Suchergebnisse

El present article explora els antecedents històrics de l'actual cicle de mobilitzacions estudiantils a Xile, que trobaríem en les reformes neoliberals de la dictadura militar i en la posterior consolidació del model d'educació mercantilitzada durant els governs democràtics, qüestió que ha generat un profund malestar en aquesta generació d'estudiants massivament endeutats. S'analitza també com el moviment social està polititzat la societat xilena, està incidint en l'agenda pública i està plantejant transformacions profundes com l'Assemblea Constituent. ; This paper explores the historical background of the current cycle of student demonstrations in Chile, which can be traced to the neoliberal reforms of the military dictatorship and the subsequent consolidation of the commercialized model of education under democratic governments, an issue that has caused a deep malaise in this generation of massively indebted students. The paper also looks at how the social movement is politicizing Chilean society, influencing the public agenda and is positing profound transformations such as the Constituent Assembly. ; El presente artículo explora los antecedentes históricos del actual ciclo de movilizaciones estudiantiles en Chile, los cuales estarían en las reformas neoliberales de la dictadura militar y en la posterior consolidación del modelo de educación mercantilizada durante los gobiernos democráticos, cuestión que ha generado un profundo malestar en esta generación de estudiantes masivamente endeudados. Se analiza también cómo el movimiento social está politizando a la sociedad chilena, está incidiendo en la agenda pública y está planteando transformaciones profundas como la Asamblea Constituyente

No només els polítics, també els ciutadans tenen una doble vara de mesurar a l'hora de jutjar la gravetat de casos de corrupció: un experiment mostra que som més tolerants quan la corrupció afecta als polítics del partit amb el qual simpatitzem. Les dades també mostren que aquesta doble rasadora és més important en els simpatitzants del PP que en els simpatitzants del PSOE. Per últim, s'ha pogut observar que la doble rasadora desapareix quan els ciutadans tenen nivells alts de coneixement polític. ; No solo los políticos, también los ciudadanos tienen un doble rasero a la hora de juzgar la gravedad de casos de corrupción: un experimento muestra que somos más tolerantes cuando la corrupción afecta a los políticos del partido con el que simpatizamos. Los datos muestran que este doble rasero es más importante en los simpatizantes del PP que en los simpatizantes del PSOE. Por último, se ha podido observar que el doble rasero desaparece cuando los ciudadanos tienen niveles altos de conocimiento político. ; Not only politicians, but also citizens have double standards when judging the severity of corruption: an experiment shows that individuals are more tolerant when corruption affects politicians from the party they sympathise with. Data shows that this perceptual partisan bias is more important among Spain's Popular Party (PP) supporters than among supporters of the Spanish Workers' Socialist Party (PSOE). Finally, it has been observed that the bias disappears when citizens have high levels of political knowledge.

[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.

Aquesta tesi es contextualitza en la realitat xilena i en l'educació privada sense aportacions estatals, orientant-se i analitzant la formació permanent del professorat centrada en l'escola. L'estudi analitza els fonaments i la viabilitat de la formació en centres, amb l'ànim i l'interès de millorar qualitativament les accions formatives del professorat. El seu desenvolupament considera un marc teòric que proporciona tant visions, idees i coneixements d'un conjunt d'experts en l'àmbit de la formació permanent del professorat com les aportacions d'especialistes i estudiosos del món de l'organització educativa en general, i escolar en particular. ; La presente tesis se contextualiza en la realidad chilena y en la educación privada sin financiación estatal, orientándose y analizando la formación permanente del profesorado centrada en la escuela. El estudio analiza los fundamentos y la viabilidad de la formación en centros con el ánimo e interés de mejorar cualitativamente las acciones formativas del profesorado. Su desarrollo considera un marco teórico que proporciona tanto visiones, ideas y conocimientos de un conjunto de expertos en el ámbito de la formación permanente del profesorado como los aportes de especialistas y estudiosos del mundo de la organización educativa en general y escolar en particular. ; This doctoral thesis, based on the reality of the Chilean situation and on the state of private education without government subsidies, aims to analyse ongoing training of faculty members focused on schools. The main objective is to examine the theoretical basis and the feasibility of training in educational establishments with the interest and aim of qualitatively improving teachers' training courses. Its development involves a theoretical framework that provides not only experts' viewpoints, ideas and knowledge as a body in the field of ongoing faculty training, but also the contributions of specialists in the sphere of educational organization on the whole and scholar in particular.

