Suchergebnisse

És molt important conèixer la història de la població catalana i fonamentalment aquella història dels col·lectius que han estat discriminats al llarg dels anys i dels que la seva història també ha estat silenciada. Aquest projecte ha tingut com objectiu l'aproximació a testimonis de persones, vivències, experiències, etc., del poble gitano a Catalunya que ha viscut directament o indirectament l'època del Franquisme i la Transició. S'ha partit de la hipòtesi que hi ha un gran buit d'informació d'aquesta etapa del passat sobre i des del punt de vista del poble gitano. ; Es muy importante conocer la historia de la población catalana y fundamentalmente aquella historia de los colectivos que han sido discriminados a lo largo de los años y de los que su historia también ha sido silenciada. Este proyecto ha tenido como objetivo la aproximación a testimonios de personas, vivencias, experiencias, etc., del pueblo gitano en Cataluña que ha vivido directa o indirectamente la época del Franquismo y la Transición. Se ha partido de la hipótesis que existe un gran vacío de información de esta etapa del pasado sobre y desde el punto de vista del pueblo gitano. ; It is very importantt to know the history of the Catalan people and, basically, the history of groups who have been discriminated against over the years. and of those whose history has also been silenced. This project aims to bring closer the testimonies of people. experiences. survival. etc of the gypsies in Calalonia, who ho ve lived th rough the time of Franco and the transition. directly or indirectly. It started from the hypothesis that there is a large information gap on this era of the post, from the point of view of the gypsies.

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

Die athenische Totenrede (epitaphios logos) spielte eine Schlüsselrolle bei der Konstruktion des idealisierten Selbstbildes des demokratischen Athen (5. / 4. Jh.v.Chr.). Dieser Aufsatz zeigt auf, dass die beiden bekanntesten Beispiele für das rhetorische Genre, die Rede des Perikes auf die Gefallenen bei Th ukydides und die Rede des Sokrates im platonischen Dialog Menexenos, tatsächlich scharfe Kritik an der Instituton der Totenrede und an der demokratischen Polis an sich üben, obwohl beide Texte für sich betrachtet gemeinhin als affi rmativ verstanden werden. ; Th e epitaphios logos played an integral part in the construction of an idealised self-image of democratic Athens (5th / 4th century BC). Th is paper shows that two famous examples of this rhetorical genre, the orations of Pericles (in the History of the Peloponnesian War by Th ucydides) and Socrates (in the Platonic dialogue Menexenos), generally regarded as affi rmative, are very critical of the institution and the democratic polis as such. ; Los logotipos epitaphios desempeñado un papel integral en la construcción de una imagen idealizada de la Atenas democrática (5 º / 4 º aC). Th es muestra del papel que dos famosos ejemplos de esta retórica género, los discursos de Pericles (en la Historia de la Guerra del Peloponeso por ucydides Th) y Sócrates (en los Menexenos diálogo platónico), generalmente considerado como rmative afi, son muy críticos de la institución y de la polis democrática como tal.

En aquest exceŀlent llibre, Montserrat Duch tracta amb gran rigor unes temàtiques que avui constitueixen uns dels principals punts de discussió d'historiadors, polítics i molta gent interessada no sols pel nostre passat més immediat, sinó també pel present democràtic que ens ha tocat viure. L'obra planteja, en primer lloc, els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis. Igualment, aborda la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria. I finalment ens presenta un conjunt de reflexions i estudis sobre la polèmica qüestió de les polítiques públiques de memòria. [Texto de la editorial]

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació han estat definits com el "quart poder" per la seva influència social i per la seva funció de contrapès davant dels possibles abusos de la resta de poders. En aquest sentit, els mitjans són concebuts com un instrument que vigoritza la salut democràtica d'un país. Aquest treball realitzat a la UAB ha estudiat críticament com els polítics utilitzen els mitjans de comunicació en el seu favor, una pràctica que, heretada de la dictadura, es manté, segons l'estudi, en el cas espanyol, qüestionant així la legitimitat i funció de servei públic que s'espera dels mitjans de comunicació. ; En las sociedades democráticas, los medios de comunicación han sido definidos como el "cuarto poder" por su influencia social y por su función de contrapeso frente a los posibles abusos del resto de poderes. En este sentido, los medios son concebidos como un instrumento que vigoriza la salud democrática de un país. Este trabajo realizado en la UAB ha estudiado críticamente cómo los políticos utilizan los medios en su favor, una práctica que, heredada de la dictadura, se mantiene, según el estudio, en el caso español, cuestionando así la legitimidad y función de servicio público que se espera de los medios de comunicación. ; In democratic societies, mass media have been defined as the "fourth power" because of their social influence and their function as a counterbalance to possible abuses by the other powers. In this sense, the media are seen as a tool for invigorating the democratic health of a country. This UAB study has analysed critically how politicians use the mass media to their own ends, according to this study, a continuing practice in Spain that goes back to the dictatorship, and which raises doubts about the legitimacy of the mass media and their function as a public service.

Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l'Educació en el grup de recerca LIRDEF. L'investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l'aprenentatge cooperatiu que s'aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d'una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l'ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l'única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d'equip; aporta noves situacions d'ensenyament-aprenentatge com l'ajuda, l'ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l'aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d'acció dels mètodes cooperatius a l'abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l'aula, i s'endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030. ; Interview with Dr Sylvain Connac, leading figure in cooperative pedagogies, professor at Université Paul-Valéry-Montpellier and researcher in Educational Sciences with the LIRDEF research group. The French researcher defines cooperative pedagogies, compares them with the cooperative learning that is used in the Catalan education system and describes how a cooperative class functions. At the same time, he breaks with preconceived ideas about cooperative work: he highlights the importance of individuality and the voluntary nature of cooperating; he shows that cooperative groups should be regarded as one of several educational tools and not the only one; he distinguishes between working in a group and group work, working in a team and team work; he offers new teaching-learning situations involving assistance, mutual assistance and tutoring and others that promote collective work such as democratic and philosophical debates; and he differentiates between cooperation and collaboration in learning. In short, in the interview Connac goes beyond cooperative group work and expands the scope of the cooperative methods available. In addition, he assesses whether cooperating is a value or not, whether it should be a means or an end when applied in the classroom, and he examines the effects of Covid-19 and whether virtual cooperation is possible. Finally, he provides future guidelines and assesses whether cooperation will play a greater role in classrooms in 2030. ; Entretien avec le docteur Sylvain Connac, grande figure des pédagogies coopératives, maître de conférences à l'université Paul Valéry de Montpellier, et chercheur en Sciences de l'Éducation et membre du groupe LIRDEF. Le professeur Connac précise ce que sont les pédagogies coopératives, il les compare à l'apprentissage coopératif appliqué dans le système d'enseignement catalan et il décrit en détail le fonctionnement d'une classe coopérative. Par la même, il remet en cause les idées reçues sur le travail coopératif : il souligne l'importance de l'individualité et le volontariat dans le fait de coopérer, il montre l'utilisation du groupe coopératif comme un outil de plus et non comme le seul, il fait la distinction entre travail en groupe, travail de groupe, travail en équipe et travail d'équipe, il propose de nouvelles situations d'enseignement-apprentissage telles que l'aide, l'entraide, le tutorat ou l'action collective comme les discussions à visées démocratique et philosophique (DVDP), et il fait la distinction entre coopération et collaboration dans l'apprentissage. En définitive, Connac va au-delà du travail en groupe coopératif et il élargit le champ des méthodes coopératives disponibles. De plus, il se demande si la coopération est une valeur ou non, si elle doit être un moyen ou une fin dans son application en classe, et il se penche sur la pandémie de Covid-19 et s'il est possible de coopérer virtuellement. Enfin, il fournit des pistes pour l'avenir et évalue si la coopération aura plus de place dans classe en 2030.

This study conducts a brief analysis, based on the scientific foundations of some European and, more particularly, Spanish regulations, of the thorny subject concerning the privileges enjoyed by high-ranking officials, authorities and civil servants in relation to criminal proceedings. More specifically, we seek to determine the extent to which such special protection may affect the principle of equality and, going a step further, whether such an exception must be justified and protected by a democratic constitution. ; En esta contribución se analiza brevemente, a la luz de las bases científicas de algunas regulaciones europeasy, en particular, de la española, el espinoso tema de los privilegios de altos cargos, autoridades y funcionarios públicos en el ámbito del proceso penal, más en concreto se busca precisar hasta que punto dicha protección especial puede afectar al principio de igualdad y, yendo más allá, si tal excepción al mismo debe estar justificada y protegida por una constitución democrática.

El present article explora els antecedents històrics de l'actual cicle de mobilitzacions estudiantils a Xile, que trobaríem en les reformes neoliberals de la dictadura militar i en la posterior consolidació del model d'educació mercantilitzada durant els governs democràtics, qüestió que ha generat un profund malestar en aquesta generació d'estudiants massivament endeutats. S'analitza també com el moviment social està polititzat la societat xilena, està incidint en l'agenda pública i està plantejant transformacions profundes com l'Assemblea Constituent. ; This paper explores the historical background of the current cycle of student demonstrations in Chile, which can be traced to the neoliberal reforms of the military dictatorship and the subsequent consolidation of the commercialized model of education under democratic governments, an issue that has caused a deep malaise in this generation of massively indebted students. The paper also looks at how the social movement is politicizing Chilean society, influencing the public agenda and is positing profound transformations such as the Constituent Assembly. ; El presente artículo explora los antecedentes históricos del actual ciclo de movilizaciones estudiantiles en Chile, los cuales estarían en las reformas neoliberales de la dictadura militar y en la posterior consolidación del modelo de educación mercantilizada durante los gobiernos democráticos, cuestión que ha generado un profundo malestar en esta generación de estudiantes masivamente endeudados. Se analiza también cómo el movimiento social está politizando a la sociedad chilena, está incidiendo en la agenda pública y está planteando transformaciones profundas como la Asamblea Constituyente