Les intervencions destinades a les persones sense llar han de promoure la qualitat de vida. La planificació centrada en la persona aporta instruments específics per a mesurar-la. L'Escala GENCAT de Qualitat de Vida s'ha utilitzat per analitzar diferències en funció de les característiques i la cronicitat de la situació d'estar sense llar. Els resultats palesen baixos nivells en la majoria de les dimensions, especialment entre les dones, les persones de més edat i d'origen comunitari. ; Interventions oriented towards homeless people should seek to enhance their quality of life, and person-centred planning provides specific tools with which to measure that quality. The GENCAT Quality of Life Scale has been used to analyze differences in terms of the characteristics and chronicity of the homeless person's situation. Application of the scale shows low levels in most areas, especially for women, for older people and for people from other countries of the European Union. ; Las intervenciones destinadas a las personas sin hogar deben promover la calidad de vida. La planificación centrada en la persona aporta instrumentos específicos para medirla. La Escala GENCAT de Calidad de Vida se ha utilizado para analizar diferencias en función de las características y la cronicidad de la situación de sin hogar. Los resultados manifiestan bajos niveles en la mayoría de las dimensiones, especialmente entre las mujeres, las personas de más edad y de origen comunitario
[EN] Joaquim Mateu Sanpere was born in Barcelona on January 9, 1921 within a wealthy family of the Catalan bourgeoisie of the early twentieth century. His parents were Cristòfol Mateu Ferrer and Teresa Sanpere Cantelis, and the family had an illustrious ancestor, the historian, critic and politician Salvador Sanpere i Miquel, the father of Teresa Sanpere who had died in 1915. Joaquim was the second of the couple ́s four children: Eduard had preceded him, while Josep and Elena were born after him. ; [ES] Joaquím Mateu Sanpere nació en Barcelona el 9 de enero de 1921 en el seno de una familia acomodada de la burguesía catalana de principios del siglo XX. Sus padres eran Cristòfol Mateu Ferrer y Teresa San - pere Cantelis, y la familia contaba con un antepasado ilustre, el historiador, crítico y político Salvador Sanpere i Miquel, que fue el padre de Teresa Sanpere y murió en 1915. Joaquín fue el segundo de los cuatro hijos que tuvo la pareja. Eduard le había precedido, mientras que Josep y Elena nacieron después de él. ; [CA] Joaquim Mateu Sanpere va néixer a Barcelona el 14 de gener de 1921 en el si d'una família benestant de la burgesia catalana del principi del segle XX. Els seus pares eren Cristòfol Mateu Ferrer i Teresa Sanpere Cantelis, i la família tenia un avantpassat il·lustre, l'historiador, crític i polític Salvador Sanpere i Miquel, que va ser el pare de Teresa Sanpere i va morir el 1915. Joaquim va ser el segon dels quatre fills que va tenir la parella. Eduard l'havia precedit, mentre que Josep i Elena van néixer després d'ell. ; [FR] Joaquim Mateu Sanpere naquit le 9 janvier 1921 au sein d'une famille de la bourgeoisie catalane du début du XX e siècle. Ses parents étaient Cristòfol Mateu Ferrer et Teresa Sanpere Cantelis. La famille avait un ancêtre illustre en la personne de l'historien, critique et homme politique Salvador Sanpere i Mi - quel, qui était le père de Teresa Sanpere et mourut en 1915. Des quatre enfants du couple, Joaquim fut le deuxième, l'aîné étant Eduard et les plus jeunes, Josep et Elena. ; Peer reviewed
En aquest article ubiquem la mobilització per una renda bàsica en el context de la ruptura del pacte social de postguerra, amb especial atenció a les particulars circumstàncies que defineixen aquest cicle de mobilitzacions al Regne d'Espanya. Mostrarem, en primer lloc, per què en repetides ocasions s'ha presentat la renda bàsica com a part d'un procés constituent que permeti conformar noves relacions polítiques, econòmiques i socials que afavoreixin el desplegament d'una democràcia plena en tots els àmbits de la vida social. En segon lloc, analitzarem la naturalesa dels actors que han optat per aquesta mena d'estratègies "constituents", i assenyalarem les freqüents confluències d'aquestes formes de mobilització amb el que anomenarem "estratègies de contenció i resistència". Conclourem amb un breu exercici de prospectiva social i política en què presentarem l'emergència de l'anomenat "precariat" a escala global com a factor explicatiu de la reproducció, present i futura, de formes de lluita per la renda bàsica com les analitzades. ; In this paper we locate the mobilizations for a basic income in the context of the breakdown of the post-World War II social consensus, with particular reference to the particular circumstances defining this cycle of mobilizations inSpain. We set out to show, first, why basic incomehas repeatedly presented itself as part of a constituentprocess that makes it possible to configure new political, economic and social relations that favour the deployment of full democracy in everysphere of social life. Second, we will analyse thenature of those actors who have opted for this kind of 'constituent' strategy, we will mark the frequent confluences of those forms of mobilization with what we will call 'strategies of containment and resistance'. Third, we will conclude with a brief exercise of social and political projection in which we present the global emergence of the so-called 'precariat' as a factor which explains the present and future reproduction of the forms of struggle for basic income such as those studied. ; En este artículo ubicamos la movilización por una renta básica en el contexto de la ruptura del pacto social de posguerra, con especial atención a las particulares circunstancias que definen dicho ciclo de movilizaciones en el Reino de España. Mostraremos, en primer lugar, por qué en repetidas ocasiones se ha presentado la renta básica como parte de un proceso constituyente que permita conformar nuevas relaciones políticas, económicas y sociales que favorezcan el despliegue de una democracia plena en todos los ámbitos de la vida social. En segundo lugar, analizaremos la naturaleza de los actores que han optado por este tipo de estrategias "constituyentes", y señalaremos las frecuentes confluencias de tales formas de movilización con lo que llamaremos "estrategias de contención y resistencia". Concluiremos con un breve ejercicio de prospectiva social y política en el que presentaremos la emergencia del llamado "precariado" a escala global como factor explicativo de la reproducción, presente y futura, de formas de lucha por la renta básica como las analizadas.