Derecha de Cataluña fou el partit que representà els monàrquics alfonsins catalans durant la Segona República espanyola. Malgrat la manca de presència social, la disponibilitat de recursos econòmics i la voluntat d'enderrocar el règim els donà un protagonisme que no es pot negligir. Van contribuir amb recursos humans i econòmics a la insurrecció militar del 18 de juliol i van omplir de contingut ideològic la política real que s'exercí durant la primera dècada del franquisme, donant suport, entre altres, a totes les iniciatives encaminades a suspendre l'Estatut d'autonomia i les lleis que en derivaven. ; Derecha de Cataluña fue el partido que representó a los monárquicos alfonsinos catalanes durante la Segunda República española. A pesar de la falta de presencia social, la disponibilidad de recursos económicos y la voluntad de derribar el régimen les dio un protagonismo que no se puede descuidar. Contribuyeron con recursos humanos y económicos a la insurrección militar del 18 de julio y llenaron de contenido ideológico la política real que se ejerció durante la primera década del franquismo, apoyando, entre otras, todas las iniciativas encaminadas a suspender el Estatuto de autonomía y las leyes derivadas. ; Derecha de Cataluña was the party representing the monarchists in favour of King Alfonso XIII during the Second Spanish Republic. Despite the lack of social presence, the availability of financial resources and the desire to overthrow the regime gave them a role which cannot be neglected. The party contributed with financial and human resources to the military uprising of July 18 and participated ideologically in the real politics exerted during the first decade of Franco's regime, supporting, among others, all efforts to suspend the autonomy of Catalonia and the laws derived from it.

Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004 ; En el marco de nuestras investigaciones la figura del emprendedor y sus modulaciones aparecían como significante relevante en las enunciaciones de los agentes entrevistados y en el material textual-digital que circulaba por los espacios de recreación y entretenimiento examinados. Por tal motivo, el presente artículo ahonda en las las dinámicas de este particular estilo de vida a través de un análisis de las perfomances y prácticas de los dueños y trabajadores de salones infantiles y gimnasios de fitness. En función de ello, en la introducción se ofrece una contextualización espacio-temporal del escenario político y económico donde se desarrollaron los servicios que constituyeron nuestros casos de estudio. Seguidamente se presentan algunas tramas conceptuales que atribuimos al estilo emprendedor, y luego pasamos a estudiar las dinámicas culturales e históricas a través de las cuales estos emprendimientos se configuraron como espacios para cultivar el cuerpo y la alegría de un público que hemos identificado como clase media argentina. El enfoque privilegió las regularidades emergentes de la puesta en relación de ambos casos, no obstante también destaca las particularidades que constituían los órdenes simbólicos de cada dispositivo cultural. En sus semejanzas y diferencias, los casos analizados han permitido observar cómo se formaba un ejército de virtuosos emprendedores cotidianos, generalmente jóvenes, que debían tener «actitud» y emplear toda su creatividad para cultivar un estilo de vida en pos de su reproducción económica y social. Emprender «como estilo de vida» suponía tener «actitud». ; Within the framework of our research, the entrepreneur and variations on this concept emerged as a meaningful theme in agents' statements, and in the textual-digital material circulated in the recreation and entertainment spaces we surveyed. That is why this paper delves into the actions of the lifestyle through an analysis of the performances and practices of owners and workers in children's party venues, and in fitness gyms. The paper's introduction offers a spatio-temporal contextualisation of the political and economic scenario in which the services covered by our case studies were supplied. We go on to present some conceptual plots that we attribute to the entrepreneurial lifestyle and then proceed to examine the cultural and historical dynamics through which these businesses were set up as places for cultivating both bodily well-being and joyfulness - things with which part of Argentina's middle class identifies. While our approach stresses emerging patterns linking both cases, it also highlights the special factors shaping the symbolic features of each cultural facility. The similarities and differences found between the two cases revealed how a host of entrepreneurs (usually young people) is spawned. These youngsters need certain attitudes and creative skills so that they can pursue their social and financial goals. Entrepreneurship as a lifestyle presupposes certain attitudes. ; En el marc de les nostres investigacions, la figura de l'emprenedor i les modulacions d'aquesta emergien com a significant rellevant en les enunciacions dels agents entrevistats i en el material textual i digital que circula pels espais de recreació i entreteniment rellevats. Per això, aquest article aprofundeix en les operatòries d'aquest estil de vida particular per mitjà d'una anàlisi de les performances i les pràctiques dels propietaris i treballadors de sales d'entreteniment infantil i gimnasos de fitness. Així doncs, en la introducció, s'ofereix una contextualització espaciotemporal de l'escenari polític i econòmic en què es desenvolupen els serveis que van constituir els nostres casos d'estudi. A continuació, presenta algunes trames conceptuals que atribuïm a l'estil emprenedor i desenvolupa les dinàmiques culturals i històriques per mitjà de les quals aquestes emprenedories es van configurar com a espais -per al cultiu del cos i l'alegria- d'un públic identificat amb la classe mitjana argentina. L'enfocament va privilegiar les regularitats que emergien de la posada en relació d'ambdós casos; no obstant això, també destaca les particularitats que feien als ordres simbòlics de cada dispositiu cultural. En les semblances i les diferències, els casos analitzats van permetre observar com es formava un exèrcit d'emprenedors quotidians virtuosos, generalment joves, que havien de tenir actitud i fer servir tota la creativitat per a cultivar un estil de vida a l'encalç de la seua reproducció econòmica i social. Emprendre com a estil de vida comportava tenir actitud