Suchergebnisse

L'evolució històrica de la Mediterrània formulada per Henri Pirenne encara marca una part de la historiografia. La progressiva desmembració de l'imperi romà i, sobretot, les crisis de l'imperi de Bizanci varen facilitar la ràpida expansió de l'Islam i, com a conseqüència, la progressiva conversió del Mare Nostrum pràcticament en un mar islàmic. Davant d'aquesta perspectiva, el cristianisme va girar el seu horitzó marítim cap les costes dels mars del nord de la Península i d'Europa. Un dels propòsits de les sobiranies europees es va centrar en la recuperació de les costes mediterrànies i de Terra Santa. Malgrat tot, alhora que els regnes cristians desembarcaven al nord d'Àfrica sucumbia per sempre Bizanci

Once considered a marginal or even irrelevant issue, in recent years, the environment has come to occupy an increasingly important place on the political, social and economic agenda. Environmental conflicts are often due to conflicting political and economic interests and can have major social repercussions. Until recently, little economic value was attached to drinking water; the same was true of arable land, energy generation and most natural resources. Pollution was regarded as a minor problem. Today, the economic and social value and costs of the environment are seen as incalculable and growing. Soil, food, water and air pollution have led to a significant increase in disease, and the cost of the ensuing environmental clean–up can be exponential. While the solutions are necessarily biological, they can have considerable economic consequences, too ; Postprint (published version)

Salvador Pané, investigador de l'Institut de Robòtica i Sistemes Intel·ligents a l'ETH de Zurich, presideix l'acció europea COST E-MINDS. Ha participat en el workshop internacional e-Minds, organitzat a la UAB per la vicepresidenta de l'acció, la professora del Departament de Física Eva Pellicer. En aquesta entrevista, Pané ens introdueix en els principals reptes de la miniaturització dels dispositius electrònics, la fabricació de sistemes micro i nanoelectrònics, i ens parla del futur dels nanorobots que desenvolupa al seu laboratori de Suïssa. ; Salvador Pané, investigador del Instituto de Robótica y Sistemas Inteligentes en la ETH de Zurich, preside la acción europea COST E-MINDS. Ha participado en el workshop internacional e-Minds, organizado en la UAB por la vicepresidenta de la acción, la profesora del Departamento de Física Eva Pellicer. En esta entrevista, Pané nos introduce en los principales retos de la miniaturización de los dispositivos electrónicos, la fabricación de sistemas micro y nanoelectrónicos, y nos habla del futuro de los nanorobots que desarrolla en su laboratorio de Suiza. ; Researcher at the Institute of Robotics and Intelligent Systems of the ETH Zurich. His main tasks focus on micro and nanorobotics for biomedical applications and he specialises in electrodepositions, one of the methods used to manufacture micro and nanorobots. He is the chair of the European Union's COST E-Minds Action, one of whose objectives is to promote electrodeposition at micro and nanoscale. He participated in the e-Minds Workshop, held at the UAB and organised by the vicechair of the action, lecturer of the Department of Physics Eva Pellicer.

Anàlisi financiera de l'empresa turística -- Pagina Legal -- Índex -- Capítol 1 El sistema d'inversió-finançament en l'empresa: Objectius i funcions -- 1. El sistema financer -- 1.1. Concepte -- 1.2. Funcionament del sistema financer -- 1.3. Agents especialistes -- 1.4. Els intermediaris financers -- 1.5. Els actius financers: característiques -- 1.6. Mercats financers -- 1.7. El mercat de valors espanyol -- 1.7.1. Organització -- 1.7.2. Borses de valors -- 1.7.3. Mercat de derivats -- 1.7.4. Deute públic -- 1.7.5. Liquidació -- 1.7.6. Supervisió -- 2. L'empresa com a sistema -- 2.1. El subsistema financer en l'empresa, fluxos financers i equilibri econòmicfinancer -- 2.2. El subsistema d'inversió -- 2.3. El període mitjà de maduració de l'empresa (PMME) -- 2.4. El pressupost de tresoreria -- 2.5. La teoria financera de l'empresa -- 2.6. Funció objectiu de la funció financera -- 2.7. L'estructura economicofinancera de l'empresa -- 2.8. Relacions d'equilibri entre les estructures econòmica i financera -- 3. Introducció a les operacions financeres -- 3.1. El cost dels recursos financers -- 3.1.1. Càlcul del cost dels recursos aliens -- 4. Exercicis resolts -- Capítol 2 El finançament intern -- 1. El concepte d'autofinançament -- 2. Fonts financeres internes de l'empresa -- 3. L'amortització o autofinançament per manteniment -- 3.1. Causes de la depreciació -- 3.2. Sistemes d'amortització -- 3.2.1. Mètode lineal, uniforme o de quotes constants -- 3.2.2. Mètode d'amortització tècnica -- 3.2.3. Mètode de quotes decreixents o accelerat -- 3.2.4. Mètode de quotes creixents o retardat -- 3.3. La funció financera de les amortitzacions i l'efecte Ruchti-Lohmann -- 4. L'autofinançament per enriquiment -- 4.1. Classes de reserves -- 5. Avantatges i inconvenients de l'autofinançament -- 6. Exercicis resolts -- Capítol 3 El finançament extern.

