Suchergebnisse

The emergence of the new taxation –of the Crown, the cities and the kingdom– was undoubtedly one of the main political and economic transformations of the late Middle Ages. With taxes a consolidated public debt appeared, which in the Crown of Aragon developed by means of censals, a financial instrument similar to the French rentes constituées or English perpetual annuities. On the basis of the case of Valencia, an attempt can be made to estimate the amount of income generated by public debt in the region and how it was distributed from the geographical and social perspective. Thus, this article studies at what levels of the urban network these resources were concentrated and which social groups were their main beneficiaries, with special attention being paid to the nobility, who found in this form of income a supplement to declining or insufficient feudal rents at a time of social restructuring. ; L'emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l'edat mitjana. Amb l'impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d'Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s'estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i quins grups socials eren els seus principals beneficiaris, amb especial atenció a la noblesa, que va trobar en aquesta forma d'ingressos un complement al declivi o a la insuficiència de la renda feudal en una època de reestructuració de la societat.

Endeudarse para consumir e invertir. La función económica de las obligaciones en una villa rural valenciana (Castellón de la Plana en 1499) Resumen Este artículo analiza la función económica del crédito en una villa valenciana de características rurales a finales de la Edad Media. Se trata de valorar si el endeudamiento era una manifestación de la precariedad de las explotaciones agrarias campesinas, una forma de garantizar el consumo de supervivencia de los campesinos pobres, o si, por el contrario, la demanda de crédito facilitaba unas inversiones productivas a un amplio sector de labradores dentro de una comunidad local diferenciada. Fundamentalmente, se estudia el crédito a corto plazo registrado jurídicamente como «obligaciones » en la corte del justicia local en un año determinado. Esta forma de crédito incluía sobre todo compraventas a plazo, pequeños préstamos monetarios y otras transacciones de carácter cotidiano, de menor montante que los préstamos registrados ante notario. Se estudia, de esta manera, el tipo de bienes intercambiados, su valor, la estacionalidad de las operaciones y la identidad socioprofesional, económica y política de los acreedores y deudores. En conclusión, puede afirmarse que este segmento del mercado del crédito tenía la función de permitir el consumo cerealista a los campesinos pobres y, al mismo tiempo, contribuir a las inversiones productivas de las explotaciones agrarias medias. ; This article aims at analysing the economic role of credit in a small rural town of Valencia during the late Middle Ages. This study examines whether indebtedness was a manifestation of the precarious economics affecting peasant farms and a way of ensuring a survival level of consumption for the rural poor, or if, on the contrary, the demand for credit among a large segment of peasants within a differentiated local community facilitated productive investment. The principal object of examination is short‐term credit legally registered as «obligations» in the local courts of justice during a given year. This form of credit mostly included term purchases, small cash loans and other transactions of a daily nature, all of lesser amount than the loans recorded by notaries. We probe the type of goods traded, their value, seasonality of operations, and the socio‐professional, economic and political identity of creditors and debtors. The conclusions suggest that this segment of the credit market had the function of enabling cereal consumption among the rural poor and, at the same time, contributed to productive investment in mid‐sized agricultural holdings.

As in other medieval towns, local authorities of Castelló de la Plana controled legal prostitution. Town council supported public brothel in order to dissuade some passions that, otherwise, could degenerate into adultery and violence, and in the lastanalysis into disorders that threaten marriage as guarantee of material and social reproduction of community and its hierarchies. In this paper we analyze moral and politic arguments, places and protagonists of legal prostitution, and repression of transgressor behaviours. ; Com en altres poblacions medievals, les autoritats municipals de Castelló de la Plana regulaven I'exercici legal de la prostitució. El municipi sostenia el bordell públic per a desviar unes passions que, altrament, podien degenerar en adulteris i violències, i en última instància en desordres que amenaçaven el matrimoni com a garantia de la reproducció material i social de la comunitat i de les seues jerarquies. En aquest article s'analitzen els arguments morals i polítics, els espais i els protagonistes de la prostitució legal, així com la repressió dels comportaments que se n'eixien d'aquest marc.