The 10 June 1987 the first European elections by direct universal suffrage will take place in Spain ; El 10 de junio de 1987 España participará por primera vez en las elecciones europeas
Marc polític i resultats de les eleccions del novembre del 2012 a Catalunya / Francesc Pallarés i Toni Rodon -- El director de campanya i les estrategies comunicatives i persuasives dels partis / Marcel Mauri i Sergi Cortiñas -- Els programes electorals en les eleccions catalanes del 25 de novembre del 2012 / Braulio Gómez i Laura Cabeza -- La campanya posmoderna: els partits en el nou entorn 2.0 / Ilaria Di Bonito i Frederic Guerrero-Solé -- L'agenda temàtica electoral en televisió i premsa / Lorena Gómez i Josep Gifreu -- Les opcions de la premsa / Toni Aira, Tolo Moya, Ferran Sáez i Enric Xicoy -- La identitat visual dels partits. Anàlisi dels cartells electorals i les home page de les pàgines web / Eva Pujadas, Xavier Ruiz, Óliver Pérez i Mercè Oliva -- Retòrica i argumentació en els espots electorals / Carlota Moragas i Arantxa Capdevila --Caracterització i legitimitat de les enquestes electorals a la premsa / Reinald Besalú i Carles Pont -- Les eleccions de 25-N a la premsa internacional / Christopher David Tulloch i Felipe Alonso Marcos -- Els ciutadans i la campanya electoral del 25-N. Percepcions, efectes i excepcionalitat / Francesc Pallarés i Toni Rodon -- A tall de conclusions / Carles Pont i Arantxa Capdevila
[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.
El descontentament popular per la inadequada gestió política dels governs espanyols entre els mandats 1978-2016 ha produït canvis ideològics en l'electorat espanyol, mai satisfet amb l'actuació de les dretes ni amb la de les esquerres. Les enquestes efectuades en aquest període i analitzades pel grup de recerca Democracy, Elections and Citizenship (DEC) de la UAB mostren l'evolució de l'estat "d'ànim electoral", el qual demana un ajustament real a les demandes ciutadanes. ; El descontentamiento popular por la inadecuada gestión política de los gobiernos españoles entre los mandatos 1978-2016 ha producido cambios ideológicos en el electorado español, nunca satisfecho con la actuación de las derechas ni con la de las izquierdas. Las encuestas efectuadas en este periodo y analizadas por el grupo de investigación Democracy, Elections and Citizenship (DEC) de la UAB muestran la evolución del estado "de ánimo electoral", el cual pide un ajuste real a las demandas ciudadanas.
L'atemptat terrorista a Madrid tres dies abans de les eleccions generals de març de 2004 sembla que capgirà els resultat esperats pels sondejos decantant la balança del PP cap al PSOE. Investigadors de la UAB han aprofitat l'oportunitat única que els brinda aquest fet per analitzar l'impacte d'aquelles eleccions generals en les grans empreses espanyoles utilitzant les tècniques d'estudi d'esdeveniments, que mesuren l'impacte dels esdeveniments sorpresa en el mercat de valors, i així posar a prova algunes hipòtesis políticoeconòmiques. La seva conclusió és que l'impacte d'un o altre partit governant a Espanya no provoca grans canvis en les polítiques econòmiques generals, sinó que canvia el valor dels acords entre els polítics i les empreses. ; El atentado terrorista en Madrid tres días antes de las elecciones generales de marzo de 2004 parece que invirtió los resultados esperados por los sondeos decantando la balanza del PP hacia el PSOE. Investigadores de la UAB han aprovechado la oportunidad única que les brinda este hecho para analizar el impacto de aquellas elecciones generales en las grandes empresas españolas utilizando las técnicas del estudio de eventos, que miden el impacto de los eventos sorpresa en el mercado de valores, y así poner a prueba algunas hipótesis político-económicas. Su conclusión es que el impacto de uno u otro partido gobernante en España no provoca grandes cambios en las políticas económicas generales, sino cambia que el valor de los acuerdos entre los políticos y las empresas. ; The terrorist attack in Madrid three days before the general election of March 2004 seemed to be the cause of the unexpected election results, overturning all predictions and tipping the balance from PP to PSOE. UAB researchers have taken the opportunity this event presents to analyse the impact the 2004 election had on large Spanish firms. To do this, they used event study techniques, which measure the impact of surprise events on the stock market, and tested a series of politico- economic hypotheses. Their conclusion is that the impact produced by either of the ruling parties in Spain does not cause large changes in general economic policies. Instead, what changes is the value of agreements between politicians and firms.