Too often we forget that culture is not a social fact but a concept. In this article it will be argued that cultures do not exist, in spite of their apparent pervasiveness within the social sciences and in daily life. A question will be raised as to the ideological role of the idea of culture, that is, what effects does it produce in the social construction of reality? To do that, the concept and its uses will be criticized, noting that the very concept and its use in daily life represents practices of classification and segregation. Finally, it is suggested that the concept of culture should be abandoned and that we should look forward to new ways of conceiving human diversity more suitable to a situated ethical thinking.
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)
Els canvis dels últims anys, obliguen a repensar el model de societat. Es necessita una intervenció des de i per a la societat, amb la finalitat d'incentivar la Igualtat d'Oportunitats i la participació de tots, sigui quina sigui la seva condició social, tendència sexual, estatus econòmic, ideologia polílica o confessió religiosa, nivell cultural, etc. Aquesta realitat planteja noves demandes a les que cal donar resposta. No podem obviar l'exclusió que sofreixen diferents col·lectius, com el de les dones, en el que coexisteixen més dificultats per a fer front als reptes inherents al caràcter de la societat actual i que les situen en desavantatge pel que fa als homes. Incorporar aquesta filosofia d'intervenció pedagògico-social resulta un propòsit ambiciós i constitueix un ardu camí capa la consecució d'uns objectius i un model de societat més compromès amb els valors de ciutadania, igualtat i llibertat. ; Los cambios de los últimos años, obligan a repensar el modelo de sociedad. Se necesita una intervención desde y para la sociedad, con el fin de incentivar la Igualdad de Oportunidades y la participación de todos, sea cual sea su condición social, tendencia sexual, estatus económico, ideología política o confesión religiosa, nivel cultural, etc. Esta realidad plantea nuevas demandas a las que hay quedar respuesta. No podemos obviar la exclusión que sufren distintos colectivos, como el de las mujeres, en el que coexisten más dificultades para hacer frente a los retos inherentes al carácter de la sociedad actual y que las sitúa en una desventaja respecto a los varones. Incorporar esta filosofía de intervención pedagógico-social resulta un propósito ambicioso y constituye un arduo camino hacia la consecución de unos objetivos y un modelo de sociedad más comprometido con los valores de ciudadanía, igualdad y libertad. ; Changes in recent years have forced us to rethink our model of society. Intervention both 'by' and 'for" society is required if we are to foster equal opportunity and universal participation, irrespective of social status, sexual orientation, economic standing, political ideology and religious faith, cultural level. etc. New demands need new responses. We can no longer ignore the exclusion affecting some social groups. Women, for example, suffer more than their fair share of problems in facing the challenges inherent in a society that places them ar a disadvantage compared with men. By introducing this kind of philosophy with its pedagogical-social intervention, we are embarking on an ambirious, lengthy and difficult road rowards achieving objectives and a model of society more committed to the values of citizenship equality and freedom.
'Writing is a process; the act of transforming thoughts into print requires a non-linear sequence of stages or creative acts' (James B. Gray, cited by Cassany, 1993). I would add that it is also the act of transforming experience. This article describes my own personal process of transformation in the experience and understanding of vulnerable employment - a slow, open, recursive and difficult process. The first, academic, section flows easily. Then things get harder. The auto-ethnography was the most challenging part. Firstly because it was a matter of personal reflection; then because of a having to strip naked, as it were. Finding a reasonably elegant and flexible way to link the two sections was demanding, and one of the objectives of the exercise was to reach a satisfactorily readable end result.
Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.
