Search results

El estudio del papel de los espacios residenciales en la formación urbana y metropolitana de Barcelona entre 1856 y 1970 revela cómo se conforma un modelo territorial polinuclear, caracterizado por las discontinuidades y vacíos internos, ya desde mediados del siglo XIX. Las formas urbanas relevantes en este contexto de crecimiento de la ciudad y del área metropolitana se pueden agrupar en tres categorías básicas: Ciutat Vella, el Ensanche Cerdà y las tramas urbanas residenciales. Son estas últimas los ámbitos de mayor absorción de los crecimientos demográficos hasta 1950 y configuran un espacio urbano donde las necesidades de vivienda y las tipologías de la edificación determinan la geometría del parcelario. Las relaciones, muchas veces contradictorias, de las tramas urbanas residenciales con el planeamiento metropolitano, por una parte, y con las políticas de vivienda, por otra, son analizadas desde el punto de vista del diseño de estrategias de tratamiento del parque de viviendas construido, en un momento de reestructuración interna del espacio residencial a escala metropolitana. ; L'estudi del paper dels espais residencials en la formació urbana i metropolitana de Barcelona entre 1856 i 1970 revela com es conforma un model territorial polinuclear, caracteritzat per les discontinuïtats i els buits interns, ja des de mitjans del segle XIX. Les formes urbanes rellevants en aquest context de creixement de la ciutat i l'àrea metropolitana es poden agrupar en tres categories bàsiques: Ciutat Vella, l'Eixample Cerdà i les trames urbanes residencials. Són aquestes últimes els àmbits de major absorció dels creixements demogràfics fins al 1950 i configuren un espai urbà on les necessitats d'habitatge i les tipologies d'edificació determinen la geometria del parcel·lari. Les relacions, moltes vegades contradictòries, de les trames urbanes residencials amb el planejament metropolità, d'una banda, i amb les polítiques d'habitatge, d'una altra, són analitzades des del punt de vista del disseny d'estratègies de tractament del parc d'habitatges construït, en un moment de reestructuració interna de l'espai residencial a escala metropolitana. ; L'étude du rôle des espaces residentiels dans la formation urbaine et métropolitaine de Barcelona entre 1856 et 1975 nous indique comment se forme un modèle territorial polynucléaire, caractérisé par les discontinuités et les vides internes, dès la moitié du XIXè siècle. Les formes urbaines relevantes, dans ce contexte d'accroissement de la ville et des aires métropolitaines, peuvent se regrouper en trois catégories basiques: Ciutat Vella, l'Ensanche Cerdà et les trames urbaines résidentielles. Ces dernières sont les milieux de majeure absortion des accroissements démographiques jusqu'à 1950 et représentent un espace urbain où les besoins de logement et les typologies de la construction déterminent la géométrie du parcellaire. Les relations, très souvent contradictoires, des trames urbaines résidentielles avec, d'une part, l'aménagement métropolitain et, d'autre part, les politiques de logement sont analysées du point de vue du dessin des estratégies de traitement du logement bâti, au moment de la restructuration interne de l'espace résidentiel à échelle métropolitaine. ; This study of the role played by residential development in the formation of urban and metropolitan Barcelona between 1856 and 1970 reveals how a polynuclear territorial model characterised by discontinuities and internal voids has been evolving since the middle of the nineteenth century. The urban forms that have been important in the growth of the city and metropolitan area fall into three basic categories: the Ciutat Vella, the Eixample Cerdà and the remaining residential areas. It was these other residential areas that accounted for the highest proportion of the demographic growth until 1950, and they configure an urban space where the needs of housing and the types of building used determine the geometry of the lot subdivision. The very often contradictory relationship between the urban residential areas and metropolitan planning, on the one hand, and housing policies, on the other, are analysed from the point of view of the design of strategies for dealing with the existing housing stock at a time of internal restructuring of the residential space on a metropolitan scale.

L'objectiu d'aquest article és avaluar quins són els reptes urbanístics que té plantejats el turisme barceloní en un moment en què estan canviant alguns dels paradigmes que han impulsat el desenvolupament extraordinari del turisme vacacional. La ciutat industrial, l'espai social destinat al treball, el lloc d'on es fugia durant les vacances, s'ha convertit en un destí turístic de primer ordre, en un dels llocs preferents per l'oci i el turisme contemporani. En aquest article ens preguntarem sobre aquest canvi fent un repàs de la història urbanística barcelonina des de la perspectiva del turisme, i una reflexió final sobre alguns aspectes que no tenen fàcil solució si no es replantegen el marc legislatiu i la relació entre l'urbanisme i l'activitat turística actual. En definitiva, ens preguntarem sobre quines han estat les transformacions urbanístiques de la ciutat postindustrial en relació al turisme, en l'àrea metropolitana de Barcelona, interrogant-nos sobre com s'hi ha reconstruït l'espai turístic de la ciutat postindustrial perquè hagi acabat atraient els seus detractors. ; El objetivo de este artículo es evaluar cuáles son los retos urbanísticos que tiene planteados el turismo barcelonés en un momento en que están cambiando algunos de los paradigmas que han impulsado el extraordinario desarrollo del turismo vacacional. La ciudad industrial, el espacio social destinado al trabajo, el lugar de donde se huía durante las vacaciones, se ha convertido en un destino turístico de primer orden, en uno de los lugares preferentes para el ocio y el turismo contemporáneo. En este artículo nos preguntaremos sobre este cambio dando un repaso a la historia urbanística barcelonesa desde la perspectiva del turismo, y plantearemos una reflexión final sobre algunos aspectos que no tienen fácil solución si no se replantean el marco legislativo y la relación entre el urbanismo y la actividad turística actual. En definitiva, nos preguntaremos sobre cuáles han sido las transformaciones urbanísticas de la ciudad postindustrial en relación con el turismo, en el área metropolitana de Barcelona, interrogándonos sobre cómo se ha reconstruido el espacio turístico de la ciudad postindustrial para que haya terminado atrayendo a sus detractores.