Suchergebnisse

Enquestes de satisfacció; Atenció sociosanitària; Internament ; Encuestas de satisfacción; Atención sociosanitaria; Internamiento ; Satisfaction surveys; Social health care; Internment ; La sisena edició de l'estudi de percepció, experiència i satisfacció amb el servei d'atenció sociosanitària amb internament del Pla d'estudis de percepció, experiència i satisfacció d'usuaris (PLAENSA) del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha mostrat que les persones usuàries d'aquest servei qualifiquen de 8,36 sobre 10 la satisfacció amb el servei rebut, i que un 91,80% de les que n'han estat beneficiàries tornarien a escollir ser ateses al mateix centre, si els fos possible (fidelitat). L'any 2016, any en què es va dur a terme l'anterior edició, la satisfacció mitjana va ser de 8,42 sobre 10, mentre que la fidelitat se situava en 91,65%. Cal esmentar que l'estudi PLAENSA 2019 del servei d'atenció sociosanitària amb internament s'ha dut a terme en un context d'avaluació d'objectius contractuals dels proveïdors lligats a la seva realització. Aquesta circumstància el diferencia dels estudis duts a terme durant l'any 2016 i de les anteriors edicions. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

Enquestes de satisfacció; Psiquiatria ambulatòria; Salut mental; Adults ; Encuestas de satisfacción; Psiquiatria ambulatoria; Salud mental; Adultos ; Satisfaction surveys; Outpatient psychiatry; Mental health; Adults ; La sisena edició de l'estudi de satisfacció als Centres de salut mental d'adults (CSMA) dins del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció PLAENSA © ha assolit una nota mitjana de notable per part de les persones usuàries del servei. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

Enquestes de satisfacció; Atenció primària; Infermeria familiar i comunitària ; Encuestas de satisfacción; Atención primaria; Enfermería familiar y comunitaria ; Satisfaction surveys; Primary care; Family and community nursing ; La sisena edició de l'estudi de satisfacció amb l'atenció primària: medicina i infermeria familiar i comunitària, dins del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció PLAENSA, ha mostrat que les persones usuàries del servei el qualifiquen amb un notable. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

This thesis is focused on temporal information processing, which is a task framed in the field of natural language processing. The aim of this task is to obtain the temporal location and ordering of the events expressed in text or discourse, which requires the automatic interpretation of temporal expressions, events, and the temporal relations between them. The majority of current approaches are based on morphosyntactic knowledge. However, temporal entities are often ambiguous at that language analysis level. Our hypothesis is that the linguistic expression of time is a semantic phenomenon and therefore, to achieve a better extraction performance, temporal information must be processed using semantics. To prove this hypothesis, we present a semantic approach to temporal information processing: TIPSem. This is an automated system that includes features based on lexical semantics, semantic roles, and temporal semantics, in addition to morphosyntactic features. TIPSem has been empirically evaluated through the participation in the TempEval-2 international evaluation exercise and subsequent experiments based on this test. The results obtained firmly support the presented hypothesis and their analysis demonstrates that semantic features aid in handling morphosyntactic ambiguity and favour generalization capabilities. These conclusions have been reached for different languages (i.e., English, Spanish, Italian, and Chinese), which supports the defended hypothesis at a multilingual level. Finally, as compared with the state of the art, TIPSem obtains a very competitive performance level and introduces a remarkable improvement in event processing. TIPSem has been applied to the problem of graphical representation of temporal information. We have developed a dynamic interface which brings users time-based access to information: Time-Surfer. The results obtained through a user-oriented evaluation of this interface demonstrate that TIPSem's performance is also satisfactory from an extrinsic standpoint. ; This PhD thesis has been supported by the Spanish Government, in projects: TIN-2006-15265-C06-01, TIN-2009-13391-C04-01 and PROMETEO/2009/119, where Hector Llorens is funded under a FPI grant (BES-2007-16256).

In contemporary democratic societies most administrations manage their competences by means of programmes of government action, i.e. using public policies. These aim to resolve publicly identified situations or conflicts, as well as design strategies and / or implementation tools by means of action programmes derived from political - public administration agreements that have the objective of resolving these collective problems. Within this framework it is necessary to evaluate these processes so as to identify if the programmes established by the governments have been adequate, and if they have been capable of solving the various problems and of reaching the target groups in order to satisfy their needs and improve the situation of the final beneficiaries. This research proposes the analysis and measurement of cultural events, understood as acts of implementing a public policy, in order to later discover if evaluating a policy by means of the proposed analysis of the impacts is possible. Therefore the challenge of this research is found in the process of analysing cultural impacts so as to be able to observe if this analysis process can be adapted to the effectiveness analysis of a public policy. ; En les societats democràtiques contemporànies, la majoria de les administracions gestionen les seves competències per mitjà de programes d'acció governamental, és a dir, les polítiques públiques, destinades a resoldre situacions identificades públicament. Així doncs les estratègies i/o eines d'implementació per mitjà dels programes d'acció - acords de l'administració pública- tenen l'objectiu de resoldre aquests problemes col•lectius. Dins d'aquest marc, cal avaluar aquests processos, per tal de determinar si els programes establerts pels governs han estat suficients, si han estat capaços de resoldre els diversos problemes i si han arribat als grups objectiu per tal de satisfer les seves necessitats, millorant la situació dels beneficiaris finals. Aquesta investigació proposa l'anàlisi i la mesura dels esdeveniments ...

El objetivo central del estudio es tratar de averiguar si existen diferencias significativas entre los países miembros de la Unión Europea y los candidatos desde una perspectiva novedosa: los medios de comunicación y la publicidad. De esta forma, mediante el análisis descriptivo y el de conglomerados jerárquicos se comprueba la coherencia entre los resultados que se obtienen de este análisis y los requisitos para formar parte de la Unión. Los primeros análisis corroboran las evaluaciones efectuadas a los países candidatos y resoluciones de la Comisión. Todo ello conduce a motivar un debate sobre las implicaciones sociales y económicas, que no creativas ni éticas, del mercado publicitario y de medios en el contexto de la Unión Europea. ; The main objective of the study is to try to find out if significant differences between the member countries of the European Union and the candidate ones from a novel perspective: the mass media and the publicity. Thus, by means of the descriptive analysis and the one of hierarchic conglomerates it is verified the coherence between the results and the requirements to comprise of the union. The first analyses corroborate the evaluations to the candidates countries and the resolutions of the European Commission. Al! it leads to motivate a debate on the social and economic implications, that non-creative nor ethical, of the advertising market and means in the context of the European Union.

Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.