El context econòmic actual de crisi ha derivat cap a un discurs polític centrat, principalment, en la reducció dels pressupostos públics. Per tal de mantenir el nivell actual de serveis, l'aposta ha de passar per una major eficiència i eficàcia de la gestió pública, evitant la despesa innecessària i maximitzant l'impacte dels serveis prestats. La introducció i l'ús d'aplicacions informàtiques es preveu com una de les solucions a l'hora d'abaratir costos i processos de l'Administració. En l'àmbit de la seguretat, aquesta aposta es centra en un major desenvolupament d'eines de georeferenciació o sistemes d'informació geogràfica que tinguin com a finalitat millorar la gestió i visualització de la informació i facilitar-ne l'intercanvi entre plataformes policials. Però un ús eficient d'aquestes aplicacions requereix afrontar prèviament un conjunt de reptes relacionats amb les estructures organitzatives que les gestionaran i les possibilitats i expectatives tècniques que en deriven, així com una reflexió per mesurar les externalitats tant positives com negatives en un camp tan sensible com és el de la seguretat. ; El contexto económico actual de crisis ha derivado hacia un discurso político centrado, principalmente, en la reducción de los presupuestos públicos. Para mantener el nivel actual de servicios, la apuesta debe pasar por una eficiencia y eficacia mayor de la gestión pública, evitando el gasto innecesario y maximizando el impacto de los servicios prestados. La introducción y el uso de aplicaciones informáticas se prevé como una de las soluciones a la hora de abaratar costes y procesos de la Administración. En el ámbito de la seguridad, esta apuesta se centra en un desarrollo mayor de herramientas de georreferenciación o sistemas de información geográfica que tengan como finalidad mejorar la gestión y visualización de la información y facilitar el intercambio entre plataformas policiales. Pero un uso eficiente de estas aplicaciones requiere afrontar previamente un conjunto de retos relacionados con las estructuras organizativas que las gestionarán y las posibilidades y expectativas técnicas que se derivan, así como una reflexión para medir las externalidades tanto positivas como negativas en un campo tan sensible como es el de la seguridad ; The current economic crisis has turned towards a path of political discourse based mainly on the reduction of public budgets. To maintain our current level of services, we need to increase the efficiency and efficacy of public administration, avoiding unnecessary expense and maximising the impact of the services provided. The introduction and use of IT applications is predicted to be one of the solutions that will help to cut costs and administrative procedures. In the area of safety, this solution focuses on further developing georeferencing tools or geographic information systems intended to improve the way information is managed, visualised and exchanged across police platforms. But before efficient use of these applications can be made, it is necessary to confront a series of challenges relating to the organizational structures that will be used to manage them and to their technical capacities and expectations, and to weigh up the positive and negative external factors at play in such a sensitive area as safety and security.

Aquest article analitza l'elecció directa a escala metropolitana, un tema poc estudiat en el marc de la governança metropolitana. En la primera part de l'article analitzem els pros i els contres de la representació directa a escala metropolitana. Tradicionalment, els arguments a favor de l'elecció directa de l'alcalde són la visibilitat del lideratge polític, la proximitat, la legitimitat i l'estabilitat. A escala metropolitana, a aquests elements cal afegir-hi la construcció d'una agenda metropolitana separada de la local. Alhora, però, una elecció directa pot afavorir la individualització del poder i més costos quan també s'escull a l'àmbit metropolità. L'anàlisi de la participació dels casos actuals a Europa d'elecció directa (Stuttgart, Londres, Hannover, Manchester i Liverpool) posa de manifest que aquesta és força discreta. A la segona part de l'article ens centrem en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a partir d'una recerca sobre les percepcions de la ciutadania en relació als models de governança metropolitana i l'elecció directa de l'alcaldia metropolitana. L'estudi, que combina tècniques quantitatives i qualitatives, mostra un desconeixement de la institució metropolitana i un rebuig a una elecció directa a escala metropolitana. ; Este artículo analiza la elección directa a escala metropolitana, un tema poco estudiado en el marco de la gobernanza metropolitana. En la primera parte del artículo analizamos los pros y los contras de la representación directa a escala metropolitana. Tradicionalmente, los argumentos a favor de la elección directa del alcalde son la visibilidad del liderazgo político, la proximidad, la legitimidad y la estabilidad. A escala metropolitana, a estos elementos, hay que añadir la construcción de una agenda metropolitana separada de la local. Al mismo tiempo, sin embargo, una elección directa puede favorecer la individualización del poder, y más costes cuando también se elige en el ámbito metropolitano. El análisis de la participación de los casos actuales en Europa de elección directa (Stuttgart, Londres, Hannover, Manchester y Liverpool) pone de manifiesto que esta es bastante discreta. En la segunda parte del artículo nos centramos en el caso del Área Metropolitana de Barcelona, a partir de una investigación sobre las percepciones de la ciudadanía en relación con los modelos de gobernanza metropolitana y la elección directa de la alcaldía metropolitana. El estudio, que combina técnicas cuantitativas y cualitativas, muestra un desconocimiento de la institución metropolitana y un rechazo a una elección directa a escala metropolitana.

Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que, des de 2011, hi ha una forta estabilitat en la xifra de divorcis -situada al voltant dels 100 mil anuals, en la meitat dels quals hi ha fills/es menors d'edat-, mentre que es dóna un notable increment de la custòdia compartida, en detriment del paradigma anterior de custòdia exclusiva de la mare amb un règim de visites pel pare. Entre 2011 i 2016, la custòdia compartida ha passat del 12% al 28% dels divorcis amb fills/es menors. Aquest creixement, liderat per les comunitats autònomes que tenen una legislació favorable, reflecteix canvis socials de més llarg abast relacionats amb la igualtat de gènere dins i fora de la llar. L'anàlisi de les sèries de l'INE, sumat a la inèdita explotació de totes les sentències de divorci i ruptures de parelles de fet dels jutjats de família de la ciutat de Barcelona de l'any 2014 -5.894 sentències-, mostren que la custòdia compartida pactada significa, si més no sobre el paper, equitat entre el pare i la mare, tant pel que fa a la residència alternada dels infants com a la participació en les seves despeses. Vist això, ens podem preguntar si seria útil atorgar per defecte la custòdia compartida dels fills després de la separació dels progenitors. La resposta no pot ser més clara: No. La custòdia compartida hauria de provenir d'un pacte que reflectís una pràctica anterior de coparentalitat en equitat, que a dia d'avui encara no és pas majoritària. ; Los datos publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE) indican que desde 2011 ha habido una gran estabilidad en la cifra de divorcios: en torno a los 100 mil anuales, la mitad de los cuales con hijos/as menores de edad. Sin embargo, en el mismo período se ha producido un notable incremento de la custodia compartida en detrimento del paradigma anterior de custodia exclusiva de la madre con un régimen de visitas para el padre. Así, entre 2011 y 2016, la custodia compartida ha pasado del 12% al 28% de los divorcios con hijos/as menores. Este crecimiento, liderado por las comunidades autónomas que tienen una legislación favorable al respecto, refleja cambios sociales de mayor alcance relacionados con la igualdad de género dentro y fuera del hogar. El análisis de las series del INE, sumado a un estudio inédito de todas las sentencias de divorcio y también de las rupturas de parejas de hecho no incluidas en las estadísticas del INE de los juzgados de familia de la ciudad de Barcelona del año 2014 -5.894 sentencias-, ilustran que la custodia compartida pactada significa, al menos sobre el papel, equidad entre el padre y la madre, tanto en el cuidado de los niños/as (residencia alternada) como en la participación en sus gastos. A partir de estos resultados, cabe preguntarse si sería adecuado tras la separación de los progenitores otorgar por defecto la custodia compartida de los hijos/as. La respuesta no puede ser más clara: No. La custodia compartida debería ser la secuencia lógica de un pacto que reflejara una práctica anterior a la ruptura de coparentalidad en equidad, la cual a día de hoy todavía no es mayoritaria. ; Data published by the National Statistics Institute (INE in the Spanish acronym) show that, since 2011, the figures for divorces are remarkably stable at around 100,000 every year with half of them involving offspring who are still minors. However, there has been a notable spike in shared custody to the detriment of the earlier paradigm of the mother having exclusive custody and the father visitation rights. Between 2011 and 2016 the figure for joint custody rose from 12% to 28% of divorces where minors are involved. This increase, led by the autonomous regions of Spain with favourable legislation, reflects social changes of a broader scope embracing gender equality within and outside the home. Analysis of the INE series, in addition to work on all 5,894 never-previously-explored divorce and separation (for de facto couples) settlements from the family courts of the city of Barcelona, shows that shared custody means, at least on paper, equity between father and mother, both with regard to alternating residence of the children and also sharing child-related costs. Given this situation, one might ask whether it might be a good idea to grant joint custody by default after the parents have separated. The answer is a resounding no. Joint custody should be the result of an agreement that reflects prior co-parenting practice in equality, and this is far from being a majority situation nowadays.