This research analyses the patterns of social interaction of a specific group of young people who play on-line games in a cybercafe in Barcelona. This group can be classified as a hybrid -on-line/ off-line- since their face-to-face interaction alternates with, and is frequently superimposed on, their virtual interaction. This means that the delocalization that accompanies other uses of the Information and Communication Technologies (ICTs) occurs only in a limited way. What does take place is a reinterpretation of the forms of social interaction of whatever group of young people; at the same time, there is also an interpretation of new information technologies, adapting them to traditional forms of socialization. It is possible to observe how physical place and cyberplace are united and intermingled in various ways, as are face-to-face life and cyber-experience.
El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.
Aquest article recorre els últims vint-i-cinc anys de l'educació social a Catalunya. L'objectiu és oferir una breu aproximació al recorregut que s'ha fet en l'àmbit de la legislació que més afecta l'exercici professional d'aquest sector, oferir una mirada general als principals programes i repassar l'evolució i el reconeixement de les diferents figures professionals. Per finalitzar plantejant alguns reptes pendents en l'evolució del discurs de l'educació social. ; This article recapitulates the last twentyfive years of social education in Catalonia. It aims to offer a short description of the path taken by legislation most affecting professional work in the sector, and to provide a general view of the main programmes, and go over the evolution and recognition of various important roles in the profession. It ends by outlining some of the challenges outstanding in the evolution of social education discourse. ; El presente artículo recorre los últimos veinticinco años de la educación social en Cataluña. El objetivo es ofrecer una breve aproximación al recorrido que se ha hecho en el ámbito de la legislación que más afecta al ejercicio profesional de este sector, ofrecer una mirada general a los principales programas y repasar la evolución y el reconocimiento de las distintas figuras profesionales. Para finalizar planteando algunos retos pendientes en la evolución del discurso de la educación social.
Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. Analitzem els seus atacs als «nosaltres» construïts sobre la classe, la cultura o nació, la societat civil o el «jo» individual, l'emotivisme i el moralisme, que són impotents i alimenten el natural «agonisme» humà. A canvi, Valls primer va creure trobar el «nosaltres» en l'Església, però se'n desmarcà radicalment i només confià en una versió hegeliana de l'Estat. En aquest article, fem un balanç de l'obra i la docència acadèmica del professor recentment desaparegut ; Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an "we" which would end the struggle of one against another. We analyze his attacks on "we" built on class, culture or nationality, civil society o the "I" individual, emotivism or moralism, which are impotent and feed the natural human "agonism". Instead, Valls first thought he'd found the "we" in the church, but then changed radically and only trusted the Hegelian version of the state. In this article we take a balance of the work and teaching of the recently departed professor
L'objectiu d'aquest article és fonamentar els processos educatius en l'àmbit esportiu. Per a això es comença presentant el significat i funcions socials de l'esport actual. Es continua apropant l'esport des de la perspectiva político-normativa i socioeducativa, per presentartambé quina ha estat l'evolució del sector esportiu a Espanya. L'article finalitza amb un acostament a la formació dels professionals de l'activitat física i de l'esport, agents clau en el desenvolupament d'aquests processos educatius. ; The aim of this article is to establish the bases of socio-educational processes in the realm of sports, and to this end it begins with an outline of the significance and the social functions of sport today before going on to consider sports from a political-cum-normative and socioeducational perspective, and at the same timetrace the evolution of the sports sector in Spain. The article concludes with an overview of the training of professionals in physical activity and sport, who have a crucial role in the development of these educational processes. ; El objetivo de este artículo es fundamentar los procesos educativos en el ámbito deportivo.Para ello se comienza presentando el significado y funciones sociales del deporte actual. Se continúa acercándose al deporte desde la perspectiva político-normativa y socioeducativa, parapresentar también cuál ha sido la evolución del sector deportivo en España. El artículo finaliza con un acercamiento a la formación de los profesionales de la actividad física y del deporte, agentes clave en el desarrollo de esos procesos educativos.
In this paper the author draws attention to some key concepts of the political economy of digital culture asking whether new theories of social production and sympathetic cooperation, in the work of authors such as Yochai Benkler and Maurizio Lazzarato, can offer an alternative to the neoliberal logic of market-based competition as the basis for the production of new forms of life. ; En este artículo, la autora llama la atención sobre algunos conceptos clave de la economía política de la cultura digital y se pregunta si las nuevas teorías de producción social y la cooperación solidaria, en el trabajo de autores como Yochai Benkler y Maurizio Lazzarato, pueden ofrecer una alternativa a la lógica neoliberal de la competencia basada en el mercado como base para la producción de nuevas formas de vida. ; En aquest article, l'autora crida l'atenció sobre alguns conceptes clau de l'economia política de la cultura digital i es pregunta si les noves teories de producció social i la cooperació solidària, en el treball d'autors com Yochai Benkler i Maurizio Lazzarato, poden oferir una alternativa a la lògica neoliberal de la competència basada en el mercat com a base per a la producció de noves formes de vida.
