic both in the structural conditions and the nature of the system and, fundamentally, in the country's own strategic culture.