En este artículo se analizan las razones del ascenso del populismo en las elecciones europeas de 2014 desde el supuesto de que dicho ascenso tiene sus antecedentes en una previa situación de crisis del modelo de crecimiento europeo y del Estado de bienestar. Se analizan también el diferente comportamiento electoral de los principales países de la Unión Europea y la evolución del respaldo electoral de los partidos políticos mayoritarios en el Parlamento Europeo. ; In this article we analyze the reasons of the populism rise in the European elections of 2014 under the supposition that this rise took place in a previous situation of crisis of European growth's model and of the Welfare State. We also analyze the different electoral behavior of the principal European Union countries and the evolution of the electoral support to the political parties with majority in the European Parliament.
Aquest article aborda l'experiència del moviment social #YoSoy132, a partir de l'exploració del seu sorgiment en el context polític, social i mediàtic mexicà i de l'anàlisi de les seves característiques, demandes i paral·lelismes amb els nous moviments socials globals. A més, l'article problematitza el paper dels nous mitjans digitals –en particular de les xarxes socials– dins del moviment, trencant amb cinc narratives dominants en la literatura. Finalment, es realitza un balanç de l'abast i les limitacions de #YoSoy132. ; This paper looks at the experience of the social movement #YoSoy132, exploring its emergence in the political, social and media context of Mexico today, and analyzing its characteristics, demands, and similarities with the new global social movements. In addition, the paper problematizes the role of the digital media – and in particular of the social media — within the movement, breaking with five narratives that have dominated the literature. In the conclusion, the paper offers an assessment of the achievements and the limitations of #YoSoy132. ; Este artículo aborda la experiencia del movimiento social #YoSoy132, a partir de la exploración de su surgimiento en el contexto político, social y mediático mexicano y del análisis de sus características, demandas y paralelismos con los nuevos movimientos sociales globales. Además, el artículo problematiza el papel de los medios digitales –en particular de las redes sociales– dentro del movimiento, rompiendo con cinco narrativas dominantes en la literatura. Finalmente, se realiza un balance de los alcances y de las limitaciones de #YoSoy132.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de I' area metropolitana de Barcelona amb 42.000 habitants, que es dedica a la indústria i al sector serveis, i esta compromesa amb la plena ciutadania i la inclusió social. La plena ciutadania és el concepte que dóna el pas de la democracia representativa (eleccions) a la democracia partic ipativa: debatre i de liberar obertament i sense restriccions: dec idir de forma compartida i implicar-se en I'execució i el control de les decisions preses. La ciutadania entén com a model deciutat més habitable aquella que es basa en la in tervenció de polítiques urbanístiques, socials, culturals i en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de L10bregat es una ciudad del área metropolitana de Barcelona con 42.000 habitantes, que se dedica a la industria y al sector se rvicios, y está comprometida con la plena ciudadanía y la inclusión social. La plena ciudadanía es el concepto que da el paso de la democracia representati va (e lecc iones) a la democ racia participativa: debatir y deliberar abiertamente y sin restricciones; decidirde forma compartida e implicarse en la ejecuc ión y el control de las deci siones tomadas. La ciudadanía entiende como modelo de ciudad más habitable aque lla que se basa en la intervención de políticas urbanísticas, sociales, culturales y en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de Llobregat is a city within the metropolitan area of Barcelona with some 42.000 inhabitants. Its main activities include industrie industry and the services sector. It is committed to acchieving full citizenship and social inclusion. Full citizenship is a concept that leads from representative democracy (elections) to participative democracy. The latter takes the form of open and an unrestricted debate and deliberation; shared decision-making, and involvement in the execution and monitoring of the decision. For the citizenship, the most habitable model for cities is one based on the intervention of urban, or social and cultural policies, and the importance of cohabitation.